promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Aires nous per devers la Casa Catalana de Mallorca

cebramcat | 23 Octubre, 2005 10:08 | latafanera.cat facebook.com google.com

Alguns canvis s’estan produint a l’interior de la Casa Catalana de Mallorca, una entitat cultural creada a Palma l’any 1951.
D’aleshores ençà, d’una manera o una altra, l'entitat situada a l'avinguda Comte de Sallent, de Palma, ha tengut una incidència considerable en àmbits culturals i socials.

La premsa local es fa ressò dels canvis produïts en la direcció de la Casa Catalana de Mallorca (Diari de Balears, 23/10/2005).
S’hi fa públic que al capdavant de l’entitat, i en substitució del president Josep Planas Muntanyà –que al final opta per no presentar-se a la reelecció, després d’haver ocupat aquest càrrec i treballat per a l’agrupació durant més de dues dècades seguides- és elegida presidenta, dia 21 d’octubre de 2005, Núria Dalmau, qui fins aleshores n’ha ocupat el càrrec de secretària.
L’Assemblea general, no obstant això, decideix per unanimitat nomenar Josep Planas Muntanyà president amb caràcter honorari.

Juntament amb Núria Dalmau integren la nova Junta Directiva de la Casa Catalana de Mallorca els socis i les sòcies Gerard Borràs, Yolanda Sánchez, Concha Figuerola, Toni Redondo, Juan Ramon de la Calle, Enrique de la Calle, Manel Vidal, Francisco Ribas i Andreu Fuster.

També es fa públic que la Casa Catalana de Mallorca pot canviar de seu, ja que se li acaba el contracte de lloguer del local que té a l’avinguda Comte de Sallent, de Palma.
Per fer-ne un de nou se’ls demanen uns 3.000 euros al mes, quantitat que els seus dirigents consideren prohibitiva.

Els aires nous que corren entorn de la Casa Catalana de Mallorca col•loquen al front de la directiva una nova gent disposada a treballar-hi i fer front als nous reptes que se’ls presenten de cara al futur, amb el desig d’aprofitar al màxim l’enriquiment cultural i social que hi han anat acumulant les valuoses aportacions que s’hi han fet durant aquestes darreres dècades passades.

Els cinquanta-quatre anys que discorren entre les actuacions del seu primer president, Miquel Ginart i Terrassa, i el seu darrer president, Josep Planas i Muntanyà, han estat farcits de riques aportacions culturals i socials.

No es pot passar per alt que, gairebé coincidint en el temps, també es produeixen canvis en la consideració institucional de l’entitat, per part de la Generalitat de Catalunya.
S’haurà de veure també quin enfocament institucional hi prestarà d’ara endavant la recentment creada Conselleria d’Immigració i Cooperació del Govern de les Illes Balears.
El fet és que, si fins fa poques setmanes, el Departament de Governació i Administracions Públiques considerava la Casa Catalana de Mallorca com a comunitat catalana de l’exterior, a hores d’ara, i amb l’adscripció a la Secretaria de Coordinació Interdepartamental del Departament de la Presidència, amb el Conseller Primer com a responsable, ha començat a ser tractada com una associació cultural més, a l’interior dels Països Catalans.

Amb el desig que la nova Junta Directiva de la Casa Catalana de Mallorca obtengui els majors i millors èxits en la seva gestió, cal esperar que continuarà incidint positivament en la societat mallorquina, fins al punt que hi esdevengui capdavantera en àmbits com el cultural, el lingüístic, l’artístic o el social.

Jornades eivissenques de política i planificació lingüística a la Unió Europea

cebramcat | 08 Octubre, 2005 16:46 | latafanera.cat facebook.com google.com

Esquerra Republicana de Catalunya, membre integrant d’Els Verds/ALE –Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, mitjançant l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan i Marí organitza a la seu de l’Extensió Universitat de les Illes Balears a Eivissa i Formentera unes Jornades sobre Política i planificació lingüística a la Unió Europea.

Un bon grapat de persones expertes en la matèria exposen els seus punts de vista en unes sessions força interessants, a les quals assisteix gent de les més diverses nacions d’Europa: Gal•les, Escòcia, País Basc, Sardenya, Països Catalans, Finlàndia, Bèlgica, etc. desitjosa d’aprofundir en aquelles polítiques que incideixin més eficientment en la promoció i ús de les diverses llengües que s’empren a Europa.

A la sessió d’obertura, que es fa divendres, dia 7 d'octubre al matí, l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan fa una presentació pública de les Jornades i de la gent que hi ha d’intervenir.

En aquesta sessió intervenen Xisco Tarrés batle d’Eivissa, que dóna la benvenguda a la seixantena de participants. Mentre el director general de Cultura, en representació de Pere Palau, president del Consell d’Eivissa i Formentera, expressa els seus bons desitjos per a unes jornades de caràcter internacional que giren entorn de les llengües europees.

També hi és present i intervé el diputat portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, qui exposa la visió de la situació de les llengües europees des de la perspectiva de l’independentisme català.

Les Jornades es perllonguen durant tot el cap de setmana.

Aquests dos dies, 7 i 8 d'octubre de 2005, es duen a terme diverses taules rodones amb nombroses personalitats de l’àmbit lingüístic europeu:
S’hi tracten assumptes força interessants, com són ara. els processos de normalització lingüística a la Unió Europea: nacions sense estat, regions constitucionals i minories nacionals i lingüístiques.

Les noves tecnologies i l’espai comunicacional en els processos de normalització lingüística.

Les constitucions i la diversitat lingüística a Europa.

Com organitzar la diversitat lingüística a Europa, etc.

La participació dels assistents, als moments dedicats al torn d’aportacions esdevé enqiquidora.

Als diversos seminaris s’aporten comunicacions que provenen de gent experta en la matèria:

* Miquel Pueyo, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

* Imma Pardo, Beritzegune Vitoria-Gasteiz, Euskadi, qui causa profunda admiració amb la seva exposició feta en un català excel•lent.
* Carl Iwan Clowes FFPHM, president del Centre nacional per la cultura i el patrimoni, Nant Gwrtheyrn, Gal•les.
* Gabriel Bibiloni, Universitat de les Illes Balears.

* Vicent Partal, Vilaweb.

* Ian Hudghton, eurodiputat SNP.

* Xesca Oliver, presidenta de la Comissió Sectorial de Política Lingüística d’ERC.

* Joahn Haggam, Oficina europea de les llengües minoritàries.

* Carlos Abril, i Felicià Martínez, Ligallo de Fablans, Aragó.

* Isidor Marí, Universitat Oberta de Catalunya.

* Nelly Maes, presidenta de l’ALE.

Sens dubte que aquestes primeres Jornades de caràcter internacional que se celebren a Eivissa, promogudes per Esquerra Republicana de Catalunya, gràcies a l'aportació entusiasta del seu eurodiputat eivissenc Bernat Joan, han de marcar una fita significativa en l'aplicació de la política i la planificació lingüística dins la Unió Europea en els anys venidors.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb