promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear

cebramcat | 30 Novembre, 2005 10:15 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb una participació de sòcies i socis de l’Obra Cultural Balear que supera qualsevol de les previsions més optimistes, la Sala d’Actes de l’Estudi General Lul•lià, a Palma, s’omple de gom amb persones de totes les edats i condicions que volen donar suport a la candidatura Més per l’Obra, l’única que es presenta, atenent la convocatòria efectuada temps enrere.

Amb data 7 d’octubre, Ferran Gomila, del Comitè de Direcció, comunica en nom de la Junta Directiva de l’entitat que aquesta ha pres l’acord de convocar Assemblea General Extraordinària de Socis amb la finalitat de procedir a les eleccions per renovar tots els càrrecs de la Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear.
Afirma, en acabar l’escrit, que ‘la transcendència d’aquesta Assemblea és de vital importància per a l’entitat. Esperam la vostra assistència’

I no és per manco. Es tracta d’elegir la Junta Directiva per al període 2005-2009, un cop s’hagin formalitzat i presentat les candidatures en el període establert.
D’acord amb els Estatuts, són electors i elegibles tots els socis majors d’edat que figurin en el cens oficial d’associats, tancats a 30 de setembre de 2005.

La convocatòria es fa per a dimarts, dia 29 de novembre de 2005, a les 19:30 hores, a l’Estudi General Lul•lià.

Un cop identificades les persones amb dret a vot, procedeixen a depositar-lo dins les urnes.
Atesa la concurrència nombrosa, el procés dura un parell d’hores.
Cap enllà les 10 de la nit, Ferran Gomila, en nom de la Mesa Electoral proclama els resultats de la votació:
Total de vots emesos 436 (434 vàlids i 2 nuls; 10 en blanc i 1 en contra).
Comunica també que els vots conjunts unitaris indiferenciats a la candidatura Més per l’Obra han estat 394. Cosa que representa el 93,14% dels vots emesos.

Individualment computats, els vots queden distribuïts d’aquesta forma:

• Jaume Mateu i Martí, president, 412 • Tomeu Martí i Florit, 410 • Josep M. Ferrà i Terrassa, 410 • Francesc Bellés i Ribot, 413 • Andreu Caballero i Romero, 406 • Maria Isabel Cerdó i Capellà, 412 • Esperança Mateu i Ramis, 409 • Josep Melià i Ques, 411 • Marc Ordinas i Llopis, 408 • Miquel Salvà i Bassa, 411 • Maria Del Mar Vives i Miró, 412

Perfil de les persones que formen la nova Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear

Jaume Mateu i Martí, president.

Administratiu.
Soci fundador del Col•lectiu Cultural Sitja de Bunyola, cooperant de Can Gazà, casal autogestionat d’exclosos socials malalts.
Ha publicat tres llibres de poemes: ‘Enderrocaments abissals’ (1984), ‘Botons de foc’ (1987) i ‘El color del diumenge’ (1995).
Com a prosista, és autor del relat ‘D’eben i mel’ (1986) i de les novel•les ‘La Pietà’ (2003) i ‘El balancí de la mare’ (2005).
Ha estat guardonat amb diversos premis literaris.

Tomeu Martí i Florit, vicepresident.
Promotor cultural. Escriptor i periodista.
Ha estat portaveu de la Crida a la Solidaritat, fundador de Joves de Mallorca per la Llengua, el Bloc Nacionalista d’Estudiants i Alternativa per Mallorca; militant de l’Ateneu 31-D, membre de la Junta Directiva del Grup Blanquerna i de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana.
Des de Son Sardina estant, ha treballat com a membre del consell de redacció de La Nau i El Mirall.

Josep M. Ferrà i Terrassa, secretari
Llicenciat en Dret. Assessor jurídic.
Ha estat director adjunt del Centre Social Flassaders de l’Ajuntament de Palma; director al centre d’esplai La Cadernera d’Esporles, del qual ha estat vicepresident; i president del Casal de Joves de Tramuntana.
És l’enllaç de l’OCB a Esporles i membre de l’executiva del Patronat de Cultura, Esports i Temps Lliurede l’Ajuntament d’Esporles.

Francesc Bellés i Ribot, tresorer
Diplomat en Treball Social.
És educador social i membre de la Junta Directiva del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears (CEESIB), amb seu a Palma.
Ha estat membre fundador d’Alternativa per Mallorca, voluntari de Joves de Mallorca per la Llengua, i és membre de la Plataforma Antimilitarista de Mallorca (PAM).

Andreu Caballero i Romero, vocal
Llicenciat en Filosofia.
És el president de la delegació d’Inca de l’Obra Cultural Balear.
Ha estat portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua

Maria Isabel Cerdó i Capellà, vocal
Llicenciada en Filologia Catalana. Diplomada en Magisteri.
Professora d’ensenyament secundari des del 1990. Actualment a l’IES Son Pacs a Palma.

Esperança Mateu i Ramis, vocal
Estudiant de Filologia Catalana.
Voluntària de Joves de Mallorca per la Llengua des de fa cinc anys. Actualment és portaveu d’aquesta entitat. Membre del consell de redacció de la revista ‘Es Castellet’ de Bunyola.

Josep Melià i Ques, vocal
Advocat.
Professor associat de Dret Administratiu a la UIB.
Ha estat membre de la Junta Directiva del Grup Blanquerna.
Cofundador de la Joventut Nacionalista de les Illes.
És columnista habitual del Diari de Balears que es publica en català a Palma, director de la revista El Mirall, autor de diversos llibres i col•laboracions sobre nacionalisme i identitat.

Marc Ordinas i Llopis, vocal
Programador informàtic.
Membre de Joves de Mallorca per la Llengua i d’Alternativa per Mallorca des de la seva fundació, ha participat en l’organització de gairebé totes les celebracions de l’Acampallengua, Correllengua i Diada per la Llengua.
És administrador de cibernautes.com, el primer sistema de blogs en català a Internet i que aconsegueix gran ressonància a Palma.
El 2004 va rebre el reconeixement de mèrits al Voluntariat Lingüístic de l’OCB.

Miquel Salvà i Bassa, vocal
Comptable.
Titulat en Administració de Sistemes Informàtics. Forma part de la Junta Gestora de la Delegació de l’OCB a Santa Margalida.
És membre de lavila.org (entitat que promou les tecnologies de la informació i les activitats socials), l’Associació de Margalidans Agermanats i la Confraria els Amics del Vi de Santa Margalida.

Maria del Mar Vives i Miró, vocal
Llicenciada en química.
Professora d’ensenyament secundari, ha estat secretària d’Organització i tresorera del Sindicat Estudiantil BEI-CEPC a la UIB, pel qual ha representat els estudiants al Departament de Química i el Claustre d’aquesta universitat, amb seu a Palma.
Ha desenvolupat tasques diverses de voluntariat al GOB

Des d'aquest bloc, que intenta difondre iniciatives tendents a promoure l'ús normal de la llengua catalana en l'àmbit de les Illes Balears i Pitiüses, i arreu del món, desitjam un bon futur per a l'Obra Cultural Balear i enriquidores aportacions per part de la nova Junta Directiva.

Llegint detengudament el contengut del Programa, hom s'adona que pretén de ser ambiciós. No és per manco.

Sobretot, en relació amb dos àmbits d'actuació ben concrets:

Al nivell intern, l'increment considerable del nombre de socis i de més canals transparents d'informació cap al col·lectiu;

De cara a l'exterior, intensificar les actuacions públiques en defensa del dret a l'ús normal de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida ciutadana.

Més per l'Obra, una candidatura d'empenta

cebramcat | 27 Novembre, 2005 19:08 | latafanera.cat facebook.com google.com

“Més per l’Obra”, la candidatura que es presenta enguany per integrar la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, és formada per 11 persones.
Si hom es fixa en les dades que es fan públiques, pot comprovar que s’hi acaramullen un bon munt de característiques, ben singulars, que permeten besllumar un canvi considerable en l’orientació, la pràctica i les maneres de fer d’una entitat tan emblemàtica com és ara l’Obra Cultural Balear:

1. Titulacions acadèmiques:

* Llicenciatures:
--- en Dret
--- en Filologia Catalana
--- en Filosofia
--- en Química
* Diplomatures:
--- en Magisteri
--- en Treball Social
* Altres:
--- Administració general
--- Administració de sistemes informàtics
--- Programació informàtica

2. Entitats i associacions que, d’una manera o una altra, s’hi relacionen:

* Alternativa per Mallorca
* Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana
* Associació Margalidans Agermanats
* Ateneu 31-D
* BEI-CEPC
* Bloc Nacionalista d’Estudiants
* Can Gazà
* Casal de Joves de Tramuntana
* Centre d’Esplai la Cadernera d’Esporles
* Centre Social Flassaders * Col•lectiu Cultural Sitja de Bunyola
* Col•legi d’Educadores i Educadors Socials
* Crida a la Solidaritat
* Diari de Balears
* Confraria dels Amics del Vi de Santa Margalida
* GOB
* Grup Blanquerna
* Institut d’Ensenyament Secundari Son Pacs
* Joventut Nacionalista de les Illes
* Joves de Mallorca per la Llengua
* lavila.org de Santa Margalida
* OCB (delegacions locals d’Esporles, Inca, Santa Margalida)
* Patronat de Cultura, Esports i Temps Lliure d’Esporles
* Plataforma Antimilitarista de Mallorca (PAM)
* Revista ‘El Mirall’
* Revista ‘Es Castellet’ de Bunyola
* Revista ‘La Nau’
* UIB

3.Professions

* Assessoria jurídica
* Comptabilitat
* Educació social
* Estudis universitaris
* Periodisme
* Professorat d’ensenyament secundari
* Professorat d’ensenyament universitari

4. Procedència territorial

--- Bunyola
--- Esporles
--- Inca
--- Palma
--- Santa Margalida
--- Son Sardina

La Casa Catalana de Mallorca fa ball de sardanes a Palma

cebramcat | 27 Novembre, 2005 12:44 | latafanera.cat facebook.com google.com

Tots els darrers diumenges de cada mes, com es pot veure el 27 de novembre de 2005, la Casa Catalana de Mallorca organitza al Passeig Marítim de Palma una ballada de sardanes.

S'hi convida tota la gent que vulgui participar-hi.

És una activitat, cultural i lúdica, que tradicionalment realitza aquesta entitat, des de molts anys enrere.

La recentment elegida Junta Directiva de l’entitat, que presideix a l’actualitat Núria Dalmau, continua amb aquesta activitat festiva que, tot i l’aire fresc regnant aquest matí, arreplega gent desitjosa de fer-hi una ballada.

Enric de la Calle i Jauset, jove membre de la nova Junta Directiva, hi ofereix la informació que se li demana, mentre la cobla es posa a fer sonar la música característica...

Més i més per l'Obra Cultural Balear

cebramcat | 26 Novembre, 2005 10:01 | latafanera.cat facebook.com google.com

Obra Cultural Balear, entitat cívica i cultural, és una veritable ONG de la llengua catalana.

Capdavantera i de gran influència a les Balears, es crea a Palma l'any 1962 per iniciativa de Francesc de Borja Moll.

En duu ben marcat l’objectiu: promoure la llengua i la cultura catalanes a l’àmbit de les Illes Balears i Pitiüses..

Quatre dècades després, continua amb la mateixa tasca de propugnar el reconeixement dels drets que acompanyen el fet de ser un poble amb personalitat pròpia.

Compta amb uns 2.500 socis.
Té delegacions a 22 pobles de Mallorca, que editen 17 publicacions de Premsa Forana amb 10.000 exemplars mensuals.

Publica la revista cultural mensual "El Mirall" i un "Full Informatiu".

L'any 1985 crea l'Associació Voltor, que promou i gestiona la recepció a les Balears d'emissores institucionals de ràdio i televisió en llengua catalana: TV3, Canal 33, Canal 9, Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació i Ràdio Associació de Catalunya.

D'acord amb els Estatuts de l'Associació, l'Obra Cultural Balear és una entitat sense afany de lucre, constituïda l'any 1962, amb el fi primordial de defensar i promoure la llengua i la cultura catalana i la identitat nacional dels pobles de les Illes Balears (art. 1).

D'entre les finalitats que té l'OCB, se'n poden remarcar aquestes (art. 4):

  1. – Fer conèixer i usar públicament la llengua catalana a tots els àmbits de la vida política, administrativa, cultural, econòmica i social
  2. – Promoure i vetllar perquè els poders públics impulsin la normalització lingüística en totes els administracions (local, insular, autonòmica i perifèrica de l'Estat)
  3. – Emprendre i desplegar tot tipus accions i iniciatives tendents a fer present la llengua i la cultura de les Illes Balears en els mitjans de comunicació i les indústries culturals
  4. – Exercitar accions contra qualsevol discriminació per raó de l'ús públic o privat de la llengua catalana
  5. – Defensar i promoure el patrimoni cultural i natural de les Illes Balears i la seva consciència nacional, en el marc dels Països Catalans (Illes Balears, Principat de Catalunya, Catalunya Nord, Païs Valencià, Franja d'Aragó, Andorra i l'Alguer)
  6. – Desenvolupar i consolidar les institucions d'autogovern de les Illes Balears i promoure coordinació i col•laboració amb les dels països de parla catalana, especialment pel que fa a la política lingüística i cultural
  7. – Reclamar als poders públics el prestigi social de la llengua i la cultura, facilitant-hi la incorporació dels nous ciutadans
  8. – Facilitar l'accés a la cultura universal per mitjà de la llengua catalana
  9. – Emprendre accions de promoció de la llengua catalana, la cultura i la identitat pròpia de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i de les Illes Balears com a país.

Dimarts, dia 29 de novembre, a les 19:30 hores, a la Sala Magna de l’Estudi General Lul•lià de Palma, hi és convocada l’Assemblea General de Socis que ha d’elegir els membres de la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear.
S’hi presenta la candidatura conjunta Més per l’Obra encapçalada per Jaume Mateu i Martí , amb un Programa força engrescador que, així com ja ha rebut fortes crítiques, també ja ha obtengut molts i molt valuosos suports provinent d'àmbits ben diversos.

“Més per l’Obra”, la candidatura que es presenta enguany per integrar la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, és formada per aquestes 11 persones:

Jaume Mateu i Martí, president.

Tomeu Martí i Florit, vicepresident.

Josep M. Ferrà i Terrassa, secretari

Francesc Bellés i Ribot, tresorer

Andreu Caballero i Romero, vocal

Maria Isabel Cerdó i Capellà, vocal

Esperança Mateu i Ramis, vocal

Josep Melià i Ques, vocal

Marc Ordinas i Llopis, vocal

Miquel Salvà i Bassa, vocal

Maria del Mar Vives i Miró, vocal

Una entitat mallorquina ben activa: Paraula, Centre de Serveis Lingüístics

cebramcat | 24 Novembre, 2005 11:49 | latafanera.cat facebook.com google.com

L'associació cultural sense afany de lucre Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, des de fa un lustre, treballa intensament en la promoció i ús de la llengua catalana a Mallorca.

Molt ben dirigida per Carme Sánchez i Rubí, l’entitat amb seu al carrer de Julià Àlvarez, 7, baixos, de Palma, té com a finalitat engegar i gestionar qualsevol tipus d’activitat en el camp de l’aprenentatge, ensenyament, assessorament i dinamització, que contribueixi a incrementar el coneixement i l’ús de la llengua catalana, i a millorar el coneixement de la cultura pròpia de les Illes Balears.

Paraula es registra com associació l’any 2000.
D’aleshores ençà, ha realitzat tasques tan remarcables com aquestes:

  1. - Gestió del Centre d’Autoaprenentatge Paraula
  2. - Gestió de la Xarxa de Centres i Punts d’Autoaprenentatge del Govern de les Illes Balears
  3. - Gestió del Servei Municipal d’Educació d’Adults per a Cursos de Català de l’Ajuntament de Palma
  4. - Organització de Cursos d’entitats públiques i privades amb seu a les Illes Balears
  5. - Gestió d’un Servei de Correccions i Traduccions que en aquests anys ha corregit més de vint-i-cinc mil pàgines i n’ha traduït més de vuit mil
  6. - Gestió de les actuacions de normalització lingüística de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de les Illes Balears
  7. - Elaboració de les proves de la Junta Avaluadora de Català, i posteriorment de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
  8. - Elaboració de Proves per acreditar la capacitació de coneixements de llengua catalana en les oposicions de la Conselleria d’Interior del Govern de les Illes Balears, i en els processos de selecció de personal de la Caixa de Balears ‘Sa Nostra’ i de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de les Illes Balears
  9. - Coordinació de l’elaboració de material didàctic i participació en la seva edició

Paraula, Centre de Serveis Lingüístics vol intensificar el treball de promoure, difondre i ensenyar la llengua catalana, i la cultura de els Illes Balears que li és associada, a amplis sectors de la població immigrada que, en aquests darrers anys ha arribat a Mallorca.

En aquest sentit, ha elaborat projectes que faciliten la integració de la població immigrant. S’hi inclouen actuacions molt diverses de formació i de dinamització, i la participació d’institucions públiques en el finançament d’aquests projectes.

És clar que projectes tan ambiciosos com aquests fan imprescindible la destinació de recursos econòmics, materials i humans, tant per part de les diverses institucions públiques, com d’empreses privades i associacions o entitats no governamentals.

Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, també s’afanya a inserir-se en la xarxa de projectes europeus que, orientats a la protecció i defensa de les llengües minoritzades, cal que siguin aplicats de manera urgent i intensa en una illa com Mallorca.

La llengua catalana, que li és pròpia, s’hi veu greument mancada de protecció a l’hora que s’ha d’enfrontar amb l’arribada d’altres llengües que poden arribar a ofegar-la, si no s’hi apliquen els remeis que s’hi precisen.

Resulta del tot incomprensible que entitats com Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, que des de l’any 2000 es dedica a gestionar serveis amb la finalitat d’impulsar la normalització lingüística del català i la difusió de la cultura a tots els àmbits de la societat, no obtenguin tot el suport institucional que precisen per desenvolupar una tasca com aquesta.

Compta amb un equip de llicenciats en Filologia Catalana capaç de dissenyar i gestionar tot tipus de projecte en aquest àmbit.

Cal desitjar-los que continuïn en la tasca iniciada fa cinc anys i que no afluixin gens ni mica en aquesta dedicació professional que, si no a la curta, sí a la llarga, ha d’esdevenir ben profitosa per al país i per a la gent que hi viu i que s’hi comunica, naturalment en català.

Promoció de la llengua catalana per part del Govern de les Illes Balears

cebramcat | 18 Novembre, 2005 10:00 | latafanera.cat facebook.com google.com

Si hom para esment a les accions de govern en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, de bon començament es besllumen tres àmbits primordials d’incidència institucional, des d’on se’n promouen accions diverses: el Govern, els consells (de Mallorca, de Menorca i d’ Eivissa i Formentera) i els ajuntaments (53 a Mallorca, 8 a Menorca, 5 a Eivissa i 1 a Formentera).

Quant a les actuacions del Govern de les Illes Balears, s’hi poden assenyalar quatre òrgans més directament implicats:

* Conselleria d’Educació i Cultura:
Direcció General de Política Lingüística
Servei d’Ensenyament del Català

* IEB. Institut d’Estudis Baleàrics

* IB3. Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

* UIB. Universitat de les Illes Balears

1. LA DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

És l’organisme del Govern, adscrit a la Conselleria d’Educació i Cultura que té encomanada la tasca d’orientar la política lingüística a les Illes Balears i Pitiüses, sobretot, mitjançant el COFUC (Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears).

1. El COFUC és un dels organismes, que es dedica a fomentar l’ús de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses i a projectar-ne cap a l’exterior la cultura que hi és associada.
Ho fa en tres grans àrees:

1.1 - Primera àrea: Assessorament i informació
A través del PICat (Punt d’Informació sobre la Llengua Catalana), ofereix serveis públics diversos amb l'objectiu de resoldre qualsevol qüestió relacionada amb la llengua catalana a les Illes Balears.
En el PICat també hi participen el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca, el Consell d'Eivissa i Formentera i l'Ajuntament de Palma.
Els serveis més usuals que el PICat pot oferir són: Assessorament lingüístic, Servei de correcció de texts, Informació sobre traducció, Informació sobre els cursos per a adults que s’ofereixen a les Illes Balears, Informació sobre drets lingüístics, Informació sobre tràmits administratius.
A banda d’aquests serveis més habituals, el PICat també n’ofereix d’altres: dades sobre la llengua catalana, recursos diversos, activitats...

Una altra de les accions que realitza el COFUC és la CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS I AJUTS per donar suport a la promoció de la cultura de les Illes Balears a l'exterior i entre illes.
Tant es destinen a empreses culturals, artistes i intèrprets professionals, com a creadors, intèrprets, entitats i associacions sense ànim de lucre.

1.2 - Segona àrea: Ensenyament i Dinamització lingüística.

1.2.1 Hi esdevé rellevant la tasca d’assenyalar Llocs i recursos per aprendre català, de manera que tothom que vulgui pugui accedir amb facilitat a l’ensenyament reglat, els centres i punts d'autoaprenentatge , els cursos de català, el material accessible a través d'Internet, el material en suport informàtic, i d’altres recursos lingüístics que poden trobar-se a Internet .

1.2.2 L’organització de Cursos de llengua catalana hi té un pes considerable.

El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC) organitza Cursos de Llengua Catalana que poden ser intensius o no intensius, adreçats a no catalanoparlants (nivell inicial), i també als nivells elemental, mitjà i superior.
Poden adoptar la modalitat de:
- Cursos presencials, que es basen en l’assistència de l’alumne a classe.
- Cursos semipresencials, que combinen l’autoformació de l’aprenent, els materials d’autoaprenentatge, l’assessorament d’un tutor i l’assistència a sessions presencials (40% al centre i 60% a casa).
- Cursos a distància, que es basen en l’autoformació de l’aprenent, combinant l’assessorament tutorial i l’assistència a sessions presencials.

1.2.3 El COFUC també organitza Cursos de català per a estrangers, que, al nivell I, s’adrecen a persones estrangeres que tenen coneixements nuls o molt escassos de la llengua catalana; i al nivell II, a persones estrangeres amb coneixements mínims de català.

1.2.4 El PROGRAMA D'ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA (PELC) és una altra de les eines didàctiques que s’ha dissenyat específicament per a l’aprenentatge del català a través d’internet.
Inclou teoria i exercicis autocorrectius dels nivells elemental, mitjà i superior.

1.2.5 VIURE A LES ILLES BALEARS és un vocabulari amb imatges que té com a objectiu facilitar l'apropament a la llengua catalana de la gent que arriba a les Illes Balears i Pitiüses, originària d’altres indrets del planeta.
S'hi volen facilitar vies suficients d'aproximació la realitat social, cultural i lingüística de les illes perquè se les puguin conèixer tal com són i s'hi puguin integrar tan aviat com sigui possible.

1.2.6 Els CENTRES D’AUTOAPRENENTATGE DE LLENGUA CATALANA són espais dotats de mitjans i materials per facilitar l’aprenentatge individualitzat del català, ajustant-se a les necessitats i al ritme personal de cada aprenent, que hi pot assistir quan vol i el temps que vol durant la franja horària de cada centre.
L’aprenent té a la seva disposició els mitjans d’aprenentatge (ordinadors, magnetòfons, vídeo...) i els materials (fitxes, llibres, jocs, programes...) per treballar l’expressió oral i l’expressió escrita. També pot participar en les sessions de conversa. A més, l’assessor del centre l’ajuda a planificar l’aprenentatge.
S’hi poden matricular persones majors de 16 anys.

1.2.7 El MENÚ A LA CARTA és un servei del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears que permet elaborar cartes de restaurant en català i afegir-hi la traducció a cinc llengües més.

Si s'hi vol accedir per primer cop, s'ha de seleccionar el botó d'usuari nou i emplenar el formulari.

Si ja s'hi ha donat d'alta, s'ha d'escriure el nom d'usuari i la contrasenya.

1.3 - Tercera àrea: Dinamització, intercanvi i projecció exterior

1.3.1 El CINEMA EN CATALÀ A LES ILLES BALEARS és una de les promocions organitzades per la Direcció General de Política Lingüística, i consisteix a fer projeccions matinals de cinema en català per als centres educatius.
A la pàgina cofinançada per la Conselleria d’Educació i Cultura es fa pública la cartellera convidant tothom a anar al cinema en català.
Mitjançant una Resolució del conseller d’Educació i Cultura, president del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, del mes de gener de 2005, es convoquen ajuts per donar suport a la projecció de pel•lícules en llengua catalana.
S’hi ofereixen incentius per impulsar l’estrena i la projecció de pel•lícules en català, mitjançant l’establiment d’una sèrie d’ajudes que s’inclouen dins l’activitat de foment que duu a terme el COFUC, a fi de garantir als ciutadans la possibilitat de gaudir d’una oferta de pel•lícules en llengua catalana en la programació comercial i perquè els centres escolars puguin programar-ne l’assistència a sessions específiques, com una manera més de facilitat l’aprenentatge de la llengua catalana.

1.3.2 L’ESCOLA DE LECTURA és un programa de foment de la lectura del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.
El programa posa a l'abast dels centres educatius les MALETES LITERÀRIES ITINERANTS , uns materials que volen ser eines per incentivar l'adquisició i la consolidació de l'hàbit lector i de les habilitats lingüístiques i, en definitiva, per a la didàctica de la llengua i la literatura catalanes.
Els destinataris d'Escola de lectura són tots els infants matriculats a centres educatius públics, concertats i privats de les Illes Balears, des de l'educació infantil fins a l'educació secundària obligatòria.

1.3.3 LA BIBLIOTECA VIRTUAL DE RONDALLES MALLORQUINES I EIVISSENQUES.

Rondalles mallorquines
La Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines és un projecte que s'ha tirat endavant gràcies a la col•laboració entre la Universitat de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i l'Editorial Moll.
És un conjunt de recursos i serveis que han estat organitzats perquè sigui possible consultar-los a través d'Internet. La Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines conté totes les rondalles de mossèn Antoni Maria Alcover que surten als tres primers toms de l'Aplec de Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó en l'edició a cura de Josep A. Grimalt amb la col•laboració de Jaume Guiscafrè.

Rondalles eivissenques
El recopilador per excel•lència de les rondalles eivissenques és Joan Castelló Guasch i l’activitat rondallística és també el nucli principal de la seua feina; són un centenar llarg de rondalles les replegades.
Després de cinc aplecs realitzats amb anterioritat, s’hi fa públic aquest, fruit dels darrers anys de la seua vida, que són literàriament parlant els més fructífers.
L’interès que Castelló sent vers les rondalles i el folklore en general es desperta de molt jove al llegir els treballs costumistes d’Isidor Macabich.

1.3.4 LA CARPETA D’ACOLLIDA ESCOLAR conté un munt d’informació relacionada amb aspectes diversos –educatius, culturals i lingüístics- com són ara: el sistema educatiu de la comunitat autònoma, l’origen i la història de la llengua catalana, els recursos disponibles per aprendre-la, etc.
Encapçala la documentació la carta que, en nom del Govern de les Illes Balears, signa i adreça el conseller d’Educació i Cultura als pares i mares d’alumnes nous que s’incorporen al sistema educatiu, oferint-los el suport perquè hi esdevengui positiva.
Incorpora una sèrie de documents sobre el català llengua d’Europa; la reproducció de 365 frases bàsiques en llengua catalana, de manera que se n’aprengui cada dia una més; afegeix un ample dossier sobre el sistema educatiu, les oficines d’escolarització, algunes generalitats sobre l’ensenyament obligatori, el postobligatori, o l’escolarització en general.

1.3.5 ACTUACIONS DEL GOVERN EN EL MÓN COMERCIAL

Edició de cartells de rebaixes. Campanya d'estiu 2005
La Direcció General de Política Lingüística edita dos models i reedita altres dos dels diferents cartells que es distribueixen gratuïtament als comerços i als ajuntaments de les Illes Balears. Se'n distribueixen uns 20.000 exemplars.
Els cartells han estat dissenyats per l'equip dinamitzador de la Direcció General.

Edició de cartells de rebaixes. Campanya d'hivern 2005
La Direcció General de Política Lingüística reedita dos models diferents de cartells que es distribueixen gratuïtament als comerços i als ajuntaments de les Illes Balears. Se'n distribueixen uns 12.000 exemplars.
Els cartells han estat dissenyats per l'equip dinamitzador de la Direcció General.

Cartes del reis d'Orient 2005
La Direcció General de Política Lingüística duu a terme l’activitat Carta als Reis d’Orient, especialment adreçada als infants de 6 a 8 anys. Entre totes les cartes rebudes es fa un sorteig i s’assignen uns premis. En queden excloses les que no estiguin escrites en català. També es premia amb material didàctic la classe de l’alumne que hagi resultat guanyador.

1.3.6 AJUTS DEL GOVERN A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

Mitjançant convenis bilaterals de cooperació, signats pel conseller i pel batle respectiu, la Direcció General de Política Lingüística destina durant l’any 2005 una partida de 125.000 euros a la normalització lingúística municipal, en diversos nivells.

Pla coordinador de normalització lingüística
Per tercer any consecutiu s'ha posat en marxa el Pla coordinador de normalització lingüística a les administracions locals que afecta els ajuntaments i totes les seves dependències, els organismes vinculats als ajuntaments, les empreses de serveis contractades per l'Ajuntament o que actuen per concessió administrativa i les infraestructures municipals en què duen a terme la seva activitat altres entitats (centre de salut, PAC, centres escolars, oficines de correus…).

Retolació de camins rurals públics
La Direcció General de Política Lingüística ha establert un programa d'ajuts per a la retolació de camins rurals públics, una de les accions que preveu el Pla coordinador de normalització lingüística de l'Administració local.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb