promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

El Ministeri de Cultura destina un milió d’euros a promoure el català a les Illes Balears i al País Valencià

cebramcat | 21 Desembre, 2005 19:59 | latafanera.cat facebook.com google.com

El Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats aconsegueix que el Ministeri de Cultura destini un milió d’euros a la promoció del català a les Illes Balears i al País Valencià, amb motiu de la celebració del 515 aniversari del llibre ‘Tirant lo Blanc’.

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel•la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs.
Qualificada encertadament com a novel•la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel•les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps.
És, no res menys, una de les millors novel•les europees del moment.

La presència activa del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats, -a través del diputat principatí Joan Tardà i del diputat valencià Agustí Cerdà- ha aconseguit que el Ministeri de Cultura, atenent-ne la petició de commemorar el 515 aniversari de la publicació valenciana de ‘Tirant lo Blanc’, hagi destinat enguany un milió d’euros a la promoció de la llengua catalana, tant al País Valencià com a les Illes Balears.

Gràcies a les gestions efectuades per aquests dos diputats d'ERC, el 4 de novembre de 2005, el Consell de Ministres aprovava un Reial Decret que regula la subvenció directa d’un milió d’euros a la ‘Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, S.A.’, per finançar activitats destinades a difondre el coneixement i l’ús social de la llengua en què està escrit el llibre ‘Tirant lo Blanc’ (1460), de l’autor valencià Joanot Martorell (1415-1468), dins l’àrea d’influència directa d’aquest llibre, és a dir, les comunitats autònomes Valenciana i les Illes Balears.

Juan Carlos Gomez Condado és el nom de la persona que, en representació de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, S.A., ha fet arribar a l’Obra Cultural Balear (Mallorca) el text d’un conveni de col•laboració encaminat a potenciar el coneixement de ‘Tirant lo Blanc’ i, paral•lelament, a difondre el coneixement i ús social de la llengua catalana l’àmbit de Mallorca.

Què és la SECC?

La “Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturals, S.A.” és la societat anònima encarregada de preparar, organitzar i executar activitats relacionades amb la commemoració de persones, obres i esdeveniments remarcables de la història i la cultura d’Espanya, en coordinació amb el Ministeri de Cultura.

Què es proposa la SECC?

D’una banda, commemorar el 400 aniversari de la publicació de la part primera del llibre de Miguel de Cervantes Saavedra, Don Quijote de la Mancha.
També vol, segons el text del conveni subscrit amb l’OCB, potenciar el coneixement d’aquesta altra gran obra que s’emmarca en la tradició dels llibres de cavalleries, en els quals s’inspira l’obra cervantina: el llibre ‘Tirant lo Blanc’.
Paral•lelament, la SECC vol difondre el coneixement i l’ús social de la llengua en què està escrit aquest llibre, dins l’àrea d’influència directa d’aquest, és a dir, les comunitats autònomes, Valenciana i les Illes Balears.

En què consisteix aquesta col•laboració?

Amb el repartiment de quasi una quarta part del total de la subvenció ministerial per a les Illes. L’aportació que s’hi fa a través de la SECC és una quantitat de 165.000,00 euros per a l’Obra Cultural Balear (de Mallorca).

Què ha fet l’OCB?

Ha promogut, durant l’any 2005, tota una sèrie d’accions encaminades a afavorir, d’una banda, l’aprenentatge i, de l’altra, l’ús social de la llengua catalana a Mallorca.

Amb quins objectius?

L’objectiu primordial és haver potenciat l’associacionisme que funciona en català i com a escola d’integració.

També s’hi assenyalen d’altres objectius, com són ara:

- potenciar els mitjans de comunicació en català;
- els missatges positius a favor de la integració de la població recent arribada a les Illes;
- la pedagogia sobre la necessitat d’aprendre la llengua catalana;
- o l’oferta de la llengua catalana com a eina d’interrelació entre els mallorquins de qualsevol procedència i condició social.

On van destinats aquests recursos?

A Mallorca, a la mateixa Obra Cultural Balear, en una part significativa, per activitats diverses que ha realitzat l’entitat (62.000 euros).
La resta de la subvenció (103.000 euros), mitjançant la signatura de convenis bilaterals, l’OCB els reparteix entre una quinzena d’entitats mallorquines que han realitzat activitats semblants.

Conclusió:

Per primera vegada en la història, el Ministeri de Cultura, en destinar un milió d’euros a la promoció de la llengua castellana -en què va ser escrit el llibre de Miguel Cervantes, Don Quijote de la Mancha-, també destina idèntica quantitat a la promoció de la llengua catalana, -en què va ser escrit el llibre del valencià Joanot Martorell, ‘Tirant lo Blanc’-.

S’ha de valorar molt positivament una decisió ministerial d’aquestes característiques.
I també, per què no dir-ho? la tasca desplegada pels diputats Joan Tardà i Agustí Cerdà -del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats- que l’han promoguda, l’han impulsada i han contribuït tan positivament a fer-la realitat.

Cecili Buele i Ramis

ERC-Illes
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

D'agressions a la llengua catalana? Com un enfilall de botifarrons

cebramcat | 20 Desembre, 2005 22:01 | latafanera.cat facebook.com google.com

Joves de Mallorca per la Llengua, que duen un bon recompte de casos, fan veure que es tracta d'una situació que ve d'antic i que arriba fins als nostres dies.

És d'agrair que en facin una llarga llista, d'altres casos d'agressions efectuades contra l'ús del català en aquests darrers anys.


Així es pot saber i/o recordar que:

El dia 23 de d’agost de 1996, el jove Pere Manuel Rigo Gonzàlez va ser multat pel fet de parlar en català a uns agents de la Guàrdia Civil.

- El dia 4 de novembre de 1998 dos joves, Francesc Bellés Ribot i Tomeu Martí Floritvaren ser detinguts i traslladats a comissaria, pel fet de contestar en català a una parella de la Policia Nacional que s’havia aturat a identificar-los.

- El dia 23 de gener de 1999 la Plataforma Joves de Mallorca per la Llengua, per demostrar que era impossible, va intentar posar una denúncia a la Comissaria de la Policia Nacional de Palma, dret que també els va ser negat pel fet de demanar fer-ho en català.

- El dia 5 d’abril de 2001, a les 11’40, Magdalena Jordà va anar amb el seu fill i un altre menor a la comissaria de la Policia Nacional de Palma a posar una denúncia, dret que li va ser negat per parlar en català. L’argument va ser que allò era “la comisaría nacional española”.

- El dia 16 de març de 2003 dematí, Joan Miró Font va anar a presentar una denúncia a la Comissaria de la Policia Nacional de Palma per robatori a domicili. Se li va negar el dret a denunciar pel fet de parlar-hi en català, amb l’argument que allò era una comissaria de l’Estat.

- El dia 3 de maig de 2003, en el decurs del Correllengua, un membre de la Guàrdia Civil es va barallar amb membres de l’organització de l’activitat pel fet que li parlaven en català.

- El dia 9 de maig de 2003, en el decurs del Correllengua entre Es Capdellà i Puigpunyent, una parella de la Guàrdia Civil va dificultar el desenvolupament de la prova pel fet de parlar-hi en català els membres de l’organització.

- Borja Sales, de Montuïri, va ser identificat sense motiu i insultat per membres de la Guàrdia Civil pel fet de parlar-hi en català.

- El dia 17 d’octubre de 2003 Antoni Mayol, de Sóller, va ser expulsat de la Comandància de la Guàrdia Civil de Palma quan hi va anar a renovar el permís de caça pel fet d’adreçar-se en català als agents de l’entrada.

- El mateix dia, 17 d’octubre de 2003, Jaume Sastre, professor de l’Institut de Llucmajor, va anar a posar una denúncia a la Comandància de la Guàrdia Civil de Llucmajor contra un pare que l’havia amenaçat de mort i li va ser negada la possibilitat pel fet de parlar en català.

Els casos exposats són només la punta de l’iceberg d’una situació que es repeteix a diari a les nostres illes.
Els drets reconeguts per les lleis no garanteixen, a la pràctica, que cap ciutadà de les Balears no pugui ser discriminat per motius lingüístics.

Per en Marc, el divendres, 11 de juny de 2004, a les 14:27

Llista detallada de VINT-I-SIS CASOS, de persones maltractades per usar el català a les Illes Balears i Pitiüses

cebramcat | 18 Desembre, 2005 20:01 | latafanera.cat facebook.com google.com

Gràcies a la labor i iniciatives desplegades per gent i institucions amants de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, com és el cas de l'Àrea de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia, o planes web com les del blog de Gabriel Bibiloni, i tantes d'altres-, es pot tenir informació ben detallada sobre els casos més recents de discriminació i maltractament institucional, patits a les nostres illes en aquests dos darrers anys, pel fet de voler usar el català amb total normalitat.

Promocat, que ha tengut l'oportunitat d'assistir al darrer espectacle del lliurament dels Premis 31 de Desembre que, com en anys anteriors, organitzà l'Obra Cultural Balear a l'Auditòrium de sa Màniga, a Cala Millor, dissabte, dia 17 de desembre de 2005 (-per a la qual reclama noves formes i nous aires!), creu que seria molt bo que l'entitat es prengués amb molt d'interès la tasca que hi assenyalà el seu president, Jaume Mateu en assegurar que s'ha de treballar en el muntatge i obertura d'una Oficina de Garanties i Drets Lingüístics

Es fa referència al suport jurídic, tècnic, moral i polític que precisen persones i entitats que pateixen greuges cívics, quan simplement volen fer un ús normal de la llengua catalana als territoris dels Països Catalans, on són vigents unes lleis que no solament li donen el tractament de llengua oficial, sinó que la hi consideren com l'única pròpia.

Farà bé la nova Junta Directiva de l'OCB si inicia aquesta tasca que molta gent desitja que es faci, com més aviat millor.
D'aquesta manera, es podrà fer aquella llista detallada, segons diu Gabriel Bibiloni, que ens serveixi d'eina útil: Per a aclarir-nos a nosaltres mateixos hauríem de fer la llista, encara que sigui llarga, i dur-la rigorosament al dia. Fins i tot, potser podria interessar a alguns organismes internacionals.

Per començar, vet ací una VINT-I-CINQUENA de casos coneguts fins ara a Mallorca:

 (Segueix)

Coratge i endavant, Francesc Ramis Trujillo

cebramcat | 18 Desembre, 2005 10:06 | latafanera.cat facebook.com google.com

Ja només ens faltava aquesta!
Que des de les mateixes institucions públiques illenques governades pel PP -IB-Salut, es doni suport a l'incompliment de les lleis i normes aprovades pel Parlament de les Illes Balears, les Corts Generals espanyoles i el mateix Govern (Estatut d'autonomia per a les Illes Balears, 1983; Llei de normalització lingüistica, 1986; Decret 100/1990, de 29 de novembre)!

Ara resulta que si una persona d'aquestes illes nostres es troba malalta i es veu en la necessitat d'haver de recórrer a l'atenció sanitària pública, IB-Salut, en lloc de posar els mitjans que li pertoca per atendre-la com cal, li acosella que parli castellà al personal 'ja que és el seu estat de salut allò que s'ha d'objectivar'!

Però, i on som?
L'estat de salut de la gent que viu en una comunitat autònoma que compta amb una llengua pròpia, -no solament per decret del Govern sinó també per llei orgànica de les Corts generals-, la llengua catalana, ara resulta que, en aquest cas, només pot ser-hi objectivat en castellà!

L'hora de pretendre fer combregar la gent amb rodes de molí ja està més que superada!
Tenim els nostres drets, i els volem mantenir ben garantits!
Tenim les nostres lleis, i volem que sien respectades!
Tenim els nostres governants, i volem que ens garanteixin el respecte pels nostres drets i les nostres lleis!
Començant per les mateixes institucions públiques. No en faltaria d'altra!
Per qualque cosa les pagam i mantenim amb les nostres aportacions i recursos econòmics!

Per això mateix, des d'aquest bloc, volem encoratjar Francesc Ramis Trujillo, -com hem fet recentment amb Joana Estarellas Dolç, i feim comptes de fer amb tota persona o col·lectiu que es vegi maltractat per motius lingüístics-, a no afluixar gens ni mica en les seves legítimes i digníssimes aspiracions.

Per dignitat cívica, les nostres autoritats han de canviar de registre, en el tractament i ús que fan de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses:
No tenen dret a oblidar el seu deure de protegir-la, defensar-la, promoure-la, difondre-la, enriquir-la; en lloc d'arraconar-la, potejar-la, menysprear-la o fer com si no existís (quan no incideixen directament en la pretensió de fer-la desaparèixer del mapa de la història i de la geografia dels Països Catalans).

L’IB-Salut aconsella als malalts que parlin castellà al personal no illenc

A Palma, s’intensifiquen les accions en defensa de l’ús normal de la llengua catalana

cebramcat | 16 Desembre, 2005 12:26 | latafanera.cat facebook.com google.com

Als fets denunciats per la ciutadana de Palma, Joana Estarellas, que tenen a veure amb l’actuació d’efectius de la Policia espanyola, ben poc respectuosa envers la llengua catalana, s’hi van sumant d’altres actuacions que van pel mateix camí.

No fa gaire, s’al•ludia a actes vandàlics comesos contra l’escola Mata de Jonc, davant dels quals es manifestava públicament, entre d’altres, l’STEI-intersindical.
Manifestava aquest sindicat que no creia que fossin casuals o fruit de l’atzar els atacs que, en els darrers temps, han patint distintes entitats que treballen en la defensa de la llengua catalana i la cultura pròpies de les Illes Balears i Pitiüses, atacs que la pròpia organització sindical també ha rebut.
S’hi considera que són fruit d’un ambient de confusió i crispació interessada que es ve atiant des de fa un temps, amb l’únic objectiu d’obtenir-ne un benefici electoral.
Una estratègia perversa que comença a atemptar contra els mecanismes bàsics de convivència de la nostra societat.

A tot això s’hi ha d'afegir una altra notícia relacionada amb L’aventura d’adreçar-se en català a l’Estat.
El responsable d’Administracions Públiques de l’STEI-i –Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes-Intersindical- Sebastià Serra, i el coordinador de l’Obra Cultural Balear, l’activista cultural Tomeu Martí troben dificultats a l’hora d’enviar una carta redactada en llengua catalana, que va adreçada al ministre d’Administracions Públiques del Govern espanyol, que és català, José Sevilla.
A les oficines de la Delegació del Govern ni tan sols s’accepta que hi sigui enregistrada la carta, pel fet que no està redactada en castellà.
Davant la insistència dels presents, els màxims responsables de la Delegació del Govern intervenen perquè els funcionaris arribin a acceptar que el document hi sigui enregistrat.

Des de l’STEI-i i l’OCB es considera que la ciutadania que ho vol fer té tot el dret del món a adreçar-se en català a qualsevol administració pública.
I que és la mateixa administració pública, la que s’ha d’encarregar de traduir-ne els textos al castellà, si escau.

Al costat d’aquestes actuacions, també cal ressenyar que els Tribunals han dictat sentència favorable a les demandes de l’STEI-i, favorables al requisit de coneixement del català per a funcionaris públics com un requisit indefugible, tot i les pretensions d’altres sindicats que donaven suport a mesures de l’Administració que el jutge considera que no s’ajusten a la llei.

Finalment, en la llarga llista d’actuacions fetes en defensa de l’ús normal de la llengua catalana a Mallorca, posa els pèls de punta la notícia relacionada amb un ciutadà de Palma que denuncia que no se l’ha volgut atendre en una visita mèdica efectuada a un Centre de Salut públic, perquè, en lloc de xerrar en castellà, no ha volgut afluixar i ha pretès continuar expressant-se en català.
El més greu, es denuncia des de l’STEI-i:
els responsables de la Conselleria de Salut recomanen per escrit a aquest ciutadà que, pel bé de la seva pròpia salut, s’avengui a parlar-hi sempre en castellà!

D'altres enllaços d'interès:

Tornen els grisos
Una dona denuncia el tracte d’agents de la Policia per parlar en català
Cap agressió a la llengua sense resposta
A la comisaría, per parlar en català
Que n’aprenguin a Àvila
En defensa de l’ús normal del català a Mallorca
Estam amb tu, Joana
Fins quan?

Unint el seny amb l'ímpetu

cebramcat | 14 Desembre, 2005 17:08 | latafanera.cat facebook.com google.com

Obra Cultural Balear convida a iniciar junts les Festes de Nadal, en la Nit de la Cultura 2005 que organitza dissabte, dia 17 de desembre, a l’Auditori de Sa Màniga, a partir de les 21:30 hores.

S'hi vol retre homenatge a Guillem d’Efak i s'hi vol promoure la unitat de la llengua catalana i la cohesió social mitjançant l’idioma.

D’artistes convidats, n’hi ha un bon grapat que hi actuen sota la direcció artística d’Antoni Parera Fons:
*** Joan Pons
*** Joana Pons
*** Lloll Beltran
*** Cap.Pela
*** Joan Miquel Oliver
*** Joan Martorell
*** Capella Mallorquina

Es recomana que se’n reservi el lloc, adquirint amb antelació les entrades imprescindibles –al preu de 20 € cadascuna-, atenent les places limitades amb què compta l’Auditori de sa Màniga, a Cala Millor (Sant Llorenç des Cardassar).

Es tracta de la primera notificació que fa la nova Junta Directiva, escollida a l’Assemblea Extraordinària de Socis celebrada dia 29 de novembre,amb la qual s’adreça als socis de l’entitat.
Un equip de gent més reduït que l’anterior, però ben cohesionat i disposat a assumir els reptes que té l’entitat, que, com a principal objectiu s'ha marcat fer de l’OCB una eina útil per treballar a favor de la nostra llengua, de la nostra cultura, dels nostres drets com a poble i de la integració dels nouvinguts”.

Com s’assenyala a l’escrit de la Junta, ”És de vital importància que la nostra gestió estigui basada en la transparència, l’austeritat i l’eficàcia”.

Resulta particularment significativa, tenint presents determinats esdeveniments que es van repetint un dia i un altre al nostre entorn més immediat, que la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear vulgui aconseguir ”una OCB amb capacitat de resposta davant les agressions que pateix la llengua catalana, eficaç en la defensa i promoció de la llengua i la cultura pròpies de les Balears".
Per aconseguir-ho, es vol definir un nou model d'entitat, amb més serveis per als socis i les delegacions territorials, més obert als nous mallorquins i preparat per afrontar els nous reptes de la Mallorca del tercer mil•lenni.

Un cop assenyalades les prioritats d’actuació pels primers mesos de gestió amb els quals s’ha d’enfrontar la nova Junta Directiva, es reconeix que la responsabilitat assumida és molta i que l’OCB no es pot permetre estar més temps paralitzada o amb un funcionament ralentitzat.
Però també es veu com una entitat viva, dinàmica i formada pel bo i millor de la ciutadania mallorquina.
S’espera que, amb el suport d’aquesta ciutadania, s’aconseguirà fer que l’OCB, com a vertader cor del nostre país, torni a bategar amb força i a irradiar la il•lusió necessària per posar el nostre poble en moviment.

La primera gran prova de foc, ja l'ha de superar aquesta nova Junta Directiva, amb la mateixa organització i celebració d’aquesta XIX Gala Premis 31 de Desembre.
Als ulls de certa gent, ja comença a mostrar les seves grans dosis d'agosarada valentia, quan s'atreveix a fer-hi front, tot i comptar amb un període de temps tan curt: 14 dies laborables!

Coratge i endavant!

En defensa de l’ús normal del català a Mallorca

cebramcat | 11 Desembre, 2005 10:25 | latafanera.cat facebook.com google.com

Som un ciutadà indignat, pel tracte vexatori que una colla de policies espanyols han infligit a una ciutadana mallorquina, pel simple fet que s’hi volia expressar en català, en plena via pública de Palma.

Fa bé aquesta valenta dona, en denunciar-los públicament, amb tots els mitjans que facin falta, per tal d’evitar que es tornin a repetir d’altres casos com el que li ha passat a ella.

No és de rebut que, en aquestes alçades del segle XXI, en plena construcció europea, hàgim de romandre subjectes a tractaments tan impropis d’una policia que vol ser democràtica, com el que ha rebut aquesta veïna, membre de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnats del Camp Rodó.

Com que consider que es tracta d’un vertader atac frontal al dret que té d’usar la llengua catalana sempre que vulgui, sobretot si es tracta de fer-ho amb funcionaris públics, vull encoratjar-la a posar el cas en mans de la justícia, perquè determini si ha estat correcta o no la seva actuació, i si ha estat correcta o no l’actitud adoptada per uns efectius de la policia espanyola que l’han duita a Comissaria, vés a saber tu per què!

És lamentable que, en una Mallorca que pretén ser mirall mediterrani, pont de mar blava democràtic, entre el nord d’Àfrica i el Sud d’Europa, hi hagi una dona que s’hagi sentit maltractada, com si fos una delinqüent, com una ciutadana que no pot anar tranquil•lament pel carrer, expressant-se educadament en la llengua que ha après dels pares i padrins.

Aquesta colla de policies, al meu mode de veure, no solament no tenen cap dret a bravejar d’infringir les lleis i normes vigents sobre seguretat ciutadana, conduint el vehicle de forma temerària, a gran velocitat per carrers cèntrics de Palma, sinó que tampoc no tenen cap dret ni un a fer ostentació de tractar amb menyspreu i prepotència una ciutadania, que no fa res més que adreçar-los la paraula en català.

És de lloar l’actitud adoptada per Joana Estarellas i Dolç, qui, després d’haver-s’ho pensat molt, ha reflexionat sobre els fets i els ha volgut denunciar davant l’opinió pública i les autoritats; veient que s’ha arribat a un punt en què resulta del tot inacceptable que se la consideri i tracti com una delinqüent pel simple fet de parlar en català.

No hi ha dret que se’ns tracti d’aquesta manera, a la gent que volem parlar en català a Mallorca!
Tenim lleis al nostre favor.
Les autoritats s’hi han d’implicar amb molta més fermesa.
No pot ser que hàgim de suportar tanta humiliació.

En aquestes alçades del segle XXI, ja no hi val que se’ns digui que, com que són uns efectius joves que venen d’Andalusia i no saben ni entenen el català, s’ha de ser comprensiu amb ells i se’ls ha d’entendre: parlant-hi en castellà!

N’hi ha que ja n’estan farts, d’haver d’anar girant la llengua cada dos per tres, i que ja no els dóna la gana deixar de parlar la llengua que els han ensenyat, pares, mares, padrins i padrines...
S’estimen més reclamar que l’aprenguin els funcionaris públics espanyols, abans de venir a guanyar-se les sopes a Mallorca!

En el cas de Joana Estarellas, es veu ben clar que ha pres la decisió de denunciar-ho públicament, no tant per una qüestió de caire polític, tècnic o administratiu, sinó per simples raons sentimentals.
Es tracta d’aquest sentiment profund que de cada vegada es va fent més intens dins ella i que la duu a estimar-se aquesta llengua de bon de veres.

Na Joana esdevé una d’aquelles persones que s’han tornat incapaceas d’acceptar passivament que se’ls impedeixi d’usar la seva llengua pròpia, la llengua catalana.
Enhorabona.
Coratge i endavant.

Cecili Buele i Ramis
Ciutadà de Palma

L’ús cívic de la llengua catalana a Mallorca posa de relleu un molt baix nivell democràtic en el comportament policial espanyol

És el cas d’aquesta ciutadana que treballa com a funcionària de carrera a l’Institut Balear d’Estadística.
Els fets succeeixen entre les 12:30 i les 13:30 de dilluns, dia 5 de desembre de 2005.

Mentre la ciutadana circula pel carrer de Sant Llorenç, del Puig de Sant Pere, s’adona que un cotxe s’hi acosta a gran velocitat.
Intenta recriminar el conductor, fent-li veure que no pot transitar d’una manera tan temerària per una via tan estreta...
Quan el vehicle és a la seva alçada, la ciutadana se’n dóna compte que es tracta d’un vehicle de la policia espanyola.
En baixen els dos ocupants, que hi adopten una actitud força agressiva i prepotent.
La ciutadana els diu, en català, que no hi poden circular tan veloçment.

Totd’una l’escometen amb aquestes:
- No he entendido ni una sola palabra de lo que acaba de decir. Hábleme en español.
La ciutadana reconeix que en aquell moment, en lloc d’actuar amb el cap fred, pren la decisió de reaccionar amb el cor i s’afanya a continuar expressant-se en català.
Insisteix al policia més vehement que allò no són maneres de conduir un cotxe per un carrer tan estret:
- Y usted qué sabe la prisa que tenemos! – li escomet el policia (que, pel que es veu, l’ha entesa perfectament!)
La situació es va desbordant en contra de la ciutadana, davant del fet que no vol canviar de llengua i de dir-hi que, si és cert que tenen tanta pressa, per què no usen la sirena...
- No le entiendo nada... – li diu el policia-.
Insisteix la ciutadana i li diu que està usant una de les llengües oficials d’aquesta comunitat autònoma...
En aquell moment, el policia li diu:
- Identifíquese
Ja hem ballat! Pensa la ciutadana.
Resulta que ha sortit un moment del seu lloc de treball, que és l’Institut Balear d’Estadística, on fa feina com a funcionària...
- Que se identifique, sáqueme su carnet de identidad.
Li explica la ciutadana que ha deixat un momentet el lloc de feina on té tota la seva documentació, que els pot acompanyar perquè comprovin que són certes les seves paraules, que no es troba gaire lluny d’allà on són...
- Si no me entrega su documentació, tendré que conducirla a Comisaría!
Sorpresa i astorada davant tot allò que li estava passant, la ciutadana insisteix que pot anar a cercar la documentació a l’oficina on treballa...
- Suba al coche!
La ciutadana és conduïda a la Comissaria del carrer Ruiz de Alda.
En pujar les escales, els demana on la duen.
La porten a una oficina, on, romanent dreta tot el temps, han d’omplir un formulari amb les dades relatives a qui és ella, quin nom té, quins llinatges, el nom del pare i de la mare, el domicili...
Quan la ciutadana els continua responent en català, el policia se’n riu de les expressions que amolla i en fa befa.
És el cas de quan li dóna la data del 18 de febrer...:
- Febrero, he entendido, y qué mas?
Un cop emplenat el formulari, la trauen fora de l’oficina i l’obliguen a entrar dins d’una altra habitació, on la fiquen i la hi tanquen, romanent-hi tota sola sense rebre cap casta d’explicació.
S’hi sent tan humiliada que no pot evitar d’esclatar i posar-se a plorar...
- Ahora vuelvo –li diu el policia, en tancar la porta.
La dura i crua experiència d’haver hagut de passar per la Comissaria de Policia, fa veure a aquesta ciutadana que l’actitud de tota la gent que hi treballa és tremenda.
Qualcú s’ofereix a fer-li de traductor del català al castellà...
Se li diu que ha de continuar romanent a l’habitació tancada...
Se l’emporten davant d’un altre senyor, que en coll de camisa adopta actituds cíniques, encollonant-se de la llengua, de la ciutadana, de les plorades que ha fet, dels nervis que la traïcionen, del nom de son pare i de sa mare, etc.
Li recorden i insisteixen que no pot anar sense documentació... que ells no fan altra cosa que obrir les diligències que els pertoca fer com a mantenidors de l’ordre...
El que més colpeix la ciutadana és que se li diu que, efectivament, han estat comprovades totes les dades referides a la seva persona i que s’ha pogut apreciar que no té antecedents!!!

Cosa que li fa veure que, efectivament, sospitaven que es podia tractar d’una vulgar delinqüent!!!!!

A Mallorca, no és cap delicte parlar en català a un funcionari públic

cebramcat | 10 Desembre, 2005 10:24 | latafanera.cat facebook.com google.com

Precisament el mateix dia que se celebra arreu del món el 57è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, surt a la llum pública una notícia referida a la conculcació, a Palma, d’un dret tan fonamental com és el d’usar la llengua pròpia en adreçar-se a funcionaris públics!

El Diari de Balears, en pàgines diverses, es fa ressò d’una agressió a la llengua catalana que ha patit una ciutadana que denuncia el tracte d’agents de la Policia espanyola per parlar-los en català.

Joana Estarellas Dolç afirma que es va sentir humiliada pels agents i que, finalment, es va veure forçada a haver de girar la llengua perquè “quan els vaig dir els noms de ma mare i mon pare en català se’n rigueren i ja no vaig tenir paciència per no haver de girar”.

La nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, reaccionant amb tota celeritat, s’ha solidaritzat amb aquesta ciutadana, oferint-li assessorament i demanant al Delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, senyor Ramon Socias que investigui el cas, sancioni els agents i aturi definitivament les discriminacions als catalanoparlants.

Si els agents de la Policia espanyola, que s’emportaren en el seu cotxe Joana Estarellas fins a la Comissaria, haguessin dedicat una mica de temps a esbrinar quina persona tenien davant, a més de detectar-hi que no comptava amb cap antecedent policial -com li varen dir-, també s'haguessin adonat i haguessin pogut arribar a la conclusió que es tractava d’una dona mallorquina, normal i corrent, senzilla, feinera, amant del país, de la gent que hi viu i de la llengua pròpia que s'hi parla:

*** que cada dia se'n va a treballar com a funcionària de carrera a l’Administració autonòmica;
*** que viu en una de les barriades perifèriques més populoses de Palma;
*** que, des de fa anys, és membre actiu i dinàmic de l’Associació de Veïns del Camp Rodó, una entitat que des de fa més de tres dècades seguides s’afanya, en la mesura de les seves possibilitats, a conjugar convivència cívica i respecte a la llengua pròpia del país;
*** que a l’organigrama de l’Institut Balear d’Estadística, la funcionària Joana Estarellas Dols hi figura com a cap de Negociat II;
*** que fa part de l’Equip Administratiu del Comitè Organitzador del I Congrés d’Economia de les Illes Balears;
*** que és llicenciada en dret; etc.

Amb una paraula, que si una ciutadana d'aquestes característiques tan positives per a la convivència cívica rep un tracte tan agressiu i prepotent per part de determinats membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat espanyol ¿què se n'ha de pensar, de tot plegat? ¿què s'hi pot fer? ¿què cal fer-hi?

D'altres enllaços sobre aquest assumpte

Violacions del dret humà a expressar-se en català, a Mallorca
Tornen els grisos
Joana, no està sola, no tingues por

Violacions del dret humà a expressar-se en català, a Mallorca

cebramcat | 06 Desembre, 2005 23:04 | latafanera.cat facebook.com google.com

Hi ha molta mala llet en aquest món!
I Mallorca no n'és cap excepció.
Un dels pocs indrets del planeta Terra on encara hi ha gent que parla, -i que vol continuar parlant-, en català, rep bufetades de totes castes, de per totes bandes i per tots els vents, un dia sí i un altre també.
Fins i tot s'hi constata diàriament que n'hi ha molts que en lloc de donar llum hi donen molt de fum

Una de les proves més evidents d'aquesta situació lamentable es dóna, una vegada i una altra, en el tractament nefast que fan certs policies espanyols que arriben a les nostres costes a guanyar-se les sopes.

Són una gent que no sap, que ignora, que desconeix o que no té cap interès ni un a saber que, aquí, a l'illa de Mallorca -com en altres indrets del planeta Terra- parlam una llengua que allà, a Andalusia, Castella, Extremadura, la Manxa o la Rioja no ha existit mai: la llengua catalana, la més antiga de les llengües romàniques que encara perduren al nostre entorn.

I que aquí això és així, gràcies precisament a la transmissió oral que les nostres generacions avantpassades han sabut fer, fins als nostres dies, tot i els obstacles i les dificultats que pretenien barrar-li el pas des de Ponent.

Molt més greu, emperò, resulta la situació quan es constata que aquests joves forasters, aquests funcionaris públics forasters, aquesta gent venguda de fora a guanyar-se les sopes en aquesta illa, en lloc de prendre's seriosament la seva tasca, respectant en tot moment la ciutadania que els paga i alimenta, la que hi col·labora, la que els accepta, la que els respecta, la que roman a les seves ordres, la que segueix les seves indicacions, la que els tracta educadament i cívicament, en lloc de respectar aquesta ciutadania de Mallorca, en sentir que aquesta parla clar i català, arriben a perdre les formes i adopten actituds que molt poc tenen a veure amb les que ha de mostrar sempre i en tot moment la policia democràtica que el segle XXI reclama per a tot Europa.

És clar i evident que els principals responsables d'aquestes malifetes no són ells, precisament.
Els que n'han d'assumir la màxima responsabilitat són els seus superiors jeràrquics. Per això n'esdevenen caps, i mantenen altres sous!

Amb el text de la Declaració Universal dels Drets Humans a les mans, amb el text del Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, amb el text de la Constitució espanyola, amb el text de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears, es veu que no n'hi ha prou, perquè certs membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat espanyol es comportin envers la ciutadania mallorquina amb el respecte democràtic que aquesta es mereix.
I més, si es tracta d'atendre-la quan aquesta fa una cosa tan poc lletja, tan bella i enriquidora, com és ara recórrer al dret legítim d'usar la seva única llengua pròpia, la llengua catalana.

Els màxims responsables, en aquest cas, no són altres que els seus superiors jeràrquics, els que els hi envien sense cap casta de preparació prèvia, sense les municions adequades, sense els coneixements pertinents, sense la cultura cívica mínimament necessària.

Per això farà molt bé la ciutadania d'aquestes illes nostres, si a títol individual o col·lectiu, com a persona particular o com a entitat jurídica, no es cansa de reclamar dels poders públics democràticament establerts el compliment estricte de la legislació vigent i el respecte escrupolós a l'exercici dels drets, guanyats amb tant d'esforç i tanta lluita democràtica durant tants d'anys.

Cecili Buele i Ramis

L'ús normal de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses

cebramcat | 04 Desembre, 2005 09:18 | latafanera.cat facebook.com google.com

La Direcció General de Política Lingüística no compleix els deures, segons es desprèn d'una lectura atenta de l'article d'opinió Ja ha dimitit que publica Jaume Corbera al Diari de Balears, diumenge dia 4 de desembre.

Al front d'aquest organisme del Govern, adscrit a la Conselleria d’Educació i Cultura, que té encomanada la tasca d’orientar la política lingüística a les Illes Balears i Pitiüses, des de fa més de dos anys s'hi troba el Sr. Miquel Melià.

La crítica que se li fa no deixa de ser ben dura.
Després de fer-hi una repassada general a la pàgina web de la Direcció General esmentada, 'tot de gran transcendència social per a la llengua catalana', com afirma l'autor, 'amb tot això, es veu que ha fet un gran esforç de planificació de política lingüística orientada, naturalment, a la normalització de la llengua catalana... S'hi ha romput les banyes, en el disseny d'aquestes grans línies d'actuació..."

Al final de l'escrit, entre d'altres reclams, n'hi figura un que diu:
“Vist que mai hi ha reacció de la Direcció General de Política Lingüística a cap dels reiterats atacs o menyspreus a la llengua catalana, hem de concloure que el sr. Miquel Melià ja ha dimitit (i deu fer temps) les seves funcions, la qual cosa li alab. Ara només falta que també dimiteixi el sou que li pagam tots els contribuents encara que només sigui per demostrar que encara li queda una mica de vergonya”.

S'ho paga llegir amb deteniment el contengut de tot aquest article.
Si més no, reflecteix l'opinió d'un ampli sector de la població illenca, força interessat a mantenir ben viu l'ús normal de la llengua catalana als nostres territoris.

Hom pot comprovar que, si hi manquen ganes fermes de construir uns Països Catalans cada cop més consolidats i enfortits dins l'Europa dels pobles i les nacions que la conformen, l'atenció que es dispensi a la llengua catalana pròpia, no s'escaparà de ser minsa i esquifida... malgrat manifestacions externes d'aparents bones intencions en sentit contrari...

És clar que, mentre destacats representants del Govern de les Illes Balears bravegen d'anar a manifestar-se pels carrers i places de Madrid -amb l'excusa de la Constitució espanyola- contra la mera possibilitat que existeixin i sien reconeguts aquests Països Catalans... ben poqueta cosa se'n podrà esperar, que vagi una mica més enllà...

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb