cebramcat | 22 Gener, 2006 18:21 |
El meu país sencer
duu el nom de Catalunya,
N'han fet mil bocinets,
d'allò que és carn i ungla.
És una gran nació,
duu nom de catalana.
És més que una regió
a l'interior d'Espanya!
Països Catalans
a l'interior d'Europa:
som i serem més grans
amb allò que ens pertoca.
No volen que hi parlem
la llengua catalana?
Sols volen que hi xerrem
la llengua castellana?
Doncs bé, cal que els diguem
en llengua tan ufana
que sols millor viurem
independents d'Espanya!
Ens fan passar pel tub
de lleis, normes i regles
que fan uns quants tutups
durant aquests tres segles.
Doncs bé, això s'ha acabat,
no ens queda més paciència:
el poble ha espavilat
i va prenent consciència!
És hora que aixequem
la nostra veu ben clara;
és hora que els diguem
ben fort i a la cara:
Deixau-nos ser qui som,
si és que en sabeu, amb ganes:
som una nació,
tenim les quatre barres!
A tots vuit vents del món
les escampam ufanes.
L'orgull de ser qui som
ens mou a flamejar-les.
Som un país sencer
que rep molta de gent.
Qui ve s'hi sent a ple,
tractat amb gran esment.
Qui vol ben arrelar
i entrar dins de la terra,
com un Agermanat
fort i més fort s'hi aferra.
A Catalunya Nord,
o Franja de Ponent
¿qui diu que tot és mort?
La llengua és ben vivent.
Les Illes Balears
junt amb les Pitiüses
parlant clar i català
deixen de ser porugues.
Al País Valencià
i a la ciutat d'Alguer,
com en el Principat
el català s'hi sent.
El meu país sencer
duu el nom de Catalunya.
N'han fet mil bocinets,
d'allò que és carn i ungla.
És una gran nació,
duu nom de catalana.
És més que una regió
a l'interior d'Espanya.
Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes.
cebramcat | 05 Gener, 2006 17:05 |
Vet ací un dels anuncis publicitaris del Govern de les Illes Balears, que demostra el més alt grau possible de respecte institucional cap a la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana.
Ocupant tres quartes parts de la pàgina 06 del periòdic gratuït (per a la gent lectora) ”QUÉ/Mallorca”, de dijous dia 5 de gener de 2006, s’hi pot comprovar que, efectivament, això és així com és i no com voldríem que fos (ni com les lleis d’aquest país manen que sia!)
Efectivament, s’hi respecta el nom del Govern de les Illes Balears (tres pics) i el nom del lloc (un pic) on s’ha de fer, per primera vegada en la història, un acte institucional “de despedida y de entrega del guión al jefe de la SPFOR XXVII ‘Baleares’” (el Passeig del Born de Palma).
La resta, tota la resta, tot el contengut de l'anunci publicitari -que se suposa que és pagat pel Govern, amb els doblers públics de tota la ciutadania de les Illes Balears i Pitiüses- está redactat íntegrament en llengua castellana.
En plena commemoració del centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (any 1906)!
Si els que han de donar llum donen fum,
¿què no s'ha d'esperar que arribi a donar aquella gent que ni tan sols vol que ressoni el fum, fum, fum?
cebramcat | 04 Gener, 2006 11:50 |
La defensa i promoció de l’ús de la llengua catalana arreu dels territoris dels Països Catalans fa molts anys que reclama i recull molts d’esforços,
Des d’àmbits diversos i amb intensitat diversa.
Sens dubte, un dels fruits més valuosos de la Lletra de Convit -que Mn. Antoni M. Alcover fa pública el mes de juliol de 1901, quan s’adreça a la ciutadania dels Països Catalans, i la convida a engrescar-se en el projecte de defensar i promoure la llengua catalana arreu dels territoris-, és la celebració posterior del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que es fa a Barcelona l’any 1906 i que presideix el mateix Mossèn Alcover.
Enguany se’n celebra (?) el centenari!
Vuit dècades després d’aquell esdeveniment, s’inaugura a Mallorca el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que presideix Antoni M. Badia i Margarit. Coincideix amb les dates en què s’aprova i es promulga la primera Llei de normalització lingüística per a les Illes Balears, l’any 1986.
Enguany se’n celebra el 20è aniversari, de tots dos esdeveniments.
Semblen motius més que suficients perquè es despleguin, a l’àmbit de Mallorca, iniciatives diverses que apuntin a continuar convidant la ciutadania a engrescar-se en el projecte de defensar i promoure la llengua catalana als àmbits on aquesta n’és l’única llengua pròpia.
Com ho han fet al llarg d’aquests darrers cents anys, enmig de mil i una dificultats, tantíssimes de persones i entitats que s’han volgut dedicar a una tasca tan noble com és la defensa de la llengua pròpia.
Un bon exemple n’és l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga.
Presidida pel filòleg, especialista de cultura popular, Felip Munar, ja a mitjan mes d’octubre
de l’any 2005 proposa començar a preparar la commemoració, de cara a l’any 2006, del centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Si més no, pel fet que hi ha hagut una important participació mallorquina en aquell esdeveniment de l’any 1906: Mossèn Alcover l’ha presidit, i hi han participat, entre d’altres, Llorenç Riber, Gabriel Alomar o Àngel Ruiz i Pablo.
L’article del president de l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga proposa honorar la memòria de Mossèn Alcover i commemorar la incidència del primer Congrés "no només en l´aspecte científic, sinó també en el de reforçar el lligam entre totes les terres de parla catalana”.
L´Associació Cultural Canonge de Santa Cirga es posa a treballar en aquesta celebració, des del seu àmbit propi, la cultura popular, amb l’organització d’actes diversos:
- la VIII Mostra Internacional d´Improvisadors, amb actes a diversos pobles de Mallorca;
- la Mostra Escolar de Gloses, memorial Sebastià Nicolau Senisu a tots els centres educatius;
- l´atorgament de la Ploma d´Or del Canonge a personalitats que han servat l´esperit alcoverià;
- i una llarga tirallonga d´actuacions que complementen aquest centè aniversari de l´empenta, la rauxa i el seny alcoverià.
Davant d’aquests fets, tot d’una brollen les preguntes:
¿què hi pensen fer els responsables de les diverses administracions públiques mallorquines?
¿quines iniciatives tenen previst fer-hi els màxims representants de les institucions públiques mallorquines?
¿pensen que no val la pena fer-hi res, a Mallorca?
Pel que s’ha arribat a fer públic a hores d’ara, sembla que s’estimen més no fer-hi res!
(Encara tenen temps de rectificar... Som als inicis de l’any 2006!)
De l’àmbit institucional, se sap que el grup parlamentari del PSM el mes d’octubre de 2005 pren la decisió de presentar al Parlament de les Illes Balears una iniciativa que recull l’opinió segons la qual “el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana té una gran importància, no solament en el coneixement científic de l’idioma, sinó també en el renaixement lingüístic i literari de les terres de parla catalana”.
Aquest grup parlamentari recorda també que el 2006 es commemora el vintè aniversari de la celebració el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en el qual hi participen entre d’altres personalitats, Aina Moll, Modest Reixach, Isidor Marí, Antoni Ferrando”.
Per tot això el Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista pretén que s’aprovi una Proposició no de Llei en uns termes que assenyalen:
“El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a declarar l’any 2006 , “Any de la llengua catalana”, planificant i realitzant una sèrie d’actuacions per a difondre la importància de la nostra llengua”.
Tampoc no se’n sap res de res, sobre què s’ha fet amb aquesta proposta i on ha anat a parar...
Al marge d’altres posibles iniciatives que puguin sorgir d’altres instàncies públiques –esperem que no en romanguin al marge institucions com la UIB o el Consell de Mallorca-, des de promocat volem retre calorós homenatge a totes aquelles persones i entitats –moltes d’elles anònimes o poc conegudes- que, fins i tot anant més enllà d’això que ara s'acostuma a anomenar autoaprenentatge, han esdevengut –com passa amb el gran mestre Francesc de B. Moll i Casasnovas- excel·lents, magnífiques, valuosíssimes i ben enriquidores persones autodidactes:
Ja està bé d’esdevenir aprenent per si mateix! Deu tenir molt de valor.
Ara fitxa’t tu, què deu haver de comportar el fet d’arribar a ser el propi mestre / la pròpia mestra, d’un mateix / d’una mateixa.
Sense títol, ni diploma, ni llicenciatura, ni doctorat, ni màster!
Sense estudis superiors!
Conreant la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, de manera autodidacta.
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Gener 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |