promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

VI Jornades de l’Opinió Catalana, a Manresa - II

cebramcat | 25 Abril, 2006 09:05 | latafanera.cat facebook.com google.com

Les VI Jornades de l’Opinió Catalana que enguany s’organitzen a Manresa, a les quals acostuma a assistir no poca gent de les Illes Balears i Pitiüses, giren entorn d’un assumpte força interessant:
El model català d’integració. Els processos d’immigració i la cohesió social a Catalunya.

Com es recorda a la convocatòria, els Països Catalans són terra de pas, terra on arrela de segles ençà una comunitat formada per l’al•luvió de gent de procedències diverses.
La recepció de persones que vénen d’altres indrets i amb altres llengües, cultures i religions no és una novetat, sinó en alguna mesura una constant de la història del nostre país.
Però l’allau d’immigrants de diverses procedències espanyoles durant el segle XX va tenir unes proporcions especialment significatives, que van dur en poques dècades a doblar la població catalana.
Com és també ben significativa la incorporació d’immigrants dels orígens més diversos en aquest tombant de segle.

S’hi diu que la societat catalana de demà, d’ara mateix, s’ha de construir també amb l’aportació d’aquesta nova ciutadania.
La integració d’immigrants i la cohesió de la societat catalana són dues prioritats per al país, governi qui governi.
Però de vegades es pot tenir la sensació que la urgència de l’enfrontament partidista ens distreu de discutir seriosament, serenament, quines són les necessitats, les exigències i les limitacions d’aquest procés d’integració.

S’afirma que les sisenes Jornades de l’Opinió Catalana volen contribuir a fer-ho.

Vet ací quin n’és el Programa d’enguany:

Divendres:
- Obertura: Paraules de Jordi Valls, alcalde de Manresa, i Fèlix Martí, president de l’Opinió Catalana.
- Conferència inaugural: Una mirada sobre la immigració d’avui, a través de l’experiència de les onades migratòries precedents:
- Joan Francesc Mira, escriptor i Oriol Izquierdo, presentador.

Dissabte:
- La llengua i els altres factors d’integració:
De quins instruments disposen les institucions i la societat catalana per acollir els immigrants fent-ne possible la integració?
Pot ser la llengua un factor que ajudi o que entorpeixi la cohesió social a Catalunya?:
- Fathia Benhammou, de la Fundació Bofill
- Lluís Cabrera, d’Els Altres Andalusos
- Miquel Àngel Essomba, de Nova Immigració
- Eunice Romero, d’Òmnium Cultural

- Un model de pluralisme cultural i religiós per a la societat catalana:
Un dels trets de més difícil gestió de la immigració actual és la diversitat cultural i religiosa de la nova ciutadania.
Com s’ha de gestionar aquesta diversitat perquè la integració sigui factible?
Com s’ha de fer a l’escola i en l’àmbit laboral?
Com caldrà entendre, en aquest context, el concepte de pluralisme religiós i la pràctica de la llibertat d’expressió?
- Gemma Aubarell, de l’IEMed
- Alain Blomart, de la UAB
- Francesc Rovira, de la Unescocat

Cloenda:
- La (nova) identitat catalana:
- Xavier Rubert de Ventós, filòsof, i Albert Sáez, presentador.

Vet ací l'enriquidor programa amb què s'han dotat les VI Jornades de l'Opinió Catalana, que enguany es fan a Manresa.

Un nou centre cultural a Palma

cebramcat | 22 Abril, 2006 22:44 | latafanera.cat facebook.com google.com

Després d'anys d'espera, a la fi, ha quedat obert un nou Centre Cultural a Palma, el Casal de Can Joan Alcover, situat al carrer de Sant Alonso, al barri de sa Calatrava.

Gràcies a la tasca desplegada aquests darrers mesos, sobretot, per l'actual Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear que presideix Jaume Mateu, s'han pogut obrir les portes i ha pogut quedar obert al públic aquest nou centre cultural que, sens dubte, ha de marcar fites assenyalades en el panorama cultural de Ciutat.


Interior del Casal de Can Alcover,
el dia de l'obertura al públic al carrer sant Alonso de Palma

(Foto: Picalsud)

No podia triar-se un dia millor: el Dia del Llibre que coincideix amb la festa de Sant Jordi que, a la vegada, és coincident amb la Festa de l'Àngel i amb tot quant s'està fent enguany en commemoració del Centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que l'any 1906 presidí Mn. Antoni M. Alcover, amb el 75è aniversari de la proclamació de la República, i amb el vintè aniversari del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana inaugurat a Palma i la promulgació de la Llei de Normalització Lingüística feta l'any 1986.

No solament la gent que n'és sòcia, de l'Obra Cultural Balear, sinó tot el conjunt de la societat illenca s'ha de sentir ben satisfeta de veure que ha quedat obert al públic un nou espai cultural a Ciutat.

Enhorabona a tots els membres de la Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear, per aquesta feta.

D'ALTRES FOTOS DEL CASAL I L'OCB

La presentació pública d'un llibre de Mariano Moragues

cebramcat | 18 Abril, 2006 21:19 | latafanera.cat facebook.com google.com

En un acte força emotiu, al Centre cultural de sa Nostra, a Palma, dimarts, dia 18 d'abril, he fet la presentació pública del llibre 'La veu de les arrels', escrit en català, des del Perú estant, pel mallorquí Mariano Moragues i Ribas de Pina.

Vet ací unes breus notes sobre allò que hi he volgut dir:


Panoràmica del centre de Palma
des de finestra del centre cultural de sa Nostra

(Foto: Picalsud)

0. Introducció

Mariano Moragues i Ribas de Pina és l'autor d'aquest llibre que presentam avui en públic les tres persones que estam darrera d'aquesta taula. En Mariano i jo ens coneixem des de fa estona: gairebé fa cinquanta anys. Hem estudiat plegats al mateix centre d'estudis, durant més d'una dècada seguida. Hem treballat plegats al mateix país d'Amèrica Llatina durant uns quatre anyets seguits. Hi hem obtengut al mateix títol pedagògic en la mateixa Escola Superior de Magisteri de Lima. Hem assistit plegats, a Lima, a les seves noces amb Susana, al bateig de la seva filla Cristina, al Callao-la Perla... al naixement i creixement del seu fill Mariano... Hem continuat mantenint-nos en contacte, a pesar de la distància durant aquests darrers trenta anys.

Em sent molt honorat de tenir l'oportunitat de presentar, aquí, a Mallorca, aquest llibre seu -el primer que escriu en català, i el quart que fa públic-. D'altres llibres publicats per Mariano són: 'Buscando identificarme', 'Educación para el autogobierno' (Tarea), 'Hacia la escuela posible', i ara 'La veu de les arrels' (Editorial Moll).

1. La persona i la figura de Mariano Moragues

Mariano Moragues i Ribas de Pina (Palma, 1942) estudia el batxiller al Col·legi de Monti-Sion, Filosofia i Teologia al Seminari Major de Palma, Magisteri a l'Escola Superior Marcelino Champagnat, de Lima. L'any 1969 parteix cap al Perú com a capellà. La realitat peruana, vista de prop, l'estameneja fort ferm i li significa un canvi ideològic profund. Als 5 anys de permanència al Perú es casa i es dedica a l'ensenyament a diferents escoles i centres de formació de mestres. (TAREA, l'Associació de Publicacions Educatives que edita llibres seus, n'és una petita mostra). És cofundador de la Institució Foro Educativo de nivell nacional, de la Xarxa d'Educació Alternativa Escolaritzada, la ONG Educalter i de l'escola alternativa 'La Casa de Cartón' de Lima, de la qual esdevé director durant 20 anys. Aquesta escola, fa 7 anys, signa un conveni de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, que l'assumeix com a centre de pràctiques de mestres de les Balears.

- Després de 35 anys de romandre al Perú, torna a Mallorca, l'any 2004, per retrobar-se amb les seves arrels i avui, com quan era un infant, continua jugant a fer de pagès...


Presentació del llibre de Mariano Moragues,
en companyia de Xesc Moll i Cecili Buele

(Foto: Picalsud)

2. El llibre d'en Mariano

Aquest no és el seu primer llibre. N'ha publicat d'altres tres en castellà. Sí que és el seu primer llibre que publica en català.

L'editor i la dedicatòria de l'autor

Com diu l'editor, 'La veu de les arrels' és un llibre que rememora la Mallorca preturística i que porta les olors i remors d'una infància en què els al·lots corren salvatges pel camp i pels boscs, neden als safarejos, cerquen nius, se senten lliures a l'estiu i engabiats a l'escola la resta de l'any. Mariano Moragues -amb veu emocionada i amb un llenguatge riquíssim i ple de refranys i d'aquelles expressions tan típiques mallorquines, que avui cada vegada s'empren menys- evoca tot aquell ambient: els jocs, els rituals religiosos, les rondalles, les festes tradicionals i els personatges que formen part de la seva vida d'infant feliç malgrat les mancances materials i repressions d'aquell temps de postguerra.

Des que vaig tornar del Perú i del Burundi a finals de la dècada dels anys 70 -on vaig valorar moltíssim el fet lingüístic com a àmbit de comunicació interpersonal i col·lectiva, tant pel que fa al kirundi com pel que respecta al quítxua o l'aimara-, em vaig lliurar intensament a la tasca de promoure i defensar aquí l'ús de la llengua catalana, la pròpia de Mallorca. Tant als ambients pastorals de l'església diocesana -sobretot dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca-, com en les tasques d'ensenyament del català que vaig fer al col·legi Pius XII, com posteriorment entre el funcionariat de la comunitat autònoma, he fet tot quant he sabut i pogut per donar valor i sentit a l'ús normal de la llengua pròpia entre nosaltres.

Per això, em sent molt orgullós de poder desplegar a l'actualitat certes tasques de coordinació d'iniciatives, que tendeixen a donar suport a entitats illenques que promouen l'ús del català a les Illes Balears i Pitiüses, com a consultor i assistent de la Generalitat de Catalunya. Me'n sent molt content i satisfet, si més no com a reconeixement d'una institució pública a la tasca modesta desplegada per aquest servidor.

També hi ha d'altres motius, fins i tot de caire religiós, si voleu: si els creients valoram la llengua com un do de Déu, com ens podem permetre de menysprear-la deixant d'usar-la? Si nosaltres no la respectam, no ho farà ningú més d'arreu del món. I Déu mateix deixarà d'escoltar pregàries fetes en català, per mor de nosaltres! Ens pertoca a nosaltres fer-ho: 'A ta llei d'amor jo en som sumís: o Déu empara el meu país!” -resa la pregària escolta que acostumam a fer la gent del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, des de fa 50 anys en aquesta illa-.

Per això, m'emociona profundament la dedicatòria que m'ha volgut fer l'autor, en Mariano, quan m'hi ha volgut escriure:
“Per a En Cecili, homo feiner i compromès com pocs, amic i coautor d'aquest llibre, ja que ell va ser el que em donà l'empenta necessària perquè me decidís a publicar-ho, i amb paciència benedictina el corregí de dalt a baix dues vegades. Amb admiració, gratitud i estimació. Mariano.”

Els contextos variats

Aquest llibre surt publicat en un context, i ben variat:

Context personal i familiar: surt publicat després que l'autor, en haver viscut intensament més de 35 anys de la seva vida, lluny de Mallorca, a l'altra banda de la mar i l'oceà, a terres peruanes, torna a a Mallorca a residir-hi d'una manera més pacífica i tranquil·la...

Context religiós: surt publicat i és presentat en públic precisament avui, dimarts de Pasqua, entre el diumenge de Pasqua i el diumenge de l'Àngel. En temps pasqual... com el que reflecteix el cant litúrgic del 'Regina coeli laetare, al·leluia'.

Context polític: surt publicat, precisament, pocs dies després que s'hagi celebrar a Mallorca, de manera insòlita, el 75è aniversari de la proclamació de la II República; en uns moments en què la defensa institucional i pública de la llengua catalana no es pot dir que sigui al seu més alt nivell. Tot al contrari. Massa gent que es dedica a la política passa olímpicament de promoure i usar el català, amb mil pretextos que l'aboquen a preferir-hi l'ús del castellà...

Context editorial: surt publicat, precisament, molts pocs dies abans que se celebri la festa de Sant Jordi, el 23 d'abril. A punt de celebrar-se el Dia del Llibre, l'autor té l'oportunitat de valorar la feina feta per l'editorial Moll, la més emblemàtica de Mallorca, gràcies a l'insigne conrador illenc i gran mestre nostre de la llengua catalana, Francesc de B. Moll, de qui gairebé tots els qui som aquí hem rebut moltes i molt valuoses lliçons en la nostra època estudiantil.

Context cultural: surt publicat, precisament, en una Mallorca que esdevé cada cop més mestissa i barrejada, de cultures, de races i de llengües. En aquesta Mallorca nova surt publicat un dels moltíssims llibres que contribueix a fer veure l'existència i els valors d'una llengua pròpia com la catalana, posada obertament a disposició de qui vulgui gaudir-ne.

Les parts diverses del llibre

Es tracta d'un llibre que el mateix autor defineix com 'una contarella' (p. 17, 22). Contarella (DCBV) és una contada, una narració de fets reals o imaginats. En aquest cas concret, es tracta d'una contarella que conté nombroses expressions mallorquines, genuïnament casolanes... més pròpies d'un món rural perdut que no de la nova era urbanística en què s'ha enfonsat Mallorca... expressions genuïnament mallorquines fan veure la riquesa semàntica i l'expressivitat característica del llenguatge popular... usades a l'interior de certes cases senyorívoles de ciutat que serven el bell costum de xerrar sempre en mallorquí... esdevenen un recurs apte per fer-se autodidacte... fins i tot en el maneig escrit del català estàndard.

La veu de les arrels -el títol del llibre- esdevé la veu que li recorda la infància, a l'autor, i la influència exercida per aquesta etapa de la seva vida personal i familiar... d'un infant d'ahir -dècada dels anys 40- encuriosit i tendre que sempre bada el ulls, vigilant allò que passa al seu voltant... una contarella que, sorprenentment, no va més enllà dels seus nou o deu anys d'edat.

INTRODUCCIÓ: el geni, figura i mort del seu pare... el seu gran amor a la llengua del país... la seva reconstrucció de la història infantil amb la netedat del llenguatge familiar i col·loquial, sense saber manejar l'eina de l'escriptura... l'intent de sortir tot solet de l'analfabetisme al qual volen condemnar-lo... la seva opció pel registre formal del català estàndard...

PRIMERA PART, la més extensa (p. 23-129), a Sant Jordi. Son Oliver: Indrets (pletes, jardí, pista de tennis, pinaret, els fruiters, horts, figueral, Son Oliveret...). Personatges (amitgers, pastor, missatges, menestrals, jornalers, personal de servici, sa dida, en Bernat, altre personal, na Magdalena). Arbres. Animals (cans i moixos, animals de pota, animals de potó, aviram, porcs, aucells, altres animals). Aigües (la mar, aigües dolces, safareigs, pluges). Foc. Religiositat (tres avemaries, diumenges i festes de precepte).

SEGONA PART, la més breu (p. 130-143), a Estellencs. Lloc on la família Moragues i Ribas de Pina passava 15 dies de l'estiu, en es Collet d'Estellencs, convidada per la senyora-àvia Moragues. Hi retreu el temps transcorregut entre les muntanyes i la mar, en companyia de someres i l'ase, dedicant-se a la pesca i recollida d'herbes, en contacte amb la gent del poble...

TERCERA PART, la més genuïnament senyorívola (p. 145-204), a Ciutat. Al carrer de Miramar, primer, i al carrer de Sant Roc, després, la família viu gairebé sempre al barri de la Seu. L'infant roman atent a les veus que se senten pels carrers del centre antic de la ciutat..., encuriosit davant certs personatges, alguns considerats beneits, d'altres que hi criden l'atenció... entretengut amb jocs predilectes (fer comèdia, dir misses i altres cerimònies)... anant a costura a ca les monges... aprenent la història sagrada i el catecisme de memòria... fent el mes de Maria... passant el sant rosari... preparant-se per la venguda dels Reis o la celebració de la Setmana Santa...

QUARTA PART , la més específicament lingüística (p. 203-216). Un breu assaig sobre paraules gruixades i algunes flastomies: la referència freqüent al quaranta... el prefix re-... Déu i religiositat... cagar i merda... sinònims sexuals... pardal i colló... tros i mig... fotre.


Mariano Moragues signant exemplars del seu darrer llibre
'La veu de les arrels', editat a Mallorca íntegrament en català

(Foto: Picalsud)

3. Algunes conclusions:

L'amor a la terra i a la gent que hi viu, esdevé carn i ungla amb la llengua que s'empra: per a l'autor del llibre el senyal més clar i inequívoc de la pertinença, la procedència, la identitat, la bona acollida, les ganes de compartir. Quina altra manera millor de saber-se i de reconèixer-se persona mallorquina? Sentint-la parlar, xerrar i conversar en la llengua pròpia!

L'espai català de comunicació. Amb la publicació d'aquest llibre, Mariano Moragues contribueix de manera força exemplar a fomentar i consolidar l'espai català de comunicació, fins i tot des del Perú estant. Dient clar i català allò que hi diu, fa molt més evident encara l'existència d'uns Països Catalans a l'interior d'una nova Europa que els ha d'arribar a tenir molt més presents a les institucions públiques, i a tots els àmbits de l'actuació cívica més dinàmica.
El domini .cat que és a punt de ser escampat arreu del món i de la bolla, s'adreça a la comunitat lingüística i cultural catalana en el camp d'internet. Es tracta d'un domini destinat a representar a Internet els usuaris que s'expressen en català o que estan en relació directa amb la promoció de la llengua o la cultura catalanes, fins i tot expressant-se en d'altres idiomes. Però, sens dubte, esdevé una passa rellevant en la tasca comuna de promoure la defensa i l'ús d'una llengua com la nostra que s'està mostrant tan rica en aspectes tan diversos.

Amb projecció de futur. Com la Balanguera que sap girar la ullada cap enrera, certament; però que, sobretot, sap on s'amaga la llavor de la nova primavera, el llibre de Mariano Moragues, també té i duu una projecció de futur innegable.
No solament recull els fruits del conreu i cultiu de la llengua pròpia que ha fet des de moltíssims d'anys enrere, des d'aquell temps en què composà i interpretà cançons tan emblemàtiques com la que duia per títol Amics: Vosaltres sou els meus amics, si feis tot lo que jo vos manaré. Perquè el servent no sap què fa el senyor. No m'heu elegit vosaltres a mi. Som jo que vos he elegit a vosaltres i enviat perquè doneu fruit. Però jo vos dic amics, amics.
Pus vos diré els meus servents, sinó que des d'ara amics meus sereu, tot lo que pregueu al Pare vos ho donaré. Això vos coman, fixau-vos-hi bé: que vos estimeu tots els uns als altres, així com jo vos he estimat. Però jo vos dic amics, amics.

Tot recordant aquesta vella estrofa composada i musicada a la dècada dels anys 60, 'La veu de les arrels' que Mariano Moragues publica enguany, convida també a fer-se amics de i a Mallorca: conversant, comunicant-se, parlant, xerrant en la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, compartida arreu dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer -arribant també a l'estat sobirà d'Andorra-.

És ben d'agrair la teva tasca, Mariano.
Que duri i que esdevengui efectiva per molts d'anys!

Cecili Buele i Ramis.
Mallorca.

Presentació pública d'un llibre una mica singular

cebramcat | 13 Abril, 2006 18:39 | latafanera.cat facebook.com google.com

A les 20:00 de dimarts, dia 18 d'abril, faig la presentació pública d'un llibre una mica singular.
Està escrit íntegrament en català.
L'autor és un mallorquí que ha residit al Perú durant més de tres dècades seguides, convivint amb gent que acostuma a parlar sempre en castellà, quítxua o aimara -mai en català-.
Hi ha sabut mantenir ben viu, mentrestant, l'ús i la pràctica de la llengua pròpia de Mallorca, fins al punt d'escriure-la amb una correcció que esdevé envejable.

Em complau ben molt convidar la gent coneguda i amiga a assistir-hi.
Crec que s'ho paga i que val la pena d'acudir-hi.

- PRESENTACIÓ LLIBRE: La veu de les arrels.
Autor: Mariano Moragues Ribas de Pina.
A càrrec de: Cecili Buele.
Organitza: Editorial Moll.
Lloc: Auditori. Centre de Cultura Sa Nostra. Carrer Concepció, 12. Palma.
Preu: Gratuït.

Cecili Buele i Ramis.
Palma

Mariano Moragues Ribas de Pina (Palma, 1942) estudia el batxiller al Col·legi de Monti-Sion i Filosofia i Teologia al Seminari Major.
L'any 1969 parteix cap al Perú com a capellà. La realitat peruana, vista de prop, l'estameneja fort ferm i li significa un canvi ideològic profund.
Als 5 anys de permanència al Perú es casa i es dedica a l'ensenyament a diferents escoles i centres de formació de mestres.


Portada del llibre de Mariano Moragues,
que es presenta enguany a Palma

(Foto: Picalsud)

És cofundador de la Institució Foro Educativo de nivell nacional, de la Xarxa d'Educació Alternativa Escolaritzada, la ONG Educalter i de l'escola alternativa 'La Casa de Cartón' de Lima, de la qual esdevé director durant 20 anys.
Aquesta escola, fa 7 anys, signa un conveni de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, que l'assumeix com a centre de pràctiques de mestres de les Balears.

Després de 35 anys de romandre al Perú, torna a Mallorca, l'any 2004, per retrobar-se amb les seves arrels i avui, com quan era petit, segueix jugant a fer de pagès...


Mariano Moragues en companyia de les seves amistats,
a la finca de s'Auma, terme municipal d'Artà

(Foto: Picalsud)

Com diu l'editor, La veu de les arrels és un llibre que rememora la Mallorca preturística i que porta les olors i remors d'una infància en què els al·lots corren salvatges pel camp i pels boscs, neden als safarejos, cerquen nius, se senten lliures a l'estiu i engabiats a l'escola la resta de l'any.

Mariano Moragues -amb veu emocionada i amb un llenguatge riquíssim i ple de refranys i d'aquelles expressions tan típiques mallorquines, que avui cada vegada s'empren menys- evoca tot aquell ambient: els jocs, els rituals religiosos, les rondalles, les festes tradicionals i els personatges que formen part de la seva vida d'infant feliç malgrat les mancances materials i repressions d'aquell temps de postguerra.


Companys de Mariano Moragues, missioners mallorquins,
al Perú, a la dècada dels anys setanta

(Foto: Picalsud)

RTVE, la darrera que arriba, la primera que se’n va

cebramcat | 06 Abril, 2006 15:49 | latafanera.cat facebook.com google.com

Des de fa vint-i-sis anys funciona el Centre Regional de RTVE a les Illes Balears.
Amb un alt nivell de qualitat informativa, i gran respecte cap al cultiu i la promoció de la llengua catalana pròpia.

És una de les darreres entitats estatals espanyoles que s’instal•la a Mallorca.
Moltíssimes d’altres hi són des de fa molt més temps.

Després d’un quart de segle de televisió analògica, ha arribat l’hora de les TDT.
Les Televisions Digitals Terrestres són una altra cosa: el gran negoci del segle XXI per a aquelles empreses privades que n’aconsegueixin la concessió.
El món de la comunicació és a punt d’iniciar una etapa nova, insòlita, on es pretén abandonar el model de gestió pública.

D’una banda, s’hauran d’obrir expedients de regulació d’ocupació laboral que permetin fer fora –legalment, i amb l’anuència dels dos grans sindicats- els col•lectius de treballadores i treballadors, empleats públics d’aquests centres.
De l’altra, s’haurà de procedir al desmantellament definitiu d’aquests centres de treball públic, per tal que se n’ocupin determinades empreses privades.

Deixant a una banda el fet de comprovar que es tracta d'una feina bruta més, en mans d’un govern i uns sindicats espanyols autoqualificats d’esquerres; tampoc no deixa de causar certa estranyesa que, en el cas del Centre Regional de RTVE a les Illes Balears, es doni la paradoxa que la darrera en arribar és la primera que se n'ha d'anar.

Una de les darreres presències públiques de l’estat espanyol introduïdes a les Illes Balears i Pitiüses és precisament aquest centre regional, que hi roman obert des de fa només un quart de segle.

Molts d’altres organismes estatals fa molt més temps que hi són presents –i que no en veuen perillar gens ni mica la seva permanència secular-.
Una gran part de la ciutadania illenca ho té mal d’entendre, tot això.
L’Agència Tributària, per exemple, s’implanta a les nostres illes moltíssim de temps abans que el centre regional de RTVE; i encara no se’n preveu cap tancament (ni el traspàs de les competències al Govern)! O la Tresoreria de la Seguretat Social. O tants d’altres organismes que, dependents del Govern espanyol, duen molt més temps instal•lats entre nosaltres, com és el cas de Trànsit, Justícia, Exèrcit, Foment, Policia, la Casa Reial, Guàrdia Civil, Aena, la Junta del Port, etc. tot quant te a veure amb l’Administració Perifèrica de l’Estat.

Aquí, emperò, a les Illes, això ha de ser així: la darrera que arriba –la RTVE- és la primera que se n’ha d’anar, només vint-i-cinc anys després de fer-hi un bon servei públic, de qualitat i en català.

Tothom ho veu ben clar: és del tot difícil, per no dir que és impossible sense rebre subvencions públiques, que cap empresa privada pugui arribar a assolir mai un tan alt nivell de qualitat.
Ens cal lluitar per mantenir-lo públic!

Mallorca, 6 d’abril de 2006.
Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

Les sisenes jornades de l’Opinió Catalana, a Manresa

cebramcat | 05 Abril, 2006 15:52 | latafanera.cat facebook.com google.com

El primer cap de setmana de maig, se celebren enguany a Manresa les

Sisenes jornades de l’Opinió Catalana

Opinió Catalana és una associació que té per finalitat promoure la normalització nacional de Catalunya i dels Països Catalans.
Fomenta les idees basades en la democràcia, el pluralisme, els drets humans, el progrés i la justícia socials.
Contribueix a la interrelació entre les diferents forces polítiques i socials, propiciant la transversalitat i el consens en qüestions bàsiques que tenen a veure amb la reconstrucció nacional.

Opinió Catalana, des de l’any 2001, organitza anualment aquestes jornades que resulten força interessants. Hi participa gent de tots els territoris dels Països Catalans. S’aprofita un cap de setmana dedicant-lo a la formació, reflexió i intercanvi.
D’una banda, s’hi facilita la trobada de persones joves, compromeses en una posada al dia del discurs catalanista.
S’hi fomenta el contacte de gent jove amb la inquietud de contribuir a actualitzar el catalanisme.
De l’altra, s’hi afavoreix l’intercanvi amb generacions anteriors, productores de discurs i opinió catalanista.
S’hi contribueix, així, a la reflexió sobre la nació catalana, a la formulació del nacionalisme català.

Opinió Catalana organitza aquestes jornades anuals que apleguen unes 250 persones d’arreu dels Països Catalans i de diverses entitats, partits polítics, moviments socials i ONG, amb l’objectiu de fomentar espais de trobada, debat i reflexió en comú des de la transversalitat i la pluralitat polítiques.

Com diu i repeteix Fèlix Martí, president de l’Opinió Catalana, es tracta d’unes jornades amb vocació de transversalitat i obertura, amb llibertat d’expressió, sense els constrenyiments que pot imposar la disciplina partidista.
Més enllà de les opinions condicionades per la pertinença a formacions polítiques, institucions i associacions, s’hi expressa el punt de vista personal amb tota llibertat.
S’hi promou un diàleg lliure i amable entre nacionalistes catalans, tant per afavorir el reconeixement dels territoris ideològics compartits com per respectar millor el pluralisme i les diferències.

S’hi convoca un bon grapat de persones que, per la seva trajectòria personal o per la seva pertinença a organitzacions interessades en la mateixa problemàtica, poden contribuir a assolir l’objectiu d’aquestes jornades.

Jornades efectuades

  1. • Primeres jornades, a Vic, l’any 2001, sobre Identitat i mercat
  2. • Segones jornades, a Sant Feliu de Guíxols, l’any 2002, sobre L’autogovern en la nova Europa: eines per a la segona transició
  3. • Terceres jornades, a Reus, l’any 2003, sobre Noves formes de participació política i fet nacional
  4. • Quartes jornades, a Lleida, l’any 2004, sobre El futur Estatut: necessitat i urgència
  5. • Cinquenes jornades, a Vilanova i la Geltrú, l’any 2005, sobre El futur de la nació catalana. Horitzó 2014
  6. • Sisenes jornades, a Manresa, l’any 2006, sobre El model català d’integració: els processos d’immigració i la cohesió social a Catalunya

Temàtica tractada en anys anteriors:

Tant als actes inaugurals, com a les ponències inicials, a les taules rodones, a les sessions i a les conferències de cloenda, s’hi ha tractat assumptes tan diversos com aquests:

  1. - Mobilitzacions ciutadanes i identitat nacional: Galícia
  2. - 25 anys de l’Estatut de Sau
  3. - Fem política, mobilitzem la societat
  4. - Decàleg per a un nou Estatut: més enllà de les quatre propostes dels partits
  5. - Quina societat civil cal per sobreviure nacionalment quan la política no dóna respostes?
  6. - Tensions i complicitats entre partits i moviments ciutadans
  7. - Estratègies per dur a port el nou Estatut: un exercici de política ficció
  8. - Com socialitzar el compromís nacional en la situació actual?
  9. - El compromís nacional a les noves xarxes no governamentals
  10. - Quins polítics i quina política calen per a la societat catalana del segle XXI?
  11. - Treball associatiu en xarxa per a la normalització nacional
  12. - El paper del Parlament en la redacció del nou Estatut

Persones que hi ha intervengut:

Fèlix Martí, president de l’Opinió Catalana
Oriol Izquierdo, secretari general de l’Opinió Catalana
Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural
Josep M. Forné, president d’Òmnium Cultural, Delegació de Ponent
Marta Anton, secretària de les Jornades

Xosé Manuel Beiras (BNG), Suso de Toro (Nunca Máis), Àngel Ros (Ajuntament de Lleida), Isidre Gavín (Diputació Lleida), Joan Viñas (Universitat de Lleida), Fèlix Martí (OC), Sixte Moral (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú)

Albert Sáez (URL), Josep Termes (historiador), Agustí Colomines (UNESCO), Jordi Porta (Òmnium Cultural), Josep M. Terricabras (Càtedra Ferrater Mora)

Núria Camps (FSM), Carles Campuzano (CIU), Antoni Puigverd (escriptor), Carles Viver Pi-Sunyer (IEA), Enric Fossas (UAB), Carme Junyent (lingüista), Lluís Anton Baulenas (escriptor), Jaume Cela (mestre), Ricard Torrents (Universitat de Vic), Joan Font (empresari), Ramon Tremosa (economista)

Jordi Armadans, (Fundació per la Pau), Mònica Sabata (CIEMEN), Jordi Via (Xarxa Econòmica Solidària), Santi Bolíbar (Intermon-Oxfam), Joan Cal (Diari Segre), Josep Ramon Correal (diari La Mañana), Andrés de Blas (UNED), Rafael Jorba (periodista), Marçal Sintes (periodista), Francesc-Marc Álvaro (periodista), Marta Aymerich (CIRIT), Andreu Mas Colell (exconseller), Oriol Soler (Fundació Escacc), Mònica Terribas (periodista)

Salvador Cardús (UAB), Heribert Barrera, Joaquim Xicoy, Joan Rigol (ex-presidents), i Ernest Benach (president) del Parlament de Catalunya, Antoni Puigvert (escriptor), Joan-Manuel Tresserras (CAC), Vicenç Villatoro (escriptor).

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb