promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Expressar-se en català no és cap delicte, a Mallorca?

cebramcat | 29 Juny, 2006 09:31 | latafanera.cat facebook.com google.com

L’interès pel cas Peris va en augment.
Les accions del jove que fa públic que va ser maltractat per la policia espanyola, per haver-s’hi adreçat en català a la plaça d’en Coll, a Palma, no han fet més que començar.

La seva defensa jurídica i el suport cívic de persones i entitats es va consolidant i enfortint arreu dels Països Catalans.


Octaveta d'invitació al sopar solidari

Com diu i manifesta, Marc Peris i Carratalà va ser obligat i sotmès:

  • a haver-se d’identificar davant dos agents de la Policia Nacional,
  • a buidar-se les butxaques,
  • a romandre separat a part dels altres,
  • a esdevenir protagonista d’un lamentable espectacle a la plaça pública,
  • a rebre amenaces i trepitjades per part de la policia espanyola en públic,
  • a haver de col•locar les mans damunt d’un banc,
  • a patir la torçuda de braç de mala manera,
  • a ser emmanillat,
  • a no tenir accés als nombres de placa dels agents,
  • a negar-li els motius de la detenció,
  • a ser introduït dins un cotxe policial,
  • a rebre cops pel cap amb força,
  • a ser conduït a la sala d’interrogatori de Comissaria,
  • a no tenir-les-hi totes amb ell,
  • a témer de ser apallissat,
  • a rebre insults i amenaces del policia que l’ha agredit anteriorment,
  • a no comptar amb la presència de la seva advocada fins 4 hores després d’haver-la triada,
  • a no haver pogut anar al bany durant tot aquest temps,
  • a ser jutjat de manera immediata en un judici –que qualifica de farsa i muntatge-
    - on no serveix de res aportar dos testimonis,
    - on els policies es contradiuen constantment, inventant-se frases que no han sortit mai de la boca del jove,
    - on la jutge fa callar l’advocada en diverses ocasions i quan parla ella, o el jove, la cara de disgust és evident,
    - on se li comunica la sentència: culpable per insults, i aquests són el simple fet de parlar en Català.

Diu Marc Peris i Carratalà que la impunitat amb què patim aquests abusos s’ha d’acabar.
Tots els catalanoparlants podem ser-ne víctimes.

Per això mateix, comunica que fa comptes demanar la nul•litat del judici per errors de forma (per no haver-li deixat fer una declaració final), com a tràmit previ per efectuar la denúncia a finals de la primera setmana de juliol.

Calendari:

Dijous, dia 29 de juny, lliurament a la Delegació del Govern dels escrits i convocatòria d’una concentració contra els abusos lingüístics a la mateixa porta de la Delegació.

Divendres, dia 30 de juny, fa pública la denúncia i convoca una roda de premsa.
El mateix dia, a l’Ateneu Estel Negre (Palau Reial, 9), s’organitza un sopar solidari al preu de 6 euros, amb el lema Expresar-se en català no és cap delicte: sopar solidari amb el jove detingut per parlar en català
En el local de CNT, es vol recaptar fons per a pagar la multa del jove detingut i ja condemnat per desobediència: la seva desobediència és parlar en català als agents que l'identifiquen.

Coincidint amb el SUS Mallorca que acaba de donar l’Obra Balear en omplir de gom en gom el recinte del Conservatori Professional de Música de Palma, la ciutadania de Mallorca té l’oportunitat de moure’s activament en defensa d’un major respecte cap a la llengua catalana, pròpia de Mallorca i de tota la gent que hi viu, començant pels qui han de donar-hi llum –i que massa sovint donen fum-, és a dir, els personatges públics, les administracions públiques, els funcionaris públics, els agents de l’autoritat democràticament establerta.

En defensa de Marc Peris i Carratalà, detengut a Mallorca

cebramcat | 24 Juny, 2006 10:10 | latafanera.cat facebook.com google.com

El dia de Sant Joan, a la web http://lavanc.com/ es pot accedir a la crònica que en fa, d'uns fets succeïts a Palma el dia de Sant Lluís.
És el relat del que considera que és una detenció il•legal, qui n’és la víctima directa, Marc Peris i Carratalà, col•laborador habitual de l’Avanç amb la seva columna ”des de l’illa”, en la qual repassa l’actualitat valenciana des de la perspectiva dels que són fora.

A les 12 del migdia del 23 de juny de 2006, el blog compta amb tres comentaris fets i 38 notícies relacionades. No té fotos
Per la seva transcendència, se’l reprodueix tot seguit:

Marc Peris:

Crònica d'una detenció il•legal

Aquesta crònica no és una de les meues columnes habituals, malauradament. Abans de que es parle per mi, vull relatar els fets que m'ocorregueren el passat 21 de juny, perquè considere que vaig patir un abús policial, i que aquest podria haver-ho rebut qualsevol catalanoparlant.
El passat 21 de juny, séia en una terrassa de la Plaça d'en Coll, a Ciutat de Mallorca, parlant amb dos amics i la propietària del local, una dona major que ens estava contant una caiguda que havia tingut feia unes setmanes, i que l'havia tingut en l'hospital per trencament de cadera. Encara no havíem pogut demanar res, quan s'apropen dos agents de la Policia Nacional, i ens demanen el DNI, accedint nosaltres immediatament. Jo els vaig preguntar, en Català, quina era la causa de la identificació, al que ells responeren: "No te entiendo" i "Habla en Español que no te entiendo", mostrant a partir d'aleshores una actitud molt hostil. Les formes varen fer posar-se nerviosa la propietària, que els preguntà si també volien el seu. Un dels policies li respongué: "No, el suyo no hace falta", però l'altre digué: "Sí, traigalo, es su obligación", la dona entrà al local, i tot seguit eixí amb ell. La dona, esverada els digué: "Ya me detuvísteis el año pasado, i repetia espantada: "Me vais a detener?". Un dels policies, que tocava constantment un clauer amb la bandera espanyola ben visible, li digué que això no era un DNI, que era una fotocòpia en color plastificada, davant del qual la dona s'esverà considerablement i reiterà la pregunta de si l'anaven a detindre, a la qual el policia contestà "Podemos detenerla". Davant aquesta situació, els vaig dir que em pareixia molt fort, que aquesta dona estava al seu local i que no havia fet res. En aquest moment, després de dir-me "Tú te callas que no hablo contigo", la situació es desencadenà . M'ordenaren que treiés el que duia a les butxaques, i jo ho vaig deixar damunt la taula. Cridant-me em digueren que me n'anés amb ells a part, a un banc de pedra que hi ha a la plaça, la qual estava plena de gent un poc extranyada en aquells moments. Quan estava amb ells, a part, em digueren textualment "Como sigas haciéndote el chulo te vamos a dar de hostias", mentre un d'ells em xafava el peu (anava amb sandàlies), amb la seua bota. En aquest moments jo ja estava prou esverat, amb això vull remarcar que ni em passà pel cap resistir-me a res, ja que temia per la meua integritat física. La gent a la plaça no parava de mirar estranyada, i supose que era això el que feia que els nervis del policia anaren en augment. Em va dir que posés les mans damunt el banc, cosa que jo vaig fer. Ell malgrat tot m'ho repetia constantment, com veié un testimoni que hi era a vora, jo li deia estranyat i esmaperdut "però si tinc les mans damunt del banc!". Procedí a luxar-me un braç i girar-me'l, i a emmanillar-me. En aquests moments, la gent de la plaça, freqüentada per turistes i veïns del barri, començà a exclamar i preguntar que passava, així com també ho feia la propietària de l'establiment, que deia "ell no ha fet res, mos detindran a tots!" visiblement alterada davant la situació. En aquests moments els vaig dir que no estava conforme amb com s'havia procedit amb la identificació, i que em digueren els números de placa. Això els va acabar d'emprenyar pel que sembla, malgrat ser un deure seu, i un avantatge quan no hi ha res que amagar. Em digueren que ja els apuntaven després, jo els vaig demanar si me'ls podien donar en aquell moment. La seua actitud empitjorà, i em digueren que m'anaven a detenir, jo els vaig preguntar per què, i per què m'havien emmanillat si jo no m'havia resistit. Es negaren a dir-me el motiu de la detenció, argüint que ja m'ho dirien a comissaria. Al poc temps, i davant la perplexitat de la gent que hi havia a la plaça, arribà un cotxe de la policia nacional (els dos agents anaven en moto), i el més exaltat m’introduí dins el cotxe colpejant-me amb força el cap contra el marc de la porta. Després li digué: “llévalo a jefatura, que ahora nos encargamos nosotros”. No cal descriure l’efecte que em produïren aquestes paraules; els vaig demanar als dos policies de dins el cotxe si podien estar presents ells o el meu advocat mentre m’interrogaven, al qual em respongueren “te interrogarán ellos” i després “Que te calles ya pesao”, així com “Mira, es que nosotros también somos policías, ¿sabes?”.

Dins la sala d’interrogatori, jo no les tenia totes amb mi, per com havien anat els esdeveniments. Temia que vingueren els dos policies i m’apallissaren. Un altre que entrà a la sala, en vore’m la cara em digué: “Tranquilo que aquí no golpeamos a nadie”. Jo tota l’estona mirava una taca de sang a la paret. Una estona després, entrà el policia que m’havia agredit, jo no li volia mostrar la meua evident preocupació. Un altre agent desconegut a la porta em feia el senyal de silenci amb el dit a la boca. El primer començà a insultar-me, dient que era un “mierda”, i que “la escoria como tu no se merece vivir”, me digué: “Ahora no eres tan chulito de mierda, ahora que no estan tus amigos”. Jo per dissimular la meua angoixa, somreia per l’absurd i l’infantil de la situació, l’agent m’amenaçà: “No te rías que te meto una paliza”, i “No te rías que te vuelo la cabeza”.

Després d’una estona entrà un altre agent que em digué: “mira, no te lo pregunto como policia, sino como persona (literalment), ¿crees que tu detención ha sido correcta o que ha habido irregularidades?”. Jo li vaig contar molt breument el que havia passat, i ell posà una expressió facial que no vaig poder identificar. Poc després, entrà més tranquil el policia que m’havia detingut (pel que he sabut després, hi havia una vintena de persones fora, incloent gent de l’Obra Cultural Balear i del PSM telefonant al delegat de Govern. Em va demanar si volia un advocat, i jo li vaig dir que sí, mentre intentava recordar el nom del meu advocat em digué que com no ho sabia m’assignava un d’ofici. Fent cas omís de la meua demanda, se n’anà. A la fi l’advocada que jo havia triat entrà, i vaig poder anar al bany (no m’ho havien permès) després de quatre hores de detenció. Em comunicaren que es faria un judici immediat, al dia següent a les 11 de matí.

Fora
Mentre jo hi era a dins, també es produïren alguns incidents amb la gent que era fora. Pel que es veu, a la meua companya no la telefonaren malgrat que jo havia demanat que ho feren, i li digueren que jo no havia demanat per ella. No els deien si jo hi era a dins detingut, ni la causa de la detenció. L’actitud hostil dels policies que eren a vora, i dels que m’havien detinguts prosseguí, arribant a amenaçar una de les persones, apuntant-los amb la porra “Como no te calles te meto también dentro”. Una funcionària, visiblement alterada, cridà “Aquí no se habla en catalán, hablad en castellano”.

El judici.
El judici fou completament kafkià. No serví de res aportar dos testimonis, o que els policies es contradiren constantment. Ells declararen primer, i començaren afirmant que se m’havien adreçat en “mallorquí”, que jo m’havia resistit a donar el DNI (després l’altre policia digué que el vaig lliurar immediatament), que jo m’havia resistit “dando manotazos”, i que “aguantamos el chaparrón como pudimos”. A més d’aquestes mentides, s’inventaren que jo els havia dit “policia fascista, sois la policia de Franco, policia represora” i “Conozco al director de la policia, saldré antes que vosotros”. Evidentment, aquestes frases no eixiren de la meua boca. Encara que les haguera pensat, la por a ser colpejat m’haguera fet callar. No conec ni sé qui és el director de la policia a Mallorca, si ho hagués sabut no hagués patit aquests abusos. Tot el judici fou un muntatge, fent-me perdre tota confiança en el sistema judicial, si és que encara en tenia alguna. La jutge feu callar la meua advocada en diverses ocasions, i quan parlava ella, o jo, la cara de disgust era evident, quan no xerrava directament amb qui tenia al costat.

Sé que tota aquesta història pot costar de creure, però és la pura realitat. Mai m’atreviria a afirmar-lo amb aquesta rotunditat si no fos perquè ho vaig patir en primera persona, i així m’ho ratificaren nombrosos testimonis que hi eren aleshores. La impunitat amb què patim aquests abusos ha d’acabar, i per això pense dur endavant una denúncia pública. Un servidor està fart que cada vegada que s’adreça a un policia, de qualsevol cos, en català, la resposta siga la mateixa, arribant fins i tot en casos com aquest a conseqüències molt pitjors. Crec, sincerament, que si els hagués parlat en espanyol, no m’hagueren detingut, i que amb la impunitat de la que gaudeixen, com he pogut comprovar, tots els catalanoparlants podem ser-ne víctimes.

Marc Peris i Carratalà.
Ciutat de Mallorca.
Juny del 2006.

De Ponent? Ni vent ni gent!

cebramcat | 22 Juny, 2006 21:57 | latafanera.cat facebook.com google.com

A la ja extensa llista de persones que han hagut de passar per un mal tràngol en mans d'agents de la policia espanyola, pel fet d'haver volgut exercir el seu dret a utilitzar el català a l'illa de Mallorca, se n'hi ha d'afegir una altra: la d'un jove professor d'Institut de secundària, que va ser detengut a la plaça d'en Coll de Palma.

Segons les informacions publicades als mitjans de comunicació, va ser traslladat a la Prefectura i, després de tres hores de declaració, sortí en llibertat amb càrrecs.

Sortosament en aquesta ocasió, s'aconseguia la mobilització d'amics seus i membres de l'Obra Cultural Balear.

Com es publicava al Diari de Balears l'endemà mateix, la notícia de la detenció va fer que una vintena de persones, entre les quals s'hi trobaven els dirigents de l'OCB, el regidor nacionalista Pere Muñoz i el misser Jaime Bueno, s'interessassin per la detenció i fessin guàrdia a les portes de la Prefectura.

S'haurà de veure, en aquesta ocasió, quina resposta es dóna des de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears.
Les bones paraules ja no basten, davant d'uns fets que, a més d'esdevenir ja massa freqüents, ningú ja no pot dir que resultin gaire edificants.
I, si qui ve aquí, a Mallorca, a donar llum ens dóna fum, més val que ja no vengui a donar res.

Per qualque cosa ja deien els antics: de Ponent, ni vent ni gent!
Sobretot si és com aquesta.


La notícia, publicada al Diari de Balears
(Foto: Picalsud)

L'endemà mateix es fa públic que, en un judici ràpid, el jove professor d'Institut ha estat condemnat a pagar una multa de 6 € diaris durant un mes!

Multat primer taxista que porta el rètol de 'Lliure', a Palma (1979)

cebramcat | 16 Juny, 2006 17:13 | latafanera.cat facebook.com google.com

Ferran Bonnín i Aguiló, el 19 de febrer de 1979, a les 12:15 hores, conduint el taxi núm. 1065, un vehicle marca SEAT 131 amb matrícula PM-0869-H que circula pel passeig Generalísimo Franco –es Born- de Palma, és multat per l’agent de la Policia Municipal núm. 167.
Cau en dilluns al migdia.

El conductor i taxista és un ex-missioner que ha treballat uns anys al Perú i que aleshores fa de rector a la parròquia Verge de Lluc, del barri obrer i perifèric de Ciutat que porta el mateix nom.

Ferran Bonnín, que fa de taxista, és un d’aquells capellans que s’han proposat no viure de l’altar sinó de la feina diària, com qualsevol altre treballador del seu redol.


Multa imposada al primer taxista mallorquí que col·loca el rètol 'Lliure',
al municipi de Palma, l'any 1979

(Foto: Picalsud)

El motiu de la multa queda reflectit per escrit a la butlleta signada corresponent:
‘por circular sin llevar el libre puesto – lleva expuesto LLIURE’.

És un temps d’eleccions.
Són a punt de fer-se les primeres eleccions municipals democràtiques a l’Ajuntament de Palma, governat encara pel darrer batle del franquisme, un ciutadà de reconeguda bonhomia i d’una certa obertura de mires, Paulí Buchens.

Fa molt poc temps que ha estat aprovada per votació popular la Constitució espanyola, on es recull la cooficialitat de la llengua catalana.
Damunt dels papers, és clar. Perquè a les institucions torba una mica més a arribar.

La notícia d’una multa imposada a un taxista per un fet tan simple com aquest, que apareix publicada l’endemà mateix al diari de la tarda, Última Hora, aixeca una gran polseguera que s’estén durant setmanes i setmanes als mitjans de comunicació locals i d’àmbit estatal.

La notícia apareix publicada en portada i contraportada, just al costat d’una altra que fa referència a una jove estudiant de dret, de 23 anys d’edat.
Es presenta com a candidata a l’Alcaldia de Costitx. S’anomena M. Antònia Munar, està casada i pertany a la UCD.

Els comentaris que suscita aquella multa imposada al taxista núm. 1065 giren entorn del fet que, en aquest país, la normalització de l’ús de la llengua pròpia encara esdevé una assignatura pendent.
Tot i l’aprovació de la Constitució espanyola, es veu que la llibertat d’expressió en la llengua pròpia continua sent considerada un delicte.

L’endemà mateix d’haver sortit publicada la notícia al diari de la tarda Última Hora, apareixen ja les primeres declaracions.

A les que fa un grup d’alumnes de batxillerat, s’afegeixen les més oficials del batle de Palma, del cap de la Policia Municipal, dels representants sindicals del sector i de la patronal del taxi.

Un grup d’alumnes de l’Institut de Batxillerat d’Inca mostra la seva indignació i s’ofereix a pagar la multa imposada a aquell taxista de Palma, pel fet de dur el cartell de ‘lliure’ en català.

El batle de Palma, Paulí Buchens, s’afanya a manifestar que, en principi, aquella multa no es tramitarà, ja que –diu el batle- té la potestat de declarar que no és procedent.

El cap de la Policia Municipal de Palma, en canvi, Carlos Álvarez de Sotomayor, assenyala que, en no haver-hi cap ordre d’actuació relativa a l’ús del català als taxis, el guàrdia ha actuat correctament aplicant-hi el Reglament que assenyala que s’ha de dur un cartell de determinades dimensions amb la paraula ‘libre’.
Mentre no es derogui, -diu el caporal- el guàrdia no pot fer altra cosa que acatar la norma existent.

El representant del sector del taxi de la Petita i Mitjana Empresa, Sebastià Martorell, assegura que ja és ben hora que desaparegui la discriminació que pateix la nostra llengua i que li agradaria que tots els taxis portassin el ‘Lliure’ en català.

El representant de Comissions Obreres, Antoni Montserrat, mentre fa gestions per aclarir l’assumpte, considera il•lògica la sanció imposada i manifesta la seva més enèrgica i radical protesta.

Aurelio Santamaria, president de l’Agrupació Empresarial del Taxi, assenyala que es tracta d’un cas d’extrema subjecció al Reglament, i que no se li ha de donar excessiva importància.

El comentari del periodista que redacta la notícia diu que es tracta d’un incident que resulta molt significatiu i que pot representar la primera passa cap a la normalització del català, almanco pel que fa a la progressiva implantació del ‘Lliure’ als taxis de Palma.

Pocs dies després de la feta, dijous, dia 22 de febrer, Ferran Bonnín, titular de la llicència de taxi núm. 1.065, a la secció de Cartes al director del diari de la tarda Última Hora, veu reproduït un escrit seu on, contestant la nota relacionada amb la notícia segons la qual el batle no tramitarà la denúncia, vol aclarir alguns punts:

Primerament, s’adreça al cap de la Policia Municipal i intenta d’explicar-li els fets tal com han succeït. Alhora que hi exposa els motius pels quals en lloc d’anar a la caserna de la Policia ha optat per anar-se’n a la premsa. Hi afegeix una valoració negativa de la manca de cultura cívica a la institució municipal.

També vol fer a saber a CCOO que ningú no li ha demanat res de res, ni té per què haver-se de ficar en un assumpte que no afecta els sindicat. Hi retrau que ni el coneixen, diu, ni ell els ha demanat res, ni considera decent aprofitar notícies per a autopropaganda.
Els diu que com a persona particular ja sap què fer a l’hora de presentar un recurs davant Alcaldia.

Finalment, agraeix el periòdic Última Hora l’interès mostrat per contribuir positivament a educar la consciència popular.

Just una setmana després de la imposició d’aquella multa, el diari de la tarda Última Hora informa que ‘els taxistes podran dur el cartell de ‘Lliure’, per decret d’Alcaldia’.
Així es desprèn de les manifestacions efectuades, després d’una reunió mantenguda entre el cap de la Policia Municipal i el batle de Palma.

D’aquesta manera, es vol donar per tancada la polèmica suscitada per la imposició d’una multa a un taxista de Palma, pel simple fet de portar el cartell ’Lliure’ penjat a la vista del públic.
S’hi manifesta que està ben clar que la Policia Municipal no està contra la nostra llengua, i s’addueix el fet que totes les reunions de treball es fan en català.
Es reconeix que potser hi han mancat instruccions precises per part de l’Ajuntament respecte de l’autorització de l’ús del ‘Lliure’.
Per això mateix, es confirma que s’està estudiant la redacció d’un decret que estableixi que el ‘Lliure’ quedarà perfectament admès, sense cap problema.

El fet és, emperò, que no totes les opinions que es publiquen als mitjans de comunicació són de suport al taxista.
N’hi ha que li critiquen fortament l’actuació.
Com és el cas de qui signa amb el nom i llinatge de Manuel Fiol que, en Carta al director publicada al diari de la tarda Última Hora, dimecres, 28 de febrer de 1979, mostra la seva sorpresa i pena davant un text que qualifica de demagògic, referint-se a la carta de Ferran Bonnín, publicada el 22 de febrer anterior.
Considera que hi ha massa lletra gruixada, massa primera plana per a tan poquet contengut.
Que una simple falta de vint duros no té per què emportar fins a la Pragmàtica de Felip V, al conseller Casasnovas o a Pompeu Fabra: la història de Catalunya, diu, no passa pel comptador d’un taxi.
Senzillament creu que l’Agent 167 no ha fet res més que complir amb el seu deure. En canvi, el taxista, a més d’infringir un article del Reglament de Serveis Públics, sembla que no cerca res més que esdevenir protagonista, màrtir o perseguit.

Tot i que ja han transcorregut alguns dies, el mes de març de 1979 comença per al taxista amb una notificació que li arriba de part de la Prefectura Municipal de Trànsit de l’Ajuntament de Palma.
S’hi recull l’ordre del Subinspector en cap de la Policia Municipal. Se’l cita perquè s’hi presenti l’endemà mateix, dia 2 de març, a les 13 hores ‘per a un assumpte oficial’.

Aquest fet li a veure claríssimament que aquella carta signada el dia 22 de febrer anterior encara porta coa.
Se li diu que, sense voler entrar en el contengut, es considera que conté una imputació greu, per haver tractat d’inculta la Policia Municipal.
Davant d’aquella expressió, -se li diu- la Junta de Delegats de la Policia Municipal, elegida democràticament, amb representació de totes les Seccions ha adreçat un escrit al cap de la Policia Municipal de Palma, Carlos A. De Sotomayor, i li reclama una rectificació pública del paràgraf que diu ‘el nostre Ajuntament no pot estar tan incultament representat’. Se’l valora com un greuge per a la col•lectivitat.

Ferran Bonnín, no torba gaire a contestar-hi, amb un escrit que signa el 4 de març, i que adreça al Sr. Fdo. Carlos A. De Sotomayor.

En tractar-se d’una comunicació privada, li diu, també ha optat per respondre-li privadament. Lamenta que l’anècdota del ‘Lliure’ que ell ha produït hagi causat tant de malestar entre els membres de la Policia Municipal. Recorda que el municipi som tots i que desitja que en bona educació democràtica mirem l’Ajuntament com a cosa de tots. No vol haver ofès en res als que amb dedicació exemplar romanen al servei del millor orde ciutadà. S’ha de comprendre que en un moment de llarga transició, pentura tots ens hem de perdonar els mals gusts del reajustament.
Manifesta que sap que, amb el reglament a la mà, pot ser multat per l’agent de policia. Però reclama una major atenció a les coordenades del moment: aprovació de la Constitució, cooficialitat de la nostra llengua, autonomies, reivindicacions de la nostra cultura i la seva expressió popular, etc. Tot fa que no consideri adient una interpretació estricta d’una reglamentació que no pot ser una altra en circumstàncies anteriors, però que reclama la recerca d’un altre clima en el futur; com ho han fet palès altres policies que durant mesos no han dit ni fet res semblant.
Expressa que considera que no és el moment d’entretenir-se amb enfrontaments innecessaris d’uns contra uns altres, quan allò que més importa, al nivell en què hom es trobi, és aconseguir un poble que tengui consciència de ser-ho.
Hi diu que si ha anat a la premsa no és per crear cap casta d’enfrontament, sinó per aprofitar l’avinentesa i donar una empenta a la consciència mallorquina sobre l’encara minsa acceptació d’allò que és nostre, per part d’organismes que ho haurien de fomentar.
Recorda que no hi ha vencedors ni vençuts, però que pentura ha vençut el dret de la nostra llengua mereixent un decret del senyor batle com a signe de més llibertat per a allò que és nostre.
Esmenta que moltes coses només aconsegueixen d’avançar quan són empeses des de baix. Creu sincerament que, si en lloc d’anar a la premsa se’n va directament a la Policia, allò que pot arribar a aconseguir, potser, és l’anul•lació de la multa. En canvi, anant a la premsa s’ha pogut obrir una encletxa a favor dels drets de la nostra llengua.
Hi explica el sentit que vol donar al qualificatiu ‘inculte’, sinònim de poc respectuós amb allò que se’n diu cultura popular, que va des dels costums del poble fins a la llengua del poble.
Com a taxista, li vol fer veure que no l’interessa el més mínim mantenir enfrontaments amb la Policia Municipal. Demana disculpes per les molèsties que els hagi pogut causar, al cap de la Policia i al Grup de Delegats que li han presentat l’escrit esmentat. També li encomana que transmeti les seves disculpes a l’Agent amb qui ha estat protagonista de l’anècdota.
Se n’acomiada, expressant-li, a ell i al Cos de Policia, la seva sincera estima, cap a les seves persones i cap a la seva sacrificada labor ciutadana.

Amb aquesta carta, publicada al diari Última Hora dia 6 de març de 1979, es dóna per conclosa la polèmica creada en torn de l’ús del ‘Lliure’ per part dels taxistes, en semblar que pot quedar finalment tancada gràcies al decret del batle que en regularitza l’ús i a les dues cartes que també es fan públiques, una del secretari de l’Associació de la Policia Municipal, i una altra del taxista objecte de la denúncia.

Amb la que signa el secretari social, Mateo Matas Tugores, que duu la data del 4 de març de 1979, mitjançant la qual s’ha sol•licitat un acte de conciliació amb el titular de la llicència esmentada, s’accepten les disculpes trameses per Ferran Bonnín.

Així i tot, durant algunes setmanes més, apareixen a la premsa local escrits diversos, signats per persones diverses que esmenten el tema i hi donen l’opinió. És el cas dels escrits signats per J. Prats, Aina Moll, Josep Segura i Salado, Un Xafarder, Pepe...

En Carta al director publicada al diari Última Hora el 8 de març de 1979, J. Prats polemitza sobre la paraula ‘Lliure’, i diu que és catalana. Sosté que ‘libre’ és l’expressió mallorquina correcta. Acaba l’escrit dient que ‘el so lliure (escrit lliura), els mallorquins el pronunciam per referir-nos a una mesura de pes: una lliura (400 grams)’.

En canvi, 15 dies després, el mateix diari reprodueix un article d’opinió signat per Aina Moll que s’hi refereix extensament.
Considera que hi ha anècdotes profundament significatives d’una realitat sociopolítica: la del ‘taxista del ‘Lliure -diu- n’és una.
Assenyala que s’han produït comentaris per a tots els gustos, reflectits en cartes al Director dels diaris: dels qui aplaudeixen de tot cor el taxista, fins als qui l’acusen de protagonisme i li recorden que eles reglaments s’han de complir.
Segueix dient, Aina Moll, que el fet es presta a moltes reflexions:

Primera:
la postura personal en favor de la llengua pròpia pot convertir-se en símbol de la reivindicació de la identitat d’un poble i despertar consciències.

Segona:
A Mallorca queda un llarguíssim camí per recórrer abans d’arribar a una mínima normalització lingüística.
A València ja fa molts de mesos que són molt nombrosos els qui el passegen el rètol de ‘Lliure, sense que això hagi provocat cap protesta ni cap multa.

Tercera:
Fa l’elogi del taxista que no té cap afany de lluir-se, sinó consciència dels seus drets i de la seva obligació de defensar-los.

Quarta:
Assenyala que el fet té una importància sociopolítica que va més enllà de l’anècdota.

Cinquena:
Considera que la crítica del cap de Policia a l’actuació del taxista no té consistència: actuant com ho fa, aquest aconsegueix una modificació del reglament.

Sisena:
En uns moments en què la majoria de reglaments estan en contradicció amb la Constitució, és la Constitució la que ha de prevaler sobre els reglaments.

Al moment de penjar aquest escrit a la web, quan som a punt de veure aprovada la primera gran modificació del primer Estatut d’autonomia per a les Illes Balears, més d’un quart de segle després de la multa imposada al taxista Ferran Bonnín, tot i els considerables avanços produïts, la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, no es veu defensada, ni promoguda, ni impulsada com caldria per les institucions públiques illenques.


Ferran Bonnín, a l'edat de 76 anys, davant l'ordinador personal a ca seva,
fa estudis com alumne de la Universitat de les Illes Balears major de 25 anys

(Foto: P i c a l s u d)

Sens dubte fan falta avui dia entre nosaltres alguns altres ‘ferrans bonnins, tan agosarats com el primer, que s’atreveixin a fer algun gest significatiu i rellevant que serveixi per deixondir consciències tan endormissades durant dècades...
Bé s'ho mereix una llengua tan rica com és la nostra, la llengua catalana, l'única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, la mateixa que compartim amb la resta de territoris que conformen els Països Catalans.

Cecili Buele i Ramis
M a l l o r c a

D’altres fotografies d’interès, sobre aquest mateix assumpte

NOTES BIOGRÀFIQUES: Membre d’una nissaga de germanes i germans lliurats en cos i ànima a tasques relacionades amb moviments socials diversos, Ferran Bonnín i Aguiló, a més de ser un dels principals impulsors de Justícia i Pau a Mallorca, i de fer part d’una llarga llista de capellans obrers dels Països Catalans, també s’ha exercit com a directorexercicis espirituals, ha mantengut estretes relacions amb els Cursets de cristiandat que va fundar el seu germà major, Eduard Bonnín i Aguiló, i ha desplegat diverses tasques pastorals com a missioner al Perú, com a rector de la Parròquia Verge de Lluc, de Palma, i també a la parròquia de Binissalem.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb