cebramcat | 13 Juliol, 2006 22:35 |
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, acaba de perdre un dels seus més ferms defensors mallorquins: mossèn Pere Joan Llabrés i Martorell, canonge de la Seu Catedral de Mallorca.
Són més de cinquanta anys seguits, més de mig segle continuat, dedicats intensament a fer aportacions valuosíssimes per al foment i la pràctica de l'ús normal del català a l'àmbit eclesiàstic
S'ha de reconèixer que resulten difícilment superables.
La defensa aferrissada que mossèn Pere J. Llabrés ha fet de l'ús de la llengua catalana, al territori illenc, ha estat intensíssima, durant aquestes darreres cinc dècades.
Ho sabem molt bé els qui hem tengut la gran sort d'haver compartit amb ell estudis eclesiàstics i tasques pastorals.
Tant al moment d'haver-nos d'afanyar durant anys en les tasques d'estudiar humanitats, filosofia i teologia al Seminari Diocesà:
on la redacció llatina de llibres de text i no poques de les explicacions magistrals que s'hi fan, topen amb la caparrudesa i dedicació tossuda al conreu de la llengua catalana, que no deixa de ser-ne mai en ell un hàbit persistent: oralment i per escrit, amb el cant i la litúrgia, el teatre o l'esbarjo, la lectura o la pregària.
També en tasques pastorals realitzades a parròquies del centre de Palma a la dècada dels anys 60, de rància tradició castellanitzant, com és el cas de Sant Nicolau; o a parròquies situades a l'eixample de Ciutat a la dècada dels anys 80, com la de Santa Catalina Thomàs.
S'hi fa difícil destriar si és el cultiu intens de la llengua catalana el que porta mossèn Pere a estimar el país; o si és la seva condició d'amant del país la que l'empeny a cultivar-ne tan intensament la llengua pròpia.
El fet és que, tothom ho veu ben a la llegua: dos dels seus més grans amors en la seva vida pública eclesiàstica: llengua i país, o país i llengua, com es vulgui.
La unitat d'una llengua, que porta nom i llinatges propis a Mallorca, la llengua catalana, hi esdevé un dels elements que pot contribuir amb més força a unificar el país sencer, la nació catalana.
I això cou ben molt en alguns àmbits!
Però mossèn Pere és d'aquells que mai no afluixa, no amolla, no s'arrufa, no s'arronsa, no s'acluca, no s'enfonsa: s'hi encara!
Com diu, escriu i reparteix el Lobby per la Independència a les mateixes portes de la Seu Catedral de Mallorca, el dia que s'hi celebra el funeral per mossèn Pere J. Llabrés i Martorell:
”Mallorca sempre estarà amb vós.
El poble mallorquí no us podrà agrair mai a bastament:
Haver actuat com un apòstol de la llengua catalana.
Haver estat un referent en la defensa del patrimoni arquitectònic i de l'art religiós mallorquí.
Haver adaptat i modernitzat al català els textos litúrgics per a l'ús de les Diòcesis de les Illes Balears.
Haver treballat de manera ferma i incansable en la defensa i promoció de la nostra nació, llengua i cultura."
cebramcat | 09 Juliol, 2006 22:16 |
La darrera vegada que veig mossèn Pere Llabrés i Martorell fa quinze dies: a la seu catedral de Mallorca, mentre s'hi celebra el 50è aniversari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.
La primera, fa més de cinquanta anys, quan esdevé un dels anomenats 'prefectes' al Seminari Diocesà:
ell és un d'aquells seminaristes majors que s'encarreguen dels menors; jo som un d'aquells seminaristes menors que ha de romandre en tot i per tot a les seves ordres...
Mossèn Pere i jo, en aquests darrers cinquanta anys, també hem coincidit en àmbits diversos: tots dos, realitzant tasques conjuntes de vicari de parròquia, primer a Sant Nicolau i després a Santa Catalina Thomàs, a Palma.
En guard molt bon record, ja que representen els inicis, amb ell com a company de ruta, en la tasca pastoral desplegada a finals de la dècada dels anys 60 i principis dels 70.
Compartint sempre una mateixa dèria com a eclesiàstics mallorquins: la implantació i el foment de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de les celebracions litúrgiques catòliques.
Si hi ha qualcú que ha treballat, fort ferm durant aquestes cinc darreres dècades, en el manteniment de la nostra llengua dins les esglésies catòliques mallorquines, sense cap casta de dubte -a més de Francesc de B. Moll- amb qui hi col·labora intensament elaborant el primer Missal en català-, és mossèn Pere Llabrés i Martorell, natural de la ciutat d'Inca.
No resulta gens estrany que, -qualcú pentura més que algun altre, però sens dubte tots els que s'hi han dedicat a plena consciència-, aquesta casta de clergues mallorquins hagin romàs al punt de mira preferencial de la gent més anticatalanista de Mallorca.
És així que, per defensar el català, se'l qualifica de 'radical', 'ayatollah', 'fanàtic', 'persona ambígua'.
S'ha de reconèixer, emperò, que, sense una gent tan competent i entregada com aquesta, la nostra estimada llengua pròpia, la llengua catalana, avui dia es trobaria en una situació encara molt més precària i pitjor que la que està travessant els nostres dies a l'interior de les esglésies catòliques.
Darrerament, com a canonge i portaveu de la Fundació Art a la Seu, se'l veu força embrancat en tasques de protecció i difusió del patrimoni cultural artístic en altres àmbits també, com és el cas del projecte de Miquel Barceló a la capella de Sant Pere de la Seu Catedral de Mallorca.
El passat mes de febrer és cridat a integrar-se dins el consell assessor que fa de viver d'idees i guia les línies d'actuació de l'Obra Cultural Balear.
Serveixin aquestes retxes de petit i senzill homenatge a qui s'ha dedicat en cos i ànima a fer que la llengua catalana, pròpia de l'illa de Mallorca, romangui ben present a les esglésies catòliques mallorquines...
>Així ho recorden també els representants del Lobby per la Independència que, a les mateixes portes de la Seu Catedral de Mallorca, reparteixen aquest full a la gent que acudeix al funeral per mossèn Pere Joan Llabrés i Martorell:
Mallorca sempre estarà amb vós.
El poble mallorquí no us podrà agrair mai a bastament:
Haver actuat com un apòstol de la llengua catalana.
Haver estat un referent en la defensa del patrimoni arquitectònic i de l'art religiós mallorquí.
Haver adaptat i modernitzat al català els textos litúrgics per a l'ús de les Diòcesis de les Illes Balears.
Haver treballat de manera ferma i incansable en la defensa i promoció de la nostra nació, llengua i cultura."
Cecili Buele i Ramis.
Palma, 10/07/2006.
cebramcat | 09 Juliol, 2006 10:48 |
Com en anys anteriors, la flama del C o r r e l l e n g u a es divideix en quatre columnes que porten el nom d'alguna persona que s’ha significat pel seu treball i la seva fidelitat amb la nostra llengua i cultura: Guillem d'Efak n'és un, juntament amb Avel·lí Artís Gener 'Tísner', o Jesús Moncada i Ovidi Montllor.
Un cop fetes per l'Obra Cultural Balear tres de les més grans aportacions de caire cultural d'aquests darrers temps, com són ara el Correfoc, SUS Mallorca i MallorcaMón, s'acosta una tercera oportunitat de sortir al carrer en defensa de la llengua catalana, pròpia de l'illa de Mallorca.cebramcat | 06 Juliol, 2006 17:12 |
Un grapat de gent jove, d’aquella gent jove mallorquina que –com diu el poema català- “no afluixa ni amolla, no es vincla ni s’enfonsa, no s’arrufa ni s’arronsa”, es fa present a les cinc del capvespre davant les portes de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears.
El motiu no és cap altre que donar suport al jove valencià, professor d’institut, que fa uns dies ha estat conduït a la Comissaria de Policia per uns agents que l’escometen quan els parla en català.
Donant suport al jove professor, Marc Peris i Carratalà, s’hi pot veure gent de sindicats com l’STEI-i, la CGT-Balears, o la CNT; de partits polítics com el PSM o ERC; i d’entitats cíviques i socials diverses.
Particularment remarcable resulta el suport que hi presten Maulets Mallorca, el jovent independentista revolucionari que el mateix dia, a més a més, organitza un Sopar Antirepressiu amb la finalitat de recaptar doblers destinats a finalitats antirepressives.
En absència del Delegat del Govern, senyor Ramon Socias, el seu secretari, senyor Morey, s’acosta a la gent concentrada per rebre’n l’escrit que ha elaborat Marc Peris en el qual li manifesta la seva queixa pel tractament rebut de part d’uns agents de la policia que, segons afirma i reconeix, no l’han tractat amb el respecte cívic que es mereix com a ciutadà resident en aquesta illa de Mallorca.
Reclama una cosa tan senzilla com és ara poder exercir el seu dret a adreçar-se en català, la llengua pròpia de Mallorca, a qualsevol agent de l’autoritat que té l’obligació de respectar-la, a més, com a oficial.
D’altres enllaços d’interès:
*** Esquerra Republicana insta el govern espanyol a depurar responsabilitats
*** Marc Peris denuncia per detenció il·legal els dos agents que el van arrestar a Palma
*** Crònica d'una detenció il·legal
*** El cas del jove valencià Marc Peris, al Congrés dels Diputats
*** Expressar-se en català no és cap delicte, a Mallorca?
*** En defensa de Marc Peris i Carratalà, detengut a Mallorca
*** De Ponent? Ni vent ni gent!
D'altres fotos de la concentració
Justament aquest mateix dia, es pot comprovar que la llengua catalana rep cops per tots els costats.
També a Catalunya Nord. Vilaweb fa referència a dos casos ben recents de discriminació lingüística a Catalunya Nord:
Tot i que les proves de selectivitat poden presentar-s'hi des de fa anys en llengua bretona, basca i/o catalana, durant l'examen de geografia i història en un col·legi de Perpinyà, un dels mestres diu als alumnes que si volen fracassar ja saben què han de fer: presentar l'examen en català...
En un altre municipi, l'estat francès es nega a crear una línia d'ensenyament bilingüe, malgrat les protestes de pares i mares que reclamen per als seus fills poder aprendre simultàniament el francès i el català.
cebramcat | 03 Juliol, 2006 21:23 |
Qualcú ha dit que l’entitat d’activisme cultural més dinàmica dels Països Catalans es troba justament en un dels territoris més oblidats i, massa sovint, desconeguts: la Franja de Ponent.
Durant molts d'anys, hi ha qui, des de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, anima a treballar de valent per la nostra terra, llengua i cultura.
Dissabte, 1 de juliol, mor Josep Maria Prats, un dels 25 membres del Consell Directiu de l'entitat que més treballa per la cultura, pel país i per la llengua a la Franja de Ponent.
El país sencer, els Països Catalans estan de dol: pateixen la pèrdua d'un dels seus més grans amants.
A la dreta, Josep Maria Prats subjectant pancarta reivindicativa
davant del Congrés dels Diputats
Des de les Illes Balears i Pitiüses, hi ha qui ho té molt ben present, n'agraeix l'estimulant exemple, tot compartint-hi dèries i projectes; tant pel que fa al dret d'emprar sempre la llengua catalana, com pel que respecta al deure de parlar-la i de fer-la respectar.
cebramcat | 03 Juliol, 2006 17:50 |
Ací va la pregunta que s'ha fet al Congrés dels Diputats (a Madrid)…, comunica Marc Peris, el jove catalanoparlant que va ser conduït a Comisaría per uns agents de la policia que el varen detenir a la plaça d’en Coll, de Palma.
També comunica: dijous, dia 6 de juliol, aquest dijous a les 17h, concentració davant Delegació de Govern. Contra les agressions lingüístiques dels cossos policials.
Al seu missatge avança que Isaura Navarro Caselles, diputada valenciana d’EU i secretària quarta de la Mesa del Congrés dels Diputats, a l'empara de l'establit en el Reglament de la Cambra, ha presentat una Pregunta, dirigida al Govern espanyol, per a la qual sol•licita resposta escrita.
Diu que el text de la pregunta és aquest:
"El passat 21 de juny de 2006 s'ha produït a Mallorca la detenció del ciutadà Marc Peris, columnista del diari "L’Avanç" i professor d'Art en un institut de Mallorca.
L'origen de la detenció sembla ser que es deu exclusivament haver-se dirigit als agents en llengua catalana, una de les llengües cooficials reconegudes per la nostra Constitució.
A aquesta circumstància hem de sumar el deplorable tracte al que segons testimonis presents va ser sotmès aquest ciutadà per part d'alguns dels agents, en una actitud totalment indigna d'un estat democràtic de Dret on les Forces i Cossos de Seguretat tenen l'obligació de garantir la nostra seguretat i llibertat, en comptes de, per contra, sotmetre'ns a un tracte degradant i arbitrari, fent ostentació i abús de poder.
Pel que sembla, els agents de l'autoritat van fer declaracions contradictòries davant la Jutge, si bé aquesta les va mantenir per sobre de les dels testimonis, un privilegi de la Comissió de Seguretat que no ha de ser utilitzat per a atorgar-li major pes a la mentida enfront de la veritat, sinó per a protegir a la veritat.
Per tot això cal preguntar:
Quines mesures pensa adoptar el Govern davant aquesta actitud policial?
Té previst el Govern
a) Obrir una investigació interna?
b) Incoar un expedient disciplinari als agents actuants?
c) Formar als agents en el respecte a la ciutadania i el plurilingüisme?
Palau del Congrés dels Diputats
Madrid, 3 de juliol de 2006.
Isaura Navarro Casellas
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Juliol 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
31 |