cebramcat | 13 Juliol, 2006 22:35 |
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, acaba de perdre un dels seus més ferms defensors mallorquins: mossèn Pere Joan Llabrés i Martorell, canonge de la Seu Catedral de Mallorca.
Són més de cinquanta anys seguits, més de mig segle continuat, dedicats intensament a fer aportacions valuosíssimes per al foment i la pràctica de l'ús normal del català a l'àmbit eclesiàstic
S'ha de reconèixer que resulten difícilment superables.
La defensa aferrissada que mossèn Pere J. Llabrés ha fet de l'ús de la llengua catalana, al territori illenc, ha estat intensíssima, durant aquestes darreres cinc dècades.
Ho sabem molt bé els qui hem tengut la gran sort d'haver compartit amb ell estudis eclesiàstics i tasques pastorals.
Tant al moment d'haver-nos d'afanyar durant anys en les tasques d'estudiar humanitats, filosofia i teologia al Seminari Diocesà:
on la redacció llatina de llibres de text i no poques de les explicacions magistrals que s'hi fan, topen amb la caparrudesa i dedicació tossuda al conreu de la llengua catalana, que no deixa de ser-ne mai en ell un hàbit persistent: oralment i per escrit, amb el cant i la litúrgia, el teatre o l'esbarjo, la lectura o la pregària.
També en tasques pastorals realitzades a parròquies del centre de Palma a la dècada dels anys 60, de rància tradició castellanitzant, com és el cas de Sant Nicolau; o a parròquies situades a l'eixample de Ciutat a la dècada dels anys 80, com la de Santa Catalina Thomàs.
S'hi fa difícil destriar si és el cultiu intens de la llengua catalana el que porta mossèn Pere a estimar el país; o si és la seva condició d'amant del país la que l'empeny a cultivar-ne tan intensament la llengua pròpia.
El fet és que, tothom ho veu ben a la llegua: dos dels seus més grans amors en la seva vida pública eclesiàstica: llengua i país, o país i llengua, com es vulgui.
La unitat d'una llengua, que porta nom i llinatges propis a Mallorca, la llengua catalana, hi esdevé un dels elements que pot contribuir amb més força a unificar el país sencer, la nació catalana.
I això cou ben molt en alguns àmbits!
Però mossèn Pere és d'aquells que mai no afluixa, no amolla, no s'arrufa, no s'arronsa, no s'acluca, no s'enfonsa: s'hi encara!
Com diu, escriu i reparteix el Lobby per la Independència a les mateixes portes de la Seu Catedral de Mallorca, el dia que s'hi celebra el funeral per mossèn Pere J. Llabrés i Martorell:
”Mallorca sempre estarà amb vós.
El poble mallorquí no us podrà agrair mai a bastament:
Haver actuat com un apòstol de la llengua catalana.
Haver estat un referent en la defensa del patrimoni arquitectònic i de l'art religiós mallorquí.
Haver adaptat i modernitzat al català els textos litúrgics per a l'ús de les Diòcesis de les Illes Balears.
Haver treballat de manera ferma i incansable en la defensa i promoció de la nostra nació, llengua i cultura."
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Juliol 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
31 |