cebramcat | 26 Desembre, 2006 20:35 |
Respecte pels doblers i recursos públics...
Dedicació governamental a la tasca d'enfortir una participació ciutadana més intensa...
Claredat i transparència informatives...
Honestedat cívica en el comportament públic...
Vet ací quatre de les característiques més rellevants que el model d'Esquerra Republicana de Catalunya implanta i escampa a les institucions públiques on es fa present, amb l'objectiu d'establir el reconeixement dels Països Catalans dins l'Europa del segle XXI.
Així ho pot comprovar la gent que s'acosti a l'acte públic que organitza a Palma Esquerra Republicana divendres, 29 de desembre de 2006, a les 20:30 hores a Can Domenge, amb la presència i la paraula de Joan Puigcercós i Boixassa, conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, i secretari general d'Esquerra.
S'hi fa la presentació pública de la candidatura d'Esquerra al Parlament de les Illes Balears i al Consell de Mallorca, amb Bernat Joan i Marí i amb Joan Lladó i Binimelis al Consell de Mallorca, respectivament.
També es pot veure al Parlament Europeu.
La intensa i activa presència laboriosa de l'eurodiputat eivissenc Bernat Joan i Marí, fa ben palès diàriament el respecte, la dedicació, la claredat i l'honestedat.
Es constata igualment a les Corts Generals Espanyoles.
Un nombre cada cop creixent de diputats i senadors d'Esquerra hi fan les seves propostes i presenten les seves iniciatives, seguint aquestes quatre orientacions esmentades.
Així actuen i es mouen també regidores i regidors d'Esquerra en altres indrets del país, a l'illa d'Eivissa o al País Valencià.
És sobretot al Principat de Catalunya on aquestes quatre característiques de la política catalanista, d'esquerres, republicana i independentista es fan més evidents i comporten un pes major: tant pel que fa a la gent d'Esquerra que fa aportacions sucoses al Parlament català, com per la nombrosa gent d'Esquerra que governa a la Generalitat de Catalunya.
En acabar l'any 2006, a més dels 21 diputats i diputades d'Esquerra, un centenar de dones i d'homes que Esquerra Republicana ha triat perquè s'ocupin dels més alts càrrecs del Govern d'Entesa Nacional pel Progrés a la Generalitat de Catalunya, despleguen les seves capacitats al servei de la nació catalana.
Ho fan, continuant la tasca iniciada l'any 2004, en la perspectiva de contribuir positivament a la construcció d'uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI, cada cop més necessàriament respectuosa amb les nacions i els pobles que la conformen.
Des de les Illes Balears i Pitiüses, sortosament, hem pogut comprovar que el suport de la Generalitat de Catalunya a entitats culturals illenques s'ha incrementat considerablement durant els anys 2005 i 2006, gràcies a la gestió desplegada pel Departament de la Presidència, amb Josep Bargalló i Valls com a conseller primer.
Un secretari general tan dinàmic com Xavier Vendrell i Segura s'ha afanyat a donar comptes clars, transparents i públics de totes les entitats que han rebut ajuts públics de la Generalitat iguals o superiors als 3.000 euros.
Ho ha fet, amb escrupolosa puntualitat i periodicitat trimestral, publicant-ho a les planes del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya que romanen a disposició de qui s'hi vulgui atansar des de qualsevol indret del planeta Terra a través de la xarxa d'internet.
Hom pot saber, així, que durant l'any 2006 han arribat recursos públics de la Generalitat de Catalunya fins a:
Amb el respecte, la dedicació, la claredat i l'honestedat que traspuen les polítiques que escampa Esquerra Republicana a les Illes Balears i Pitiüses, cal promoure'n i impulsar-ne la presència molt més intensa a l'interior de les institucions públiques illenques, massa sovint tan mancades d'aquests quatre aspectes tan valuosos des del punt de vista democràtic.
Com diu Bernat Joan, cada cop es fa més evident que Esquerra esdevé necessària al Parlament Balear com a únic referent de l'esquerra nacional.
cebramcat | 22 Desembre, 2006 10:11 |
Durant aquestes festes de Nadal i de Cap d'Any, pel contengut i les formes, s'ho paga llegir i tornar a llegir l'escrit de Jaume Santandreu, aparegut a la premsa local mallorquina -segons fa a saber el bon company Guillem Ramis-, amb motiu del fet que -segons afirma- “el bisbe ens ofegà l'esperança, en el funeral de Ferran Bonnín”.
"Per si no fos prou la tristesa per la pèrdua d’un fidelíssim amic com fou Ferran Bonnín al llarg de tota la vida, m’he vist amarat per una ràbia profunda per la postura freda, llunyana i inhumana del bisbe de Mallorca en el seu funeral.
Passen els dies però la indignació, lluny d’amansir-se, s’encén cada cop més.
Aquell silenci compost i devot del bisbe a l’hora de donar testimoni d’un dels seus servidors més sacrificat i coherent, em sembla cada pic més injust, més sibil·lí, més assassí.
Aquell funeral es convertí, de part de la jerarquia, en un autèntic assassinat de la nostra esperança. La callada, el mutisme, la negació mata més que el fals testimoni i que la calúmnia. Contra els qui parlen malament d’un amic —en aquest cas d’un sant amic— tens el dret de rèplica i, si cal, el dret a l’insult. Però davant el mutisme ritualista i hipòcrita només et resta el refugi de la santa indignació, de la ràbia profunda i de la pena inesgotable.
Sent ràbia perquè Ferran Bonnín es mereixia de part del bisbe, que ell sempre estimà, justificà i defensà, un testimoni d’agraïment. El coratjós capellà obrer, el caparrut forjador de grups de reflexió, el cec enamorat del Regne, el constant referent de l’Evangeli, el sacrificat propagador de la bona nova, l’agosarat missioner de cultures llunyanes, l’entestat imitador de l’encarnació de Jesús en cada moment i circumstància, l’obedient fill d’una església madrastra, es mereixia quelcom més calent, humà i tendre que una cerimònia comuna i neutra.
Senyor bisbe, la devoció no es manifesta tancant els ullons, com feis vós, sinó obrint-los com a sols, amb llàgrimes si cal, per mirar fit a fit el rostre dels profetes.
Sent ràbia perquè aquell divendres atziac a la parròquia de la Santíssima Trinitat, el pastor de la diòcesi que, sense haver-lo elegit, hem acceptat i respectat com a cap visible de la nostra església, va malgastar una ocasió única per confortar els seus cristians amb una paraula càlida, sentida i justa d’esperança.
Senyor enviat pel Vaticà per acomplir entre nosaltres la missió que us han encomanat els qui comanden: pensau que mai no se us presentarà cap més ocasió com la que tinguéreu en el funeral de Ferran. El comiat del sant baró de Déu reuní una representació de tots els cristians de Mallorca.
Senyor diví absent: aquell vespre, davant vós, sedegosos d’una paraula de coratge, units per la pena de l’amic mort, teníeu —com no tornareu a tenir mai més— una síntesi de totes les tendències, des del Concili de Nicea fins al Vaticà Tercer. Hi havia tots els capellans fadrins, casats, amistançats, vells, joves, submisos, rebels, retrògrads, avançats, assenyats i folls. Hi eren presents tots els moviments eclesiàstics i eclesials, des dels Cursillos de Cristiandat —presidits pel seu fundador, germà del difunt— fins als resistents grups de cristians compromesos amb la transformació del món a la llum de les benaurances i al servei dels més pobres i desemparats. Tots ells esperaven una empenta de coratge.
Reverendíssim caragol de banya enfonyada: no teníeu cap excusa per al vostre silenci assassí. Allà només hi érem els vostres. No hi havia polítics ni periodistes, ni curiosos ni tafaners. No hi havia ni el més llunyà perill que ningú interpretàs malament el vostre testimoni. Què temíeu? Per què callàreu? Després de més de dos anys de comandament misteriós i personal de la reduïda i malmesa tropa eclesiàstica de Mallorca us toca saber qui és qui, fins al darrer caporal d’esquadra.
En el cas de Ferran Bonnín no us podeu excusar en la manca de coneixença. Ell intentà arribar a vós tot obrint el seu cor i la seva ànima, a través de visites i cartes. I si no coneixíeu de primera mà la seva peripècia evangèlica, per què no la demanàreu als col·laboradors que vós elegíreu personalment, sense plebiscit, fent ús del vostre dret jeràrquic de dictadura? Ells sí coneixien de prim compte cada passa que donà el caparrut servent de l’Evangeli.
Senyor bisbe de Mallorca, permeteu-me, trepitjat com em sent per l’ofensa del vostre silenci assassí, un consell pràctic. Donat que, mentre el Vaticà ens castigui amb bisbes forans, haureu de celebrar els nostres funerals `perquè els capellans ens anirem morint com a mosques, per saber com heu de predicar, llegiu l’homilia que féu mossèn Pere Torres al funeral que la parròquia de Binissalem dedicà al seu estimat ex-rector. Llegiu-la i preneu llum de na Pintora, com deim a Mallorca, en aquesta Mallorca que se us escapa de les mans malaguanyant moments propicis d’acostament com el que tinguéreu en el funeral de Ferran Bonnín.
Que la seva ànima bellugadissa no ens deixi descansar en pau".
Jaume Santandreu
Cartes al director
Última Hora, 20 de desembre de 2006
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Desembre 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |