cebramcat | 30 Abril, 2007 11:21 |
Davant la decisió del Govern valencià de tancar el repetidor de TVC de la Carrasqueta (Alacantí), cal prendre mesures de pressió i alçar la nostra veu catalana a Europa per reclamar l'actuació, atenció i vigilància davant de la negació d'un dret tan fonamental com és ara el d'informació i expressió, la pluralitat informativa, l'accés a la cultura i la pròpia llengua.
Qui vulgui pot prendre la iniciativa individual i col·lectiva d'adreçar una carta personal a Viviane Reding -Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació-, Ján Figel -Comissari d'Educació, Formació, Cultura i Joventut-, Hans-Gert Pöttering -President del Parlament Europeu-, en aquests o semblants termes:
"Ens dirigim a vostès alertats per un greu atemptat contra la llibertat d'informació i contra la pluralitat cultural que s'està cometent als Països Catalans.
Ara, el Govern valencià s'ha proposat tancar les emissions d'una televisió que fa 19 anys que emet en aquest territori per tal de limitar el ventall de fonts d'informació dels ciutadans valencians.
La televisió s'anomena TVC (Televisió de Catalunya) i emet amb normalitat a d'altres territoris dels Països Catalans.
Si bé entenem que la competència sobre l'emissió radiotelevisiva a cada estat de la Unió no és de vostès, creiem que davant d'un atac a les llibertats i drets fonamentals sí que actuaran amb fermesa i autoritat.
La llibertat d'expressió i d'informació són pilars sobre els quals es construeix el projecte comú europeu i nosaltres no en volem quedar exclosos per desatenció.
Agraint la seva atenció, esperem la seva resposta i actuació ferma.
cebramcat | 22 Abril, 2007 11:52 |
Com cada any, la festa catalana de Sant Jordi arreplega molta més gent, arreu dels Països Catalans.
Per motivacions i causes diverses, també a Mallorca.
Des d'eclesiàstics enfrascant-se en la col·locació més adient d'una obra d'art tan emblemàtica com la taula central del retaule de Pere Niçart, -pintat el 1468, amb una de les poques representacions de la Palma gòtica que es conserven a l'actualitat-.
Amb això, hom pretén que Sant Jordi es converteixi en "la peça estrella del Museu Diocesà de Mallorca"!
Passant pel Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que, amb la realització d'una acampada senzilla i molt seva, a la finca Talapi (sa Pobla) celebra el Camp Sant Jordi 2007, tot volent recordar-ne els inicis i celebrar el centenari de la seva creació per Baden Powell a l'illa de Brownsea el mes d'agost de 1907.
També s'hi programa, a més de la celebració eucarítica pertinent, l'acolliment col·lectiu i entusiasta, compartit per tots els Agrupaments Escoltes mallorquins, de la Flama de la Llengua Catalana; la torxa que Joves de Mallorca per la Llengua fan recórrer aquests mateixos dies per instituts, llogarets, pobles, viles i ciutats de l'illa de Mallorca, amb motiu de la celebració del Correllengua 2007.
Fent una aturada pel poble de Sant Jordi on s'hi celebren cada any les festes patronals, amb tots els carrers ben engalants per a l'ocasió.
Enguany, amb motiu d'aquest dia, s'hi munta una altra de les activitats que contribueix a l'animació de la gent que hi viu: per primera vegada s'hi instal·la una Fira Artesana pels carrers més cèntrics del poble,
amb una representació de l'artesania més tradicional de Mallorca.
Obté un gran èxit de participació i assistència de gent forana, amb productes artesanals característics de la pagesia mallorquina.
Seguint per la celebració del Dia del Llibre, aquesta tradició tan catalana que aconsegueix d'arrelar cada cop més entre la gent que viu a Mallorca.
Amb la rosa com a símbol de l'amor entre persones, i el llibre com a símbol de l'amor a la cultura, dos elements que mantenen la capacitat de contribuir a construir una convivència més harmoniosa i consistent entre els membres diversos del col·lectiu humà.
Llegir molt més, i llegir molts més llibres escrits en català, sens dubte, ha de contribuir a fer de la nostra societat mallorquina, excessivament abocada a "fer i tenir molts més duros", una societat europea molt més abocada a "ser molt més culta i sàvia".
cebramcat | 19 Abril, 2007 16:54 |
Del tot il·lustratiu i profitós resulta el contengut de l'escrit que el company de lluites i fatigues Josep Juàrez elabora, amb motiu de la prohibició governamental valenciana que s'emeti TV3 al País Valencià.
Enviat a la premsa local de Palma, hi reprodueix la imatge d'un del protagonistes amb una mica de mal de cap...
És d'agrair un escrit d'aquestes característiques, pel tema que es tracta i pel suport que es mereix la gent d'Acció Cultural del País Valencià i que cal ampliar a tots els àmbits possibles davant la més recent de les agressions botifleres.
S'ho paga pegar-hi una ullada.
"Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança" (dita popular).
Dimecres, dia 25 d'abril, fa tres-cents anys de la Batalla d'Almansa, on l'exèrcit francès del borbó Felip V, amb l'ajuda de castellans, derrota els austracians de l'Arxiduc Carles, en el marc de l'anomenada Guerra de Successió.
Aquesta fita, considerada cabdal per a la història recent d'Europa Occidental, suposa, d'entrada, l'eliminació dels furs i de l'autogovern dels valencians, amb la publicació del primer Decret de Nova Planta (29 de juny de 1707), i la implantació d'un règim polític centralista, absolutista i castellanitzant, inspirat en el model francès, que setanta anys enrere ja proposava el Conde-Duque de Olivares, valid de Felip IV.
(Amb això, es produeix al País Valencià la primera de tota una sèrie de grans derrotes bèl·liques que patim als Països Catalans, la gent que quedam en mans espanyoles!)
Després de la desfeta d'aquell 25 d'abril, les tropes guanyadores arrasen les comarques occidentals de l'antic regne de València a sang i fetge, eliminant la resistència dels maulets. Xàtiva és incendiada, i molts dels seus habitants, assassinats.
Des d'aleshores, a la capital de la Costera se la coneix amb el malnom de "La Socarrada" i, com a prova de la "simpatia" secular dels xativins pel primer rei borbó d'Espanya, al Museu de l'Almodí de la seva ciutat figura el retrat de Felip V, cap per avall.
Tres-cents anys després, la mala baba botiflera torna a ser actualitat. Perquè el 25 d'abril de 2007, just el dia que es compleix el tercer centenari d'aquella tragèdia per als valencians, és la data escollida pel govern de Francisco Camps, per intentar eliminar la recepció de TV3 de les comarques valencianes anul·lant, de manera presumptament il·legal, els repetidors propietat d'Acció Cultural del País Valencià.
Aquesta decisió ve carregada de simbologia, hereva de la política dels vencedors d'Almansa. Afanyats, com aquells altres de fa tres segles, a eliminar el principal senyal d'identitat del poble valencià, la llengua, suprimint un dels seus més eficaços mitjans de difusió.
La lluita per la recepció de TV3 al País Valencià és quasi tan antiga com la pròpia televisió catalana.
Tot d'una del començament de les seves emissions, allà pel 1983, al territori valencià començaren a instal·lar-se repetidors, finançats per la iniciativa privada dels sectors culturals, d'esquerres i nacionalistes.
Mai no es donaren xifres oficials d'audiència, però extraoficialment era coneguda l'acceptació notable, pels valencians, de la televisió de Catalunya, de la mà de programes de relativa qualitat i bon humor, i de la retransmissió de partits de futbol.
Ben mirat, si l'audiència valenciana de TV3 fos residual, no suposaria cap obsessió per als sectors reaccionaris de l'establishment.
Aviat farà divuit anys que aquests sectors varen aprofitar la posada en marxa de la televisió valenciana Canal 9, a l'octubre de 1989, per perpetrar un autèntic acte de pirateria institucional, com va ser l'ocupació de la freqüència, amb la que es rebia TV3, per a la nova televisió del aleshores govern del socialista Joan Lerma.
D'aquesta manera, tots aquells que tenien sintonitzat, als seus aparells, el canal català, es varen haver d'empassar les pel·lícules en castellà i els programes tipus Tómbola.
I Canal 9 va rebre, com a regal de naixement, l'audiència furtada a TV3 (aquest robatori també es va repetir al País Valencià, amb el vist i plau del govern espanyol, en les inauguracions de Punt 2 i La Sexta, així com també a les Balears, més recentment, amb la inauguració d'IB3 i l'ocupació de les freqüències de Canal 33).
TV3 es va continuar rebent, al PV, per altres freqüències i tecnologies, com a exemple de resistència davant les imposicions antidemocràtiques.
Què té TV3, que molesta tant al blaverio institucional?
Què és el que la fa tan perillosa per terres valencianes?
Avui en dia, amb una d'oferta televisiva tan plural, TV3 no hauria de ser cap amenaça pel contingut dels seus programes, ni per la qualitat dels informatius, ni per la hipotètica competència (molt relativa) respecte a la televisió oficial valenciana, Canal 9.
Però per als botiflers d'avui, el que resulta intolerable de TV3 és, justament, que estigui feta en català i, ves per on, demostri cada dia la unitat de la llengua, perquè els valencians la entenen perfectament (com diu Antoni Bassas, "sense subtítols ni traduccions").
I que aquest senzill exercici de comprensió tiri per terra tot el muntatge del secessionisme lingüístic, fabricat per la dreta botiflera des de la ignorància, la manipulació, l'autoodi i la premeditació d'acabar amb la identitat dels valencians.
Lluitar per la recepció del senyal de TV3, al País Valencià i a les Balears és, doncs, qualque cosa més que defensar la llibertat d'expressió.
A més, ha de ser i és un exercici conscient en defensa de la identitat d'un poble.
Francisco Camps, Eduardo Zaplana, Rita Barberà i tota aquesta colla, són hereus directes dels botiflers d'Almansa.
I es mereixen, com aquell Felip V, que pengem els seus retrats cap per avall.
Pep Juárez,
Abril de 2007
(D'un article de Pep Juàrez, secretari general de la CGT-Balears, publicat a Última Hora (20-04-2007). El màxim representant d'aquest sindicat va ser membre d'Acció Cultural del País Valencià abans de venir a viure a Mallorca, enguany fa vint anys. De fet, el seu català bàsic el va aprendre fent els tres cursos "Carles Salvador", d'ACPV. També va ser membre fundador de la revista "El Temps", tot i que es va anar distanciant de la seva línia editorial...)
cebramcat | 17 Abril, 2007 22:10 |
Ja n'hem perdut el compte, enguany, de les vegades que les emissions de TV3 no es poden veure o escoltar bé a Mallorca.
Dimarts, 17 d'abril, li pertoca el torn a l'àudio.
Pràcticament durant tota la jornada, no hi ha manera humana de poder escoltar bé el so que acompanya les imatges, que sí es veuen bé.
El més fastigós de tot: mai ningú no en dóna cap casta d'explicació. Ni abans, ni durant ni després!
Poquíssimes televisions podem veure i escoltar en català, i ens arriben tècnicament tan defectuoses, que ni tan sols les podem escoltar...
Forçats a haver de fer zàping a les totes, no n'arribam a trobar gaires, d'emissions de televisió en català.
Amb programació regular i diària, se'ns informa des de vilaweb que n'hi ha més de cent. El mal és que cadascuna va pel seu costat, i no hi ha manera de veure-les totes juntes, ni tan sols unes poques juntes.
Des de Mallorca estant, ens adherim plenament a la proposta que s'hi fa:
Volem que totes les televisions on el/la presentador/a diu bon dia! es puguin veure i escoltar bé pertot arreu del país on la gent diu bon dia!
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Abril 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 |