cebramcat | 03 Agost, 2007 16:38 |
Per a Miquel López Crespí, la lluita política de la dècada dels anys 70 als Països Catalans -embrionària encara- va completament lligada als esforços orientats cap a un redreçament cultural.
Creu que, aleshores, política i cultura són la mateixa cosa.
Considera que un personatge tan il·lustre com Francesc de B. Moll, -fill d'una època en què es fa molt, i, a més a més i malgrat tot, es fa tot sense cobrar-, no solament comporta una embranzida per a la recuperació de l'ús social de la llengua catalana arreu dels territoris dels Països Catalans.
cebramcat | 02 Agost, 2007 15:07 |
Enguany la revista Pòrtula, que s'edita a la vila mallorquina de Marratxí, compleix vint-i-cinc anys de vida, ben activa. Enhorabona!
A més a més, durant la primavera d'aquest 2007, aconsegueix de publicar-ne el número 301. Xifra mítica que fa palesa la seva persistent periodicitat mensual.
Vista des d'una barriada de Palma, com és ara el Camp Rodó, -on visc i residesc des de fa dècades-, aquesta publicació marratxinera, en complir un quart de segle, esdevé qualque cosa més que l'odissea, o l'acte heroic, o el gest insòlit d'una gent carregada de bones intencions i de dèries gairebé irrepetibles.
(Segueix)
cebramcat | 01 Agost, 2007 16:02 |
Faig lectura, aquests mesos d'estiu, d'un llibre que, amb aquest mateix títol, publica Miquel López Crespí l'any passat mateix, amb la col·laboració del Departament de Cultura del Consell de Mallorca.
No em puc estar d'extraure'n algunes observacions sucoses, que, amb el seu permís, miraria d'anar penjant en aquest blog, de manera successiva.
cebramcat | 25 Juliol, 2007 09:59 |
Una informació difosa per l'agència de notícies Europa Press i apareguda al Diari de Balears (25-07-2007) fa públic que la Generalitat de Catalunya ha subvencionat l'Obra Cultural Balear, per impulsar activitats relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes entre els anys 2007 i 2010.
Amb això, es fa palès que el Govern català promou la llengua i la cultura catalana amb un ajut d'1,15 milions d'euros a l'Obra Cultural Balear, mitjançant una subvenció que és pels propers quatre anys.
(Segueix)cebramcat | 24 Juliol, 2007 17:19 |
Un informe fet i tramès a entitats culturals mallorquines - que treballen en la difusió i el prestigi de la llengua catalana o que fomenten i consoliden l’espai català de comunicació -, ha estat elaborat en relació amb la trobada que aquestes han mantengut a Palma amb una representació de la Generalitat de Catalunya.
Les opinions són coincidents a l’hora de valorar-ne molt positivament aquesta casta d’iniciatives.
Respecte del text i contengut d’aquest breu informe, algunes entitats opinen que hom creu que està OK. A d’altres, un cop comentat, els pareix perfecte. N’hi ha que agraeixen la feina feta per un pencaire incansable...
Vet ací una modesta informació cultural, que té a veure amb la protecció i difusió de la llengua catalana, pròpia de l’illa de Mallorca, per part d’algunes entitats culturals mallorquines:
cebramcat | 15 Juliol, 2007 20:54 |
La Comissió de Festes de Santa Maria -CFSM- és l'entitat organitzadora de les festes de la Terra, que commemoren a Formentera la conquesta catalana de les Illes Pitiüses el 5 d'agost de 1235.
L'any 1989 uns joves formenterers agrupats en l'anomenat Col·lectiu Bassetja decideixen recuperar aquesta festivitat i aprofitar la diada del 5 d'agost com a estendard de lluita per la cultura, el medi ambient, la identitat, la llengua i d'altres aspectes socials que afecten l'illa de Formentera.
(Segueix)cebramcat | 15 Juliol, 2007 10:50 |
(Segueix)
cebramcat | 06 Juliol, 2007 20:46 |
Em permet de fer arribar a gent que no parla ni escriu en català allò que jo escric sempre i només en català.
Aquest servei públic, gratuït, de la Generalitat de Catalunya, amb el temps, es pot convertir en un dels millors instruments en la difusió del català que, d'aquesta manera, es va escampant arreu del món, traduït a altres llengües.
Me n'ha parlat Jaume Lafont, qui m'ha passat les instruccions precises que em permeten d'anar muntant blogs com aquest, traduïble a l'espanyol, l'anglès i el francès.
Tant de bo que aquesta pràctica tan bona es vagi estenent pertot arreu i esdevengui costum habitual entre el major nombre de blogaires catalans possible.
I, si a les Illes Balears i Pitiüses arribam a tenir-ne el major nombre, arreu dels Països Catalans, encara molt millor!
Cecili Buele i Ramis
Mallorca
cebramcat | 18 Juny, 2007 18:16 |
Al Principat de Catalunya obté 60 alcaldies més que l'any 2003. No s'ha fet gaire lluny de l'objectiu marcat prèviament: 200. N'ha obtingut 183, de les quals 104 en majoria absoluta, 13 en minoria i 66 com a conseqüència de pactes postelectorals. Governarà en 278 municipis.
A les Illes Balears i Pitiüses Esquerra Republicana aconsegueix els primers vuit regidors mallorquins i el primer regidor que governa a l'Ajuntament de Sant Josep, a Eivissa-. (Segueix)cebramcat | 09 Maig, 2007 08:24 |
Entre Bernat Joan i Isidor Marí, ben bé es pot dir que Eivissa ha parit dos grans filòlegs catalans, grans amants del país sencer, al més alt nivell.
S'ho paga llegir i rellegir les paraules pronunciades per Isidor Marí a l'acte públic promogut per Òmnium Cultural a Barcelona el 8 de maig de 2007.
No em puc estar de reflectir-ne alguns paràgrafs que em resulten més colpidors
..., en contra del desànim que es comença a estendre, volem afirmar rotundament i sense cap ombra de dubte que la societat catalana és plenament capaç de trobar sortides satisfactòries davant d'aquesta situació, de la qual pot sortir -i ha de saber sortir- clarament reforçada, integrada i segura de la legitimitat i la viabilitat de les seves aspiracions...
...no oblidem tampoc que la política neix de la societat, i que la manca de conjunció entre els representants polítics i la societat que els ha elegit és una responsabilitat compartida. Els polítics no són doncs els únics responsables de la situació ni els únics que s'han de responsabilitzar de trobar-hi sortides satisfactòries. La responsabilitat és de tots...
...Si no es confirmés la igualació de drets i deures lingüístics entre el català i el castellà, si no es respectessin les nostres competències educatives, si no s'apliqués el principi de disponibilitat lingüística al sector privat, si no es pogués avançar cap a una oferta cultural raonablement completa en català, si no es despleguessin competències i recursos suficients per a fer una bona política d'acolliment i d'interculturalitat, la cohesió social i la convivència igualitària en la diversitat serien literalment dinamitades...
...Ara més que mai és l'hora d'articular i aglutinar les iniciatives econòmiques, socials, culturals i polítiques entorn de l'interès general de la societat, per damunt dels partidismes; de superar el desconcert amb la concertació; d'evitar les dissensions en les qüestions de país i construir espais de consens que ens permetin agrupar les més àmplies majories socials entorn dels grans objectius comuns. És l'hora de la grandesa d'esperit i no de les misèries humanes...
...La societat catalana ja no pot viure més de fantasies i d'enganys. Espanya ha demostrat i demostra contínuament que no vol ser l'Estat dels catalans. Com pot pretendre, doncs, que ho vulguem nosaltres?...
...Aquesta és la proposta d'Òmnium: la crisi política d'avui pot ser i ha de ser el punt de partida d'un projecte nacional renovat. Un projecte plenament entroncat amb els moviments més actuals i universals que aspiren a construir una diversitat mundial sostenible. Perquè avui més que mai el projecte nacional català s'insereix en l'avançada del procés mundial que afirma enèrgicament que un altre món és possible...
...Amigues i amics d'Òmnium, tinguem-ho ben present: no hi ha res més vigent -ni més imprescindible per a l'exercici dels drets individuals- que la lluita per la llibertat i la igualtat dels pobles en la construcció d'un ordre mundial en pau, equitatiu i sostenible...
...potser convé que recordem a uns determinats ciutadans que pretenen defensar els drets lingüístics individuals -curiosament, sempre en una sola i única direcció, favorable a la llengua majoritària- que la mateixa doctrina de les Nacions Unides no els permet fer-se passar per membres d'una minoria lingüística... els parlants de la llengua majoritària d'un Estat no poden invocar els drets d'una minoria lingüística... minories a l'interior de l'Estat, i no minories a l'interior d'una província... els ciutadans anglòfons del Canadà no poden ser considerats una minoria lingüística...
...És en funció de tots aquests principis universals que Òmnium Cultural convida tota la societat catalana a renovar i reafirmar un projecte col·lectiu compartit amb tots els països de llengua i cultura catalana, amb la clara convicció de la legitimitat democràtica d'aquest projecte, i amb la certesa que aquesta és la millor contribució que podem fer a la construcció d'un ordre mundial lliure i respectuós amb la diversitat, l'únic marc en què serà viable i real l'exercici dels drets humans individuals...
Com s'afirma a Tribuna Catalana, "Isidor Marí va fer una llarga intervenció, en la qual va disseccionar què ha passat en els últims anys amb la nostra construcció nacional, què ha passat amb les nostres relacions amb Espanya i què se'n pensa i com ha evolucionat la nostra realitat en el marc europeu.
Isidor Marí va connectar, va fer reflexionar i va fer vibrar.
Va fer pensar a tots aquells vells i joves militants del catalanisme i el nacionalisme presents a l'acte que encara hi ha possibilitats de futur per a la nostra nació.
El seu discurs, contundent i seriós, va fer que per un espai de temps creguéssim que encara som a temps de redreçar i trobar nous camins d'emancipació nacional."
cebramcat | 03 Maig, 2007 17:13 |
A la Gran Diada per la Llengua i l'Autogovern que organitza a la plaça Major de Palma l'Obra Cultural Balear dissabte, dia 5 de maig de 2007, a les 18 hores, ens hi hem de trobar aquella gent que, perquè estimam Mallorca, la volem anar reconstruint de bell nou cada dia que passa.
...............................................................................................................
Començant pels fonaments de la llengua i la cultura catalana, pròpia de l'illa.
Seguint per l'estructura que conforma un territori, delimitat per la mar nostra, cada cop més malmenat.
Continuant per la façana d'un medi ambient que volem més sanejat.
Arribant a una gent que hi volem viure a plaer, passant-hi gust en igualtat de condicions i de queviures.
Per una Mallorca amb futur,
fem-nos presents a la plaça Major de Palma!
cebramcat | 30 Abril, 2007 11:21 |
Davant la decisió del Govern valencià de tancar el repetidor de TVC de la Carrasqueta (Alacantí), cal prendre mesures de pressió i alçar la nostra veu catalana a Europa per reclamar l'actuació, atenció i vigilància davant de la negació d'un dret tan fonamental com és ara el d'informació i expressió, la pluralitat informativa, l'accés a la cultura i la pròpia llengua.
Qui vulgui pot prendre la iniciativa individual i col·lectiva d'adreçar una carta personal a Viviane Reding -Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació-, Ján Figel -Comissari d'Educació, Formació, Cultura i Joventut-, Hans-Gert Pöttering -President del Parlament Europeu-, en aquests o semblants termes:
"Ens dirigim a vostès alertats per un greu atemptat contra la llibertat d'informació i contra la pluralitat cultural que s'està cometent als Països Catalans.
Ara, el Govern valencià s'ha proposat tancar les emissions d'una televisió que fa 19 anys que emet en aquest territori per tal de limitar el ventall de fonts d'informació dels ciutadans valencians.
La televisió s'anomena TVC (Televisió de Catalunya) i emet amb normalitat a d'altres territoris dels Països Catalans.
Si bé entenem que la competència sobre l'emissió radiotelevisiva a cada estat de la Unió no és de vostès, creiem que davant d'un atac a les llibertats i drets fonamentals sí que actuaran amb fermesa i autoritat.
La llibertat d'expressió i d'informació són pilars sobre els quals es construeix el projecte comú europeu i nosaltres no en volem quedar exclosos per desatenció.
Agraint la seva atenció, esperem la seva resposta i actuació ferma.
cebramcat | 22 Abril, 2007 11:52 |
Com cada any, la festa catalana de Sant Jordi arreplega molta més gent, arreu dels Països Catalans.
Per motivacions i causes diverses, també a Mallorca.
Des d'eclesiàstics enfrascant-se en la col·locació més adient d'una obra d'art tan emblemàtica com la taula central del retaule de Pere Niçart, -pintat el 1468, amb una de les poques representacions de la Palma gòtica que es conserven a l'actualitat-.
Amb això, hom pretén que Sant Jordi es converteixi en "la peça estrella del Museu Diocesà de Mallorca"!
Passant pel Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que, amb la realització d'una acampada senzilla i molt seva, a la finca Talapi (sa Pobla) celebra el Camp Sant Jordi 2007, tot volent recordar-ne els inicis i celebrar el centenari de la seva creació per Baden Powell a l'illa de Brownsea el mes d'agost de 1907.
També s'hi programa, a més de la celebració eucarítica pertinent, l'acolliment col·lectiu i entusiasta, compartit per tots els Agrupaments Escoltes mallorquins, de la Flama de la Llengua Catalana; la torxa que Joves de Mallorca per la Llengua fan recórrer aquests mateixos dies per instituts, llogarets, pobles, viles i ciutats de l'illa de Mallorca, amb motiu de la celebració del Correllengua 2007.
Fent una aturada pel poble de Sant Jordi on s'hi celebren cada any les festes patronals, amb tots els carrers ben engalants per a l'ocasió.
Enguany, amb motiu d'aquest dia, s'hi munta una altra de les activitats que contribueix a l'animació de la gent que hi viu: per primera vegada s'hi instal·la una Fira Artesana pels carrers més cèntrics del poble,
amb una representació de l'artesania més tradicional de Mallorca.
Obté un gran èxit de participació i assistència de gent forana, amb productes artesanals característics de la pagesia mallorquina.
Seguint per la celebració del Dia del Llibre, aquesta tradició tan catalana que aconsegueix d'arrelar cada cop més entre la gent que viu a Mallorca.
Amb la rosa com a símbol de l'amor entre persones, i el llibre com a símbol de l'amor a la cultura, dos elements que mantenen la capacitat de contribuir a construir una convivència més harmoniosa i consistent entre els membres diversos del col·lectiu humà.
Llegir molt més, i llegir molts més llibres escrits en català, sens dubte, ha de contribuir a fer de la nostra societat mallorquina, excessivament abocada a "fer i tenir molts més duros", una societat europea molt més abocada a "ser molt més culta i sàvia".
cebramcat | 19 Abril, 2007 16:54 |
Del tot il·lustratiu i profitós resulta el contengut de l'escrit que el company de lluites i fatigues Josep Juàrez elabora, amb motiu de la prohibició governamental valenciana que s'emeti TV3 al País Valencià.
Enviat a la premsa local de Palma, hi reprodueix la imatge d'un del protagonistes amb una mica de mal de cap...
És d'agrair un escrit d'aquestes característiques, pel tema que es tracta i pel suport que es mereix la gent d'Acció Cultural del País Valencià i que cal ampliar a tots els àmbits possibles davant la més recent de les agressions botifleres.
S'ho paga pegar-hi una ullada.
"Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança" (dita popular).
Dimecres, dia 25 d'abril, fa tres-cents anys de la Batalla d'Almansa, on l'exèrcit francès del borbó Felip V, amb l'ajuda de castellans, derrota els austracians de l'Arxiduc Carles, en el marc de l'anomenada Guerra de Successió.
Aquesta fita, considerada cabdal per a la història recent d'Europa Occidental, suposa, d'entrada, l'eliminació dels furs i de l'autogovern dels valencians, amb la publicació del primer Decret de Nova Planta (29 de juny de 1707), i la implantació d'un règim polític centralista, absolutista i castellanitzant, inspirat en el model francès, que setanta anys enrere ja proposava el Conde-Duque de Olivares, valid de Felip IV.
(Amb això, es produeix al País Valencià la primera de tota una sèrie de grans derrotes bèl·liques que patim als Països Catalans, la gent que quedam en mans espanyoles!)
Després de la desfeta d'aquell 25 d'abril, les tropes guanyadores arrasen les comarques occidentals de l'antic regne de València a sang i fetge, eliminant la resistència dels maulets. Xàtiva és incendiada, i molts dels seus habitants, assassinats.
Des d'aleshores, a la capital de la Costera se la coneix amb el malnom de "La Socarrada" i, com a prova de la "simpatia" secular dels xativins pel primer rei borbó d'Espanya, al Museu de l'Almodí de la seva ciutat figura el retrat de Felip V, cap per avall.
Tres-cents anys després, la mala baba botiflera torna a ser actualitat. Perquè el 25 d'abril de 2007, just el dia que es compleix el tercer centenari d'aquella tragèdia per als valencians, és la data escollida pel govern de Francisco Camps, per intentar eliminar la recepció de TV3 de les comarques valencianes anul·lant, de manera presumptament il·legal, els repetidors propietat d'Acció Cultural del País Valencià.
Aquesta decisió ve carregada de simbologia, hereva de la política dels vencedors d'Almansa. Afanyats, com aquells altres de fa tres segles, a eliminar el principal senyal d'identitat del poble valencià, la llengua, suprimint un dels seus més eficaços mitjans de difusió.
La lluita per la recepció de TV3 al País Valencià és quasi tan antiga com la pròpia televisió catalana.
Tot d'una del començament de les seves emissions, allà pel 1983, al territori valencià començaren a instal·lar-se repetidors, finançats per la iniciativa privada dels sectors culturals, d'esquerres i nacionalistes.
Mai no es donaren xifres oficials d'audiència, però extraoficialment era coneguda l'acceptació notable, pels valencians, de la televisió de Catalunya, de la mà de programes de relativa qualitat i bon humor, i de la retransmissió de partits de futbol.
Ben mirat, si l'audiència valenciana de TV3 fos residual, no suposaria cap obsessió per als sectors reaccionaris de l'establishment.
Aviat farà divuit anys que aquests sectors varen aprofitar la posada en marxa de la televisió valenciana Canal 9, a l'octubre de 1989, per perpetrar un autèntic acte de pirateria institucional, com va ser l'ocupació de la freqüència, amb la que es rebia TV3, per a la nova televisió del aleshores govern del socialista Joan Lerma.
D'aquesta manera, tots aquells que tenien sintonitzat, als seus aparells, el canal català, es varen haver d'empassar les pel·lícules en castellà i els programes tipus Tómbola.
I Canal 9 va rebre, com a regal de naixement, l'audiència furtada a TV3 (aquest robatori també es va repetir al País Valencià, amb el vist i plau del govern espanyol, en les inauguracions de Punt 2 i La Sexta, així com també a les Balears, més recentment, amb la inauguració d'IB3 i l'ocupació de les freqüències de Canal 33).
TV3 es va continuar rebent, al PV, per altres freqüències i tecnologies, com a exemple de resistència davant les imposicions antidemocràtiques.
Què té TV3, que molesta tant al blaverio institucional?
Què és el que la fa tan perillosa per terres valencianes?
Avui en dia, amb una d'oferta televisiva tan plural, TV3 no hauria de ser cap amenaça pel contingut dels seus programes, ni per la qualitat dels informatius, ni per la hipotètica competència (molt relativa) respecte a la televisió oficial valenciana, Canal 9.
Però per als botiflers d'avui, el que resulta intolerable de TV3 és, justament, que estigui feta en català i, ves per on, demostri cada dia la unitat de la llengua, perquè els valencians la entenen perfectament (com diu Antoni Bassas, "sense subtítols ni traduccions").
I que aquest senzill exercici de comprensió tiri per terra tot el muntatge del secessionisme lingüístic, fabricat per la dreta botiflera des de la ignorància, la manipulació, l'autoodi i la premeditació d'acabar amb la identitat dels valencians.
Lluitar per la recepció del senyal de TV3, al País Valencià i a les Balears és, doncs, qualque cosa més que defensar la llibertat d'expressió.
A més, ha de ser i és un exercici conscient en defensa de la identitat d'un poble.
Francisco Camps, Eduardo Zaplana, Rita Barberà i tota aquesta colla, són hereus directes dels botiflers d'Almansa.
I es mereixen, com aquell Felip V, que pengem els seus retrats cap per avall.
Pep Juárez,
Abril de 2007
(D'un article de Pep Juàrez, secretari general de la CGT-Balears, publicat a Última Hora (20-04-2007). El màxim representant d'aquest sindicat va ser membre d'Acció Cultural del País Valencià abans de venir a viure a Mallorca, enguany fa vint anys. De fet, el seu català bàsic el va aprendre fent els tres cursos "Carles Salvador", d'ACPV. També va ser membre fundador de la revista "El Temps", tot i que es va anar distanciant de la seva línia editorial...)
cebramcat | 17 Abril, 2007 22:10 |
Ja n'hem perdut el compte, enguany, de les vegades que les emissions de TV3 no es poden veure o escoltar bé a Mallorca.
Dimarts, 17 d'abril, li pertoca el torn a l'àudio.
Pràcticament durant tota la jornada, no hi ha manera humana de poder escoltar bé el so que acompanya les imatges, que sí es veuen bé.
El més fastigós de tot: mai ningú no en dóna cap casta d'explicació. Ni abans, ni durant ni després!
Poquíssimes televisions podem veure i escoltar en català, i ens arriben tècnicament tan defectuoses, que ni tan sols les podem escoltar...
Forçats a haver de fer zàping a les totes, no n'arribam a trobar gaires, d'emissions de televisió en català.
Amb programació regular i diària, se'ns informa des de vilaweb que n'hi ha més de cent. El mal és que cadascuna va pel seu costat, i no hi ha manera de veure-les totes juntes, ni tan sols unes poques juntes.
Des de Mallorca estant, ens adherim plenament a la proposta que s'hi fa:
Volem que totes les televisions on el/la presentador/a diu bon dia! es puguin veure i escoltar bé pertot arreu del país on la gent diu bon dia!
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |