promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

El Casal Català de Menorca

cebramcat | 15 Juliol, 2007 10:50 | latafanera.cat facebook.com google.com

El Casal Català de Menorca continua mostrant-se ben actiu, com des de fa dècades, en l'organització d'activitats encaminades a refermar els llaços culturals i d'amistat entre persones i entitats d'arreu dels Països Catalans.

 (Segueix)

Traductor . gencat . net

cebramcat | 06 Juliol, 2007 20:46 | latafanera.cat facebook.com google.com

He d'agrair a Benjamí Villoslada que m'hagi fet conèixer una eina tan bona com aquesta.

Em permet de fer arribar a gent que no parla ni escriu en català allò que jo escric sempre i només en català.

Aquest servei públic, gratuït, de la Generalitat de Catalunya, amb el temps, es pot convertir en un dels millors instruments en la difusió del català que, d'aquesta manera, es va escampant arreu del món, traduït a altres llengües.

Me n'ha parlat Jaume Lafont, qui m'ha passat les instruccions precises que em permeten d'anar muntant blogs com aquest, traduïble a l'espanyol, l'anglès i el francès.

Tant de bo que aquesta pràctica tan bona es vagi estenent pertot arreu i esdevengui costum habitual entre el major nombre de blogaires catalans possible.

I, si a les Illes Balears i Pitiüses arribam a tenir-ne el major nombre, arreu dels Països Catalans, encara molt millor!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

Traduccions:
- Español
- English
- Français

Trenta anys després, Esquerra Republicana avança i creix

cebramcat | 18 Juny, 2007 18:16 | latafanera.cat facebook.com google.com

Al Principat de Catalunya obté 60 alcaldies més que l'any 2003. No s'ha fet gaire lluny de l'objectiu marcat prèviament: 200. N'ha obtingut 183, de les quals 104 en majoria absoluta, 13 en minoria i 66 com a conseqüència de pactes postelectorals. Governarà en 278 municipis.

A les Illes Balears i Pitiüses Esquerra Republicana aconsegueix els primers vuit regidors mallorquins i el primer regidor que governa a l'Ajuntament de Sant Josep, a Eivissa-.

 (Segueix)

Reafirmem i respectem el projecte nacional català

cebramcat | 09 Maig, 2007 08:24 | latafanera.cat facebook.com google.com

Entre Bernat Joan i Isidor Marí, ben bé es pot dir que Eivissa ha parit dos grans filòlegs catalans, grans amants del país sencer, al més alt nivell.

S'ho paga llegir i rellegir les paraules pronunciades per Isidor Marí a l'acte públic promogut per Òmnium Cultural a Barcelona el 8 de maig de 2007.

No em puc estar de reflectir-ne alguns paràgrafs que em resulten més colpidors

  • ..., en contra del desànim que es comença a estendre, volem afirmar rotundament i sense cap ombra de dubte que la societat catalana és plenament capaç de trobar sortides satisfactòries davant d'aquesta situació, de la qual pot sortir -i ha de saber sortir- clarament reforçada, integrada i segura de la legitimitat i la viabilitat de les seves aspiracions...

  • ...no oblidem tampoc que la política neix de la societat, i que la manca de conjunció entre els representants polítics i la societat que els ha elegit és una responsabilitat compartida. Els polítics no són doncs els únics responsables de la situació ni els únics que s'han de responsabilitzar de trobar-hi sortides satisfactòries. La responsabilitat és de tots...

  • ...Si no es confirmés la igualació de drets i deures lingüístics entre el català i el castellà, si no es respectessin les nostres competències educatives, si no s'apliqués el principi de disponibilitat lingüística al sector privat, si no es pogués avançar cap a una oferta cultural raonablement completa en català, si no es despleguessin competències i recursos suficients per a fer una bona política d'acolliment i d'interculturalitat, la cohesió social i la convivència igualitària en la diversitat serien literalment dinamitades...

  • ...Ara més que mai és l'hora d'articular i aglutinar les iniciatives econòmiques, socials, culturals i polítiques entorn de l'interès general de la societat, per damunt dels partidismes; de superar el desconcert amb la concertació; d'evitar les dissensions en les qüestions de país i construir espais de consens que ens permetin agrupar les més àmplies majories socials entorn dels grans objectius comuns. És l'hora de la grandesa d'esperit i no de les misèries humanes...

  • ...La societat catalana ja no pot viure més de fantasies i d'enganys. Espanya ha demostrat i demostra contínuament que no vol ser l'Estat dels catalans. Com pot pretendre, doncs, que ho vulguem nosaltres?...

  • ...Aquesta és la proposta d'Òmnium: la crisi política d'avui pot ser i ha de ser el punt de partida d'un projecte nacional renovat. Un projecte plenament entroncat amb els moviments més actuals i universals que aspiren a construir una diversitat mundial sostenible. Perquè avui més que mai el projecte nacional català s'insereix en l'avançada del procés mundial que afirma enèrgicament que un altre món és possible...

  • ...Amigues i amics d'Òmnium, tinguem-ho ben present: no hi ha res més vigent -ni més imprescindible per a l'exercici dels drets individuals- que la lluita per la llibertat i la igualtat dels pobles en la construcció d'un ordre mundial en pau, equitatiu i sostenible...

  • ...potser convé que recordem a uns determinats ciutadans que pretenen defensar els drets lingüístics individuals -curiosament, sempre en una sola i única direcció, favorable a la llengua majoritària- que la mateixa doctrina de les Nacions Unides no els permet fer-se passar per membres d'una minoria lingüística... els parlants de la llengua majoritària d'un Estat no poden invocar els drets d'una minoria lingüística... minories a l'interior de l'Estat, i no minories a l'interior d'una província... els ciutadans anglòfons del Canadà no poden ser considerats una minoria lingüística...

  • ...És en funció de tots aquests principis universals que Òmnium Cultural convida tota la societat catalana a renovar i reafirmar un projecte col·lectiu compartit amb tots els països de llengua i cultura catalana, amb la clara convicció de la legitimitat democràtica d'aquest projecte, i amb la certesa que aquesta és la millor contribució que podem fer a la construcció d'un ordre mundial lliure i respectuós amb la diversitat, l'únic marc en què serà viable i real l'exercici dels drets humans individuals...

Com s'afirma a Tribuna Catalana, "Isidor Marí va fer una llarga intervenció, en la qual va disseccionar què ha passat en els últims anys amb la nostra construcció nacional, què ha passat amb les nostres relacions amb Espanya i què se'n pensa i com ha evolucionat la nostra realitat en el marc europeu.
Isidor Marí va connectar, va fer reflexionar i va fer vibrar.
Va fer pensar a tots aquells vells i joves militants del catalanisme i el nacionalisme presents a l'acte que encara hi ha possibilitats de futur per a la nostra nació.
El seu discurs, contundent i seriós, va fer que per un espai de temps creguéssim que encara som a temps de redreçar i trobar nous camins d'emancipació nacional."

Tothom a la Gran Diada per la Llengua i l'Autogovern!

cebramcat | 03 Maig, 2007 17:13 | latafanera.cat facebook.com google.com

A la Gran Diada per la Llengua i l'Autogovern que organitza a la plaça Major de Palma l'Obra Cultural Balear dissabte, dia 5 de maig de 2007, a les 18 hores, ens hi hem de trobar aquella gent que, perquè estimam Mallorca, la volem anar reconstruint de bell nou cada dia que passa.

cartell

...............................................................................................................

Començant pels fonaments de la llengua i la cultura catalana, pròpia de l'illa.

Seguint per l'estructura que conforma un territori, delimitat per la mar nostra, cada cop més malmenat.

Continuant per la façana d'un medi ambient que volem més sanejat.

Arribant a una gent que hi volem viure a plaer, passant-hi gust en igualtat de condicions i de queviures.

Per una Mallorca amb futur,
fem-nos presents a la plaça Major de Palma!

Que Europa ens senti en català!

cebramcat | 30 Abril, 2007 11:21 | latafanera.cat facebook.com google.com

Davant la decisió del Govern valencià de tancar el repetidor de TVC de la Carrasqueta (Alacantí), cal prendre mesures de pressió i alçar la nostra veu catalana a Europa per reclamar l'actuació, atenció i vigilància davant de la negació d'un dret tan fonamental com és ara el d'informació i expressió, la pluralitat informativa, l'accés a la cultura i la pròpia llengua.

Qui vulgui pot prendre la iniciativa individual i col·lectiva d'adreçar una carta personal a Viviane Reding -Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació-, Ján Figel -Comissari d'Educació, Formació, Cultura i Joventut-, Hans-Gert Pöttering -President del Parlament Europeu-, en aquests o semblants termes:

"Ens dirigim a vostès alertats per un greu atemptat contra la llibertat d'informació i contra la pluralitat cultural que s'està cometent als Països Catalans.
Ara, el Govern valencià s'ha proposat tancar les emissions d'una televisió que fa 19 anys que emet en aquest territori per tal de limitar el ventall de fonts d'informació dels ciutadans valencians.
La televisió s'anomena TVC (Televisió de Catalunya) i emet amb normalitat a d'altres territoris dels Països Catalans.
Si bé entenem que la competència sobre l'emissió radiotelevisiva a cada estat de la Unió no és de vostès, creiem que davant d'un atac a les llibertats i drets fonamentals sí que actuaran amb fermesa i autoritat.
La llibertat d'expressió i d'informació són pilars sobre els quals es construeix el projecte comú europeu i nosaltres no en volem quedar exclosos per desatenció.
Agraint la seva atenció, esperem la seva resposta i actuació ferma.

Sant Jordi 2007

cebramcat | 22 Abril, 2007 11:52 | latafanera.cat facebook.com google.com

Com cada any, la festa catalana de Sant Jordi arreplega molta més gent, arreu dels Països Catalans.

Per motivacions i causes diverses, també a Mallorca.

Des d'eclesiàstics enfrascant-se en la col·locació més adient d'una obra d'art tan emblemàtica com la taula central del retaule de Pere Niçart, -pintat el 1468, amb una de les poques representacions de la Palma gòtica que es conserven a l'actualitat-.

Amb això, hom pretén que Sant Jordi es converteixi en "la peça estrella del Museu Diocesà de Mallorca"!

Passant pel Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que, amb la realització d'una acampada senzilla i molt seva, a la finca Talapi (sa Pobla) celebra el Camp Sant Jordi 2007, tot volent recordar-ne els inicis i celebrar el centenari de la seva creació per Baden Powell a l'illa de Brownsea el mes d'agost de 1907.

També s'hi programa, a més de la celebració eucarítica pertinent, l'acolliment col·lectiu i entusiasta, compartit per tots els Agrupaments Escoltes mallorquins, de la Flama de la Llengua Catalana; la torxa que Joves de Mallorca per la Llengua fan recórrer aquests mateixos dies per instituts, llogarets, pobles, viles i ciutats de l'illa de Mallorca, amb motiu de la celebració del Correllengua 2007.

Fent una aturada pel poble de Sant Jordi on s'hi celebren cada any les festes patronals, amb tots els carrers ben engalants per a l'ocasió.

Enguany, amb motiu d'aquest dia, s'hi munta una altra de les activitats que contribueix a l'animació de la gent que hi viu: per primera vegada s'hi instal·la una Fira Artesana pels carrers més cèntrics del poble, amb una representació de l'artesania més tradicional de Mallorca.
Obté un gran èxit de participació i assistència de gent forana, amb productes artesanals característics de la pagesia mallorquina.

Seguint per la celebració del Dia del Llibre, aquesta tradició tan catalana que aconsegueix d'arrelar cada cop més entre la gent que viu a Mallorca.

Amb la rosa com a símbol de l'amor entre persones, i el llibre com a símbol de l'amor a la cultura, dos elements que mantenen la capacitat de contribuir a construir una convivència més harmoniosa i consistent entre els membres diversos del col·lectiu humà.

Llegir molt més, i llegir molts més llibres escrits en català, sens dubte, ha de contribuir a fer de la nostra societat mallorquina, excessivament abocada a "fer i tenir molts més duros", una societat europea molt més abocada a "ser molt més culta i sàvia".

TV3, la nova "socarrada"?

cebramcat | 19 Abril, 2007 16:54 | latafanera.cat facebook.com google.com

Del tot il·lustratiu i profitós resulta el contengut de l'escrit que el company de lluites i fatigues Josep Juàrez elabora, amb motiu de la prohibició governamental valenciana que s'emeti TV3 al País Valencià.

Enviat a la premsa local de Palma, hi reprodueix la imatge d'un del protagonistes amb una mica de mal de cap...

És d'agrair un escrit d'aquestes característiques, pel tema que es tracta i pel suport que es mereix la gent d'Acció Cultural del País Valencià i que cal ampliar a tots els àmbits possibles davant la més recent de les agressions botifleres.

S'ho paga pegar-hi una ullada.

"Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança" (dita popular).

Dimecres, dia 25 d'abril, fa tres-cents anys de la Batalla d'Almansa, on l'exèrcit francès del borbó Felip V, amb l'ajuda de castellans, derrota els austracians de l'Arxiduc Carles, en el marc de l'anomenada Guerra de Successió.

Aquesta fita, considerada cabdal per a la història recent d'Europa Occidental, suposa, d'entrada, l'eliminació dels furs i de l'autogovern dels valencians, amb la publicació del primer Decret de Nova Planta (29 de juny de 1707), i la implantació d'un règim polític centralista, absolutista i castellanitzant, inspirat en el model francès, que setanta anys enrere ja proposava el Conde-Duque de Olivares, valid de Felip IV.

(Amb això, es produeix al País Valencià la primera de tota una sèrie de grans derrotes bèl·liques que patim als Països Catalans, la gent que quedam en mans espanyoles!)

Després de la desfeta d'aquell 25 d'abril, les tropes guanyadores arrasen les comarques occidentals de l'antic regne de València a sang i fetge, eliminant la resistència dels maulets. Xàtiva és incendiada, i molts dels seus habitants, assassinats.

Des d'aleshores, a la capital de la Costera se la coneix amb el malnom de "La Socarrada" i, com a prova de la "simpatia" secular dels xativins pel primer rei borbó d'Espanya, al Museu de l'Almodí de la seva ciutat figura el retrat de Felip V, cap per avall.

Tres-cents anys després, la mala baba botiflera torna a ser actualitat. Perquè el 25 d'abril de 2007, just el dia que es compleix el tercer centenari d'aquella tragèdia per als valencians, és la data escollida pel govern de Francisco Camps, per intentar eliminar la recepció de TV3 de les comarques valencianes anul·lant, de manera presumptament il·legal, els repetidors propietat d'Acció Cultural del País Valencià.

Aquesta decisió ve carregada de simbologia, hereva de la política dels vencedors d'Almansa. Afanyats, com aquells altres de fa tres segles, a eliminar el principal senyal d'identitat del poble valencià, la llengua, suprimint un dels seus més eficaços mitjans de difusió.

La lluita per la recepció de TV3 al País Valencià és quasi tan antiga com la pròpia televisió catalana.

Tot d'una del començament de les seves emissions, allà pel 1983, al territori valencià començaren a instal·lar-se repetidors, finançats per la iniciativa privada dels sectors culturals, d'esquerres i nacionalistes.

Mai no es donaren xifres oficials d'audiència, però extraoficialment era coneguda l'acceptació notable, pels valencians, de la televisió de Catalunya, de la mà de programes de relativa qualitat i bon humor, i de la retransmissió de partits de futbol.

Ben mirat, si l'audiència valenciana de TV3 fos residual, no suposaria cap obsessió per als sectors reaccionaris de l'establishment.

Aviat farà divuit anys que aquests sectors varen aprofitar la posada en marxa de la televisió valenciana Canal 9, a l'octubre de 1989, per perpetrar un autèntic acte de pirateria institucional, com va ser l'ocupació de la freqüència, amb la que es rebia TV3, per a la nova televisió del aleshores govern del socialista Joan Lerma.

D'aquesta manera, tots aquells que tenien sintonitzat, als seus aparells, el canal català, es varen haver d'empassar les pel·lícules en castellà i els programes tipus Tómbola.

I Canal 9 va rebre, com a regal de naixement, l'audiència furtada a TV3 (aquest robatori també es va repetir al País Valencià, amb el vist i plau del govern espanyol, en les inauguracions de Punt 2 i La Sexta, així com també a les Balears, més recentment, amb la inauguració d'IB3 i l'ocupació de les freqüències de Canal 33).

TV3 es va continuar rebent, al PV, per altres freqüències i tecnologies, com a exemple de resistència davant les imposicions antidemocràtiques.

Què té TV3, que molesta tant al blaverio institucional?
Què és el que la fa tan perillosa per terres valencianes?
Avui en dia, amb una d'oferta televisiva tan plural, TV3 no hauria de ser cap amenaça pel contingut dels seus programes, ni per la qualitat dels informatius, ni per la hipotètica competència (molt relativa) respecte a la televisió oficial valenciana, Canal 9.

Però per als botiflers d'avui, el que resulta intolerable de TV3 és, justament, que estigui feta en català i, ves per on, demostri cada dia la unitat de la llengua, perquè els valencians la entenen perfectament (com diu Antoni Bassas, "sense subtítols ni traduccions").

I que aquest senzill exercici de comprensió tiri per terra tot el muntatge del secessionisme lingüístic, fabricat per la dreta botiflera des de la ignorància, la manipulació, l'autoodi i la premeditació d'acabar amb la identitat dels valencians.

Lluitar per la recepció del senyal de TV3, al País Valencià i a les Balears és, doncs, qualque cosa més que defensar la llibertat d'expressió.

A més, ha de ser i és un exercici conscient en defensa de la identitat d'un poble.

Francisco Camps, Eduardo Zaplana, Rita Barberà i tota aquesta colla, són hereus directes dels botiflers d'Almansa.

I es mereixen, com aquell Felip V, que pengem els seus retrats cap per avall.

Pep Juárez,
Abril de 2007

(D'un article de Pep Juàrez, secretari general de la CGT-Balears, publicat a Última Hora (20-04-2007). El màxim representant d'aquest sindicat va ser membre d'Acció Cultural del País Valencià abans de venir a viure a Mallorca, enguany fa vint anys. De fet, el seu català bàsic el va aprendre fent els tres cursos "Carles Salvador", d'ACPV. També va ser membre fundador de la revista "El Temps", tot i que es va anar distanciant de la seva línia editorial...)

A Mallorca torna a fallar TV3

cebramcat | 17 Abril, 2007 22:10 | latafanera.cat facebook.com google.com

Ja n'hem perdut el compte, enguany, de les vegades que les emissions de TV3 no es poden veure o escoltar bé a Mallorca.
Dimarts, 17 d'abril, li pertoca el torn a l'àudio.
Pràcticament durant tota la jornada, no hi ha manera humana de poder escoltar bé el so que acompanya les imatges, que sí es veuen bé.

El més fastigós de tot: mai ningú no en dóna cap casta d'explicació. Ni abans, ni durant ni després!

Poquíssimes televisions podem veure i escoltar en català, i ens arriben tècnicament tan defectuoses, que ni tan sols les podem escoltar...

Forçats a haver de fer zàping a les totes, no n'arribam a trobar gaires, d'emissions de televisió en català.
Amb programació regular i diària, se'ns informa des de vilaweb que n'hi ha més de cent. El mal és que cadascuna va pel seu costat, i no hi ha manera de veure-les totes juntes, ni tan sols unes poques juntes.

Des de Mallorca estant, ens adherim plenament a la proposta que s'hi fa:
Volem que totes les televisions on el/la presentador/a diu bon dia! es puguin veure i escoltar bé pertot arreu del país on la gent diu bon dia!

A l'amic que es jubila

cebramcat | 16 Març, 2007 22:47 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb un Paco jubilat
bé s'ho paga fer una glosa:
no hi ha res que faci nosa
per esser ben recordat.

De petits estudiàrem,
vàrem fer junts la carrera;
tots dos grans, hi treballàrem,
també junts en la quimera

de fer passes ben gosades
practicant teologies
a les terres tan llunyanes
com Amèrica Llatina.

Paco Suàrez i Riera
saps que hi has viscut de bé,
treballant-hi anys enrere
amb aquesta bona gent!

Són uns anys de molta feina
al Consorci que el Consell
té establerta com una eina
per anar posant remei...

Amb Eugeni i més companys,
amb companyes de la feina
has passat tots aquests anys
sense perdre-hi mai l'eima.

Amb Malena com esposa,
Rut i Lupe belles filles,
Paco jove que es proposa
completar així la família.

Saps que hi has de viure bé,
d'avui ara en endavant
amb l'afecte que te té
tanta gent al teu costat!

En record del que has passat
al costat d'aquesta gent,
ara hem fet aquest dinar:
i en podem sortir contents!

Homenatge pòstum a mossèn Pere (Joan) Llabrés

cebramcat | 21 Febrer, 2007 18:38 | latafanera.cat facebook.com google.com

M'alegra ben molt veure que un bon grapat d'entitats mallorquines volen retre homenatge a la figura de mossèn Pere Joan Llabrés, mitjançant la presentació d'un llibre col·lectiu editat amb el títol La fidelitat obstinada i amb les aportacions d'una novena d'autors coordinats per Miquel Àngel Maria.

Lamentablement no em puc fer present, divendres dia 23 de febrer, a la ciutat d'Inca on ha estat organitzada.

Coincideix justament amb un altre acte cultural organitzat per l'Obra Cultural Balear a Palma el mateix 23-F, a la mateixa hora, en un altre indret i amb l'actuació d'un altre bon company i prolífic creador literari, Miquel López Crespí: no puc deixar d'assistir -ni deixar de convidar-hi altra gent- a aquest tant esperat i desitjat recital poètic en el marc dels vespres de Can Alcover, amb el qual vol delitar-nos l'OCB i l'autor pobler.

Si és ver que no puc assistir a la presentació del llibre dedicat a mossèn Pere (Joan) Llabrés, faig comptes d'adquirir-lo, llegir-lo i empapar-me'n.

Si més no per fer present, avui, allò que vàrem tenir l'oportunitat de fer plegats, ahir, fins i tot abans que portàs el nom de mossèn Pere Llabrés -sense l'afegitó catedralici posterior de Pere Joan- en diversos àmbits on es mou i actua el clergat mallorquí a la segona meitat del segle XX:

  • Aquells ensenyaments magistrals que ens adreça, a la dècada dels anys 50, essent estudiants seminaristes, sobre la visió d'una història de Mallorca -no tan pacífica com n'hi ha que s'afanyen a fer creure que ha estat al llarg dels segles- sacsejada per revoltes, rebel·lies, lluites, reivindicacions, reclams i protestes aferrissades... contra les mil i una maneres amb què, des de fora de Mallorca estant, hom pretén d'exercir-hi la pirateria i l'espoli amb iniciatives i presències forasteres que s'aboquen a mantenir-la amordassada, domesticada, sotmesa, resignada, callada...
  • Aquella feinada dirigida, juntament amb Francesc de B. Moll, a catalanitzar la litúrgia de l'església catòlica mallorquina, engrescant clergues, monges i feligresia tota a l'ús normal i corrent del català en les celebracions religioses, a la dècada dels anys 60, fa que esdevengui Mossèn Pere J. Llabrés, defensor de la llengua catalana;
  • Aquell lliurament intens a catequitzar, ensenyar, il·lustrar, sermonejar la gent que acudeix a la parròquia de Sant Nicolau, a Palma, on compartim vicariat amb els rectors mossèn Pau Oliver, i molts d'altres com mossèn Jaume Cabrer a la dècada dels anys 70;
  • Aquella tasca ingent desplegada a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, primer com a vicari coadjutor amb mossèn Sebastià Capó i després com a rector;
  • Aquella dedicació completa a la defensa i promoció de la llengua catalana, ja no únicament a l'àmbit litúrgic, sinó també al mateix cor de la societat civil, als mitjans de comunicació, en entitats ciutadanes com el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, l'Obra Cultural Balear o les institucions públiques -aleshores als inicis d'una normativa normalitzadora impulsada, de fet, per ben poques formacions polítiques-, a la dècada dels anys 80;
  • Aquella pastoral litúrgica fonamentada en la celebració de l'Eucaristia, com anunci i vivència profunda de la mort i la resurrecció de Jesús;
  • Aquella labor experta, acurada i diligent, adreçada a la protecció i defensa del patrimoni històric i cultural de Mallorca, com a part integrant dels Països Catalans, als inicis del segle XXI;
  • Aquell lligam profund amb la catalanitat... de l'església i la societat mallorquines...

Tot això no són més que algunes petites mostres de certs records que, encara ara, mantenc ben vius dins el cervell... i que em duen a sentir-me profundament agraït a l'ajut que representa per a mi haver romàs, anys seguits, ben a prop de qui esdevé un dels personatges més il·lustres que ha parit aquesta terra nostra.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

Agermanats, contra la cobdícia que esdevé mesura de totes les coses

cebramcat | 07 Febrer, 2007 22:13 | latafanera.cat facebook.com google.com

L'Homenatge als Agermanats que, com cada any, organitza Esquerra Republicana a Palma, compta amb les intervencions de Ferran Tarongí, candidat d'Esquerra a la Batlia de Palma, i de Jaume Mateu president de l'Obra Cultural Balear.

S'ho paga reproduir aquesta darrera intervenció, feta davant d'una trentena de persones que s'han arreplegat a la placeta del Roser, davant del monument erigit per l'Ajuntament de Palma als Agermanats:

“Avui ens cal més que mai reivindicar el coratge de Joanot Colom i els agermanats que en el segle XVI, concretament el 7 de febrer de 1521, decidiren dir prou a l’abús, a la submissió, a la usura sense aturador.
Ens convé, igualment, reactivar tant la seva memòria –mítica i mística- com la lliçó que ens llegaren, això és, la prevalença perdurable de la dignitat per sobre de totes les coses.

Ens cal invocar el seu esperit rebel, la seva invacil·lant decisió d’agermanar la força, i no per declarar cap guerra, avui, sinó per signar la pau -hom diria que definitiva si possible fos- amb nosaltres mateixos i la nostra terra.
La rebel·lió d’ara per aconseguir la quitança dels actuals censals abusius ha de començar per desempallegar-nos d’una vegada per sempre de l’estigma i la malastrugança acomplexada del derrotat.
Perquè som, encara, aquí, entre les nostres coses i la nostra gent. Som vius abastament, encara, per aprofitar les albes i les vigílies.
Vull dir que tenim, encara, les mans per obrir solcs i camins; la veu per clamar i reclamar; la consciència necessària per no voler renunciar a res.

Aquesta pau amb nosaltres mateixos i la nostra personalitat col·lectiva és possible aconseguir-la si no deixam de fer peu en tot moment en allò que ens fa singulars, en aquelles diferències que, lluny de sembrar discòrdies i desigualtats, afermen la justícia, la llibertat i la dignitat.
I sobre aquests tres pilars s’ha de basar l’únic progrés que aquesta terra pot admetre i es pot permetre: el que fa fora i eradica els menyspreus constants al nostre caràcter, a la nostra història, a la nostra memòria, a la nostra irreductible voluntat de ser per sempre qui som sense haver de fer cap genuflexió ni demanar-ne permís.

Per pa i per sal ho repetim i no ens n’hem de cansar: aquest país nostre no pot suportar més tanta degradació i tant desencís.
Ara com fa quatre cents vuitanta-sis anys, la brutalitat s’ha instal·lat en els posts de comandament i en els centres immediats de decisió.
Ara com fa quatre cents vuitanta-sis anys el lucre més infamant d’un grapat magre neix de l’esquarterament del territori, de l’embrutiment del paisatge, del va intent de ridiculitzar la ciutadania.
La cobdícia ha esdevingut la mesura de totes les coses i ja no és respectable qui més coneixements ha adquirit, qui més saviesa ha acumulat per fer més sostenible la condició humana, sinó qui més i millor ha sabut pispar sense ser descobert.
I, per analogia, qui reclama respecte al territori, a la gent, al país, als nostres països i a la cultura que hem anat modelant fins ara amb seny de bístia vella, és tractat d’esvalotador i, en molts casos, de facinerós.
Així, a aquells que no volem que tractin la nostra cultura inferiorment a qualsevol altra, se’ns acusa de voler imposar.
Els qui planten cara a la submissió cultural i lingüística, se’ls denigra socialment, se’ls silencia injuriosament i mentidera.

Servar la memòria de Joanot Colom, Joan Crespí i els agermanats comporta parar la taula de la reivindicació. Això vol dir, de mancomunar tant la força com l’objectiu d’excloure dels nostres àmbits la mentida, la depredació, l’exclusió arbitrària de qui dissenteix, la misèria de la golafreria toixa, la distorsió interessada de la història, el segrest de la memòria.
Reivindicar vol dir posar messions fortes per la cultura, és a dir, apostar-ho tot per la llibertat.
Invocar els agermanats significa vindicar la sensibilitat enfront de la lletjor de la mediocritat i la grisor de la fugacitat.

I hem de ser capaços, seguint la petja agermanada, de fer un sol cant amb tot de veus, naturalment. Hem de ser capaços de vèncer els recels, els biaixos, els imprescindibles matisos de grups i aliances per plantar cara, una sola i aclaparadora, a la ponentada que vol convertir les nostres illes –i els nostres Països- en un terrossar erm, en un redós humà sense cap ni centener.
Emperò només ho podrem fer junts tots els que creim fermament en la força, la puixança i la perdurabilitat dels nostres atributs com a poble.

Després d’esquarterar el cos de Joanot Colom i d’engabiar el seu cap perquè servís d’espantarevoltes i arruixareclamacions, derruïren ca seva i cobriren el solar de sal perquè res més no hi pogués néixer.
Fins a la quarta generació, els seus descendents no tingueren dret a cap nom, a gaudir de personalitat. N’han passat més de quatre, de generacions, raó per la qual tots ens en podem sentir hereus. Ara mateix, tots podem ser Joanot Colom.

Així, actuem en conseqüència:
diguem prou, basta, pus befes i menyspreus amb les úniques armes que reconeixem: la llibertat i la paraula.
Honor i glòria, doncs, al poble que llaura el seu futur amb les relles profundes de l’autoreconeixement i la dignitat."

Jaume Mateu i Martí
Plaça del Roser. Ciutat
7 de febrer de 2007

Marc Ferrer, de la Comissió de la Dignitat, multat pel Govern espanyol

cebramcat | 04 Febrer, 2007 19:07 | latafanera.cat facebook.com google.com

Marc Ferrer i Murillo és membre de la Comissió de la Dignitat, creada amb la finalitat de contribuir al retorn als Països Catalans d'aquells papers i documents que, espoliats pel franquisme, s'havien trobat emmagatzemats durant dècades a l'Arxiu de Salamanca.

La Subdelegació del Govern espanyol a Catalunya, el 31 de gener de 2007, li comunica que disposa d'un mes per pagar una multa de 3.001 euros, imposada fa dos anys i mig, per haver saltat al terreny de joc durant un partit de futbol entre el Terrassa i el Salamanca, amb una pancarta que reclamava el retorn d'aquests papers.
La pancarta, que deia "Els papers segrestats han de ser tornats" va motivar que els expulsessin de la gespa i l'aturada del joc durant uns tres minuts...


Pancarta desplegada al camp de futbol de 2ª divisió A

Segons Marc Ferrer, "Espanya ens roba els papers, només ens torna una part i ara multa aquells que reclamem allò que és just".

Ferrer també ha anunciat que no té cap intenció de pagar ni un cèntim d'aquests 3.001 euros.
Sobre el tema d'aquesta sanció, diu que li agradaria que no es paguessin els diners, ja que els catalans i catalanes ja paguen prou imposts.

La noticia està començant a tenir ressò. Ha sortit al diari "Avui" i algunes pàgines d'internet i també a algun diari d'aquests gratuïts. També al Diari de Terrassa, a TV Terrassa i a les ràdios de la ciutat. A diaris locals i comarcals.

Diu que dilluns, 5 de febrer de 2007, l'entrevisten al vilaweb.tv i al programa del matí del Josep Cuní de TV3.

Recursos públics destinats al país sencer

cebramcat | 26 Desembre, 2006 20:35 | latafanera.cat facebook.com google.com

Respecte pels doblers i recursos públics...
Dedicació governamental a la tasca d'enfortir una participació ciutadana més intensa...
Claredat i transparència informatives...
Honestedat cívica en el comportament públic...

Vet ací quatre de les característiques més rellevants que el model d'Esquerra Republicana de Catalunya implanta i escampa a les institucions públiques on es fa present, amb l'objectiu d'establir el reconeixement dels Països Catalans dins l'Europa del segle XXI.

Així ho pot comprovar la gent que s'acosti a l'acte públic que organitza a Palma Esquerra Republicana divendres, 29 de desembre de 2006, a les 20:30 hores a Can Domenge, amb la presència i la paraula de Joan Puigcercós i Boixassa, conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, i secretari general d'Esquerra.

S'hi fa la presentació pública de la candidatura d'Esquerra al Parlament de les Illes Balears i al Consell de Mallorca, amb Bernat Joan i Marí i amb Joan Lladó i Binimelis al Consell de Mallorca, respectivament.

També es pot veure al Parlament Europeu.
La intensa i activa presència laboriosa de l'eurodiputat eivissenc Bernat Joan i Marí, fa ben palès diàriament el respecte, la dedicació, la claredat i l'honestedat.

Es constata igualment a les Corts Generals Espanyoles.
Un nombre cada cop creixent de diputats i senadors d'Esquerra hi fan les seves propostes i presenten les seves iniciatives, seguint aquestes quatre orientacions esmentades.

Així actuen i es mouen també regidores i regidors d'Esquerra en altres indrets del país, a l'illa d'Eivissa o al País Valencià.

És sobretot al Principat de Catalunya on aquestes quatre característiques de la política catalanista, d'esquerres, republicana i independentista es fan més evidents i comporten un pes major: tant pel que fa a la gent d'Esquerra que fa aportacions sucoses al Parlament català, com per la nombrosa gent d'Esquerra que governa a la Generalitat de Catalunya.

En acabar l'any 2006, a més dels 21 diputats i diputades d'Esquerra, un centenar de dones i d'homes que Esquerra Republicana ha triat perquè s'ocupin dels més alts càrrecs del Govern d'Entesa Nacional pel Progrés a la Generalitat de Catalunya, despleguen les seves capacitats al servei de la nació catalana.

Ho fan, continuant la tasca iniciada l'any 2004, en la perspectiva de contribuir positivament a la construcció d'uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI, cada cop més necessàriament respectuosa amb les nacions i els pobles que la conformen.

Des de les Illes Balears i Pitiüses, sortosament, hem pogut comprovar que el suport de la Generalitat de Catalunya a entitats culturals illenques s'ha incrementat considerablement durant els anys 2005 i 2006, gràcies a la gestió desplegada pel Departament de la Presidència, amb Josep Bargalló i Valls com a conseller primer.

Un secretari general tan dinàmic com Xavier Vendrell i Segura s'ha afanyat a donar comptes clars, transparents i públics de totes les entitats que han rebut ajuts públics de la Generalitat iguals o superiors als 3.000 euros.
Ho ha fet, amb escrupolosa puntualitat i periodicitat trimestral, publicant-ho a les planes del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya que romanen a disposició de qui s'hi vulgui atansar des de qualsevol indret del planeta Terra a través de la xarxa d'internet.

Hom pot saber, així, que durant l'any 2006 han arribat recursos públics de la Generalitat de Catalunya fins a:

  • Eivissa
    Associació Cultural Vuit d'Agost
    Institut d'Estudis Eivissencs
  • Formentera
    Comissió de Festes de Santa Maria
  • Maó
    Casal Català de Menorca
  • Manacor
    Xa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears
  • Palma
    Associació Voltor
    Casa Catalana de Mallorca
    Diari de Balears
    Fundació Joan Alcover
    Forum Musicae
    Joves de Mallorca per la Llengua
    Obra Cultural Balear
    Paraula. Centre de Serveis Lingüístics

  • Sant Joan
    Associació de Premsa Forana de Mallorca

Amb el respecte, la dedicació, la claredat i l'honestedat que traspuen les polítiques que escampa Esquerra Republicana a les Illes Balears i Pitiüses, cal promoure'n i impulsar-ne la presència molt més intensa a l'interior de les institucions públiques illenques, massa sovint tan mancades d'aquests quatre aspectes tan valuosos des del punt de vista democràtic.

Com diu Bernat Joan, cada cop es fa més evident que Esquerra esdevé necessària al Parlament Balear com a únic referent de l'esquerra nacional.

Reverendíssim caragol de banya enfonyada

cebramcat | 22 Desembre, 2006 10:11 | latafanera.cat facebook.com google.com

Durant aquestes festes de Nadal i de Cap d'Any, pel contengut i les formes, s'ho paga llegir i tornar a llegir l'escrit de Jaume Santandreu, aparegut a la premsa local mallorquina -segons fa a saber el bon company Guillem Ramis-, amb motiu del fet que -segons afirma- “el bisbe ens ofegà l'esperança, en el funeral de Ferran Bonnín”.

"Per si no fos prou la tristesa per la pèrdua d’un fidelíssim amic com fou Ferran Bonnín al llarg de tota la vida, m’he vist amarat per una ràbia profunda per la postura freda, llunyana i inhumana del bisbe de Mallorca en el seu funeral.

Passen els dies però la indignació, lluny d’amansir-se, s’encén cada cop més.
Aquell silenci compost i devot del bisbe a l’hora de donar testimoni d’un dels seus servidors més sacrificat i coherent, em sembla cada pic més injust, més sibil·lí, més assassí.
Aquell funeral es convertí, de part de la jerarquia, en un autèntic assassinat de la nostra esperança. La callada, el mutisme, la negació mata més que el fals testimoni i que la calúmnia. Contra els qui parlen malament d’un amic —en aquest cas d’un sant amic— tens el dret de rèplica i, si cal, el dret a l’insult. Però davant el mutisme ritualista i hipòcrita només et resta el refugi de la santa indignació, de la ràbia profunda i de la pena inesgotable.

Sent ràbia perquè Ferran Bonnín es mereixia de part del bisbe, que ell sempre estimà, justificà i defensà, un testimoni d’agraïment. El coratjós capellà obrer, el caparrut forjador de grups de reflexió, el cec enamorat del Regne, el constant referent de l’Evangeli, el sacrificat propagador de la bona nova, l’agosarat missioner de cultures llunyanes, l’entestat imitador de l’encarnació de Jesús en cada moment i circumstància, l’obedient fill d’una església madrastra, es mereixia quelcom més calent, humà i tendre que una cerimònia comuna i neutra.
Senyor bisbe, la devoció no es manifesta tancant els ullons, com feis vós, sinó obrint-los com a sols, amb llàgrimes si cal, per mirar fit a fit el rostre dels profetes.

Sent ràbia perquè aquell divendres atziac a la parròquia de la Santíssima Trinitat, el pastor de la diòcesi que, sense haver-lo elegit, hem acceptat i respectat com a cap visible de la nostra església, va malgastar una ocasió única per confortar els seus cristians amb una paraula càlida, sentida i justa d’esperança.
Senyor enviat pel Vaticà per acomplir entre nosaltres la missió que us han encomanat els qui comanden: pensau que mai no se us presentarà cap més ocasió com la que tinguéreu en el funeral de Ferran. El comiat del sant baró de Déu reuní una representació de tots els cristians de Mallorca.
Senyor diví absent: aquell vespre, davant vós, sedegosos d’una paraula de coratge, units per la pena de l’amic mort, teníeu —com no tornareu a tenir mai més— una síntesi de totes les tendències, des del Concili de Nicea fins al Vaticà Tercer. Hi havia tots els capellans fadrins, casats, amistançats, vells, joves, submisos, rebels, retrògrads, avançats, assenyats i folls. Hi eren presents tots els moviments eclesiàstics i eclesials, des dels Cursillos de Cristiandat —presidits pel seu fundador, germà del difunt— fins als resistents grups de cristians compromesos amb la transformació del món a la llum de les benaurances i al servei dels més pobres i desemparats. Tots ells esperaven una empenta de coratge.

Reverendíssim caragol de banya enfonyada: no teníeu cap excusa per al vostre silenci assassí. Allà només hi érem els vostres. No hi havia polítics ni periodistes, ni curiosos ni tafaners. No hi havia ni el més llunyà perill que ningú interpretàs malament el vostre testimoni. Què temíeu? Per què callàreu? Després de més de dos anys de comandament misteriós i personal de la reduïda i malmesa tropa eclesiàstica de Mallorca us toca saber qui és qui, fins al darrer caporal d’esquadra.

En el cas de Ferran Bonnín no us podeu excusar en la manca de coneixença. Ell intentà arribar a vós tot obrint el seu cor i la seva ànima, a través de visites i cartes. I si no coneixíeu de primera mà la seva peripècia evangèlica, per què no la demanàreu als col·laboradors que vós elegíreu personalment, sense plebiscit, fent ús del vostre dret jeràrquic de dictadura? Ells sí coneixien de prim compte cada passa que donà el caparrut servent de l’Evangeli.

Senyor bisbe de Mallorca, permeteu-me, trepitjat com em sent per l’ofensa del vostre silenci assassí, un consell pràctic. Donat que, mentre el Vaticà ens castigui amb bisbes forans, haureu de celebrar els nostres funerals `perquè els capellans ens anirem morint com a mosques, per saber com heu de predicar, llegiu l’homilia que féu mossèn Pere Torres al funeral que la parròquia de Binissalem dedicà al seu estimat ex-rector. Llegiu-la i preneu llum de na Pintora, com deim a Mallorca, en aquesta Mallorca que se us escapa de les mans malaguanyant moments propicis d’acostament com el que tinguéreu en el funeral de Ferran Bonnín.

Que la seva ànima bellugadissa no ens deixi descansar en pau".

Jaume Santandreu
Cartes al director
Última Hora, 20 de desembre de 2006

 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb