promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Reverendíssim caragol de banya enfonyada

cebramcat | 22 Desembre, 2006 10:11 | latafanera.cat facebook.com google.com

Durant aquestes festes de Nadal i de Cap d'Any, pel contengut i les formes, s'ho paga llegir i tornar a llegir l'escrit de Jaume Santandreu, aparegut a la premsa local mallorquina -segons fa a saber el bon company Guillem Ramis-, amb motiu del fet que -segons afirma- “el bisbe ens ofegà l'esperança, en el funeral de Ferran Bonnín”.

"Per si no fos prou la tristesa per la pèrdua d’un fidelíssim amic com fou Ferran Bonnín al llarg de tota la vida, m’he vist amarat per una ràbia profunda per la postura freda, llunyana i inhumana del bisbe de Mallorca en el seu funeral.

Passen els dies però la indignació, lluny d’amansir-se, s’encén cada cop més.
Aquell silenci compost i devot del bisbe a l’hora de donar testimoni d’un dels seus servidors més sacrificat i coherent, em sembla cada pic més injust, més sibil·lí, més assassí.
Aquell funeral es convertí, de part de la jerarquia, en un autèntic assassinat de la nostra esperança. La callada, el mutisme, la negació mata més que el fals testimoni i que la calúmnia. Contra els qui parlen malament d’un amic —en aquest cas d’un sant amic— tens el dret de rèplica i, si cal, el dret a l’insult. Però davant el mutisme ritualista i hipòcrita només et resta el refugi de la santa indignació, de la ràbia profunda i de la pena inesgotable.

Sent ràbia perquè Ferran Bonnín es mereixia de part del bisbe, que ell sempre estimà, justificà i defensà, un testimoni d’agraïment. El coratjós capellà obrer, el caparrut forjador de grups de reflexió, el cec enamorat del Regne, el constant referent de l’Evangeli, el sacrificat propagador de la bona nova, l’agosarat missioner de cultures llunyanes, l’entestat imitador de l’encarnació de Jesús en cada moment i circumstància, l’obedient fill d’una església madrastra, es mereixia quelcom més calent, humà i tendre que una cerimònia comuna i neutra.
Senyor bisbe, la devoció no es manifesta tancant els ullons, com feis vós, sinó obrint-los com a sols, amb llàgrimes si cal, per mirar fit a fit el rostre dels profetes.

Sent ràbia perquè aquell divendres atziac a la parròquia de la Santíssima Trinitat, el pastor de la diòcesi que, sense haver-lo elegit, hem acceptat i respectat com a cap visible de la nostra església, va malgastar una ocasió única per confortar els seus cristians amb una paraula càlida, sentida i justa d’esperança.
Senyor enviat pel Vaticà per acomplir entre nosaltres la missió que us han encomanat els qui comanden: pensau que mai no se us presentarà cap més ocasió com la que tinguéreu en el funeral de Ferran. El comiat del sant baró de Déu reuní una representació de tots els cristians de Mallorca.
Senyor diví absent: aquell vespre, davant vós, sedegosos d’una paraula de coratge, units per la pena de l’amic mort, teníeu —com no tornareu a tenir mai més— una síntesi de totes les tendències, des del Concili de Nicea fins al Vaticà Tercer. Hi havia tots els capellans fadrins, casats, amistançats, vells, joves, submisos, rebels, retrògrads, avançats, assenyats i folls. Hi eren presents tots els moviments eclesiàstics i eclesials, des dels Cursillos de Cristiandat —presidits pel seu fundador, germà del difunt— fins als resistents grups de cristians compromesos amb la transformació del món a la llum de les benaurances i al servei dels més pobres i desemparats. Tots ells esperaven una empenta de coratge.

Reverendíssim caragol de banya enfonyada: no teníeu cap excusa per al vostre silenci assassí. Allà només hi érem els vostres. No hi havia polítics ni periodistes, ni curiosos ni tafaners. No hi havia ni el més llunyà perill que ningú interpretàs malament el vostre testimoni. Què temíeu? Per què callàreu? Després de més de dos anys de comandament misteriós i personal de la reduïda i malmesa tropa eclesiàstica de Mallorca us toca saber qui és qui, fins al darrer caporal d’esquadra.

En el cas de Ferran Bonnín no us podeu excusar en la manca de coneixença. Ell intentà arribar a vós tot obrint el seu cor i la seva ànima, a través de visites i cartes. I si no coneixíeu de primera mà la seva peripècia evangèlica, per què no la demanàreu als col·laboradors que vós elegíreu personalment, sense plebiscit, fent ús del vostre dret jeràrquic de dictadura? Ells sí coneixien de prim compte cada passa que donà el caparrut servent de l’Evangeli.

Senyor bisbe de Mallorca, permeteu-me, trepitjat com em sent per l’ofensa del vostre silenci assassí, un consell pràctic. Donat que, mentre el Vaticà ens castigui amb bisbes forans, haureu de celebrar els nostres funerals `perquè els capellans ens anirem morint com a mosques, per saber com heu de predicar, llegiu l’homilia que féu mossèn Pere Torres al funeral que la parròquia de Binissalem dedicà al seu estimat ex-rector. Llegiu-la i preneu llum de na Pintora, com deim a Mallorca, en aquesta Mallorca que se us escapa de les mans malaguanyant moments propicis d’acostament com el que tinguéreu en el funeral de Ferran Bonnín.

Que la seva ànima bellugadissa no ens deixi descansar en pau".

Jaume Santandreu
Cartes al director
Última Hora, 20 de desembre de 2006

Ferran Bonnín ens ha deixat

cebramcat | 30 Novembre, 2006 17:06 | latafanera.cat facebook.com google.com

Ha mort Ferran Bonnín, bon amic, company de lluites i fatigues, capellà, missioner al Perú a la dècada dels anys 70, taxista a Palma i rector de la parròquia Verge de Lluc a la dècada dels anys 80, dirigent veïnal actiu i dinàmic a la dècada dels anys 90, aferrissat defensor dels drets humans de les persones i dels pobles, compromès en la lluita a favor dels sectors més maltractats dins les nostres societats…

La notícia de la seva mort, tan sobtada, ha causat sorpresa i un fort impacte en els ambients més acostats a la seva persona i a la seva tasca.

Se’n va d’aquest món aquell primer taxista que tan agosaradament s’atreví a col•locar el rètol de LLIURE al seu vehicle en lloc de ‘Libre’, anys abans que hagués estat promulgada a les Illes Balears i Pitiüses la Llei de normalització lingüística…

¡Que descansi en pau, ara que pot!

Sense to ni so

cebramcat | 26 Novembre, 2006 12:20 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb el títol Solta i volta, el periodista Carles Ribera del setmanari Presència envesteix contra el diputat d'ERC, Joan Puigcercós, per haver utilitzat en un discurs l'expressió sense to ni so.

Em sembla que s'ha passat unes quantes cantonades, aquest periodista principatí, a qui he tramés aquest escrit que reproduesc tot seguit:

Sr. Carles Ribera, periodista

Disculpau la meva falta d'ignorància, senyor Carles Ribera, periodista.
No tenc el gust de conèixer-vos.
Però m'heu de permetre que vos digui que heu mostrat el llautó!

Des de Mallorca estant, no acab de veure gens clar per què heu de retraure al senyor Joan Puigcercós, diputat dERC, "fill de la comtal vila de Ripoll, bressol de Catalunya", com escriviu a l'article publicat a Presència (del 24 al 30 de novembre de 2006, pàg. 29), pel fet que en un discurs va utilitzar l'expressió 'sense to ni so'.
Com si això fos una 'pegat', o una 'catanyolada com la copa d'un pi'.

Disculpau la meva falta d'ignorància, vos repetesc.
Però, com a fill de l'illa de Mallorca -que el senyor Puigcercós, moltíssima de gent i jo mateix consideram com una part significativa dels Països Catalans, o la nació catalana, com li vulgueu dir- vos he de recomanar un llibre tan poc 'catanyol' com el Diccionari català valencià balear. Com deveu saber, és una obra iniciada per Mn. Antoni M. Alcover, redactada per Francesc de B. Moll, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès.
Vull suggerir-vos que repasseu la pàgina 320 del tom 10. Dins l'entrada 'to' hi podeu llegir aquest significat de l'expressió 'sense to ni so': 'sense motiu raonable'.

Disculpau la meva falta d'ignorància un altre pic.
Però som dels que creuen i pensen que el senyor Puigcercós, lluny d'haver empobrit la llengua catalana amb tants d'anys a Madrid, n'ha enriquit l'ús, tot divulgant expressions que poden ser considerades tant o més catalanes que les emprades a la comtal vila, bressol de Catalunya.

Vull que sapigueu que som dels qui pensen i creuen que amb el vostre escrit heu tengut tan poca solta (=obrat amb poc seny), que heu aconseguit que no tengui solta ni volta (=no tenir cap ni peus, no esser gens raonable).

Disculpau una altra volta aquesta falta d'ignorància meva que, com d'altres aspectes personals, puc arribar a compartir també amb el mateix senyor Montilla.

Vós, si voleu, ja podeu començar a cantar-li les absoltes a la llengua catalana, amb motiu d'aquesta expressió, per a nosaltres tan genuïnament catalana, que deis que ha amollat el senyor Puigcercós.

Heu de saber, emperò, que n'hi ha que continuarem treballant intensament -com des de fa dècades- per difondre'n l'ús oral, escrit i cantat arreu dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

Salutacions

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

SUS MALLORCA: Capdepera per la llengua i l'autogovern

cebramcat | 17 Setembre, 2006 20:24 | latafanera.cat facebook.com google.com

Una munió de gent, del poble i de fora poble, acudeix a la convocatòria feta pública per l'Obra Cultural Balear amb el SUS, MALLORCA donat a la vila mallorquina de Capdepera.

En un programa força atapeït, diumenge 17 de setembre, s'hi arreplega una gentada a la plaça de l'Orient, on s'han muntat paradetes d'entitats com l'OCB o Joves de Mallorca per la Llengua, s'han fet balls oberts amb les agrupacions de ball de bot Aires Gabellins i Castell de Capdpera, hi ha actuat la banda de música i la coral s'Alzinar que, al final, han interpretat i cantat vivament l'himne de Mallorca, La Balanguera

Prèviament, hi ha hagut els parlaments de membres diversos de l'OCB i la lectura del Manifest SUS Mallorca. Entre d'altres, l'ex-president de l'Obra, Climent Garau; l'actual president, Jaume Mateu...

Amb un bon Cercavila, integrat per la banda de música que acompanya els assistents al casal d'exposicions Can Creu d'Inca on s'inaugura l'exposició 25 anys de Cap Vermell, recollida del número especial amb serigrafia commemorativa; i l'activitat commemorativa del Centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana promoguda per l'Ajuntament en col·laboració amb la DG de Política Lingüística.

Totes les activitats, realitzades amb molt d'entusiasme per la gent més dinàmica del món cultural gabellí, han anat acompanyades del suport i la participació de la nombrosa gent que s'hi a volgut adherir i que ha servit d'estímul perquè es continuïn fent actuacions com aquesta arreu de Mallorca.

Com molt bé s'ha recordat, més que una Diada a l'any per la Llengua, enguany es vol fer un any seguit de diades, pertot arreu de Mallorca.

La finalitat no és cap altra que engrescar la gent que estima Mallorca i la vol protegir, perquè s'apunti també a estimar-ne la llengua pròpia i a protegir-la amb el seu ús normal i corrent: la llengua catalana!

Una altra més, i ja van quantes?!

cebramcat | 16 Setembre, 2006 11:23 | latafanera.cat facebook.com google.com

Una vegada més, s'ha fet pública la discriminació patida per una persona que no feia altra cosa que fer compres en català, a Mallorca!
En aquest cas, la vergonyosa actitud de qui pretén impedir-li d'exercir aquest dret xoca de ple amb la més que lloable actitud de la protagonista: es tracta d'una dona russa que no fa més de dos anys que viu a Mallorca!
A diferència d'altra gent arribada a l'illa fa molt més temps, des d'indrets tan apropats com la península ibèrica, aquesta dona valora com cal la riquesa cultural que comporta l'ús normal i corrent de la llengua catalana, aquí, als Països Catalans.

S'ho paga escampar-ne el nom a tots vuit vents del món, com també la seva adreça electrònica que es fa pública: Anastasia Shelyakina- skatamua@yahoo.com -, si més no per felicitar-la, donar-li suport i encoratjar-la a mantenir-se en una actitud tan cívica com aquesta.

Notícia que es fa pública, precisament, pels voltants de la celebració a bombo i platerets de la Diada de Mallorca 2006; de la presa en consideració de l'Estatut d'autonomia al Congrés dels Diputats; el mateix dia que vilaweb recorda que avui fa un any de l'aprovació del .cat.

La bandera de Mallorca

cebramcat | 05 Setembre, 2006 18:23 | latafanera.cat facebook.com google.com

No té cap ni centener
Qui es dedica avui a dir:
"La vaig encolomar ahir,
Avui veig que no està bé".

A balcons i a finestres
Recomanen de penjar
El pedaç que temps enrere
Qualcú volgué defensar,
En contra de la senyera
Dels Països Catalans.

Qui ha volgut que la bandera
De Mallorca onejàs
En context que temps enrera
Havia anat més endavant,
Col•locant les quatre barres
Com a símbol i estendard,

Ara es veu, fa anques enrere
I diu NO al que imposà;

Si no vol ja la bandera,
I no escriu en català,
¿No serà mala drecera
per anar dret cap enllà?
¿No serà que li fa pena
no mostrar-se castellà?

Està clar que molt respecte
Es mereix qui exposa clar
El que pensa i el que opina
En assumptes tan locals.

El que ja no té agafada,
Ni es mereix gens d’atenció,
És que dites capgirades
Puguin ser bones raons.

Inici del Correllengua '06

cebramcat | 03 Setembre, 2006 12:08 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb múltiples i diverses campanyes, una iniciativa sorgida a Mallorca l'any 1993 enguany pren força a Andorra, on s'inicia el 2 de setembre, i conclou a Perpinyà el 7 de novembre, coincidint amb la signatura del Tractat dels Pirineus (1659), pel qual s’imposa a Catalunya una greu divisió i fractura territorial.

Iniciat a Andorra, el Correllengua '06, pretén recórrer tots els territoris dels Països Catalans.

Es tracta del Correllengua 2006, ambiciós projecte que la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana - la CAL – ha presentat a Prada, en el marc de la celebració de la XXXVIII Universitat Catalana d'Estiu , remarcant-ne no solament l'acte de sortida que es produeix a Andorra, sinó també tot el llarg recorregut que fa fins que arriba a Perpinyà.

Mesos enrere VilaWeb ja informava sobre les reunions preparatòries d'aquesta caravana lingüística que recorre tots els territoris dels Països Catalans.

Amb el lema ”Una llengua viva, un poble en marxa”, la societat civil dels Països Catalans es proposa reivindicar l'ús social del català arreu dels territoris.

Tant de bo que pertot arreu trobi l'acollida que s'hi CAL!

Més suport de la Generalitat de Catalunya a entitats culturals illenques

cebramcat | 02 Setembre, 2006 11:43 | latafanera.cat facebook.com google.com

El suport econòmic de la Generalitat de Catalunya a entitats de les Illes Balears i Pitiüses s'ha incrementat considerablement durant l'any 2006.

La implantació d'un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya ha comportat, entre d'altres aspectes, un increment considerable dels ajuts atorgats enguany a entitats que promouen l'ús de la llengua catalana arreu de tots sis territoris que conformen els Països Catalans:
l'Alguer, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i Pitiüses, País Valencià i Principat de Catalunya.

A les Illes Balears i Pitiüses, gràcies a la gestió impulsada per Esquerra Republicana de Catalunya, des de secretaries diverses del Departament de la Presidència, amb el comandament del conseller Primer, Josep Bargalló i Valls, hi ha arribat un embalum de subvencions que ultrapassa els 600 mil euros, que afecta una quinzena d'entitats culturals illenques, i que es concreta amb la implantació d'unes quantes convocatòries públiques per conceptes distints.

Una quantitat sensiblement superior a l'atorgada l'any anterior, com es reflecteix en aquesta relació d'ajuts de la Generalitat de Catalunya a entitats culturals de les Illes durant l'any 2005:

"Els ajuts a entitats civils que l’any 2005 ha atorgat el Departament de la Presidència per al foment de la llengua a les entitats de les Illes Balears consten en la taula següent:

  • Joves de Mallorca per la Llengua, 35.000 euros
  • Institut d'Estudis Eivissencs, 12.000 euros
  • Sa Xarxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, 5.000 euros
  • Obra Cultural Balear, 200.000 euros
  • Total, 252.000 euros".

Durant l'any 2006, en canvi, hi ha 11 entitats de les Illes Balears i Pitiüses que s'han acollit a la convocatòria pública de subvencions atorgades per la Generalitat a iniciatives adreçades a difondre i prestigiar la cultura, la llengua i la identitat catalanes dins del seu àmbit lingüístic durant l'any 2006.

D'altra banda, han estat 4 les entitats illenques que, acollint-se a convocatòries públiques, també n'han rebut el suport econòmic; com són ara subvencions a projectes que fomentin i consolidin l'espai català de comunicació presentats per empreses periodístiques, empreses periodístiques editores de premsa digital i emissores de ràdio i televisió, de gestió privada.


Diari de Balears, una de les entitats mallorquines
que enguany rep el suport de la Generalitat de Catalunya

Tot i que n'han quedat excloses algunes entitats illenques, per a les quals no ha resultat suficient la quantitat global pressupostada, fins i tot després que se n'ha ampliat la fixada inicialment, s'ha de reconèixer que els ajuts de la Generalitat que arriben a les Illes Balears i Pitiüses durant l'any 2006 han estat força considerables.

Si hom vol fer un seguiment acurat de quines són aquestes entitats, quins són els projectes que han estat subvencionats per la Generalitat, i quines són les quantitats d'euros que hi ha destinat al Govern català, se'n pot assabentar a través d'internet a l'adreça electrònica del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya que, cada tres mesos, informa detalladament sobre aquests ajuts atorgats.

Aquesta és una de les grans novetats que ha implantat Esquerra Republicana de Catalunya al govern catalanista i d'esquerres de la Generalitat, sobretot amb la gestió desplegada pel secretari general del conseller Primer, Xavier Vendrell i Segura qui, amb escrupolosa puntualitat i periodicitat trimestral, s'ha afanyat a donar comptes clars, transparents i públics de totes quantes entitats han rebut ajuts públics iguals o superiors als 3.000 euros.

Un altre aspecte a tenir present enguany és l'afany d'estendre l'acció de govern, quant a suports econòmics de caire cultural i lingüístic, a entitats d'arreu dels Països Catalans, anant més enllà dels límits geogràfics del Principat de Catalunya.

Es pot dir amb tota propietat que de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer han arribat suports institucionals de la Generalitat en forma de subvencions econòmiques, com mai no havia succeït en governs anteriors, amb una intensitat insòlita.

Vet ací les entitats de les Illes Balears i Pitiüses, a les quals han arribat els ajuts institucionals de la Generalitat de Catalunya durant l'any 2006:

  • Entitat: Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears
    Projecte: Despeses de transport per a representacions fora de l'illa
    Import atorgat: 5.000,00 €
    Localitat: Manacor (Mallorca)

  • Entitat: Associació de Premsa Forana de Mallorca
    Rep una subvenció concedida a projectes que contribueixen al foment del periodisme i de l'espai català de comunicació, presentats per associacions de premsa escrita, d'acord amb la Resolució PRE/428/2006, de 27 de febrer, de convocatòria pública signada pel conseller Primer, Josep Bargalló i Valls.
    Projecte: Digitalització de l'hemeroteca de l'entitat
    Import atorgat: 70.000,00 €
    Localitat: Sant Joan (Mallorca)

  • Entitat: Joves de Mallorca per la Llengua
    Projecte: Activitats generals de l'entitat durant l'any 2006
    Import atorgat: 35.000,00 €
    Localitat: Palma (Mallorca)

  • Entitat: Obra Cultural Balear
    Projecte: Activitats generals de l'entitat durant l'any 2006
    Import atorgat: 200.000,00 €
    Localitat: Palma (Mallorca)

  • Entitat: Casa Catalana de Mallorca
    Projecte: Funcionament i manteniment de l'entitat durant l'any 2006
    Import atorgat: 101.000,00 €
    Localitat: Palma (Mallorca)

  • Entitat: Forum Musicae
    Projecte: Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans
    Import atorgat: 35.000,00 €
    Localitat: Palma (Mallorca)

  • Entitat: Paraula. Centre de Serveis Lingüístics
    Projecte: Projecte de recursos didàctics per a immigrants
    Import atorgat: 20.000,00 €
    Localitat: Palma (Mallorca)

  • Entitat: Associació Voltor
    Projecte: Connexions de canals de TV i emissores de ràdio a les Illes
    Import atorgat: 50.000,00 €
    Localitat: Palma (Mallorca)

  • Entitat: Diari de Balears
    Projecte: Club de Joves Periodistes a l'àmbit de l'ensenyament
    Import atorgat: 60.000,00 €
    Localitat: Palma (Mallorca)

  • Entitat: Fundació Joan Alcover
    Projecte: Despeses de funcionament i manteniment de l'entitat
    Import atorgat: 60.000,00 €
    Localitat: Palma (Mallorca)

  • Entitat: Casal Català de Menorca
    Projecte: Funcionament i activitats de l'entitat durant l'any 2006
    Import atorgat: 10.000,00 €
    Localitat: Maó (Menorca)

  • Entitat: Associació Cultural Vuit d’Agost. Eivissa
    Projecte: Programa de dinamització sociocultural durant l'any 2006
    Import atorgat: 10.000,00 €
    Localitat: Eivissa

  • Entitat: Institut d’Estudis Eivissencs
    Projecte: Programació d'activitats de l'entitat durant l'any 2006
    Import atorgat: 12.000,00 €
    Localitat: Eivissa

  • Entitat: Comissió de Festes de Santa Maria. Formentera
    Projecte: Funcionament i activitats de l'entitat durant l'any 2006
    Import atorgat: 2.000,00 €
    Localitat: Formentera

El català, segona llengua del món

cebramcat | 01 Setembre, 2006 16:16 | latafanera.cat facebook.com google.com

Comença el mes de setembre de 2006 amb una bona notícia per a la gent que s'estima els Països Catalans, i la seva única llengua pròpia, la llengua catalana.

El català és la segona llengua del món!.

Així ho afirma, amb totes les lletres, Isabel Clara Simó al Diari Avui:

"Sé que no us ho creureu, que creureu que exagero, però la font té la solvència necessària perquè en fem cas: el català és la segona llengua, al món, que s'utilitza als blogs. La notícia ens la proporciona l'organització nord-americana Nitle. El nombre de blogs al món és de tres milions; en anglès n'hi ha uns dos milions, i de l'altre milió, en català n'hi ha 123.000; en francès i en espanyol n'hi ha el mateix nombre, 80.000; en alemany n'hi ha 35.000. ¿Que no val això per a oficialitzar el català a la Unió Europea? O per a Frankfurt?"

Una altra pregunta a fer pot ser aquesta:
Com s'explica que la segona llengua que s'utilitza als blogs, no sigui la primera que utilitzen els polítics que governen arreu dels territoris dels Països Catalans?
Què més fer, per aconseguir-ho?

De pèrdua irreparable a estímul persistent: mossèn Pere J. Llabrés

cebramcat | 13 Juliol, 2006 22:35 | latafanera.cat facebook.com google.com

La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, acaba de perdre un dels seus més ferms defensors mallorquins: mossèn Pere Joan Llabrés i Martorell, canonge de la Seu Catedral de Mallorca.

Són més de cinquanta anys seguits, més de mig segle continuat, dedicats intensament a fer aportacions valuosíssimes per al foment i la pràctica de l'ús normal del català a l'àmbit eclesiàstic
S'ha de reconèixer que resulten difícilment superables.

La defensa aferrissada que mossèn Pere J. Llabrés ha fet de l'ús de la llengua catalana, al territori illenc, ha estat intensíssima, durant aquestes darreres cinc dècades.

Ho sabem molt bé els qui hem tengut la gran sort d'haver compartit amb ell estudis eclesiàstics i tasques pastorals.

Tant al moment d'haver-nos d'afanyar durant anys en les tasques d'estudiar humanitats, filosofia i teologia al Seminari Diocesà:
on la redacció llatina de llibres de text i no poques de les explicacions magistrals que s'hi fan, topen amb la caparrudesa i dedicació tossuda al conreu de la llengua catalana, que no deixa de ser-ne mai en ell un hàbit persistent: oralment i per escrit, amb el cant i la litúrgia, el teatre o l'esbarjo, la lectura o la pregària.

També en tasques pastorals realitzades a parròquies del centre de Palma a la dècada dels anys 60, de rància tradició castellanitzant, com és el cas de Sant Nicolau; o a parròquies situades a l'eixample de Ciutat a la dècada dels anys 80, com la de Santa Catalina Thomàs.

S'hi fa difícil destriar si és el cultiu intens de la llengua catalana el que porta mossèn Pere a estimar el país; o si és la seva condició d'amant del país la que l'empeny a cultivar-ne tan intensament la llengua pròpia.

El fet és que, tothom ho veu ben a la llegua: dos dels seus més grans amors en la seva vida pública eclesiàstica: llengua i país, o país i llengua, com es vulgui.

La unitat d'una llengua, que porta nom i llinatges propis a Mallorca, la llengua catalana, hi esdevé un dels elements que pot contribuir amb més força a unificar el país sencer, la nació catalana.

I això cou ben molt en alguns àmbits!
Però mossèn Pere és d'aquells que mai no afluixa, no amolla, no s'arrufa, no s'arronsa, no s'acluca, no s'enfonsa: s'hi encara!

Com diu, escriu i reparteix el Lobby per la Independència a les mateixes portes de la Seu Catedral de Mallorca, el dia que s'hi celebra el funeral per mossèn Pere J. Llabrés i Martorell:

”Mallorca sempre estarà amb vós.
El poble mallorquí no us podrà agrair mai a bastament:
Haver actuat com un apòstol de la llengua catalana.
Haver estat un referent en la defensa del patrimoni arquitectònic i de l'art religiós mallorquí.
Haver adaptat i modernitzat al català els textos litúrgics per a l'ús de les Diòcesis de les Illes Balears.
Haver treballat de manera ferma i incansable en la defensa i promoció de la nostra nació, llengua i cultura."

Mossèn Pere J. Llabrés, defensor de la llengua catalana

cebramcat | 09 Juliol, 2006 22:16 | latafanera.cat facebook.com google.com

La darrera vegada que veig mossèn Pere Llabrés i Martorell fa quinze dies: a la seu catedral de Mallorca, mentre s'hi celebra el 50è aniversari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

La primera, fa més de cinquanta anys, quan esdevé un dels anomenats 'prefectes' al Seminari Diocesà:
ell és un d'aquells seminaristes majors que s'encarreguen dels menors; jo som un d'aquells seminaristes menors que ha de romandre en tot i per tot a les seves ordres...

Mossèn Pere i jo, en aquests darrers cinquanta anys, també hem coincidit en àmbits diversos: tots dos, realitzant tasques conjuntes de vicari de parròquia, primer a Sant Nicolau i després a Santa Catalina Thomàs, a Palma.
En guard molt bon record, ja que representen els inicis, amb ell com a company de ruta, en la tasca pastoral desplegada a finals de la dècada dels anys 60 i principis dels 70.


A la Seu Catedral de Mallorca,
d'on és canonge mossèn Pere Joan Llabrés

Compartint sempre una mateixa dèria com a eclesiàstics mallorquins: la implantació i el foment de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de les celebracions litúrgiques catòliques.
Si hi ha qualcú que ha treballat, fort ferm durant aquestes cinc darreres dècades, en el manteniment de la nostra llengua dins les esglésies catòliques mallorquines, sense cap casta de dubte -a més de Francesc de B. Moll- amb qui hi col·labora intensament elaborant el primer Missal en català-, és mossèn Pere Llabrés i Martorell, natural de la ciutat d'Inca.

No resulta gens estrany que, -qualcú pentura més que algun altre, però sens dubte tots els que s'hi han dedicat a plena consciència-, aquesta casta de clergues mallorquins hagin romàs al punt de mira preferencial de la gent més anticatalanista de Mallorca.
És així que, per defensar el català, se'l qualifica de 'radical', 'ayatollah', 'fanàtic', 'persona ambígua'.
S'ha de reconèixer, emperò, que, sense una gent tan competent i entregada com aquesta, la nostra estimada llengua pròpia, la llengua catalana, avui dia es trobaria en una situació encara molt més precària i pitjor que la que està travessant els nostres dies a l'interior de les esglésies catòliques.


Més d'un centenar de capellans acompanyen el bisbe de Mallorca,
durant el funeral per mossèn Pere Joan Llabrés

Darrerament, com a canonge i portaveu de la Fundació Art a la Seu, se'l veu força embrancat en tasques de protecció i difusió del patrimoni cultural artístic en altres àmbits també, com és el cas del projecte de Miquel Barceló a la capella de Sant Pere de la Seu Catedral de Mallorca.

El passat mes de febrer és cridat a integrar-se dins el consell assessor que fa de viver d'idees i guia les línies d'actuació de l'Obra Cultural Balear.

Serveixin aquestes retxes de petit i senzill homenatge a qui s'ha dedicat en cos i ànima a fer que la llengua catalana, pròpia de l'illa de Mallorca, romangui ben present a les esglésies catòliques mallorquines...

>Així ho recorden també els representants del Lobby per la Independència que, a les mateixes portes de la Seu Catedral de Mallorca, reparteixen aquest full a la gent que acudeix al funeral per mossèn Pere Joan Llabrés i Martorell:

Mallorca sempre estarà amb vós.
El poble mallorquí no us podrà agrair mai a bastament:
Haver actuat com un apòstol de la llengua catalana.
Haver estat un referent en la defensa del patrimoni arquitectònic i de l'art religiós mallorquí.
Haver adaptat i modernitzat al català els textos litúrgics per a l'ús de les Diòcesis de les Illes Balears.
Haver treballat de manera ferma i incansable en la defensa i promoció de la nostra nació, llengua i cultura."


Full repartit a les portes de la Seu Catedral de Mallorca,
per representants del Lobby per la Independència
abans d'iniciar-s'hi el funeral pel canonge Pere Joan Llabrés

Cecili Buele i Ramis.
Palma, 10/07/2006.

Guillem d'Efak al Correllengua 2006

cebramcat | 09 Juliol, 2006 10:48 | latafanera.cat facebook.com google.com

V i l a w e b informa que ja s'han començat a fer les reunions preparatòries del C o r r e l l e n g u a 2 0 0 6, la caravana lingüística que enguany vol incrementar notablement la seva expansió territorial pels Països Catalans en defensa de la llengua catalana.

Com en anys anteriors, la flama del C o r r e l l e n g u a es divideix en quatre columnes que porten el nom d'alguna persona que s’ha significat pel seu treball i la seva fidelitat amb la nostra llengua i cultura: Guillem d'Efak n'és un, juntament amb Avel·lí Artís Gener 'Tísner', o Jesús Moncada i Ovidi Montllor.

Un cop fetes per l'Obra Cultural Balear tres de les més grans aportacions de caire cultural d'aquests darrers temps, com són ara el Correfoc, SUS Mallorca i MallorcaMón, s'acosta una tercera oportunitat de sortir al carrer en defensa de la llengua catalana, pròpia de l'illa de Mallorca.

Suport cívic de Mallorca al jove valencià Marc Peris

cebramcat | 06 Juliol, 2006 17:12 | latafanera.cat facebook.com google.com

Un grapat de gent jove, d’aquella gent jove mallorquina que –com diu el poema català- “no afluixa ni amolla, no es vincla ni s’enfonsa, no s’arrufa ni s’arronsa”, es fa present a les cinc del capvespre davant les portes de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears.


Grup de joves donant suport a Marc Peris
davant la Delegació del Govern espanyol a Palma

(Foto: P i c a l s u d)

El motiu no és cap altre que donar suport al jove valencià, professor d’institut, que fa uns dies ha estat conduït a la Comissaria de Policia per uns agents que l’escometen quan els parla en català.

Donant suport al jove professor, Marc Peris i Carratalà, s’hi pot veure gent de sindicats com l’STEI-i, la CGT-Balears, o la CNT; de partits polítics com el PSM o ERC; i d’entitats cíviques i socials diverses.

Particularment remarcable resulta el suport que hi presten Maulets Mallorca, el jovent independentista revolucionari que el mateix dia, a més a més, organitza un Sopar Antirepressiu amb la finalitat de recaptar doblers destinats a finalitats antirepressives.

En absència del Delegat del Govern, senyor Ramon Socias, el seu secretari, senyor Morey, s’acosta a la gent concentrada per rebre’n l’escrit que ha elaborat Marc Peris en el qual li manifesta la seva queixa pel tractament rebut de part d’uns agents de la policia que, segons afirma i reconeix, no l’han tractat amb el respecte cívic que es mereix com a ciutadà resident en aquesta illa de Mallorca.


Marc Peris lliurant document
a secretari del Delegat del Govern espanyol, senyor Morey
(Foto: P i c a l s u d)

Reclama una cosa tan senzilla com és ara poder exercir el seu dret a adreçar-se en català, la llengua pròpia de Mallorca, a qualsevol agent de l’autoritat que té l’obligació de respectar-la, a més, com a oficial.

D’altres enllaços d’interès:

*** Esquerra Republicana insta el govern espanyol a depurar responsabilitats
*** Marc Peris denuncia per detenció il·legal els dos agents que el van arrestar a Palma
*** Crònica d'una detenció il·legal
*** El cas del jove valencià Marc Peris, al Congrés dels Diputats
*** Expressar-se en català no és cap delicte, a Mallorca?
*** En defensa de Marc Peris i Carratalà, detengut a Mallorca
*** De Ponent? Ni vent ni gent!

D'altres fotos de la concentració

Justament aquest mateix dia, es pot comprovar que la llengua catalana rep cops per tots els costats.
També a Catalunya Nord. Vilaweb fa referència a dos casos ben recents de discriminació lingüística a Catalunya Nord:

Tot i que les proves de selectivitat poden presentar-s'hi des de fa anys en llengua bretona, basca i/o catalana, durant l'examen de geografia i història en un col·legi de Perpinyà, un dels mestres diu als alumnes que si volen fracassar ja saben què han de fer: presentar l'examen en català...

En un altre municipi, l'estat francès es nega a crear una línia d'ensenyament bilingüe, malgrat les protestes de pares i mares que reclamen per als seus fills poder aprendre simultàniament el francès i el català.

El país sencer està de dol. Josep Maria Prats

cebramcat | 03 Juliol, 2006 21:23 | latafanera.cat facebook.com google.com

Qualcú ha dit que l’entitat d’activisme cultural més dinàmica dels Països Catalans es troba justament en un dels territoris més oblidats i, massa sovint, desconeguts: la Franja de Ponent.

Durant molts d'anys, hi ha qui, des de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, anima a treballar de valent per la nostra terra, llengua i cultura.

Dissabte, 1 de juliol, mor Josep Maria Prats, un dels 25 membres del Consell Directiu de l'entitat que més treballa per la cultura, pel país i per la llengua a la Franja de Ponent.

El país sencer, els Països Catalans estan de dol: pateixen la pèrdua d'un dels seus més grans amants.

A la dreta, Josep Maria Prats subjectant pancarta reivindicativa
davant del Congrés dels Diputats

Des de les Illes Balears i Pitiüses, hi ha qui ho té molt ben present, n'agraeix l'estimulant exemple, tot compartint-hi dèries i projectes; tant pel que fa al dret d'emprar sempre la llengua catalana, com pel que respecta al deure de parlar-la i de fer-la respectar.

El cas del jove valencià Marc Peris, al Congrés dels Diputats

cebramcat | 03 Juliol, 2006 17:50 | latafanera.cat facebook.com google.com

Ací va la pregunta que s'ha fet al Congrés dels Diputats (a Madrid)…, comunica Marc Peris, el jove catalanoparlant que va ser conduït a Comisaría per uns agents de la policia que el varen detenir a la plaça d’en Coll, de Palma.

També comunica: dijous, dia 6 de juliol, aquest dijous a les 17h, concentració davant Delegació de Govern. Contra les agressions lingüístiques dels cossos policials.

Al seu missatge avança que Isaura Navarro Caselles, diputada valenciana d’EU i secretària quarta de la Mesa del Congrés dels Diputats, a l'empara de l'establit en el Reglament de la Cambra, ha presentat una Pregunta, dirigida al Govern espanyol, per a la qual sol•licita resposta escrita.

Diu que el text de la pregunta és aquest:

"El passat 21 de juny de 2006 s'ha produït a Mallorca la detenció del ciutadà Marc Peris, columnista del diari "L’Avanç" i professor d'Art en un institut de Mallorca.
L'origen de la detenció sembla ser que es deu exclusivament haver-se dirigit als agents en llengua catalana, una de les llengües cooficials reconegudes per la nostra Constitució.

A aquesta circumstància hem de sumar el deplorable tracte al que segons testimonis presents va ser sotmès aquest ciutadà per part d'alguns dels agents, en una actitud totalment indigna d'un estat democràtic de Dret on les Forces i Cossos de Seguretat tenen l'obligació de garantir la nostra seguretat i llibertat, en comptes de, per contra, sotmetre'ns a un tracte degradant i arbitrari, fent ostentació i abús de poder.
Pel que sembla, els agents de l'autoritat van fer declaracions contradictòries davant la Jutge, si bé aquesta les va mantenir per sobre de les dels testimonis, un privilegi de la Comissió de Seguretat que no ha de ser utilitzat per a atorgar-li major pes a la mentida enfront de la veritat, sinó per a protegir a la veritat.

Per tot això cal preguntar:

Quines mesures pensa adoptar el Govern davant aquesta actitud policial?
Té previst el Govern
a) Obrir una investigació interna?
b) Incoar un expedient disciplinari als agents actuants?
c) Formar als agents en el respecte a la ciutadania i el plurilingüisme?

Palau del Congrés dels Diputats
Madrid, 3 de juliol de 2006.
Isaura Navarro Casellas

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb