cebramcat | 16 Març, 2007 22:47 |
Amb un Paco jubilat
bé s'ho paga fer una glosa:
no hi ha res que faci nosa
per esser ben recordat.
De petits estudiàrem,
vàrem fer junts la carrera;
tots dos grans, hi treballàrem,
també junts en la quimera
de fer passes ben gosades
practicant teologies
a les terres tan llunyanes
com Amèrica Llatina.
Paco Suàrez i Riera
saps que hi has viscut de bé,
treballant-hi anys enrere
amb aquesta bona gent!
Són uns anys de molta feina
al Consorci que el Consell
té establerta com una eina
per anar posant remei...
Amb Eugeni i més companys,
amb companyes de la feina
has passat tots aquests anys
sense perdre-hi mai l'eima.
Amb Malena com esposa,
Rut i Lupe belles filles,
Paco jove que es proposa
completar així la família.
Saps que hi has de viure bé,
d'avui ara en endavant
amb l'afecte que te té
tanta gent al teu costat!
En record del que has passat
al costat d'aquesta gent,
ara hem fet aquest dinar:
i en podem sortir contents!
cebramcat | 21 Febrer, 2007 18:38 |
M'alegra ben molt veure que un bon grapat d'entitats mallorquines volen retre homenatge a la figura de mossèn Pere Joan Llabrés, mitjançant la presentació d'un llibre col·lectiu editat amb el títol La fidelitat obstinada i amb les aportacions d'una novena d'autors coordinats per Miquel Àngel Maria.
Lamentablement no em puc fer present, divendres dia 23 de febrer, a la ciutat d'Inca on ha estat organitzada.
Coincideix justament amb un altre acte cultural organitzat per l'Obra Cultural Balear a Palma el mateix 23-F, a la mateixa hora, en un altre indret i amb l'actuació d'un altre bon company i prolífic creador literari, Miquel López Crespí: no puc deixar d'assistir -ni deixar de convidar-hi altra gent- a aquest tant esperat i desitjat recital poètic en el marc dels vespres de Can Alcover, amb el qual vol delitar-nos l'OCB i l'autor pobler.
Si és ver que no puc assistir a la presentació del llibre dedicat a mossèn Pere (Joan) Llabrés, faig comptes d'adquirir-lo, llegir-lo i empapar-me'n.
Si més no per fer present, avui, allò que vàrem tenir l'oportunitat de fer plegats, ahir, fins i tot abans que portàs el nom de mossèn Pere Llabrés -sense l'afegitó catedralici posterior de Pere Joan- en diversos àmbits on es mou i actua el clergat mallorquí a la segona meitat del segle XX:
Tot això no són més que algunes petites mostres de certs records que, encara ara, mantenc ben vius dins el cervell... i que em duen a sentir-me profundament agraït a l'ajut que representa per a mi haver romàs, anys seguits, ben a prop de qui esdevé un dels personatges més il·lustres que ha parit aquesta terra nostra.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca
cebramcat | 07 Febrer, 2007 22:13 |
L'Homenatge als Agermanats que, com cada any, organitza Esquerra Republicana a Palma, compta amb les intervencions de Ferran Tarongí, candidat d'Esquerra a la Batlia de Palma, i de Jaume Mateu president de l'Obra Cultural Balear.
S'ho paga reproduir aquesta darrera intervenció, feta davant d'una trentena de persones que s'han arreplegat a la placeta del Roser, davant del monument erigit per l'Ajuntament de Palma als Agermanats:
“Avui ens cal més que mai reivindicar el coratge de Joanot Colom i els agermanats que en el segle XVI, concretament el 7 de febrer de 1521, decidiren dir prou a l’abús, a la submissió, a la usura sense aturador.
Ens convé, igualment, reactivar tant la seva memòria –mítica i mística- com la lliçó que ens llegaren, això és, la prevalença perdurable de la dignitat per sobre de totes les coses.
Ens cal invocar el seu esperit rebel, la seva invacil·lant decisió d’agermanar la força, i no per declarar cap guerra, avui, sinó per signar la pau -hom diria que definitiva si possible fos- amb nosaltres mateixos i la nostra terra.
La rebel·lió d’ara per aconseguir la quitança dels actuals censals abusius ha de començar per desempallegar-nos d’una vegada per sempre de l’estigma i la malastrugança acomplexada del derrotat.
Perquè som, encara, aquí, entre les nostres coses i la nostra gent. Som vius abastament, encara, per aprofitar les albes i les vigílies.
Vull dir que tenim, encara, les mans per obrir solcs i camins; la veu per clamar i reclamar; la consciència necessària per no voler renunciar a res.
Aquesta pau amb nosaltres mateixos i la nostra personalitat col·lectiva és possible aconseguir-la si no deixam de fer peu en tot moment en allò que ens fa singulars, en aquelles diferències que, lluny de sembrar discòrdies i desigualtats, afermen la justícia, la llibertat i la dignitat.
I sobre aquests tres pilars s’ha de basar l’únic progrés que aquesta terra pot admetre i es pot permetre: el que fa fora i eradica els menyspreus constants al nostre caràcter, a la nostra història, a la nostra memòria, a la nostra irreductible voluntat de ser per sempre qui som sense haver de fer cap genuflexió ni demanar-ne permís.
Per pa i per sal ho repetim i no ens n’hem de cansar: aquest país nostre no pot suportar més tanta degradació i tant desencís.
Ara com fa quatre cents vuitanta-sis anys, la brutalitat s’ha instal·lat en els posts de comandament i en els centres immediats de decisió.
Ara com fa quatre cents vuitanta-sis anys el lucre més infamant d’un grapat magre neix de l’esquarterament del territori, de l’embrutiment del paisatge, del va intent de ridiculitzar la ciutadania.
La cobdícia ha esdevingut la mesura de totes les coses i ja no és respectable qui més coneixements ha adquirit, qui més saviesa ha acumulat per fer més sostenible la condició humana, sinó qui més i millor ha sabut pispar sense ser descobert.
I, per analogia, qui reclama respecte al territori, a la gent, al país, als nostres països i a la cultura que hem anat modelant fins ara amb seny de bístia vella, és tractat d’esvalotador i, en molts casos, de facinerós.
Així, a aquells que no volem que tractin la nostra cultura inferiorment a qualsevol altra, se’ns acusa de voler imposar.
Els qui planten cara a la submissió cultural i lingüística, se’ls denigra socialment, se’ls silencia injuriosament i mentidera.
Servar la memòria de Joanot Colom, Joan Crespí i els agermanats comporta parar la taula de la reivindicació. Això vol dir, de mancomunar tant la força com l’objectiu d’excloure dels nostres àmbits la mentida, la depredació, l’exclusió arbitrària de qui dissenteix, la misèria de la golafreria toixa, la distorsió interessada de la història, el segrest de la memòria.
Reivindicar vol dir posar messions fortes per la cultura, és a dir, apostar-ho tot per la llibertat.
Invocar els agermanats significa vindicar la sensibilitat enfront de la lletjor de la mediocritat i la grisor de la fugacitat.
I hem de ser capaços, seguint la petja agermanada, de fer un sol cant amb tot de veus, naturalment. Hem de ser capaços de vèncer els recels, els biaixos, els imprescindibles matisos de grups i aliances per plantar cara, una sola i aclaparadora, a la ponentada que vol convertir les nostres illes –i els nostres Països- en un terrossar erm, en un redós humà sense cap ni centener.
Emperò només ho podrem fer junts tots els que creim fermament en la força, la puixança i la perdurabilitat dels nostres atributs com a poble.
Després d’esquarterar el cos de Joanot Colom i d’engabiar el seu cap perquè servís d’espantarevoltes i arruixareclamacions, derruïren ca seva i cobriren el solar de sal perquè res més no hi pogués néixer.
Fins a la quarta generació, els seus descendents no tingueren dret a cap nom, a gaudir de personalitat. N’han passat més de quatre, de generacions, raó per la qual tots ens en podem sentir hereus. Ara mateix, tots podem ser Joanot Colom.
Així, actuem en conseqüència:
diguem prou, basta, pus befes i menyspreus amb les úniques armes que reconeixem: la llibertat i la paraula.
Honor i glòria, doncs, al poble que llaura el seu futur amb les relles profundes de l’autoreconeixement i la dignitat."
cebramcat | 04 Febrer, 2007 19:07 |
La Subdelegació del Govern espanyol a Catalunya, el 31 de gener de 2007, li comunica que disposa d'un mes per pagar una multa de 3.001 euros, imposada fa dos anys i mig, per haver saltat al terreny de joc durant un partit de futbol entre el Terrassa i el Salamanca, amb una pancarta que reclamava el retorn d'aquests papers.
La pancarta, que deia "Els papers segrestats han de ser tornats" va motivar que els expulsessin de la gespa i l'aturada del joc durant uns tres minuts...
Segons Marc Ferrer, "Espanya ens roba els papers, només ens torna una part i ara multa aquells que reclamem allò que és just".
Ferrer també ha anunciat que no té cap intenció de pagar ni un cèntim d'aquests 3.001 euros.
Sobre el tema d'aquesta sanció, diu que li agradaria que no es paguessin els diners, ja que els catalans i catalanes ja paguen prou imposts.
La noticia està començant a tenir ressò. Ha sortit al diari "Avui" i algunes pàgines d'internet i també a algun diari d'aquests gratuïts. També al Diari de Terrassa, a TV Terrassa i a les ràdios de la ciutat. A diaris locals i comarcals.
Diu que dilluns, 5 de febrer de 2007, l'entrevisten al vilaweb.tv i al programa del matí del Josep Cuní de TV3.
cebramcat | 26 Desembre, 2006 20:35 |
Respecte pels doblers i recursos públics...
Dedicació governamental a la tasca d'enfortir una participació ciutadana més intensa...
Claredat i transparència informatives...
Honestedat cívica en el comportament públic...
Vet ací quatre de les característiques més rellevants que el model d'Esquerra Republicana de Catalunya implanta i escampa a les institucions públiques on es fa present, amb l'objectiu d'establir el reconeixement dels Països Catalans dins l'Europa del segle XXI.
Així ho pot comprovar la gent que s'acosti a l'acte públic que organitza a Palma Esquerra Republicana divendres, 29 de desembre de 2006, a les 20:30 hores a Can Domenge, amb la presència i la paraula de Joan Puigcercós i Boixassa, conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, i secretari general d'Esquerra.
S'hi fa la presentació pública de la candidatura d'Esquerra al Parlament de les Illes Balears i al Consell de Mallorca, amb Bernat Joan i Marí i amb Joan Lladó i Binimelis al Consell de Mallorca, respectivament.
També es pot veure al Parlament Europeu.
La intensa i activa presència laboriosa de l'eurodiputat eivissenc Bernat Joan i Marí, fa ben palès diàriament el respecte, la dedicació, la claredat i l'honestedat.
Es constata igualment a les Corts Generals Espanyoles.
Un nombre cada cop creixent de diputats i senadors d'Esquerra hi fan les seves propostes i presenten les seves iniciatives, seguint aquestes quatre orientacions esmentades.
Així actuen i es mouen també regidores i regidors d'Esquerra en altres indrets del país, a l'illa d'Eivissa o al País Valencià.
És sobretot al Principat de Catalunya on aquestes quatre característiques de la política catalanista, d'esquerres, republicana i independentista es fan més evidents i comporten un pes major: tant pel que fa a la gent d'Esquerra que fa aportacions sucoses al Parlament català, com per la nombrosa gent d'Esquerra que governa a la Generalitat de Catalunya.
En acabar l'any 2006, a més dels 21 diputats i diputades d'Esquerra, un centenar de dones i d'homes que Esquerra Republicana ha triat perquè s'ocupin dels més alts càrrecs del Govern d'Entesa Nacional pel Progrés a la Generalitat de Catalunya, despleguen les seves capacitats al servei de la nació catalana.
Ho fan, continuant la tasca iniciada l'any 2004, en la perspectiva de contribuir positivament a la construcció d'uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI, cada cop més necessàriament respectuosa amb les nacions i els pobles que la conformen.
Des de les Illes Balears i Pitiüses, sortosament, hem pogut comprovar que el suport de la Generalitat de Catalunya a entitats culturals illenques s'ha incrementat considerablement durant els anys 2005 i 2006, gràcies a la gestió desplegada pel Departament de la Presidència, amb Josep Bargalló i Valls com a conseller primer.
Un secretari general tan dinàmic com Xavier Vendrell i Segura s'ha afanyat a donar comptes clars, transparents i públics de totes les entitats que han rebut ajuts públics de la Generalitat iguals o superiors als 3.000 euros.
Ho ha fet, amb escrupolosa puntualitat i periodicitat trimestral, publicant-ho a les planes del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya que romanen a disposició de qui s'hi vulgui atansar des de qualsevol indret del planeta Terra a través de la xarxa d'internet.
Hom pot saber, així, que durant l'any 2006 han arribat recursos públics de la Generalitat de Catalunya fins a:
Amb el respecte, la dedicació, la claredat i l'honestedat que traspuen les polítiques que escampa Esquerra Republicana a les Illes Balears i Pitiüses, cal promoure'n i impulsar-ne la presència molt més intensa a l'interior de les institucions públiques illenques, massa sovint tan mancades d'aquests quatre aspectes tan valuosos des del punt de vista democràtic.
Com diu Bernat Joan, cada cop es fa més evident que Esquerra esdevé necessària al Parlament Balear com a únic referent de l'esquerra nacional.
cebramcat | 22 Desembre, 2006 10:11 |
Durant aquestes festes de Nadal i de Cap d'Any, pel contengut i les formes, s'ho paga llegir i tornar a llegir l'escrit de Jaume Santandreu, aparegut a la premsa local mallorquina -segons fa a saber el bon company Guillem Ramis-, amb motiu del fet que -segons afirma- “el bisbe ens ofegà l'esperança, en el funeral de Ferran Bonnín”.
"Per si no fos prou la tristesa per la pèrdua d’un fidelíssim amic com fou Ferran Bonnín al llarg de tota la vida, m’he vist amarat per una ràbia profunda per la postura freda, llunyana i inhumana del bisbe de Mallorca en el seu funeral.
Passen els dies però la indignació, lluny d’amansir-se, s’encén cada cop més.
Aquell silenci compost i devot del bisbe a l’hora de donar testimoni d’un dels seus servidors més sacrificat i coherent, em sembla cada pic més injust, més sibil·lí, més assassí.
Aquell funeral es convertí, de part de la jerarquia, en un autèntic assassinat de la nostra esperança. La callada, el mutisme, la negació mata més que el fals testimoni i que la calúmnia. Contra els qui parlen malament d’un amic —en aquest cas d’un sant amic— tens el dret de rèplica i, si cal, el dret a l’insult. Però davant el mutisme ritualista i hipòcrita només et resta el refugi de la santa indignació, de la ràbia profunda i de la pena inesgotable.
Sent ràbia perquè Ferran Bonnín es mereixia de part del bisbe, que ell sempre estimà, justificà i defensà, un testimoni d’agraïment. El coratjós capellà obrer, el caparrut forjador de grups de reflexió, el cec enamorat del Regne, el constant referent de l’Evangeli, el sacrificat propagador de la bona nova, l’agosarat missioner de cultures llunyanes, l’entestat imitador de l’encarnació de Jesús en cada moment i circumstància, l’obedient fill d’una església madrastra, es mereixia quelcom més calent, humà i tendre que una cerimònia comuna i neutra.
Senyor bisbe, la devoció no es manifesta tancant els ullons, com feis vós, sinó obrint-los com a sols, amb llàgrimes si cal, per mirar fit a fit el rostre dels profetes.
Sent ràbia perquè aquell divendres atziac a la parròquia de la Santíssima Trinitat, el pastor de la diòcesi que, sense haver-lo elegit, hem acceptat i respectat com a cap visible de la nostra església, va malgastar una ocasió única per confortar els seus cristians amb una paraula càlida, sentida i justa d’esperança.
Senyor enviat pel Vaticà per acomplir entre nosaltres la missió que us han encomanat els qui comanden: pensau que mai no se us presentarà cap més ocasió com la que tinguéreu en el funeral de Ferran. El comiat del sant baró de Déu reuní una representació de tots els cristians de Mallorca.
Senyor diví absent: aquell vespre, davant vós, sedegosos d’una paraula de coratge, units per la pena de l’amic mort, teníeu —com no tornareu a tenir mai més— una síntesi de totes les tendències, des del Concili de Nicea fins al Vaticà Tercer. Hi havia tots els capellans fadrins, casats, amistançats, vells, joves, submisos, rebels, retrògrads, avançats, assenyats i folls. Hi eren presents tots els moviments eclesiàstics i eclesials, des dels Cursillos de Cristiandat —presidits pel seu fundador, germà del difunt— fins als resistents grups de cristians compromesos amb la transformació del món a la llum de les benaurances i al servei dels més pobres i desemparats. Tots ells esperaven una empenta de coratge.
Reverendíssim caragol de banya enfonyada: no teníeu cap excusa per al vostre silenci assassí. Allà només hi érem els vostres. No hi havia polítics ni periodistes, ni curiosos ni tafaners. No hi havia ni el més llunyà perill que ningú interpretàs malament el vostre testimoni. Què temíeu? Per què callàreu? Després de més de dos anys de comandament misteriós i personal de la reduïda i malmesa tropa eclesiàstica de Mallorca us toca saber qui és qui, fins al darrer caporal d’esquadra.
En el cas de Ferran Bonnín no us podeu excusar en la manca de coneixença. Ell intentà arribar a vós tot obrint el seu cor i la seva ànima, a través de visites i cartes. I si no coneixíeu de primera mà la seva peripècia evangèlica, per què no la demanàreu als col·laboradors que vós elegíreu personalment, sense plebiscit, fent ús del vostre dret jeràrquic de dictadura? Ells sí coneixien de prim compte cada passa que donà el caparrut servent de l’Evangeli.
Senyor bisbe de Mallorca, permeteu-me, trepitjat com em sent per l’ofensa del vostre silenci assassí, un consell pràctic. Donat que, mentre el Vaticà ens castigui amb bisbes forans, haureu de celebrar els nostres funerals `perquè els capellans ens anirem morint com a mosques, per saber com heu de predicar, llegiu l’homilia que féu mossèn Pere Torres al funeral que la parròquia de Binissalem dedicà al seu estimat ex-rector. Llegiu-la i preneu llum de na Pintora, com deim a Mallorca, en aquesta Mallorca que se us escapa de les mans malaguanyant moments propicis d’acostament com el que tinguéreu en el funeral de Ferran Bonnín.
Que la seva ànima bellugadissa no ens deixi descansar en pau".
Jaume Santandreu
Cartes al director
Última Hora, 20 de desembre de 2006
cebramcat | 30 Novembre, 2006 17:06 |
Ha mort Ferran Bonnín, bon amic, company de lluites i fatigues, capellà, missioner al Perú a la dècada dels anys 70, taxista a Palma i rector de la parròquia Verge de Lluc a la dècada dels anys 80, dirigent veïnal actiu i dinàmic a la dècada dels anys 90, aferrissat defensor dels drets humans de les persones i dels pobles, compromès en la lluita a favor dels sectors més maltractats dins les nostres societats…
La notícia de la seva mort, tan sobtada, ha causat sorpresa i un fort impacte en els ambients més acostats a la seva persona i a la seva tasca.
Se’n va d’aquest món aquell primer taxista que tan agosaradament s’atreví a col•locar el rètol de LLIURE al seu vehicle en lloc de ‘Libre’, anys abans que hagués estat promulgada a les Illes Balears i Pitiüses la Llei de normalització lingüística…
¡Que descansi en pau, ara que pot!
cebramcat | 26 Novembre, 2006 12:20 |
Amb el títol Solta i volta, el periodista Carles Ribera del setmanari Presència envesteix contra el diputat d'ERC, Joan Puigcercós, per haver utilitzat en un discurs l'expressió sense to ni so.
Em sembla que s'ha passat unes quantes cantonades, aquest periodista principatí, a qui he tramés aquest escrit que reproduesc tot seguit:
Sr. Carles Ribera, periodista
Disculpau la meva falta d'ignorància, senyor Carles Ribera, periodista.
No tenc el gust de conèixer-vos.
Però m'heu de permetre que vos digui que heu mostrat el llautó!
Des de Mallorca estant, no acab de veure gens clar per què heu de retraure al senyor Joan Puigcercós, diputat dERC, "fill de la comtal vila de Ripoll, bressol de Catalunya", com escriviu a l'article publicat a Presència (del 24 al 30 de novembre de 2006, pàg. 29), pel fet que en un discurs va utilitzar l'expressió 'sense to ni so'.
Com si això fos una 'pegat', o una 'catanyolada com la copa d'un pi'.
Disculpau la meva falta d'ignorància, vos repetesc.
Però, com a fill de l'illa de Mallorca -que el senyor Puigcercós, moltíssima de gent i jo mateix consideram com una part significativa dels Països Catalans, o la nació catalana, com li vulgueu dir- vos he de recomanar un llibre tan poc 'catanyol' com el Diccionari català valencià balear. Com deveu saber, és una obra iniciada per Mn. Antoni M. Alcover, redactada per Francesc de B. Moll, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès.
Vull suggerir-vos que repasseu la pàgina 320 del tom 10. Dins l'entrada 'to' hi podeu llegir aquest significat de l'expressió 'sense to ni so': 'sense motiu raonable'.
Disculpau la meva falta d'ignorància un altre pic.
Però som dels que creuen i pensen que el senyor Puigcercós, lluny d'haver empobrit la llengua catalana amb tants d'anys a Madrid, n'ha enriquit l'ús, tot divulgant expressions que poden ser considerades tant o més catalanes que les emprades a la comtal vila, bressol de Catalunya.
Vull que sapigueu que som dels qui pensen i creuen que amb el vostre escrit heu tengut tan poca solta (=obrat amb poc seny), que heu aconseguit que no tengui solta ni volta (=no tenir cap ni peus, no esser gens raonable).
Disculpau una altra volta aquesta falta d'ignorància meva que, com d'altres aspectes personals, puc arribar a compartir també amb el mateix senyor Montilla.
Vós, si voleu, ja podeu començar a cantar-li les absoltes a la llengua catalana, amb motiu d'aquesta expressió, per a nosaltres tan genuïnament catalana, que deis que ha amollat el senyor Puigcercós.
Heu de saber, emperò, que n'hi ha que continuarem treballant intensament -com des de fa dècades- per difondre'n l'ús oral, escrit i cantat arreu dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
Salutacions
Cecili Buele i Ramis
Mallorca
cebramcat | 17 Setembre, 2006 20:24 |
Una munió de gent, del poble i de fora poble, acudeix a la convocatòria feta pública per l'Obra Cultural Balear amb el SUS, MALLORCA donat a la vila mallorquina de Capdepera.
En un programa força atapeït, diumenge 17 de setembre, s'hi arreplega una gentada a la plaça de l'Orient, on s'han muntat paradetes d'entitats com l'OCB o Joves de Mallorca per la Llengua, s'han fet balls oberts amb les agrupacions de ball de bot Aires Gabellins i Castell de Capdpera, hi ha actuat la banda de música i la coral s'Alzinar que, al final, han interpretat i cantat vivament l'himne de Mallorca, La Balanguera
Prèviament, hi ha hagut els parlaments de membres diversos de l'OCB i la lectura del Manifest SUS Mallorca. Entre d'altres, l'ex-president de l'Obra, Climent Garau; l'actual president, Jaume Mateu...
Amb un bon Cercavila, integrat per la banda de música que acompanya els assistents al casal d'exposicions Can Creu d'Inca on s'inaugura l'exposició 25 anys de Cap Vermell, recollida del número especial amb serigrafia commemorativa; i l'activitat commemorativa del Centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana promoguda per l'Ajuntament en col·laboració amb la DG de Política Lingüística.
Totes les activitats, realitzades amb molt d'entusiasme per la gent més dinàmica del món cultural gabellí, han anat acompanyades del suport i la participació de la nombrosa gent que s'hi a volgut adherir i que ha servit d'estímul perquè es continuïn fent actuacions com aquesta arreu de Mallorca.
Com molt bé s'ha recordat, més que una Diada a l'any per la Llengua, enguany es vol fer un any seguit de diades, pertot arreu de Mallorca.
La finalitat no és cap altra que engrescar la gent que estima Mallorca i la vol protegir, perquè s'apunti també a estimar-ne la llengua pròpia i a protegir-la amb el seu ús normal i corrent: la llengua catalana!
cebramcat | 16 Setembre, 2006 11:23 |
Una vegada més, s'ha fet pública la discriminació patida per una persona que no feia altra cosa que fer compres en català, a Mallorca!
En aquest cas, la vergonyosa actitud de qui pretén impedir-li d'exercir aquest dret xoca de ple amb la més que lloable actitud de la protagonista: es tracta d'una dona russa que no fa més de dos anys que viu a Mallorca!
A diferència d'altra gent arribada a l'illa fa molt més temps, des d'indrets tan apropats com la península ibèrica, aquesta dona valora com cal la riquesa cultural que comporta l'ús normal i corrent de la llengua catalana, aquí, als Països Catalans.
S'ho paga escampar-ne el nom a tots vuit vents del món, com també la seva adreça electrònica que es fa pública: Anastasia Shelyakina- skatamua@yahoo.com -, si més no per felicitar-la, donar-li suport i encoratjar-la a mantenir-se en una actitud tan cívica com aquesta.
Notícia que es fa pública, precisament, pels voltants de la celebració a bombo i platerets de la Diada de Mallorca 2006; de la presa en consideració de l'Estatut d'autonomia al Congrés dels Diputats; el mateix dia que vilaweb recorda que avui fa un any de l'aprovació del .cat.
cebramcat | 05 Setembre, 2006 18:23 |
A balcons i a finestres
Recomanen de penjar
El pedaç que temps enrere
Qualcú volgué defensar,
En contra de la senyera
Dels Països Catalans.
Qui ha volgut que la bandera
De Mallorca onejàs
En context que temps enrera
Havia anat més endavant,
Col•locant les quatre barres
Com a símbol i estendard,
Ara es veu, fa anques enrere
I diu NO al que imposà;
Si no vol ja la bandera,
I no escriu en català,
¿No serà mala drecera
per anar dret cap enllà?
¿No serà que li fa pena
no mostrar-se castellà?
Està clar que molt respecte
Es mereix qui exposa clar
El que pensa i el que opina
En assumptes tan locals.
El que ja no té agafada,
Ni es mereix gens d’atenció,
És que dites capgirades
Puguin ser bones raons.
cebramcat | 03 Setembre, 2006 12:08 |
Iniciat a Andorra, el Correllengua '06, pretén recórrer tots els territoris dels Països Catalans.
Es tracta del Correllengua 2006, ambiciós projecte que la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana - la CAL – ha presentat a Prada, en el marc de la celebració de la XXXVIII Universitat Catalana d'Estiu , remarcant-ne no solament l'acte de sortida que es produeix a Andorra, sinó també tot el llarg recorregut que fa fins que arriba a Perpinyà.
Mesos enrere VilaWeb ja informava sobre les reunions preparatòries d'aquesta caravana lingüística que recorre tots els territoris dels Països Catalans.
Amb el lema ”Una llengua viva, un poble en marxa”, la societat civil dels Països Catalans es proposa reivindicar l'ús social del català arreu dels territoris.
Tant de bo que pertot arreu trobi l'acollida que s'hi CAL!
cebramcat | 02 Setembre, 2006 11:43 |
El suport econòmic de la Generalitat de Catalunya a entitats de les Illes Balears i Pitiüses s'ha incrementat considerablement durant l'any 2006.
La implantació d'un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya ha comportat, entre d'altres aspectes, un increment considerable dels ajuts atorgats enguany a entitats que promouen l'ús de la llengua catalana arreu de tots sis territoris que conformen els Països Catalans:
l'Alguer, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i Pitiüses, País Valencià i Principat de Catalunya.
A les Illes Balears i Pitiüses, gràcies a la gestió impulsada per Esquerra Republicana de Catalunya, des de secretaries diverses del Departament de la Presidència, amb el comandament del conseller Primer, Josep Bargalló i Valls, hi ha arribat un embalum de subvencions que ultrapassa els 600 mil euros, que afecta una quinzena d'entitats culturals illenques, i que es concreta amb la implantació d'unes quantes convocatòries públiques per conceptes distints.
Una quantitat sensiblement superior a l'atorgada l'any anterior, com es reflecteix en aquesta relació d'ajuts de la Generalitat de Catalunya a entitats culturals de les Illes durant l'any 2005:
"Els ajuts a entitats civils que l’any 2005 ha atorgat el Departament de la Presidència per al foment de la llengua a les entitats de les Illes Balears consten en la taula següent:
Durant l'any 2006, en canvi, hi ha 11 entitats de les Illes Balears i Pitiüses que s'han acollit a la convocatòria pública de subvencions atorgades per la Generalitat a iniciatives adreçades a difondre i prestigiar la cultura, la llengua i la identitat catalanes dins del seu àmbit lingüístic durant l'any 2006.
D'altra banda, han estat 4 les entitats illenques que, acollint-se a convocatòries públiques, també n'han rebut el suport econòmic; com són ara subvencions a projectes que fomentin i consolidin l'espai català de comunicació presentats per empreses periodístiques, empreses periodístiques editores de premsa digital i emissores de ràdio i televisió, de gestió privada.
Tot i que n'han quedat excloses algunes entitats illenques, per a les quals no ha resultat suficient la quantitat global pressupostada, fins i tot després que se n'ha ampliat la fixada inicialment, s'ha de reconèixer que els ajuts de la Generalitat que arriben a les Illes Balears i Pitiüses durant l'any 2006 han estat força considerables.
Si hom vol fer un seguiment acurat de quines són aquestes entitats, quins són els projectes que han estat subvencionats per la Generalitat, i quines són les quantitats d'euros que hi ha destinat al Govern català, se'n pot assabentar a través d'internet a l'adreça electrònica del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya que, cada tres mesos, informa detalladament sobre aquests ajuts atorgats.
Aquesta és una de les grans novetats que ha implantat Esquerra Republicana de Catalunya al govern catalanista i d'esquerres de la Generalitat, sobretot amb la gestió desplegada pel secretari general del conseller Primer, Xavier Vendrell i Segura qui, amb escrupolosa puntualitat i periodicitat trimestral, s'ha afanyat a donar comptes clars, transparents i públics de totes quantes entitats han rebut ajuts públics iguals o superiors als 3.000 euros.
Un altre aspecte a tenir present enguany és l'afany d'estendre l'acció de govern, quant a suports econòmics de caire cultural i lingüístic, a entitats d'arreu dels Països Catalans, anant més enllà dels límits geogràfics del Principat de Catalunya.
Es pot dir amb tota propietat que de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer han arribat suports institucionals de la Generalitat en forma de subvencions econòmiques, com mai no havia succeït en governs anteriors, amb una intensitat insòlita.
Vet ací les entitats de les Illes Balears i Pitiüses, a les quals han arribat els ajuts institucionals de la Generalitat de Catalunya durant l'any 2006:
cebramcat | 01 Setembre, 2006 16:16 |
Comença el mes de setembre de 2006 amb una bona notícia per a la gent que s'estima els Països Catalans, i la seva única llengua pròpia, la llengua catalana.
El català és la segona llengua del món!.
Així ho afirma, amb totes les lletres, Isabel Clara Simó al Diari Avui:
"Sé que no us ho creureu, que creureu que exagero, però la font té la solvència necessària perquè en fem cas: el català és la segona llengua, al món, que s'utilitza als blogs. La notícia ens la proporciona l'organització nord-americana Nitle. El nombre de blogs al món és de tres milions; en anglès n'hi ha uns dos milions, i de l'altre milió, en català n'hi ha 123.000; en francès i en espanyol n'hi ha el mateix nombre, 80.000; en alemany n'hi ha 35.000. ¿Que no val això per a oficialitzar el català a la Unió Europea? O per a Frankfurt?"
Una altra pregunta a fer pot ser aquesta:
Com s'explica que la segona llengua que s'utilitza als blogs, no sigui la primera que utilitzen els polítics que governen arreu dels territoris dels Països Catalans?
Què més fer, per aconseguir-ho?
cebramcat | 13 Juliol, 2006 22:35 |
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, acaba de perdre un dels seus més ferms defensors mallorquins: mossèn Pere Joan Llabrés i Martorell, canonge de la Seu Catedral de Mallorca.
Són més de cinquanta anys seguits, més de mig segle continuat, dedicats intensament a fer aportacions valuosíssimes per al foment i la pràctica de l'ús normal del català a l'àmbit eclesiàstic
S'ha de reconèixer que resulten difícilment superables.
La defensa aferrissada que mossèn Pere J. Llabrés ha fet de l'ús de la llengua catalana, al territori illenc, ha estat intensíssima, durant aquestes darreres cinc dècades.
Ho sabem molt bé els qui hem tengut la gran sort d'haver compartit amb ell estudis eclesiàstics i tasques pastorals.
Tant al moment d'haver-nos d'afanyar durant anys en les tasques d'estudiar humanitats, filosofia i teologia al Seminari Diocesà:
on la redacció llatina de llibres de text i no poques de les explicacions magistrals que s'hi fan, topen amb la caparrudesa i dedicació tossuda al conreu de la llengua catalana, que no deixa de ser-ne mai en ell un hàbit persistent: oralment i per escrit, amb el cant i la litúrgia, el teatre o l'esbarjo, la lectura o la pregària.
També en tasques pastorals realitzades a parròquies del centre de Palma a la dècada dels anys 60, de rància tradició castellanitzant, com és el cas de Sant Nicolau; o a parròquies situades a l'eixample de Ciutat a la dècada dels anys 80, com la de Santa Catalina Thomàs.
S'hi fa difícil destriar si és el cultiu intens de la llengua catalana el que porta mossèn Pere a estimar el país; o si és la seva condició d'amant del país la que l'empeny a cultivar-ne tan intensament la llengua pròpia.
El fet és que, tothom ho veu ben a la llegua: dos dels seus més grans amors en la seva vida pública eclesiàstica: llengua i país, o país i llengua, com es vulgui.
La unitat d'una llengua, que porta nom i llinatges propis a Mallorca, la llengua catalana, hi esdevé un dels elements que pot contribuir amb més força a unificar el país sencer, la nació catalana.
I això cou ben molt en alguns àmbits!
Però mossèn Pere és d'aquells que mai no afluixa, no amolla, no s'arrufa, no s'arronsa, no s'acluca, no s'enfonsa: s'hi encara!
Com diu, escriu i reparteix el Lobby per la Independència a les mateixes portes de la Seu Catedral de Mallorca, el dia que s'hi celebra el funeral per mossèn Pere J. Llabrés i Martorell:
”Mallorca sempre estarà amb vós.
El poble mallorquí no us podrà agrair mai a bastament:
Haver actuat com un apòstol de la llengua catalana.
Haver estat un referent en la defensa del patrimoni arquitectònic i de l'art religiós mallorquí.
Haver adaptat i modernitzat al català els textos litúrgics per a l'ús de les Diòcesis de les Illes Balears.
Haver treballat de manera ferma i incansable en la defensa i promoció de la nostra nació, llengua i cultura."
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |