cebramcat | 09 Juliol, 2006 22:16 |
La darrera vegada que veig mossèn Pere Llabrés i Martorell fa quinze dies: a la seu catedral de Mallorca, mentre s'hi celebra el 50è aniversari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.
La primera, fa més de cinquanta anys, quan esdevé un dels anomenats 'prefectes' al Seminari Diocesà:
ell és un d'aquells seminaristes majors que s'encarreguen dels menors; jo som un d'aquells seminaristes menors que ha de romandre en tot i per tot a les seves ordres...
Mossèn Pere i jo, en aquests darrers cinquanta anys, també hem coincidit en àmbits diversos: tots dos, realitzant tasques conjuntes de vicari de parròquia, primer a Sant Nicolau i després a Santa Catalina Thomàs, a Palma.
En guard molt bon record, ja que representen els inicis, amb ell com a company de ruta, en la tasca pastoral desplegada a finals de la dècada dels anys 60 i principis dels 70.
Compartint sempre una mateixa dèria com a eclesiàstics mallorquins: la implantació i el foment de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de les celebracions litúrgiques catòliques.
Si hi ha qualcú que ha treballat, fort ferm durant aquestes cinc darreres dècades, en el manteniment de la nostra llengua dins les esglésies catòliques mallorquines, sense cap casta de dubte -a més de Francesc de B. Moll- amb qui hi col·labora intensament elaborant el primer Missal en català-, és mossèn Pere Llabrés i Martorell, natural de la ciutat d'Inca.
No resulta gens estrany que, -qualcú pentura més que algun altre, però sens dubte tots els que s'hi han dedicat a plena consciència-, aquesta casta de clergues mallorquins hagin romàs al punt de mira preferencial de la gent més anticatalanista de Mallorca.
És així que, per defensar el català, se'l qualifica de 'radical', 'ayatollah', 'fanàtic', 'persona ambígua'.
S'ha de reconèixer, emperò, que, sense una gent tan competent i entregada com aquesta, la nostra estimada llengua pròpia, la llengua catalana, avui dia es trobaria en una situació encara molt més precària i pitjor que la que està travessant els nostres dies a l'interior de les esglésies catòliques.
Darrerament, com a canonge i portaveu de la Fundació Art a la Seu, se'l veu força embrancat en tasques de protecció i difusió del patrimoni cultural artístic en altres àmbits també, com és el cas del projecte de Miquel Barceló a la capella de Sant Pere de la Seu Catedral de Mallorca.
El passat mes de febrer és cridat a integrar-se dins el consell assessor que fa de viver d'idees i guia les línies d'actuació de l'Obra Cultural Balear.
Serveixin aquestes retxes de petit i senzill homenatge a qui s'ha dedicat en cos i ànima a fer que la llengua catalana, pròpia de l'illa de Mallorca, romangui ben present a les esglésies catòliques mallorquines...
>Així ho recorden també els representants del Lobby per la Independència que, a les mateixes portes de la Seu Catedral de Mallorca, reparteixen aquest full a la gent que acudeix al funeral per mossèn Pere Joan Llabrés i Martorell:
Mallorca sempre estarà amb vós.
El poble mallorquí no us podrà agrair mai a bastament:
Haver actuat com un apòstol de la llengua catalana.
Haver estat un referent en la defensa del patrimoni arquitectònic i de l'art religiós mallorquí.
Haver adaptat i modernitzat al català els textos litúrgics per a l'ús de les Diòcesis de les Illes Balears.
Haver treballat de manera ferma i incansable en la defensa i promoció de la nostra nació, llengua i cultura."
Cecili Buele i Ramis.
Palma, 10/07/2006.
cebramcat | 09 Juliol, 2006 10:48 |
Com en anys anteriors, la flama del C o r r e l l e n g u a es divideix en quatre columnes que porten el nom d'alguna persona que s’ha significat pel seu treball i la seva fidelitat amb la nostra llengua i cultura: Guillem d'Efak n'és un, juntament amb Avel·lí Artís Gener 'Tísner', o Jesús Moncada i Ovidi Montllor.
Un cop fetes per l'Obra Cultural Balear tres de les més grans aportacions de caire cultural d'aquests darrers temps, com són ara el Correfoc, SUS Mallorca i MallorcaMón, s'acosta una tercera oportunitat de sortir al carrer en defensa de la llengua catalana, pròpia de l'illa de Mallorca.cebramcat | 06 Juliol, 2006 17:12 |
Un grapat de gent jove, d’aquella gent jove mallorquina que –com diu el poema català- “no afluixa ni amolla, no es vincla ni s’enfonsa, no s’arrufa ni s’arronsa”, es fa present a les cinc del capvespre davant les portes de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears.
El motiu no és cap altre que donar suport al jove valencià, professor d’institut, que fa uns dies ha estat conduït a la Comissaria de Policia per uns agents que l’escometen quan els parla en català.
Donant suport al jove professor, Marc Peris i Carratalà, s’hi pot veure gent de sindicats com l’STEI-i, la CGT-Balears, o la CNT; de partits polítics com el PSM o ERC; i d’entitats cíviques i socials diverses.
Particularment remarcable resulta el suport que hi presten Maulets Mallorca, el jovent independentista revolucionari que el mateix dia, a més a més, organitza un Sopar Antirepressiu amb la finalitat de recaptar doblers destinats a finalitats antirepressives.
En absència del Delegat del Govern, senyor Ramon Socias, el seu secretari, senyor Morey, s’acosta a la gent concentrada per rebre’n l’escrit que ha elaborat Marc Peris en el qual li manifesta la seva queixa pel tractament rebut de part d’uns agents de la policia que, segons afirma i reconeix, no l’han tractat amb el respecte cívic que es mereix com a ciutadà resident en aquesta illa de Mallorca.
Reclama una cosa tan senzilla com és ara poder exercir el seu dret a adreçar-se en català, la llengua pròpia de Mallorca, a qualsevol agent de l’autoritat que té l’obligació de respectar-la, a més, com a oficial.
D’altres enllaços d’interès:
*** Esquerra Republicana insta el govern espanyol a depurar responsabilitats
*** Marc Peris denuncia per detenció il·legal els dos agents que el van arrestar a Palma
*** Crònica d'una detenció il·legal
*** El cas del jove valencià Marc Peris, al Congrés dels Diputats
*** Expressar-se en català no és cap delicte, a Mallorca?
*** En defensa de Marc Peris i Carratalà, detengut a Mallorca
*** De Ponent? Ni vent ni gent!
D'altres fotos de la concentració
Justament aquest mateix dia, es pot comprovar que la llengua catalana rep cops per tots els costats.
També a Catalunya Nord. Vilaweb fa referència a dos casos ben recents de discriminació lingüística a Catalunya Nord:
Tot i que les proves de selectivitat poden presentar-s'hi des de fa anys en llengua bretona, basca i/o catalana, durant l'examen de geografia i història en un col·legi de Perpinyà, un dels mestres diu als alumnes que si volen fracassar ja saben què han de fer: presentar l'examen en català...
En un altre municipi, l'estat francès es nega a crear una línia d'ensenyament bilingüe, malgrat les protestes de pares i mares que reclamen per als seus fills poder aprendre simultàniament el francès i el català.
cebramcat | 03 Juliol, 2006 21:23 |
Qualcú ha dit que l’entitat d’activisme cultural més dinàmica dels Països Catalans es troba justament en un dels territoris més oblidats i, massa sovint, desconeguts: la Franja de Ponent.
Durant molts d'anys, hi ha qui, des de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, anima a treballar de valent per la nostra terra, llengua i cultura.
Dissabte, 1 de juliol, mor Josep Maria Prats, un dels 25 membres del Consell Directiu de l'entitat que més treballa per la cultura, pel país i per la llengua a la Franja de Ponent.
El país sencer, els Països Catalans estan de dol: pateixen la pèrdua d'un dels seus més grans amants.
A la dreta, Josep Maria Prats subjectant pancarta reivindicativa
davant del Congrés dels Diputats
Des de les Illes Balears i Pitiüses, hi ha qui ho té molt ben present, n'agraeix l'estimulant exemple, tot compartint-hi dèries i projectes; tant pel que fa al dret d'emprar sempre la llengua catalana, com pel que respecta al deure de parlar-la i de fer-la respectar.
cebramcat | 03 Juliol, 2006 17:50 |
Ací va la pregunta que s'ha fet al Congrés dels Diputats (a Madrid)…, comunica Marc Peris, el jove catalanoparlant que va ser conduït a Comisaría per uns agents de la policia que el varen detenir a la plaça d’en Coll, de Palma.
També comunica: dijous, dia 6 de juliol, aquest dijous a les 17h, concentració davant Delegació de Govern. Contra les agressions lingüístiques dels cossos policials.
Al seu missatge avança que Isaura Navarro Caselles, diputada valenciana d’EU i secretària quarta de la Mesa del Congrés dels Diputats, a l'empara de l'establit en el Reglament de la Cambra, ha presentat una Pregunta, dirigida al Govern espanyol, per a la qual sol•licita resposta escrita.
Diu que el text de la pregunta és aquest:
"El passat 21 de juny de 2006 s'ha produït a Mallorca la detenció del ciutadà Marc Peris, columnista del diari "L’Avanç" i professor d'Art en un institut de Mallorca.
L'origen de la detenció sembla ser que es deu exclusivament haver-se dirigit als agents en llengua catalana, una de les llengües cooficials reconegudes per la nostra Constitució.
A aquesta circumstància hem de sumar el deplorable tracte al que segons testimonis presents va ser sotmès aquest ciutadà per part d'alguns dels agents, en una actitud totalment indigna d'un estat democràtic de Dret on les Forces i Cossos de Seguretat tenen l'obligació de garantir la nostra seguretat i llibertat, en comptes de, per contra, sotmetre'ns a un tracte degradant i arbitrari, fent ostentació i abús de poder.
Pel que sembla, els agents de l'autoritat van fer declaracions contradictòries davant la Jutge, si bé aquesta les va mantenir per sobre de les dels testimonis, un privilegi de la Comissió de Seguretat que no ha de ser utilitzat per a atorgar-li major pes a la mentida enfront de la veritat, sinó per a protegir a la veritat.
Per tot això cal preguntar:
Quines mesures pensa adoptar el Govern davant aquesta actitud policial?
Té previst el Govern
a) Obrir una investigació interna?
b) Incoar un expedient disciplinari als agents actuants?
c) Formar als agents en el respecte a la ciutadania i el plurilingüisme?
Palau del Congrés dels Diputats
Madrid, 3 de juliol de 2006.
Isaura Navarro Casellas
cebramcat | 29 Juny, 2006 09:31 |
L’interès pel cas Peris va en augment.
Les accions del jove que fa públic que va ser maltractat per la policia espanyola, per haver-s’hi adreçat en català a la plaça d’en Coll, a Palma, no han fet més que començar.
La seva defensa jurídica i el suport cívic de persones i entitats es va consolidant i enfortint arreu dels Països Catalans.
Com diu i manifesta, Marc Peris i Carratalà va ser obligat i sotmès:
Diu Marc Peris i Carratalà que la impunitat amb què patim aquests abusos s’ha d’acabar.
Tots els catalanoparlants podem ser-ne víctimes.
Per això mateix, comunica que fa comptes demanar la nul•litat del judici per errors de forma (per no haver-li deixat fer una declaració final), com a tràmit previ per efectuar la denúncia a finals de la primera setmana de juliol.
Calendari:
Dijous, dia 29 de juny, lliurament a la Delegació del Govern dels escrits i convocatòria d’una concentració contra els abusos lingüístics a la mateixa porta de la Delegació.
Divendres, dia 30 de juny, fa pública la denúncia i convoca una roda de premsa.
El mateix dia, a l’Ateneu Estel Negre (Palau Reial, 9), s’organitza un sopar solidari al preu de 6 euros, amb el lema Expresar-se en català no és cap delicte: sopar solidari amb el jove detingut per parlar en català
En el local de CNT, es vol recaptar fons per a pagar la multa del jove detingut i ja condemnat per desobediència: la seva desobediència és parlar en català als agents que l'identifiquen.
Coincidint amb el SUS Mallorca que acaba de donar l’Obra Balear en omplir de gom en gom el recinte del Conservatori Professional de Música de Palma, la ciutadania de Mallorca té l’oportunitat de moure’s activament en defensa d’un major respecte cap a la llengua catalana, pròpia de Mallorca i de tota la gent que hi viu, començant pels qui han de donar-hi llum –i que massa sovint donen fum-, és a dir, els personatges públics, les administracions públiques, els funcionaris públics, els agents de l’autoritat democràticament establerta.
cebramcat | 24 Juny, 2006 10:10 |
A les 12 del migdia del 23 de juny de 2006, el blog compta amb tres comentaris fets i 38 notícies relacionades. No té fotos
Per la seva transcendència, se’l reprodueix tot seguit:
Marc Peris:
Crònica d'una detenció il•legal
Aquesta crònica no és una de les meues columnes habituals, malauradament. Abans de que es parle per mi, vull relatar els fets que m'ocorregueren el passat 21 de juny, perquè considere que vaig patir un abús policial, i que aquest podria haver-ho rebut qualsevol catalanoparlant.
El passat 21 de juny, séia en una terrassa de la Plaça d'en Coll, a Ciutat de Mallorca, parlant amb dos amics i la propietària del local, una dona major que ens estava contant una caiguda que havia tingut feia unes setmanes, i que l'havia tingut en l'hospital per trencament de cadera. Encara no havíem pogut demanar res, quan s'apropen dos agents de la Policia Nacional, i ens demanen el DNI, accedint nosaltres immediatament. Jo els vaig preguntar, en Català, quina era la causa de la identificació, al que ells responeren: "No te entiendo" i "Habla en Español que no te entiendo", mostrant a partir d'aleshores una actitud molt hostil. Les formes varen fer posar-se nerviosa la propietària, que els preguntà si també volien el seu. Un dels policies li respongué: "No, el suyo no hace falta", però l'altre digué: "Sí, traigalo, es su obligación", la dona entrà al local, i tot seguit eixí amb ell. La dona, esverada els digué: "Ya me detuvísteis el año pasado, i repetia espantada: "Me vais a detener?". Un dels policies, que tocava constantment un clauer amb la bandera espanyola ben visible, li digué que això no era un DNI, que era una fotocòpia en color plastificada, davant del qual la dona s'esverà considerablement i reiterà la pregunta de si l'anaven a detindre, a la qual el policia contestà "Podemos detenerla". Davant aquesta situació, els vaig dir que em pareixia molt fort, que aquesta dona estava al seu local i que no havia fet res. En aquest moment, després de dir-me "Tú te callas que no hablo contigo", la situació es desencadenà . M'ordenaren que treiés el que duia a les butxaques, i jo ho vaig deixar damunt la taula. Cridant-me em digueren que me n'anés amb ells a part, a un banc de pedra que hi ha a la plaça, la qual estava plena de gent un poc extranyada en aquells moments. Quan estava amb ells, a part, em digueren textualment "Como sigas haciéndote el chulo te vamos a dar de hostias", mentre un d'ells em xafava el peu (anava amb sandàlies), amb la seua bota. En aquest moments jo ja estava prou esverat, amb això vull remarcar que ni em passà pel cap resistir-me a res, ja que temia per la meua integritat física. La gent a la plaça no parava de mirar estranyada, i supose que era això el que feia que els nervis del policia anaren en augment. Em va dir que posés les mans damunt el banc, cosa que jo vaig fer. Ell malgrat tot m'ho repetia constantment, com veié un testimoni que hi era a vora, jo li deia estranyat i esmaperdut "però si tinc les mans damunt del banc!". Procedí a luxar-me un braç i girar-me'l, i a emmanillar-me. En aquests moments, la gent de la plaça, freqüentada per turistes i veïns del barri, començà a exclamar i preguntar que passava, així com també ho feia la propietària de l'establiment, que deia "ell no ha fet res, mos detindran a tots!" visiblement alterada davant la situació. En aquests moments els vaig dir que no estava conforme amb com s'havia procedit amb la identificació, i que em digueren els números de placa. Això els va acabar d'emprenyar pel que sembla, malgrat ser un deure seu, i un avantatge quan no hi ha res que amagar. Em digueren que ja els apuntaven després, jo els vaig demanar si me'ls podien donar en aquell moment. La seua actitud empitjorà, i em digueren que m'anaven a detenir, jo els vaig preguntar per què, i per què m'havien emmanillat si jo no m'havia resistit. Es negaren a dir-me el motiu de la detenció, argüint que ja m'ho dirien a comissaria. Al poc temps, i davant la perplexitat de la gent que hi havia a la plaça, arribà un cotxe de la policia nacional (els dos agents anaven en moto), i el més exaltat m’introduí dins el cotxe colpejant-me amb força el cap contra el marc de la porta. Després li digué: “llévalo a jefatura, que ahora nos encargamos nosotros”. No cal descriure l’efecte que em produïren aquestes paraules; els vaig demanar als dos policies de dins el cotxe si podien estar presents ells o el meu advocat mentre m’interrogaven, al qual em respongueren “te interrogarán ellos” i després “Que te calles ya pesao”, així com “Mira, es que nosotros también somos policías, ¿sabes?”.
Dins la sala d’interrogatori, jo no les tenia totes amb mi, per com havien anat els esdeveniments. Temia que vingueren els dos policies i m’apallissaren. Un altre que entrà a la sala, en vore’m la cara em digué: “Tranquilo que aquí no golpeamos a nadie”. Jo tota l’estona mirava una taca de sang a la paret. Una estona després, entrà el policia que m’havia agredit, jo no li volia mostrar la meua evident preocupació. Un altre agent desconegut a la porta em feia el senyal de silenci amb el dit a la boca. El primer començà a insultar-me, dient que era un “mierda”, i que “la escoria como tu no se merece vivir”, me digué: “Ahora no eres tan chulito de mierda, ahora que no estan tus amigos”. Jo per dissimular la meua angoixa, somreia per l’absurd i l’infantil de la situació, l’agent m’amenaçà: “No te rías que te meto una paliza”, i “No te rías que te vuelo la cabeza”.
Després d’una estona entrà un altre agent que em digué: “mira, no te lo pregunto como policia, sino como persona (literalment), ¿crees que tu detención ha sido correcta o que ha habido irregularidades?”. Jo li vaig contar molt breument el que havia passat, i ell posà una expressió facial que no vaig poder identificar. Poc després, entrà més tranquil el policia que m’havia detingut (pel que he sabut després, hi havia una vintena de persones fora, incloent gent de l’Obra Cultural Balear i del PSM telefonant al delegat de Govern. Em va demanar si volia un advocat, i jo li vaig dir que sí, mentre intentava recordar el nom del meu advocat em digué que com no ho sabia m’assignava un d’ofici. Fent cas omís de la meua demanda, se n’anà. A la fi l’advocada que jo havia triat entrà, i vaig poder anar al bany (no m’ho havien permès) després de quatre hores de detenció. Em comunicaren que es faria un judici immediat, al dia següent a les 11 de matí.
Fora
Mentre jo hi era a dins, també es produïren alguns incidents amb la gent que era fora. Pel que es veu, a la meua companya no la telefonaren malgrat que jo havia demanat que ho feren, i li digueren que jo no havia demanat per ella. No els deien si jo hi era a dins detingut, ni la causa de la detenció. L’actitud hostil dels policies que eren a vora, i dels que m’havien detinguts prosseguí, arribant a amenaçar una de les persones, apuntant-los amb la porra “Como no te calles te meto también dentro”. Una funcionària, visiblement alterada, cridà “Aquí no se habla en catalán, hablad en castellano”.
El judici.
El judici fou completament kafkià. No serví de res aportar dos testimonis, o que els policies es contradiren constantment. Ells declararen primer, i començaren afirmant que se m’havien adreçat en “mallorquí”, que jo m’havia resistit a donar el DNI (després l’altre policia digué que el vaig lliurar immediatament), que jo m’havia resistit “dando manotazos”, i que “aguantamos el chaparrón como pudimos”. A més d’aquestes mentides, s’inventaren que jo els havia dit “policia fascista, sois la policia de Franco, policia represora” i “Conozco al director de la policia, saldré antes que vosotros”. Evidentment, aquestes frases no eixiren de la meua boca. Encara que les haguera pensat, la por a ser colpejat m’haguera fet callar. No conec ni sé qui és el director de la policia a Mallorca, si ho hagués sabut no hagués patit aquests abusos. Tot el judici fou un muntatge, fent-me perdre tota confiança en el sistema judicial, si és que encara en tenia alguna. La jutge feu callar la meua advocada en diverses ocasions, i quan parlava ella, o jo, la cara de disgust era evident, quan no xerrava directament amb qui tenia al costat.
Sé que tota aquesta història pot costar de creure, però és la pura realitat. Mai m’atreviria a afirmar-lo amb aquesta rotunditat si no fos perquè ho vaig patir en primera persona, i així m’ho ratificaren nombrosos testimonis que hi eren aleshores. La impunitat amb què patim aquests abusos ha d’acabar, i per això pense dur endavant una denúncia pública. Un servidor està fart que cada vegada que s’adreça a un policia, de qualsevol cos, en català, la resposta siga la mateixa, arribant fins i tot en casos com aquest a conseqüències molt pitjors. Crec, sincerament, que si els hagués parlat en espanyol, no m’hagueren detingut, i que amb la impunitat de la que gaudeixen, com he pogut comprovar, tots els catalanoparlants podem ser-ne víctimes.
Marc Peris i Carratalà.
Ciutat de Mallorca.
Juny del 2006.
cebramcat | 22 Juny, 2006 21:57 |
A la ja extensa llista de persones que han hagut de passar per un mal tràngol en mans d'agents de la policia espanyola, pel fet d'haver volgut exercir el seu dret a utilitzar el català a l'illa de Mallorca, se n'hi ha d'afegir una altra: la d'un jove professor d'Institut de secundària, que va ser detengut a la plaça d'en Coll de Palma.
Segons les informacions publicades als mitjans de comunicació, va ser traslladat a la Prefectura i, després de tres hores de declaració, sortí en llibertat amb càrrecs.
Sortosament en aquesta ocasió, s'aconseguia la mobilització d'amics seus i membres de l'Obra Cultural Balear.
Com es publicava al Diari de Balears l'endemà mateix, la notícia de la detenció va fer que una vintena de persones, entre les quals s'hi trobaven els dirigents de l'OCB, el regidor nacionalista Pere Muñoz i el misser Jaime Bueno, s'interessassin per la detenció i fessin guàrdia a les portes de la Prefectura.
S'haurà de veure, en aquesta ocasió, quina resposta es dóna des de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears.
Les bones paraules ja no basten, davant d'uns fets que, a més d'esdevenir ja massa freqüents, ningú ja no pot dir que resultin gaire edificants.
I, si qui ve aquí, a Mallorca, a donar llum ens dóna fum, més val que ja no vengui a donar res.
Per qualque cosa ja deien els antics: de Ponent, ni vent ni gent!
Sobretot si és com aquesta.
L'endemà mateix es fa públic que, en un judici ràpid, el jove professor d'Institut ha estat condemnat a pagar una multa de 6 € diaris durant un mes!
cebramcat | 16 Juny, 2006 17:13 |
Ferran Bonnín i Aguiló, el 19 de febrer de 1979, a les 12:15 hores, conduint el taxi núm. 1065, un vehicle marca SEAT 131 amb matrícula PM-0869-H que circula pel passeig Generalísimo Franco –es Born- de Palma, és multat per l’agent de la Policia Municipal núm. 167.
Cau en dilluns al migdia.
El conductor i taxista és un ex-missioner que ha treballat uns anys al Perú i que aleshores fa de rector a la parròquia Verge de Lluc, del barri obrer i perifèric de Ciutat que porta el mateix nom.
Ferran Bonnín, que fa de taxista, és un d’aquells capellans que s’han proposat no viure de l’altar sinó de la feina diària, com qualsevol altre treballador del seu redol.
El motiu de la multa queda reflectit per escrit a la butlleta signada corresponent:
‘por circular sin llevar el libre puesto – lleva expuesto LLIURE’.
És un temps d’eleccions.
Són a punt de fer-se les primeres eleccions municipals democràtiques a l’Ajuntament de Palma, governat encara pel darrer batle del franquisme, un ciutadà de reconeguda bonhomia i d’una certa obertura de mires, Paulí Buchens.
Fa molt poc temps que ha estat aprovada per votació popular la Constitució espanyola, on es recull la cooficialitat de la llengua catalana.
Damunt dels papers, és clar. Perquè a les institucions torba una mica més a arribar.
La notícia d’una multa imposada a un taxista per un fet tan simple com aquest, que apareix publicada l’endemà mateix al diari de la tarda, Última Hora, aixeca una gran polseguera que s’estén durant setmanes i setmanes als mitjans de comunicació locals i d’àmbit estatal.
La notícia apareix publicada en portada i contraportada, just al costat d’una altra que fa referència a una jove estudiant de dret, de 23 anys d’edat.
Es presenta com a candidata a l’Alcaldia de Costitx. S’anomena M. Antònia Munar, està casada i pertany a la UCD.
Els comentaris que suscita aquella multa imposada al taxista núm. 1065 giren entorn del fet que, en aquest país, la normalització de l’ús de la llengua pròpia encara esdevé una assignatura pendent.
Tot i l’aprovació de la Constitució espanyola, es veu que la llibertat d’expressió en la llengua pròpia continua sent considerada un delicte.
L’endemà mateix d’haver sortit publicada la notícia al diari de la tarda Última Hora, apareixen ja les primeres declaracions.
A les que fa un grup d’alumnes de batxillerat, s’afegeixen les més oficials del batle de Palma, del cap de la Policia Municipal, dels representants sindicals del sector i de la patronal del taxi.
Un grup d’alumnes de l’Institut de Batxillerat d’Inca mostra la seva indignació i s’ofereix a pagar la multa imposada a aquell taxista de Palma, pel fet de dur el cartell de ‘lliure’ en català.
El batle de Palma, Paulí Buchens, s’afanya a manifestar que, en principi, aquella multa no es tramitarà, ja que –diu el batle- té la potestat de declarar que no és procedent.
El cap de la Policia Municipal de Palma, en canvi, Carlos Álvarez de Sotomayor, assenyala que, en no haver-hi cap ordre d’actuació relativa a l’ús del català als taxis, el guàrdia ha actuat correctament aplicant-hi el Reglament que assenyala que s’ha de dur un cartell de determinades dimensions amb la paraula ‘libre’.
Mentre no es derogui, -diu el caporal- el guàrdia no pot fer altra cosa que acatar la norma existent.
El representant del sector del taxi de la Petita i Mitjana Empresa, Sebastià Martorell, assegura que ja és ben hora que desaparegui la discriminació que pateix la nostra llengua i que li agradaria que tots els taxis portassin el ‘Lliure’ en català.
El representant de Comissions Obreres, Antoni Montserrat, mentre fa gestions per aclarir l’assumpte, considera il•lògica la sanció imposada i manifesta la seva més enèrgica i radical protesta.
Aurelio Santamaria, president de l’Agrupació Empresarial del Taxi, assenyala que es tracta d’un cas d’extrema subjecció al Reglament, i que no se li ha de donar excessiva importància.
El comentari del periodista que redacta la notícia diu que es tracta d’un incident que resulta molt significatiu i que pot representar la primera passa cap a la normalització del català, almanco pel que fa a la progressiva implantació del ‘Lliure’ als taxis de Palma.
Pocs dies després de la feta, dijous, dia 22 de febrer, Ferran Bonnín, titular de la llicència de taxi núm. 1.065, a la secció de Cartes al director del diari de la tarda Última Hora, veu reproduït un escrit seu on, contestant la nota relacionada amb la notícia segons la qual el batle no tramitarà la denúncia, vol aclarir alguns punts:
Primerament, s’adreça al cap de la Policia Municipal i intenta d’explicar-li els fets tal com han succeït. Alhora que hi exposa els motius pels quals en lloc d’anar a la caserna de la Policia ha optat per anar-se’n a la premsa. Hi afegeix una valoració negativa de la manca de cultura cívica a la institució municipal.
També vol fer a saber a CCOO que ningú no li ha demanat res de res, ni té per què haver-se de ficar en un assumpte que no afecta els sindicat. Hi retrau que ni el coneixen, diu, ni ell els ha demanat res, ni considera decent aprofitar notícies per a autopropaganda.
Els diu que com a persona particular ja sap què fer a l’hora de presentar un recurs davant Alcaldia.
Finalment, agraeix el periòdic Última Hora l’interès mostrat per contribuir positivament a educar la consciència popular.
Just una setmana després de la imposició d’aquella multa, el diari de la tarda Última Hora informa que ‘els taxistes podran dur el cartell de ‘Lliure’, per decret d’Alcaldia’.
Així es desprèn de les manifestacions efectuades, després d’una reunió mantenguda entre el cap de la Policia Municipal i el batle de Palma.
D’aquesta manera, es vol donar per tancada la polèmica suscitada per la imposició d’una multa a un taxista de Palma, pel simple fet de portar el cartell ’Lliure’ penjat a la vista del públic.
S’hi manifesta que està ben clar que la Policia Municipal no està contra la nostra llengua, i s’addueix el fet que totes les reunions de treball es fan en català.
Es reconeix que potser hi han mancat instruccions precises per part de l’Ajuntament respecte de l’autorització de l’ús del ‘Lliure’.
Per això mateix, es confirma que s’està estudiant la redacció d’un decret que estableixi que el ‘Lliure’ quedarà perfectament admès, sense cap problema.
El fet és, emperò, que no totes les opinions que es publiquen als mitjans de comunicació són de suport al taxista.
N’hi ha que li critiquen fortament l’actuació.
Com és el cas de qui signa amb el nom i llinatge de Manuel Fiol que, en Carta al director publicada al diari de la tarda Última Hora, dimecres, 28 de febrer de 1979, mostra la seva sorpresa i pena davant un text que qualifica de demagògic, referint-se a la carta de Ferran Bonnín, publicada el 22 de febrer anterior.
Considera que hi ha massa lletra gruixada, massa primera plana per a tan poquet contengut.
Que una simple falta de vint duros no té per què emportar fins a la Pragmàtica de Felip V, al conseller Casasnovas o a Pompeu Fabra: la història de Catalunya, diu, no passa pel comptador d’un taxi.
Senzillament creu que l’Agent 167 no ha fet res més que complir amb el seu deure. En canvi, el taxista, a més d’infringir un article del Reglament de Serveis Públics, sembla que no cerca res més que esdevenir protagonista, màrtir o perseguit.
Tot i que ja han transcorregut alguns dies, el mes de març de 1979 comença per al taxista amb una notificació que li arriba de part de la Prefectura Municipal de Trànsit de l’Ajuntament de Palma.
S’hi recull l’ordre del Subinspector en cap de la Policia Municipal. Se’l cita perquè s’hi presenti l’endemà mateix, dia 2 de març, a les 13 hores ‘per a un assumpte oficial’.
Aquest fet li a veure claríssimament que aquella carta signada el dia 22 de febrer anterior encara porta coa.
Se li diu que, sense voler entrar en el contengut, es considera que conté una imputació greu, per haver tractat d’inculta la Policia Municipal.
Davant d’aquella expressió, -se li diu- la Junta de Delegats de la Policia Municipal, elegida democràticament, amb representació de totes les Seccions ha adreçat un escrit al cap de la Policia Municipal de Palma, Carlos A. De Sotomayor, i li reclama una rectificació pública del paràgraf que diu ‘el nostre Ajuntament no pot estar tan incultament representat’. Se’l valora com un greuge per a la col•lectivitat.
Ferran Bonnín, no torba gaire a contestar-hi, amb un escrit que signa el 4 de març, i que adreça al Sr. Fdo. Carlos A. De Sotomayor.
En tractar-se d’una comunicació privada, li diu, també ha optat per respondre-li privadament. Lamenta que l’anècdota del ‘Lliure’ que ell ha produït hagi causat tant de malestar entre els membres de la Policia Municipal. Recorda que el municipi som tots i que desitja que en bona educació democràtica mirem l’Ajuntament com a cosa de tots. No vol haver ofès en res als que amb dedicació exemplar romanen al servei del millor orde ciutadà. S’ha de comprendre que en un moment de llarga transició, pentura tots ens hem de perdonar els mals gusts del reajustament.
Manifesta que sap que, amb el reglament a la mà, pot ser multat per l’agent de policia. Però reclama una major atenció a les coordenades del moment: aprovació de la Constitució, cooficialitat de la nostra llengua, autonomies, reivindicacions de la nostra cultura i la seva expressió popular, etc. Tot fa que no consideri adient una interpretació estricta d’una reglamentació que no pot ser una altra en circumstàncies anteriors, però que reclama la recerca d’un altre clima en el futur; com ho han fet palès altres policies que durant mesos no han dit ni fet res semblant.
Expressa que considera que no és el moment d’entretenir-se amb enfrontaments innecessaris d’uns contra uns altres, quan allò que més importa, al nivell en què hom es trobi, és aconseguir un poble que tengui consciència de ser-ho.
Hi diu que si ha anat a la premsa no és per crear cap casta d’enfrontament, sinó per aprofitar l’avinentesa i donar una empenta a la consciència mallorquina sobre l’encara minsa acceptació d’allò que és nostre, per part d’organismes que ho haurien de fomentar.
Recorda que no hi ha vencedors ni vençuts, però que pentura ha vençut el dret de la nostra llengua mereixent un decret del senyor batle com a signe de més llibertat per a allò que és nostre.
Esmenta que moltes coses només aconsegueixen d’avançar quan són empeses des de baix. Creu sincerament que, si en lloc d’anar a la premsa se’n va directament a la Policia, allò que pot arribar a aconseguir, potser, és l’anul•lació de la multa. En canvi, anant a la premsa s’ha pogut obrir una encletxa a favor dels drets de la nostra llengua.
Hi explica el sentit que vol donar al qualificatiu ‘inculte’, sinònim de poc respectuós amb allò que se’n diu cultura popular, que va des dels costums del poble fins a la llengua del poble.
Com a taxista, li vol fer veure que no l’interessa el més mínim mantenir enfrontaments amb la Policia Municipal. Demana disculpes per les molèsties que els hagi pogut causar, al cap de la Policia i al Grup de Delegats que li han presentat l’escrit esmentat. També li encomana que transmeti les seves disculpes a l’Agent amb qui ha estat protagonista de l’anècdota.
Se n’acomiada, expressant-li, a ell i al Cos de Policia, la seva sincera estima, cap a les seves persones i cap a la seva sacrificada labor ciutadana.
Amb aquesta carta, publicada al diari Última Hora dia 6 de març de 1979, es dóna per conclosa la polèmica creada en torn de l’ús del ‘Lliure’ per part dels taxistes, en semblar que pot quedar finalment tancada gràcies al decret del batle que en regularitza l’ús i a les dues cartes que també es fan públiques, una del secretari de l’Associació de la Policia Municipal, i una altra del taxista objecte de la denúncia.
Amb la que signa el secretari social, Mateo Matas Tugores, que duu la data del 4 de març de 1979, mitjançant la qual s’ha sol•licitat un acte de conciliació amb el titular de la llicència esmentada, s’accepten les disculpes trameses per Ferran Bonnín.
Així i tot, durant algunes setmanes més, apareixen a la premsa local escrits diversos, signats per persones diverses que esmenten el tema i hi donen l’opinió. És el cas dels escrits signats per J. Prats, Aina Moll, Josep Segura i Salado, Un Xafarder, Pepe...
En Carta al director publicada al diari Última Hora el 8 de març de 1979, J. Prats polemitza sobre la paraula ‘Lliure’, i diu que és catalana. Sosté que ‘libre’ és l’expressió mallorquina correcta. Acaba l’escrit dient que ‘el so lliure (escrit lliura), els mallorquins el pronunciam per referir-nos a una mesura de pes: una lliura (400 grams)’.
En canvi, 15 dies després, el mateix diari reprodueix un article d’opinió signat per Aina Moll que s’hi refereix extensament.
Considera que hi ha anècdotes profundament significatives d’una realitat sociopolítica: la del ‘taxista del ‘Lliure -diu- n’és una.
Assenyala que s’han produït comentaris per a tots els gustos, reflectits en cartes al Director dels diaris: dels qui aplaudeixen de tot cor el taxista, fins als qui l’acusen de protagonisme i li recorden que eles reglaments s’han de complir.
Segueix dient, Aina Moll, que el fet es presta a moltes reflexions:
Primera:
la postura personal en favor de la llengua pròpia pot convertir-se en símbol de la reivindicació de la identitat d’un poble i despertar consciències.
Segona:
A Mallorca queda un llarguíssim camí per recórrer abans d’arribar a una mínima normalització lingüística.
A València ja fa molts de mesos que són molt nombrosos els qui el passegen el rètol de ‘Lliure, sense que això hagi provocat cap protesta ni cap multa.
Tercera:
Fa l’elogi del taxista que no té cap afany de lluir-se, sinó consciència dels seus drets i de la seva obligació de defensar-los.
Quarta:
Assenyala que el fet té una importància sociopolítica que va més enllà de l’anècdota.
Cinquena:
Considera que la crítica del cap de Policia a l’actuació del taxista no té consistència: actuant com ho fa, aquest aconsegueix una modificació del reglament.
Sisena:
En uns moments en què la majoria de reglaments estan en contradicció amb la Constitució, és la Constitució la que ha de prevaler sobre els reglaments.
Al moment de penjar aquest escrit a la web, quan som a punt de veure aprovada la primera gran modificació del primer Estatut d’autonomia per a les Illes Balears, més d’un quart de segle després de la multa imposada al taxista Ferran Bonnín, tot i els considerables avanços produïts, la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, no es veu defensada, ni promoguda, ni impulsada com caldria per les institucions públiques illenques.
Sens dubte fan falta avui dia entre nosaltres alguns altres ‘ferrans bonnins, tan agosarats com el primer, que s’atreveixin a fer algun gest significatiu i rellevant que serveixi per deixondir consciències tan endormissades durant dècades...
Bé s'ho mereix una llengua tan rica com és la nostra, la llengua catalana, l'única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, la mateixa que compartim amb la resta de territoris que conformen els Països Catalans.
Cecili Buele i Ramis
M a l l o r c a
D’altres fotografies d’interès, sobre aquest mateix assumpte
NOTES BIOGRÀFIQUES: Membre d’una nissaga de germanes i germans lliurats en cos i ànima a tasques relacionades amb moviments socials diversos, Ferran Bonnín i Aguiló, a més de ser un dels principals impulsors de Justícia i Pau a Mallorca, i de fer part d’una llarga llista de capellans obrers dels Països Catalans, també s’ha exercit com a director d’exercicis espirituals, ha mantengut estretes relacions amb els Cursets de cristiandat que va fundar el seu germà major, Eduard Bonnín i Aguiló, i ha desplegat diverses tasques pastorals com a missioner al Perú, com a rector de la Parròquia Verge de Lluc, de Palma, i també a la parròquia de Binissalem.
cebramcat | 22 Maig, 2006 15:52 |
Amb Sebastià Mesquida i Sureda m’uneixen molts i forts vincles. Des de fa molts i molts d’anys. El darrer de tots potser aquest llibre, que, amb el títol “El Déu possible”, li publica enguany Lleonard Muntaner, Editor.
Me’n passà l’esborrany per primera vegada cap enllà el mes de juny de 2003. Volia que jo hi fés les correccions lingüístiques pertinents. Cosa que, a dir ver, no em vaig posar a fer, atenent l’origen d’una demanda que provenia d’un perfecte coneixedor i conreador de la llengua catalana...
D’aleshores ençà, he tengut temps de llegir i rellegir el contengut d’un llibre com aquest: dens, profund, intens, amb l’ús del raciocini al més alt nivell, amb mirades punyents cap a l’abisme de la persona humana, el ser humà, l’home, aquesta ‘criatura’ dels déus que hi provoca tants de maldecaps...
N’hi ha d’altres, de vincles que ens uneixen a tots dos: certes comunicacions escrites i trameses a través del correu electrònic... certes trobades amb companys d’estudis a recer de la parròquia de sa Indioteria... certes converses mantengudes als carrers del barri del Camp Rodó, on Sebastià Mesquida acostumava a deixar-los cada dia més nets que una patena... l’assistència meva a la seva darrera classe magistral de teologia, que Sebastià impartí al CETEM... però, sobretot, el que més ens uneix, sense cap casta de dubte, és el munt d’anys passats al Seminari Diocesà, on férem plegats la llarguíssima carrera eclesiàstica, estudiant-hi humanitats, filosofia i teologia durant més d’una dotzena d’anys seguits... i passant-nos-hi junts les vint-i-quatre hores de cadascun dels dies d’aquella desena d’anys seguits...
Un cop acabats els estudis, a mi, em passà pel cap anar-me’n per les bardisses.. les d’Àfrica Central, al Burundi... les d’Amèrica Llatina, al Perú..., durant vuit anys seguits. Ell, en canvi, continuà dedicant-se a endinsar-se en el més profund de la persona humana, per la via dels estudis teològics, assolint la llicenciatura en teologia a la Universitat de Comilles.
Així li ha anat, al nostre amic comú Sebastià Mesquida. Com a escriptor, ha arribat a veure’n publicats un bon grapat de llibres, molts dels quals fins i tot han merescut el guardó d’esdevenir finalistes en Premis literaris com els Ciutat de Palma.
Hi ha exposat el seu pensament, les seves idees, la seva visió del món i de la bolla, les seves inquietuds més fondes, les seves reflexions i anàlisis.
Em complau ben molt poder presentar en públic, juntament amb Jaume Santandreu, aquest llibre de Sebastià Mesquida i Sureda, que duu per títol ‘El Déu possible’.
És dimarts, dia 6 de juny, al Centre de Cultura de sa Nostra, a Palma, a les 20:00 hores.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca.
cebramcat | 21 Maig, 2006 09:48 |
A qualcú li va passar pel cap fixar dia 17 de maig de 2006 com el Dia Mundial d'Internet.
Precisament aquest dia, gràcies a la valuosíssima ajuda prestada desinteressadament pel bon amic i gran enginyer informàtic Jaume Oliver Lafont, l'he pogut celebrar com mai no havia somniat de fer-ho.
De manera tan sorprenent com agradosa, he pogut veure penjada a la xarxa una web que porta el meu nom i domini propi.
Amb això, qui vulgui acostar-se a tot allò que vaig penjant als blogs, tan encertadament suggerits com ben acollits fins ara a Balearweb per la bona amiga i gran webmestra Elena Vera, d'ara endavant encara ho té molt més fàcil: hi queden obertes noves vies d'accés.
Esper i desig que des de cecili punt cat pugui incrementar la intercomunicació, intensificar comentaris, enriquir enllaços i enfortir aquella xarxa de relacions cíviques que permet consolidar, de manera pràctica i concreta, aquest espai català de comunicació que conformen els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca
cebramcat | 09 Maig, 2006 21:01 |
Divendres, dia 5 de maig, amb la Sala de Sessions de l'Ajuntament farcida de gent arribada de totes les contrades dels Països Catalans, s'iniciaven a Manresa les VI Jornades de l'Opinió Catalana, a les quals també hi assistia un grup considerable de gent de les Illes Balears i Pitiüses, com també del País Valencià.
La intervenció inicial del batle, que servia per donar la benvenguda a assistents i presents a l'acte, anà seguida d'unes paraules pronunciades pel president de l'Opinió Catalana, Fèlix Martí, qui exposà l'objectiu d'aquestes VI Jornades, centrades aquest any en el debat sobre El model català d'integració. Els processos d'immigració i la cohesió social a Catalunya.
Seguidament, el secretari de l'entitat, Oriol Izquierdo, després d'incidir en els tres vèrtexs sobre els quals giren les jornades d'enguany i que són presents a gairebé tots els fòrums que es fan actualment arreu del país, feia la presentació de qui havia d'exposar el tema Immigració, País, Identitat, l'escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira, qui girà la ullada cap a la immigració d'avui, a través de l'experiència d'onades migratòries precedents.
L'acte d'obertura de les VI Jornades de l'Opinió Catalana concloïa amb un refrigeri, ofert a tota la concurrència, per part de les autoritats municipals manresanes.
El tema d'enguany és de gran actualitat: 'Immigració / País / Identitat, i ha estat exposat de manera molt clara i explícita per Joan F. Mira, a la mateixa Sala de Sessions que ha aixoplugat tants i tants d'actes rellevants en la història de Catalunya.
S'hi ha parlat de la immigració com un fenomen que, tot i no esser nou, esdevé més visible que mai i presenta connotacions diverses respecte d'altres èpoques.
Amb el títol de l'exposició, que gira entorn d'una matèria tan incerta com és ara la immigració i la identitat, el conferenciant vol fixar l'atenció en quin o com serà el nostre país, la seva identitat, el seu ser, amb aquest fenomen d'abast europeu, en una etapa nova de diversitat creixent que inclou novetats de tot tipus, inclosos el religiós, el social, el polític, el cultural, l'econòmic....
S'hi pretén aclarir o criticar certes postures, adoptades des d'un progressisme ideològic que pretén escampar un cert relativisme absolut respecte dels drets que s'atorguen a la gent que arriba al nostre país, d'una tal manera que vol fer veure que preservar la identitat pròpia del nostre país és adoptar una postura reaccionària.
Quan aquest progressisme ideològic sembla assenyalar com a incondicionalment positiva la diversitat cultural que promou de qualsevol manera, convé remarcar que l'experiència ens hauria de servir per valorar històries d'heterogeneïtat i d'orígens diferents tractats de molts diverses maneres arreu del planeta.
La formació de noves majories que s'han anat imposant i han anat configurant subterritoris on la població autòctona va deixant d'existir, fins al punt que l'autòcton arriba a trobar-se foraster a casa seva, dins del seu propi territori.
El bloc massiu d'immigrants dels anys 50 es podien sentir superiors en alguns aspectes i inferiors en altres. Els immigrants d'avui no conformen tot l'embalum de les onades migratòries en base a esdevenir minories de proletariat o subproletariat.
Una certa condició de 'transmigrant' -persona que no arriba a emigrar del tot, sinó que manté un peu aquí i l'altre allà, que hi va però que no hi va del tot...
S'assenyalen alguns punts de contacte entre l'emigració actual massiva des de l'est d'Europa cap a l'oest, amb l'emigració massiva compartida a Europa per milions d'emigrants del sud d'Europa a la dècada dels anys 60...
S'analitza com a fenomen d'amplària creixent que fa que els anteriors moviments migratoris del sud cap al nord es tradueixin en moviments migratoris de l'est cap a l'oest.
Primer, es produeixen els processos d'assimilació -de fer-se semblants- i després els processos d'integració -de fer-se'n part constitutiva-. Caldrà demanar-se si es pot donar una plena integració sense cap casta de desintegració!
S'escampen tota una sèrie de plantejaments, qüestionaments, preguntes obertes respecte de l'homogeneïtat tradicional històrica, que no sembla repetitible en el futur, i no té per què haver de comportar cap prejudici negatiu.
Sobre els usos i el sentit del concepte de cultura, relacionant-lo amb la raça, amb l'individu i no en la societat.
La cultura i la identitat és quelcom de caire individual només?
Contra conceptes progressistes que neguen el valor de les cultures, de forma clara i explícita, en escrits, llibres i obres que han estat publicades recentment.
És que la llei no ha de poder imposar res contra el dret a la diferència? Que es tracta de ser més part del país nou o més part del país vell?
Què cal fer quan la llibertat personal o religiosa es posa en perill?
Sobre un altre model anglosaxó que s'està imposant: l'enclavament, més que la integració: que cada grup es consideraria eternament d'aquí, però separat en enclavaments diversos. El futur immediat: enclavaments reconeguts institucionalment, mitjançant la separació sobre línies ètniques i culturals.
Sobre la distinció entre ciutadania política i nacionalitat cultural.
Destria de l'etnicitat -pertinença bàsica- la més lligada a l'ascendència familiar que al territori (a l'est d'Europa), i la més lligada al territori que a l'ascendència familiar (a l'oest d'Europa)
Sobre criollisme, hibridació, mestís, mestissatge... obertament declarant-se antimestís, el conferencian considera que no porta enlloc ni aporta res de positiu (concepte i realitat que té més a veure amb el colonialisme del segle XVI a Amèrica).
Conclou el ponent que pentura pot ser puguem evitar noves formes de desintegració.
Acaba amb la formulació d'una pregunta: allò que la prepotència exterior no ha tengut la capacitat d'aconseguir, ho aconseguirà la nostra pròpia incapacitat?
Segon dia.
La llengua i els altres factors d'integració
Amb la presència de més de 130 persones procedents dels més diversos indrets dels territoris dels Països Catalans, que omplen de gom a gom la Sala de la Fundació Caixa de Manresa, a la Plana de l'Om de la ciutat, s'inicia el segon torn de les VI Jornades de l'Opinió Catalana que es fan els dies 5 i 6 de maig de 2006.
Hi acudeix gent de pertot arreu: Alpens, Barcelona (73), Berga, Bonrepòs i Mirambell, Callús, Cambridge, Cassà de la Selva, Castelldefels, Castelló, El Serós, Figueres, Gavà, Girona (5), Igualada, Inca, l'Ametlla del Vallès, l'Hospitalet del Llobregat (2), les Cases d'Alcanar, les Planes de Sant Cugat del Vallès, Lleida (2), Llubí, Manresa (4), Mataró, Molins de Rei, Palma (5), Pallejà, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols (2), Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Eulàlia de Ronçana, Sentmenat, Taradell, Tarragona, Terrassa, València, Vallmoll, Vic (2), Vilanova i la Geltrú (3).
A la primera sessió, que gira entorn del tema: La llengua i els altres factors d'integració, hi intervenen, a més d'Alfred Bosch, que fa les tasques de moderador, Fathia Benhammou -d'ascendència marroquina-, Lluís Cabrera -d'ascendència andalusa-, Miquel A. Essomba -d'ascendència camerunesa- i Eunice Romero -d'ascendència llatinoamericana-.
Fathia Benhammou és mestra. Màster en exclusió social, diversitat cultural i intervenció educativa. Forma part de la Xarxa de dones immigrades. Treballa a la Fundació Jaume Bofill coordinant el programa 'Entrecultures', programa de recerca sobre l'acolliment educatiu i l'escolarització de fill/e/s de família immigrades.
Lluís Cabrera (Arbuniel, Jaén, 1954), fundador del Taller de Músics l'any 1979 que ha modificat l'activitat jazzística i flamenca a la península ibèrica sota la seva inequiparable direcció. S'ha llançat al món de les arts escènico-musicals amb l'enregistrament d'Home das Bubas, una inclassificable i densa variant de la andalunya, la dels altres andalusos, la dels novíssims catalans.
Miquel Essomba (Barcelona, 1971), doctor en Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Psicologia de l'Educació. Ha tengut responsabilitats en grups d'estudi i de recerca sobre el tema de la diversitat cultural i la immigració. Ha estat assessor pedagògic del Pla Calidoscopi de la Generalitat de Catalunya per a la inclusió de fills de famílies immigrades en entitats de lleure.
Eunice Romero, politòloga i investigadora social sobre temes d'immigració i identitat des d'una perspectiva radicalment antiessencialista, instal·lada a Catalunya des de l'octubre de 2003 amb l'objectiu d'estudiar el cas català des d'aquesta perspectiva.
La intervenció més esperada es dóna a l'acte de cloenda, amb la intervenció del sociolingüista Miquel Siguan, presentat pel president de l'Opinió Catalana, Fèlix Martí.
Professor i català amb tendència a anar pel seu compte, parla de temes diversos centrant-se en la immigració. Exposa a la concurrència algunes reflexions sobre el futur del col·lectiu humà català. Comença dient que d'immigracions sempre n'hi ha hagut al llarg de la història de Catalunya; però que també sempre han tengut sentits i significats distints.
Recorda el professor que, entre la primera i la segona Exposició Universal fetes a Barcelona a finals del segle denou i a principis del segle XX, a la dècada dels anys 30, la gent catalana davallava de les muntanyes a les fàbriques, cap a Barcelona, fugint de la misèria; malgrat ja no hi havia tanta de feina com era d'esperar, ni tan bones condicions de tranquil·litat, com eren els anys de la república.
Parla que ni la FAI ni la CNT, aleshores, no eren gens catalanistes, no tenien plantejaments nacionals catalans.
En relació amb immigracions posteriors, les dels anys 50 i 60, assenyala que tenen tot un altre sentit. La procedència de la gent que ve a Catalunya a milers gairebé és única, d'una part d'Andalusia, arriba a trobar feina segura i indefinida a Barcelona, tot i que no s'hi troben vivendes dignes i s'ha de viure en barraques, acaba per integrar-se a Catalunya, sense cap desig de tornar-se'n cap a casa seva.
Si aquesta gentada acaba sentint-se catalana, en bona part és èxit del PSUC, de CCOO, de la UGT, de l'església catòlica que s'afanyaven en la defensa del català i de Catalunya als sectors obrers.
També presenta certes limitacions. Com pot ser el cas de la substitució de la sardana per la fira d'abril. L'acceptació del català, com a primer assaig real d'immersió lingüística, més que d'aquests àmbits, es deu al treball realitzat per les Associacions Veïnals. Esdevé il·lusori arribar a creure que el català esdevindrà la primera llengua d'ús a Catalunya. Tot depèn de voler veure la qüestió de la integració com el vas mig ple o mig buid. El cert és, emperò, que s'aconsegueix que no sorgeixi cap partit contrari a les aspiracions de Catalunya, ni cap partit de nous catalans.
En aquests moments, a l'actualitat, es pot afirmar que el problema més important per a Catalunya és la immigració. D'aquí a vuit anys, potser, en parlarà la premsa en aquests mateixos termes!
La situació d'avui és diferent a situacions anteriors. Llavors venien legalment, tenien el mateix passaport, duien el DNI, etc. Avui dia arriben al marge de la llei, es tracta de gent estrangera amb identitats culturals pròpies, amb identitats culturals diverses.
Solucions màgiques per a un problema com aquest no n'hi ha cap. Allò que és problema, ara, aquí, ja fa temps que l'és en altres indrets d'Europa.
Seria bo fer-ne una breu repassada:
Alemanya
És la capdavantera en la teoria romàntica de la nacionalitat. S'hi pren consciència que es té una manera d'actuar i de viure, una cultura, una llengua, una estreta relació entre llengua i cultura pròpia.
Alemanya roman molt més preocupada pels alemanys que deixen el país i emigren, que pels no alemanys que volen instal·lar-se a Alemanya. Per a aquells, tota casta d'ajuts i facilitats. Per a aquests altres, contractes temporals perquè vénguin i se'n tornin a casa seva. El problema dels infants que arriben a l'escola sense entendre l'alemany crea riscos de fenòmens xenòfobs.
França
La llengua com a element criticable per Alemanya que propugna la llengua dels gals i no el francès. La figura de Rénan, vist per alguns com a sucursal del dimoni perquè trau la conseqüència que França és una nació fonamentalment pel compromís de cara al futur que contrau i comparteix la ciutadania des de la Revolució francesa. Amb aquests premisses, la gent que arriba a França ha d'acceptar aquest compromís ja contret al territori, i sinó que se'n tornin cap a casa seva.
Anglaterra
L'experiència tenguda a colònies, a l'Índia amb Gandhi sobretot, porta Anglaterra cap a la multiculturalitat de la commonwealth. Gent de la comunitat britànica que s'accepten mútuament cadascú així com és, cadascú al seu barri, amb relacions institucionalment establertes.
Holanda
Fa una autèntica teoria que funcionarà durant algun temps i que a l'actualitat està creant clares mostres anti estrangeres.
EEUU
No hi existeix una nacionalitat originària. Tothom que hi entra legalment pot assolir l'acord de ser-ne membre.
Atès tot això, es veu que no és tan fàcil trobar solucions a la immigració. Però tampoc no és tan tràgic.
Ens podem demanar: què podem fer perquè no se'ns trenqui la història?
En un primer nivell, es veu que molta de la gent immigrant a casa nostra hi arriben en condicions il·legals, viuen al marge de la societat, troben feina però no tanta com això, tenen dificultats sobretot referides a la vivenda, fan de classe oprimida entre nosaltres.
Fa la impressió que allò que se'ls pugui donar des de les institucions públiques se'ns el lleva a nosaltres, sobretot a les classes mitjanes i pobres que són les que paguen imposts i hi han de conviure; les reaccions xenòfobes en classes mitjanes i baixes són més previsibles que entre els més rics que, d'una manera o una altra, poden romandre'n més allunyats.
Cal que Catalunya dediqui bona part dels esforços a compensar deficiències que evitin el trencament i la fractura social. Cal donar solucions a les condicions mínimes i que se'n donin explicacions de manera convenient.
En un segon nivell, cal assenyalar que no basta assegurar el menjar de cada dia. Cal muntar un sistema educatiu que respecti les diferències, amb els drets i els deures com a base ideològica comuna per a tothom.
No hauria de resultar tan difícil, si més no per les arrels cristianes i els drets humans de la revolució francesa que s'hi propugnen. A la pràctica, emperò, sol resultar difícil per als educadors i polítics.
A aquests dos eixos fonamentals de cara als emigrants, s'ha de veure què fer perquè siguin catalans.
Bàsicament, que parlin català.
Que acceptin el projecte polític català que propugni l'autogovern de Catalunya, això no funciona a França.
¿Què ens podem proposar sensatament com a objectiu?
La República durà tan poc! El segon Estatut d'Autonomia ens ha donat la Llei de normalització lingüística. Algun error polític s'ha comès en la situació diglòssica produïda, on es dóna una situació de dominació d'una llengua damunt d'una altra, quan hom es proposa recuperar la sobirania política per assolir que la llengua catalana sigui la dominant.
La immersió lingüística havia de portar que a Catalunya fos tan normal parlar català com francès a França.
Però això no és així. És Catalunya un país bilingüe?
Alguns errors produïts:
Pensar i creure que el català és la llengua de la burgesia, enfront del castellà com a llengua proletària.
Passar per alt que el castellà és la llengua d'Espanya i les Amèriques, una de les més parlades arreu del món.
Que el català conviurà amb el castellà i altres llengües en societats cada vegada més plurilingües. Ha de desaparèixer el català? No. S'ha d'actuar. El català té corda.
¿Què vol dir prestigiar una llengua menor en un món pluricultural?
Parar esment al fet que el català té més parlants que la meitat de les llengües reconegudes oficialment a la Unió Europea. Una lluita absolutament justa, però una lluita d'interès purament simbòlic: no augmentarà la presència del català a Europa.
Encara que es tenguin 22 llengües oficials, la Comissió europea decideix la llengua de procediment (anglès, francès, alemany); el maltès no farà res de res, encara que sigui oficial a Europa; a la pràctica, el català oficial a Europa no hi afegeix res de res.
Hi ha un aspecte que cal tenir ben present:
De totes les llengües menors, la llengua que té més presència a internet, la que té una situació privilegiada en el camp de la informàtica i els sistemes de traducció automàtica és el català.
Si la UE vol complir, ha de difondre la possibilitat que s'arribi a les llengües petites. TERMCAT esdevé absolutament exemplar fins i tot per a Madrid que intenta de copiar-ne iniciatives.
Traduccions periodístiques editades en dues llengües cada dia, Catalunya com a centre de difusió de les llengües menors, l'educació i l'ensenyament bilingüe com a experiència única com és ara la catalana, la creació d'un Institut d'Ensenyament Bilingüe.
Això vol dir que no s'ha de centrar tant en el monolingüisme, ni tampoc en l'independentisme com a camí per a la solució.
A finals del segle XIX, mentre a Espanya es produeix una regeneració de la Institució Lliure d'Ensenyament, a Catalunya es fa una plantejament paral·lel que s'ignora mútuament amb una cosa ben senzilla: la pèrdua de Catalunya després de la pèrdua de Filipines com a colònia espanyola.
Hom pot veure que la història no ha donat la raó ni als uns ni als altres.
L'endemà de la independència, amb què anirem a la compra? La moneda la fa la UE. No hi ha res a fer. Als europeus ens anirà bé tenir-la, que no Espanya. Projectes a plantejar de manera realista.
D'altres fotos de les VI Jornades de l'Opinió Catalana a Manresa
NOTA:
Són apunts i notes preses a mà per un dels assistents, Cecili Buele i Ramis.
cebramcat | 02 Maig, 2006 10:25 |
El Primer de Maig d’enguany, a les 64 pàgines habituals, l’edició del Diari de Balears afegia un suplement extraordinari de 96 pàgines.
Hi commemorava el fet de ser l’únic diari de les Illes Balears i Pitiüses que surt publicat íntegrament en llengua catalana.
Succeeix això, des de fa 10 anys seguits.
Aquest número especial del desè aniversari s’ha entregat gratuïtament amb l’exemplar de Diari de Balears corresponent a l’1 de maig de 2006.
Resulta curiós pegar una ullada a les 44 dedicatòries que hi fan diverses institucions i entitats mallorquines.
Se'ls pot traure molt de suc!
Vet ací una relació d’aquestes dedicatòries i d’allò que s’hi expressa:
cebramcat | 25 Abril, 2006 09:05 |
Les VI Jornades de l’Opinió Catalana que enguany s’organitzen a Manresa, a les quals acostuma a assistir no poca gent de les Illes Balears i Pitiüses, giren entorn d’un assumpte força interessant:
El model català d’integració. Els processos d’immigració i la cohesió social a Catalunya.
Com es recorda a la convocatòria, els Països Catalans són terra de pas, terra on arrela de segles ençà una comunitat formada per l’al•luvió de gent de procedències diverses.
La recepció de persones que vénen d’altres indrets i amb altres llengües, cultures i religions no és una novetat, sinó en alguna mesura una constant de la història del nostre país.
Però l’allau d’immigrants de diverses procedències espanyoles durant el segle XX va tenir unes proporcions especialment significatives, que van dur en poques dècades a doblar la població catalana.
Com és també ben significativa la incorporació d’immigrants dels orígens més diversos en aquest tombant de segle.
S’hi diu que la societat catalana de demà, d’ara mateix, s’ha de construir també amb l’aportació d’aquesta nova ciutadania.
La integració d’immigrants i la cohesió de la societat catalana són dues prioritats per al país, governi qui governi.
Però de vegades es pot tenir la sensació que la urgència de l’enfrontament partidista ens distreu de discutir seriosament, serenament, quines són les necessitats, les exigències i les limitacions d’aquest procés d’integració.
S’afirma que les sisenes Jornades de l’Opinió Catalana volen contribuir a fer-ho.
Vet ací quin n’és el Programa d’enguany:
Divendres:
- Obertura: Paraules de Jordi Valls, alcalde de Manresa, i Fèlix Martí, president de l’Opinió Catalana.
- Conferència inaugural: Una mirada sobre la immigració d’avui, a través de l’experiència de les onades migratòries precedents:
- Joan Francesc Mira, escriptor i Oriol Izquierdo, presentador.
Dissabte:
- La llengua i els altres factors d’integració:
De quins instruments disposen les institucions i la societat catalana per acollir els immigrants fent-ne possible la integració?
Pot ser la llengua un factor que ajudi o que entorpeixi la cohesió social a Catalunya?:
- Fathia Benhammou, de la Fundació Bofill
- Lluís Cabrera, d’Els Altres Andalusos
- Miquel Àngel Essomba, de Nova Immigració
- Eunice Romero, d’Òmnium Cultural
- Un model de pluralisme cultural i religiós per a la societat catalana:
Un dels trets de més difícil gestió de la immigració actual és la diversitat cultural i religiosa de la nova ciutadania.
Com s’ha de gestionar aquesta diversitat perquè la integració sigui factible?
Com s’ha de fer a l’escola i en l’àmbit laboral?
Com caldrà entendre, en aquest context, el concepte de pluralisme religiós i la pràctica de la llibertat d’expressió?
- Gemma Aubarell, de l’IEMed
- Alain Blomart, de la UAB
- Francesc Rovira, de la Unescocat
Cloenda:
- La (nova) identitat catalana:
- Xavier Rubert de Ventós, filòsof, i Albert Sáez, presentador.
Vet ací l'enriquidor programa amb què s'han dotat les VI Jornades de l'Opinió Catalana, que enguany es fan a Manresa.
cebramcat | 22 Abril, 2006 22:44 |
Després d'anys d'espera, a la fi, ha quedat obert un nou Centre Cultural a Palma, el Casal de Can Joan Alcover, situat al carrer de Sant Alonso, al barri de sa Calatrava.
Gràcies a la tasca desplegada aquests darrers mesos, sobretot, per l'actual Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear que presideix Jaume Mateu, s'han pogut obrir les portes i ha pogut quedar obert al públic aquest nou centre cultural que, sens dubte, ha de marcar fites assenyalades en el panorama cultural de Ciutat.
No podia triar-se un dia millor: el Dia del Llibre que coincideix amb la festa de Sant Jordi que, a la vegada, és coincident amb la Festa de l'Àngel i amb tot quant s'està fent enguany en commemoració del Centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que l'any 1906 presidí Mn. Antoni M. Alcover, amb el 75è aniversari de la proclamació de la República, i amb el vintè aniversari del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana inaugurat a Palma i la promulgació de la Llei de Normalització Lingüística feta l'any 1986.
No solament la gent que n'és sòcia, de l'Obra Cultural Balear, sinó tot el conjunt de la societat illenca s'ha de sentir ben satisfeta de veure que ha quedat obert al públic un nou espai cultural a Ciutat.
Enhorabona a tots els membres de la Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear, per aquesta feta.
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |