cebramcat | 18 Abril, 2006 21:19 |
En un acte força emotiu, al Centre cultural de sa Nostra, a Palma, dimarts, dia 18 d'abril, he fet la presentació pública del llibre 'La veu de les arrels', escrit en català, des del Perú estant, pel mallorquí Mariano Moragues i Ribas de Pina.
Vet ací unes breus notes sobre allò que hi he volgut dir:
0. Introducció
Mariano Moragues i Ribas de Pina és l'autor d'aquest llibre que presentam avui en públic les tres persones que estam darrera d'aquesta taula. En Mariano i jo ens coneixem des de fa estona: gairebé fa cinquanta anys. Hem estudiat plegats al mateix centre d'estudis, durant més d'una dècada seguida. Hem treballat plegats al mateix país d'Amèrica Llatina durant uns quatre anyets seguits. Hi hem obtengut al mateix títol pedagògic en la mateixa Escola Superior de Magisteri de Lima. Hem assistit plegats, a Lima, a les seves noces amb Susana, al bateig de la seva filla Cristina, al Callao-la Perla... al naixement i creixement del seu fill Mariano... Hem continuat mantenint-nos en contacte, a pesar de la distància durant aquests darrers trenta anys.
Em sent molt honorat de tenir l'oportunitat de presentar, aquí, a Mallorca, aquest llibre seu -el primer que escriu en català, i el quart que fa públic-. D'altres llibres publicats per Mariano són: 'Buscando identificarme', 'Educación para el autogobierno' (Tarea), 'Hacia la escuela posible', i ara 'La veu de les arrels' (Editorial Moll).
1. La persona i la figura de Mariano Moragues
Mariano Moragues i Ribas de Pina (Palma, 1942) estudia el batxiller al Col·legi de Monti-Sion, Filosofia i Teologia al Seminari Major de Palma, Magisteri a l'Escola Superior Marcelino Champagnat, de Lima. L'any 1969 parteix cap al Perú com a capellà. La realitat peruana, vista de prop, l'estameneja fort ferm i li significa un canvi ideològic profund. Als 5 anys de permanència al Perú es casa i es dedica a l'ensenyament a diferents escoles i centres de formació de mestres. (TAREA, l'Associació de Publicacions Educatives que edita llibres seus, n'és una petita mostra). És cofundador de la Institució Foro Educativo de nivell nacional, de la Xarxa d'Educació Alternativa Escolaritzada, la ONG Educalter i de l'escola alternativa 'La Casa de Cartón' de Lima, de la qual esdevé director durant 20 anys. Aquesta escola, fa 7 anys, signa un conveni de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, que l'assumeix com a centre de pràctiques de mestres de les Balears.
- Després de 35 anys de romandre al Perú, torna a Mallorca, l'any 2004, per retrobar-se amb les seves arrels i avui, com quan era un infant, continua jugant a fer de pagès...
2. El llibre d'en Mariano
Aquest no és el seu primer llibre. N'ha publicat d'altres tres en castellà. Sí que és el seu primer llibre que publica en català.
L'editor i la dedicatòria de l'autor
Com diu l'editor, 'La veu de les arrels' és un llibre que rememora la Mallorca preturística i que porta les olors i remors d'una infància en què els al·lots corren salvatges pel camp i pels boscs, neden als safarejos, cerquen nius, se senten lliures a l'estiu i engabiats a l'escola la resta de l'any. Mariano Moragues -amb veu emocionada i amb un llenguatge riquíssim i ple de refranys i d'aquelles expressions tan típiques mallorquines, que avui cada vegada s'empren menys- evoca tot aquell ambient: els jocs, els rituals religiosos, les rondalles, les festes tradicionals i els personatges que formen part de la seva vida d'infant feliç malgrat les mancances materials i repressions d'aquell temps de postguerra.
Des que vaig tornar del Perú i del Burundi a finals de la dècada dels anys 70 -on vaig valorar moltíssim el fet lingüístic com a àmbit de comunicació interpersonal i col·lectiva, tant pel que fa al kirundi com pel que respecta al quítxua o l'aimara-, em vaig lliurar intensament a la tasca de promoure i defensar aquí l'ús de la llengua catalana, la pròpia de Mallorca. Tant als ambients pastorals de l'església diocesana -sobretot dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca-, com en les tasques d'ensenyament del català que vaig fer al col·legi Pius XII, com posteriorment entre el funcionariat de la comunitat autònoma, he fet tot quant he sabut i pogut per donar valor i sentit a l'ús normal de la llengua pròpia entre nosaltres.
Per això, em sent molt orgullós de poder desplegar a l'actualitat certes tasques de coordinació d'iniciatives, que tendeixen a donar suport a entitats illenques que promouen l'ús del català a les Illes Balears i Pitiüses, com a consultor i assistent de la Generalitat de Catalunya. Me'n sent molt content i satisfet, si més no com a reconeixement d'una institució pública a la tasca modesta desplegada per aquest servidor.
També hi ha d'altres motius, fins i tot de caire religiós, si voleu: si els creients valoram la llengua com un do de Déu, com ens podem permetre de menysprear-la deixant d'usar-la? Si nosaltres no la respectam, no ho farà ningú més d'arreu del món. I Déu mateix deixarà d'escoltar pregàries fetes en català, per mor de nosaltres! Ens pertoca a nosaltres fer-ho: 'A ta llei d'amor jo en som sumís: o Déu empara el meu país!” -resa la pregària escolta que acostumam a fer la gent del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, des de fa 50 anys en aquesta illa-.
Per això, m'emociona profundament la dedicatòria que m'ha volgut fer l'autor, en Mariano, quan m'hi ha volgut escriure:
“Per a En Cecili, homo feiner i compromès com pocs, amic i coautor d'aquest llibre, ja que ell va ser el que em donà l'empenta necessària perquè me decidís a publicar-ho, i amb paciència benedictina el corregí de dalt a baix dues vegades. Amb admiració, gratitud i estimació. Mariano.”
Els contextos variats
Aquest llibre surt publicat en un context, i ben variat:
Context personal i familiar: surt publicat després que l'autor, en haver viscut intensament més de 35 anys de la seva vida, lluny de Mallorca, a l'altra banda de la mar i l'oceà, a terres peruanes, torna a a Mallorca a residir-hi d'una manera més pacífica i tranquil·la...
Context religiós: surt publicat i és presentat en públic precisament avui, dimarts de Pasqua, entre el diumenge de Pasqua i el diumenge de l'Àngel. En temps pasqual... com el que reflecteix el cant litúrgic del 'Regina coeli laetare, al·leluia'.
Context polític: surt publicat, precisament, pocs dies després que s'hagi celebrar a Mallorca, de manera insòlita, el 75è aniversari de la proclamació de la II República; en uns moments en què la defensa institucional i pública de la llengua catalana no es pot dir que sigui al seu més alt nivell. Tot al contrari. Massa gent que es dedica a la política passa olímpicament de promoure i usar el català, amb mil pretextos que l'aboquen a preferir-hi l'ús del castellà...
Context editorial: surt publicat, precisament, molts pocs dies abans que se celebri la festa de Sant Jordi, el 23 d'abril. A punt de celebrar-se el Dia del Llibre, l'autor té l'oportunitat de valorar la feina feta per l'editorial Moll, la més emblemàtica de Mallorca, gràcies a l'insigne conrador illenc i gran mestre nostre de la llengua catalana, Francesc de B. Moll, de qui gairebé tots els qui som aquí hem rebut moltes i molt valuoses lliçons en la nostra època estudiantil.
Context cultural: surt publicat, precisament, en una Mallorca que esdevé cada cop més mestissa i barrejada, de cultures, de races i de llengües. En aquesta Mallorca nova surt publicat un dels moltíssims llibres que contribueix a fer veure l'existència i els valors d'una llengua pròpia com la catalana, posada obertament a disposició de qui vulgui gaudir-ne.
Les parts diverses del llibre
Es tracta d'un llibre que el mateix autor defineix com 'una contarella' (p. 17, 22). Contarella (DCBV) és una contada, una narració de fets reals o imaginats. En aquest cas concret, es tracta d'una contarella que conté nombroses expressions mallorquines, genuïnament casolanes... més pròpies d'un món rural perdut que no de la nova era urbanística en què s'ha enfonsat Mallorca... expressions genuïnament mallorquines fan veure la riquesa semàntica i l'expressivitat característica del llenguatge popular... usades a l'interior de certes cases senyorívoles de ciutat que serven el bell costum de xerrar sempre en mallorquí... esdevenen un recurs apte per fer-se autodidacte... fins i tot en el maneig escrit del català estàndard.
La veu de les arrels -el títol del llibre- esdevé la veu que li recorda la infància, a l'autor, i la influència exercida per aquesta etapa de la seva vida personal i familiar... d'un infant d'ahir -dècada dels anys 40- encuriosit i tendre que sempre bada el ulls, vigilant allò que passa al seu voltant... una contarella que, sorprenentment, no va més enllà dels seus nou o deu anys d'edat.
INTRODUCCIÓ: el geni, figura i mort del seu pare... el seu gran amor a la llengua del país... la seva reconstrucció de la història infantil amb la netedat del llenguatge familiar i col·loquial, sense saber manejar l'eina de l'escriptura... l'intent de sortir tot solet de l'analfabetisme al qual volen condemnar-lo... la seva opció pel registre formal del català estàndard...
PRIMERA PART, la més extensa (p. 23-129), a Sant Jordi. Son Oliver: Indrets (pletes, jardí, pista de tennis, pinaret, els fruiters, horts, figueral, Son Oliveret...). Personatges (amitgers, pastor, missatges, menestrals, jornalers, personal de servici, sa dida, en Bernat, altre personal, na Magdalena). Arbres. Animals (cans i moixos, animals de pota, animals de potó, aviram, porcs, aucells, altres animals). Aigües (la mar, aigües dolces, safareigs, pluges). Foc. Religiositat (tres avemaries, diumenges i festes de precepte).
SEGONA PART, la més breu (p. 130-143), a Estellencs. Lloc on la família Moragues i Ribas de Pina passava 15 dies de l'estiu, en es Collet d'Estellencs, convidada per la senyora-àvia Moragues. Hi retreu el temps transcorregut entre les muntanyes i la mar, en companyia de someres i l'ase, dedicant-se a la pesca i recollida d'herbes, en contacte amb la gent del poble...
TERCERA PART, la més genuïnament senyorívola (p. 145-204), a Ciutat. Al carrer de Miramar, primer, i al carrer de Sant Roc, després, la família viu gairebé sempre al barri de la Seu. L'infant roman atent a les veus que se senten pels carrers del centre antic de la ciutat..., encuriosit davant certs personatges, alguns considerats beneits, d'altres que hi criden l'atenció... entretengut amb jocs predilectes (fer comèdia, dir misses i altres cerimònies)... anant a costura a ca les monges... aprenent la història sagrada i el catecisme de memòria... fent el mes de Maria... passant el sant rosari... preparant-se per la venguda dels Reis o la celebració de la Setmana Santa...
QUARTA PART , la més específicament lingüística (p. 203-216). Un breu assaig sobre paraules gruixades i algunes flastomies: la referència freqüent al quaranta... el prefix re-... Déu i religiositat... cagar i merda... sinònims sexuals... pardal i colló... tros i mig... fotre.
3. Algunes conclusions:
L'amor a la terra i a la gent que hi viu, esdevé carn i ungla amb la llengua que s'empra: per a l'autor del llibre el senyal més clar i inequívoc de la pertinença, la procedència, la identitat, la bona acollida, les ganes de compartir. Quina altra manera millor de saber-se i de reconèixer-se persona mallorquina? Sentint-la parlar, xerrar i conversar en la llengua pròpia!
L'espai català de comunicació. Amb la publicació d'aquest llibre, Mariano Moragues contribueix de manera força exemplar a fomentar i consolidar l'espai català de comunicació, fins i tot des del Perú estant.
Dient clar i català allò que hi diu, fa molt més evident encara l'existència d'uns Països Catalans a l'interior d'una nova Europa que els ha d'arribar a tenir molt més presents a les institucions públiques, i a tots els àmbits de l'actuació cívica més dinàmica.
El domini .cat que és a punt de ser escampat arreu del món i de la bolla, s'adreça a la comunitat lingüística i cultural catalana en el camp d'internet. Es tracta d'un domini destinat a representar a Internet els usuaris que s'expressen en català o que estan en relació directa amb la promoció de la llengua o la cultura catalanes, fins i tot expressant-se en d'altres idiomes. Però, sens dubte, esdevé una passa rellevant en la tasca comuna de promoure la defensa i l'ús d'una llengua com la nostra que s'està mostrant tan rica en aspectes tan diversos.
Amb projecció de futur. Com la Balanguera que sap girar la ullada cap enrera, certament; però que, sobretot, sap on s'amaga la llavor de la nova primavera, el llibre de Mariano Moragues, també té i duu una projecció de futur innegable.
No solament recull els fruits del conreu i cultiu de la llengua pròpia que ha fet des de moltíssims d'anys enrere, des d'aquell temps en què composà i interpretà cançons tan emblemàtiques com la que duia per títol Amics:
Vosaltres sou els meus amics, si feis tot lo que jo vos manaré. Perquè el servent no sap què fa el senyor. No m'heu elegit vosaltres a mi. Som jo que vos he elegit a vosaltres i enviat perquè doneu fruit. Però jo vos dic amics, amics.
Pus vos diré els meus servents, sinó que des d'ara amics meus sereu, tot lo que pregueu al Pare vos ho donaré. Això vos coman, fixau-vos-hi bé: que vos estimeu tots els uns als altres, així com jo vos he estimat. Però jo vos dic amics, amics.
Tot recordant aquesta vella estrofa composada i musicada a la dècada dels anys 60, 'La veu de les arrels' que Mariano Moragues publica enguany, convida també a fer-se amics de i a Mallorca: conversant, comunicant-se, parlant, xerrant en la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, compartida arreu dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer -arribant també a l'estat sobirà d'Andorra-.
És ben d'agrair la teva tasca, Mariano.
Que duri i que esdevengui efectiva per molts d'anys!
Cecili Buele i Ramis.
Mallorca.
cebramcat | 13 Abril, 2006 18:39 |
A les 20:00 de dimarts, dia 18 d'abril, faig la presentació pública d'un llibre una mica singular.
Està escrit íntegrament en català.
L'autor és un mallorquí que ha residit al Perú durant més de tres dècades seguides, convivint amb gent que acostuma a parlar sempre en castellà, quítxua o aimara -mai en català-.
Hi ha sabut mantenir ben viu, mentrestant, l'ús i la pràctica de la llengua pròpia de Mallorca, fins al punt d'escriure-la amb una correcció que esdevé envejable.
Em complau ben molt convidar la gent coneguda i amiga a assistir-hi.
Crec que s'ho paga i que val la pena d'acudir-hi.
- PRESENTACIÓ LLIBRE: La veu de les arrels.
Autor: Mariano Moragues Ribas de Pina.
A càrrec de: Cecili Buele.
Organitza: Editorial Moll.
Lloc: Auditori. Centre de Cultura Sa Nostra. Carrer Concepció, 12. Palma.
Preu: Gratuït.
Cecili Buele i Ramis.
Palma
Mariano Moragues Ribas de Pina (Palma, 1942) estudia el batxiller al Col·legi de Monti-Sion i Filosofia i Teologia al Seminari Major.
L'any 1969 parteix cap al Perú com a capellà. La realitat peruana, vista de prop, l'estameneja fort ferm i li significa un canvi ideològic profund.
Als 5 anys de permanència al Perú es casa i es dedica a l'ensenyament a diferents escoles i centres de formació de mestres.
És cofundador de la Institució Foro Educativo de nivell nacional, de la Xarxa d'Educació Alternativa Escolaritzada, la ONG Educalter i de l'escola alternativa 'La Casa de Cartón' de Lima, de la qual esdevé director durant 20 anys.
Aquesta escola, fa 7 anys, signa un conveni de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, que l'assumeix com a centre de pràctiques de mestres de les Balears.
Després de 35 anys de romandre al Perú, torna a Mallorca, l'any 2004, per retrobar-se amb les seves arrels i avui, com quan era petit, segueix jugant a fer de pagès...
Com diu l'editor, La veu de les arrels és un llibre que rememora la Mallorca preturística i que porta les olors i remors d'una infància en què els al·lots corren salvatges pel camp i pels boscs, neden als safarejos, cerquen nius, se senten lliures a l'estiu i engabiats a l'escola la resta de l'any.
Mariano Moragues -amb veu emocionada i amb un llenguatge riquíssim i ple de refranys i d'aquelles expressions tan típiques mallorquines, que avui cada vegada s'empren menys- evoca tot aquell ambient: els jocs, els rituals religiosos, les rondalles, les festes tradicionals i els personatges que formen part de la seva vida d'infant feliç malgrat les mancances materials i repressions d'aquell temps de postguerra.
cebramcat | 06 Abril, 2006 15:49 |
Des de fa vint-i-sis anys funciona el Centre Regional de RTVE a les Illes Balears.
Amb un alt nivell de qualitat informativa, i gran respecte cap al cultiu i la promoció de la llengua catalana pròpia.
És una de les darreres entitats estatals espanyoles que s’instal•la a Mallorca.
Moltíssimes d’altres hi són des de fa molt més temps.
D’una banda, s’hauran d’obrir expedients de regulació d’ocupació laboral que permetin fer fora –legalment, i amb l’anuència dels dos grans sindicats- els col•lectius de treballadores i treballadors, empleats públics d’aquests centres.
De l’altra, s’haurà de procedir al desmantellament definitiu d’aquests centres de treball públic, per tal que se n’ocupin determinades empreses privades.
Deixant a una banda el fet de comprovar que es tracta d'una feina bruta més, en mans d’un govern i uns sindicats espanyols autoqualificats d’esquerres; tampoc no deixa de causar certa estranyesa que, en el cas del Centre Regional de RTVE a les Illes Balears, es doni la paradoxa que la darrera en arribar és la primera que se n'ha d'anar.
Una de les darreres presències públiques de l’estat espanyol introduïdes a les Illes Balears i Pitiüses és precisament aquest centre regional, que hi roman obert des de fa només un quart de segle.
Molts d’altres organismes estatals fa molt més temps que hi són presents –i que no en veuen perillar gens ni mica la seva permanència secular-.
Una gran part de la ciutadania illenca ho té mal d’entendre, tot això.
L’Agència Tributària, per exemple, s’implanta a les nostres illes moltíssim de temps abans que el centre regional de RTVE; i encara no se’n preveu cap tancament (ni el traspàs de les competències al Govern)! O la Tresoreria de la Seguretat Social. O tants d’altres organismes que, dependents del Govern espanyol, duen molt més temps instal•lats entre nosaltres, com és el cas de Trànsit, Justícia, Exèrcit, Foment, Policia, la Casa Reial, Guàrdia Civil, Aena, la Junta del Port, etc. tot quant te a veure amb l’Administració Perifèrica de l’Estat.
Aquí, emperò, a les Illes, això ha de ser així: la darrera que arriba –la RTVE- és la primera que se n’ha d’anar, només vint-i-cinc anys després de fer-hi un bon servei públic, de qualitat i en català.
Tothom ho veu ben clar: és del tot difícil, per no dir que és impossible sense rebre subvencions públiques, que cap empresa privada pugui arribar a assolir mai un tan alt nivell de qualitat.
Ens cal lluitar per mantenir-lo públic!
Mallorca, 6 d’abril de 2006.
Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes
cebramcat | 05 Abril, 2006 15:52 |
El primer cap de setmana de maig, se celebren enguany a Manresa les
Sisenes jornades de l’Opinió Catalana
L’Opinió Catalana és una associació que té per finalitat promoure la normalització nacional de Catalunya i dels Països Catalans.
Fomenta les idees basades en la democràcia, el pluralisme, els drets humans, el progrés i la justícia socials.
Contribueix a la interrelació entre les diferents forces polítiques i socials, propiciant la transversalitat i el consens en qüestions bàsiques que tenen a veure amb la reconstrucció nacional.
L’Opinió Catalana, des de l’any 2001, organitza anualment aquestes jornades que resulten força interessants. Hi participa gent de tots els territoris dels Països Catalans. S’aprofita un cap de setmana dedicant-lo a la formació, reflexió i intercanvi.
D’una banda, s’hi facilita la trobada de persones joves, compromeses en una posada al dia del discurs catalanista.
S’hi fomenta el contacte de gent jove amb la inquietud de contribuir a actualitzar el catalanisme.
De l’altra, s’hi afavoreix l’intercanvi amb generacions anteriors, productores de discurs i opinió catalanista.
S’hi contribueix, així, a la reflexió sobre la nació catalana, a la formulació del nacionalisme català.
Com diu i repeteix Fèlix Martí, president de l’Opinió Catalana, es tracta d’unes jornades amb vocació de transversalitat i obertura, amb llibertat d’expressió, sense els constrenyiments que pot imposar la disciplina partidista.
Més enllà de les opinions condicionades per la pertinença a formacions polítiques, institucions i associacions, s’hi expressa el punt de vista personal amb tota llibertat.
S’hi promou un diàleg lliure i amable entre nacionalistes catalans, tant per afavorir el reconeixement dels territoris ideològics compartits com per respectar millor el pluralisme i les diferències.
S’hi convoca un bon grapat de persones que, per la seva trajectòria personal o per la seva pertinença a organitzacions interessades en la mateixa problemàtica, poden contribuir a assolir l’objectiu d’aquestes jornades.
Jornades efectuades
Temàtica tractada en anys anteriors:
Tant als actes inaugurals, com a les ponències inicials, a les taules rodones, a les sessions i a les conferències de cloenda, s’hi ha tractat assumptes tan diversos com aquests:
Persones que hi ha intervengut:
Fèlix Martí, president de l’Opinió Catalana
Oriol Izquierdo, secretari general de l’Opinió Catalana
Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural
Josep M. Forné, president d’Òmnium Cultural, Delegació de Ponent
Marta Anton, secretària de les Jornades
Xosé Manuel Beiras (BNG), Suso de Toro (Nunca Máis), Àngel Ros (Ajuntament de Lleida), Isidre Gavín (Diputació Lleida), Joan Viñas (Universitat de Lleida), Fèlix Martí (OC), Sixte Moral (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú)
Albert Sáez (URL), Josep Termes (historiador), Agustí Colomines (UNESCO), Jordi Porta (Òmnium Cultural), Josep M. Terricabras (Càtedra Ferrater Mora)
Núria Camps (FSM), Carles Campuzano (CIU), Antoni Puigverd (escriptor), Carles Viver Pi-Sunyer (IEA), Enric Fossas (UAB), Carme Junyent (lingüista), Lluís Anton Baulenas (escriptor), Jaume Cela (mestre), Ricard Torrents (Universitat de Vic), Joan Font (empresari), Ramon Tremosa (economista)
Jordi Armadans, (Fundació per la Pau), Mònica Sabata (CIEMEN), Jordi Via (Xarxa Econòmica Solidària), Santi Bolíbar (Intermon-Oxfam), Joan Cal (Diari Segre), Josep Ramon Correal (diari La Mañana), Andrés de Blas (UNED), Rafael Jorba (periodista), Marçal Sintes (periodista), Francesc-Marc Álvaro (periodista), Marta Aymerich (CIRIT), Andreu Mas Colell (exconseller), Oriol Soler (Fundació Escacc), Mònica Terribas (periodista)
Salvador Cardús (UAB), Heribert Barrera, Joaquim Xicoy, Joan Rigol (ex-presidents), i Ernest Benach (president) del Parlament de Catalunya, Antoni Puigvert (escriptor), Joan-Manuel Tresserras (CAC), Vicenç Villatoro (escriptor).
cebramcat | 22 Gener, 2006 18:21 |
El meu país sencer
duu el nom de Catalunya,
N'han fet mil bocinets,
d'allò que és carn i ungla.
És una gran nació,
duu nom de catalana.
És més que una regió
a l'interior d'Espanya!
Països Catalans
a l'interior d'Europa:
som i serem més grans
amb allò que ens pertoca.
No volen que hi parlem
la llengua catalana?
Sols volen que hi xerrem
la llengua castellana?
Doncs bé, cal que els diguem
en llengua tan ufana
que sols millor viurem
independents d'Espanya!
Ens fan passar pel tub
de lleis, normes i regles
que fan uns quants tutups
durant aquests tres segles.
Doncs bé, això s'ha acabat,
no ens queda més paciència:
el poble ha espavilat
i va prenent consciència!
És hora que aixequem
la nostra veu ben clara;
és hora que els diguem
ben fort i a la cara:
Deixau-nos ser qui som,
si és que en sabeu, amb ganes:
som una nació,
tenim les quatre barres!
A tots vuit vents del món
les escampam ufanes.
L'orgull de ser qui som
ens mou a flamejar-les.
Som un país sencer
que rep molta de gent.
Qui ve s'hi sent a ple,
tractat amb gran esment.
Qui vol ben arrelar
i entrar dins de la terra,
com un Agermanat
fort i més fort s'hi aferra.
A Catalunya Nord,
o Franja de Ponent
¿qui diu que tot és mort?
La llengua és ben vivent.
Les Illes Balears
junt amb les Pitiüses
parlant clar i català
deixen de ser porugues.
Al País Valencià
i a la ciutat d'Alguer,
com en el Principat
el català s'hi sent.
El meu país sencer
duu el nom de Catalunya.
N'han fet mil bocinets,
d'allò que és carn i ungla.
És una gran nació,
duu nom de catalana.
És més que una regió
a l'interior d'Espanya.
Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes.
cebramcat | 05 Gener, 2006 17:05 |
Vet ací un dels anuncis publicitaris del Govern de les Illes Balears, que demostra el més alt grau possible de respecte institucional cap a la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana.
Ocupant tres quartes parts de la pàgina 06 del periòdic gratuït (per a la gent lectora) ”QUÉ/Mallorca”, de dijous dia 5 de gener de 2006, s’hi pot comprovar que, efectivament, això és així com és i no com voldríem que fos (ni com les lleis d’aquest país manen que sia!)
Efectivament, s’hi respecta el nom del Govern de les Illes Balears (tres pics) i el nom del lloc (un pic) on s’ha de fer, per primera vegada en la història, un acte institucional “de despedida y de entrega del guión al jefe de la SPFOR XXVII ‘Baleares’” (el Passeig del Born de Palma).
La resta, tota la resta, tot el contengut de l'anunci publicitari -que se suposa que és pagat pel Govern, amb els doblers públics de tota la ciutadania de les Illes Balears i Pitiüses- está redactat íntegrament en llengua castellana.
En plena commemoració del centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (any 1906)!
Si els que han de donar llum donen fum,
¿què no s'ha d'esperar que arribi a donar aquella gent que ni tan sols vol que ressoni el fum, fum, fum?
cebramcat | 04 Gener, 2006 11:50 |
La defensa i promoció de l’ús de la llengua catalana arreu dels territoris dels Països Catalans fa molts anys que reclama i recull molts d’esforços,
Des d’àmbits diversos i amb intensitat diversa.
Sens dubte, un dels fruits més valuosos de la Lletra de Convit -que Mn. Antoni M. Alcover fa pública el mes de juliol de 1901, quan s’adreça a la ciutadania dels Països Catalans, i la convida a engrescar-se en el projecte de defensar i promoure la llengua catalana arreu dels territoris-, és la celebració posterior del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que es fa a Barcelona l’any 1906 i que presideix el mateix Mossèn Alcover.
Enguany se’n celebra (?) el centenari!
Vuit dècades després d’aquell esdeveniment, s’inaugura a Mallorca el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que presideix Antoni M. Badia i Margarit. Coincideix amb les dates en què s’aprova i es promulga la primera Llei de normalització lingüística per a les Illes Balears, l’any 1986.
Enguany se’n celebra el 20è aniversari, de tots dos esdeveniments.
Semblen motius més que suficients perquè es despleguin, a l’àmbit de Mallorca, iniciatives diverses que apuntin a continuar convidant la ciutadania a engrescar-se en el projecte de defensar i promoure la llengua catalana als àmbits on aquesta n’és l’única llengua pròpia.
Com ho han fet al llarg d’aquests darrers cents anys, enmig de mil i una dificultats, tantíssimes de persones i entitats que s’han volgut dedicar a una tasca tan noble com és la defensa de la llengua pròpia.
Un bon exemple n’és l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga.
Presidida pel filòleg, especialista de cultura popular, Felip Munar, ja a mitjan mes d’octubre
de l’any 2005 proposa començar a preparar la commemoració, de cara a l’any 2006, del centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Si més no, pel fet que hi ha hagut una important participació mallorquina en aquell esdeveniment de l’any 1906: Mossèn Alcover l’ha presidit, i hi han participat, entre d’altres, Llorenç Riber, Gabriel Alomar o Àngel Ruiz i Pablo.
L’article del president de l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga proposa honorar la memòria de Mossèn Alcover i commemorar la incidència del primer Congrés "no només en l´aspecte científic, sinó també en el de reforçar el lligam entre totes les terres de parla catalana”.
L´Associació Cultural Canonge de Santa Cirga es posa a treballar en aquesta celebració, des del seu àmbit propi, la cultura popular, amb l’organització d’actes diversos:
- la VIII Mostra Internacional d´Improvisadors, amb actes a diversos pobles de Mallorca;
- la Mostra Escolar de Gloses, memorial Sebastià Nicolau Senisu a tots els centres educatius;
- l´atorgament de la Ploma d´Or del Canonge a personalitats que han servat l´esperit alcoverià;
- i una llarga tirallonga d´actuacions que complementen aquest centè aniversari de l´empenta, la rauxa i el seny alcoverià.
Davant d’aquests fets, tot d’una brollen les preguntes:
¿què hi pensen fer els responsables de les diverses administracions públiques mallorquines?
¿quines iniciatives tenen previst fer-hi els màxims representants de les institucions públiques mallorquines?
¿pensen que no val la pena fer-hi res, a Mallorca?
Pel que s’ha arribat a fer públic a hores d’ara, sembla que s’estimen més no fer-hi res!
(Encara tenen temps de rectificar... Som als inicis de l’any 2006!)
De l’àmbit institucional, se sap que el grup parlamentari del PSM el mes d’octubre de 2005 pren la decisió de presentar al Parlament de les Illes Balears una iniciativa que recull l’opinió segons la qual “el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana té una gran importància, no solament en el coneixement científic de l’idioma, sinó també en el renaixement lingüístic i literari de les terres de parla catalana”.
Aquest grup parlamentari recorda també que el 2006 es commemora el vintè aniversari de la celebració el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en el qual hi participen entre d’altres personalitats, Aina Moll, Modest Reixach, Isidor Marí, Antoni Ferrando”.
Per tot això el Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista pretén que s’aprovi una Proposició no de Llei en uns termes que assenyalen:
“El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a declarar l’any 2006 , “Any de la llengua catalana”, planificant i realitzant una sèrie d’actuacions per a difondre la importància de la nostra llengua”.
Tampoc no se’n sap res de res, sobre què s’ha fet amb aquesta proposta i on ha anat a parar...
Al marge d’altres posibles iniciatives que puguin sorgir d’altres instàncies públiques –esperem que no en romanguin al marge institucions com la UIB o el Consell de Mallorca-, des de promocat volem retre calorós homenatge a totes aquelles persones i entitats –moltes d’elles anònimes o poc conegudes- que, fins i tot anant més enllà d’això que ara s'acostuma a anomenar autoaprenentatge, han esdevengut –com passa amb el gran mestre Francesc de B. Moll i Casasnovas- excel·lents, magnífiques, valuosíssimes i ben enriquidores persones autodidactes:
Ja està bé d’esdevenir aprenent per si mateix! Deu tenir molt de valor.
Ara fitxa’t tu, què deu haver de comportar el fet d’arribar a ser el propi mestre / la pròpia mestra, d’un mateix / d’una mateixa.
Sense títol, ni diploma, ni llicenciatura, ni doctorat, ni màster!
Sense estudis superiors!
Conreant la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, de manera autodidacta.
cebramcat | 21 Desembre, 2005 19:59 |
El Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats aconsegueix que el Ministeri de Cultura destini un milió d’euros a la promoció del català a les Illes Balears i al País Valencià, amb motiu de la celebració del 515 aniversari del llibre ‘Tirant lo Blanc’.
Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel•la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs.
Qualificada encertadament com a novel•la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel•les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps.
És, no res menys, una de les millors novel•les europees del moment.
La presència activa del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats, -a través del diputat principatí Joan Tardà i del diputat valencià Agustí Cerdà- ha aconseguit que el Ministeri de Cultura, atenent-ne la petició de commemorar el 515 aniversari de la publicació valenciana de ‘Tirant lo Blanc’, hagi destinat enguany un milió d’euros a la promoció de la llengua catalana, tant al País Valencià com a les Illes Balears.
Gràcies a les gestions efectuades per aquests dos diputats d'ERC, el 4 de novembre de 2005, el Consell de Ministres aprovava un Reial Decret que regula la subvenció directa d’un milió d’euros a la ‘Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, S.A.’, per finançar activitats destinades a difondre el coneixement i l’ús social de la llengua en què està escrit el llibre ‘Tirant lo Blanc’ (1460), de l’autor valencià Joanot Martorell (1415-1468), dins l’àrea d’influència directa d’aquest llibre, és a dir, les comunitats autònomes Valenciana i les Illes Balears.
Juan Carlos Gomez Condado és el nom de la persona que, en representació de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, S.A., ha fet arribar a l’Obra Cultural Balear (Mallorca) el text d’un conveni de col•laboració encaminat a potenciar el coneixement de ‘Tirant lo Blanc’ i, paral•lelament, a difondre el coneixement i ús social de la llengua catalana l’àmbit de Mallorca.
Què és la SECC?
La “Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturals, S.A.” és la societat anònima encarregada de preparar, organitzar i executar activitats relacionades amb la commemoració de persones, obres i esdeveniments remarcables de la història i la cultura d’Espanya, en coordinació amb el Ministeri de Cultura.
Què es proposa la SECC?
D’una banda, commemorar el 400 aniversari de la publicació de la part primera del llibre de Miguel de Cervantes Saavedra, Don Quijote de la Mancha.
També vol, segons el text del conveni subscrit amb l’OCB, potenciar el coneixement d’aquesta altra gran obra que s’emmarca en la tradició dels llibres de cavalleries, en els quals s’inspira l’obra cervantina: el llibre ‘Tirant lo Blanc’.
Paral•lelament, la SECC vol difondre el coneixement i l’ús social de la llengua en què està escrit aquest llibre, dins l’àrea d’influència directa d’aquest, és a dir, les comunitats autònomes, Valenciana i les Illes Balears.
En què consisteix aquesta col•laboració?
Amb el repartiment de quasi una quarta part del total de la subvenció ministerial per a les Illes. L’aportació que s’hi fa a través de la SECC és una quantitat de 165.000,00 euros per a l’Obra Cultural Balear (de Mallorca).
Què ha fet l’OCB?
Ha promogut, durant l’any 2005, tota una sèrie d’accions encaminades a afavorir, d’una banda, l’aprenentatge i, de l’altra, l’ús social de la llengua catalana a Mallorca.
Amb quins objectius?
L’objectiu primordial és haver potenciat l’associacionisme que funciona en català i com a escola d’integració.
També s’hi assenyalen d’altres objectius, com són ara:
- potenciar els mitjans de comunicació en català;
- els missatges positius a favor de la integració de la població recent arribada a les Illes;
- la pedagogia sobre la necessitat d’aprendre la llengua catalana;
- o l’oferta de la llengua catalana com a eina d’interrelació entre els mallorquins de qualsevol procedència i condició social.
On van destinats aquests recursos?
A Mallorca, a la mateixa Obra Cultural Balear, en una part significativa, per activitats diverses que ha realitzat l’entitat (62.000 euros).
La resta de la subvenció (103.000 euros), mitjançant la signatura de convenis bilaterals, l’OCB els reparteix entre una quinzena d’entitats mallorquines que han realitzat activitats semblants.
Conclusió:
Per primera vegada en la història, el Ministeri de Cultura, en destinar un milió d’euros a la promoció de la llengua castellana -en què va ser escrit el llibre de Miguel Cervantes, Don Quijote de la Mancha-, també destina idèntica quantitat a la promoció de la llengua catalana, -en què va ser escrit el llibre del valencià Joanot Martorell, ‘Tirant lo Blanc’-.
S’ha de valorar molt positivament una decisió ministerial d’aquestes característiques.
I també, per què no dir-ho? la tasca desplegada pels diputats Joan Tardà i Agustí Cerdà -del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats- que l’han promoguda, l’han impulsada i han contribuït tan positivament a fer-la realitat.
Cecili Buele i Ramis
ERC-Illes
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
cebramcat | 20 Desembre, 2005 22:01 |
És d'agrair que en facin una llarga llista, d'altres casos d'agressions efectuades contra l'ús del català en aquests darrers anys.
Així es pot saber i/o recordar que:
El dia 23 de d’agost de 1996, el jove Pere Manuel Rigo Gonzàlez va ser multat pel fet de parlar en català a uns agents de la Guàrdia Civil.
- El dia 4 de novembre de 1998 dos joves, Francesc Bellés Ribot i Tomeu Martí Floritvaren ser detinguts i traslladats a comissaria, pel fet de contestar en català a una parella de la Policia Nacional que s’havia aturat a identificar-los.
- El dia 23 de gener de 1999 la Plataforma Joves de Mallorca per la Llengua, per demostrar que era impossible, va intentar posar una denúncia a la Comissaria de la Policia Nacional de Palma, dret que també els va ser negat pel fet de demanar fer-ho en català.
- El dia 5 d’abril de 2001, a les 11’40, Magdalena Jordà va anar amb el seu fill i un altre menor a la comissaria de la Policia Nacional de Palma a posar una denúncia, dret que li va ser negat per parlar en català. L’argument va ser que allò era “la comisaría nacional española”.
- El dia 16 de març de 2003 dematí, Joan Miró Font va anar a presentar una denúncia a la Comissaria de la Policia Nacional de Palma per robatori a domicili. Se li va negar el dret a denunciar pel fet de parlar-hi en català, amb l’argument que allò era una comissaria de l’Estat.
- El dia 3 de maig de 2003, en el decurs del Correllengua, un membre de la Guàrdia Civil es va barallar amb membres de l’organització de l’activitat pel fet que li parlaven en català.
- El dia 9 de maig de 2003, en el decurs del Correllengua entre Es Capdellà i Puigpunyent, una parella de la Guàrdia Civil va dificultar el desenvolupament de la prova pel fet de parlar-hi en català els membres de l’organització.
- Borja Sales, de Montuïri, va ser identificat sense motiu i insultat per membres de la Guàrdia Civil pel fet de parlar-hi en català.
- El dia 17 d’octubre de 2003 Antoni Mayol, de Sóller, va ser expulsat de la Comandància de la Guàrdia Civil de Palma quan hi va anar a renovar el permís de caça pel fet d’adreçar-se en català als agents de l’entrada.
- El mateix dia, 17 d’octubre de 2003, Jaume Sastre, professor de l’Institut de Llucmajor, va anar a posar una denúncia a la Comandància de la Guàrdia Civil de Llucmajor contra un pare que l’havia amenaçat de mort i li va ser negada la possibilitat pel fet de parlar en català.
Els casos exposats són només la punta de l’iceberg d’una situació que es repeteix a diari a les nostres illes.
Els drets reconeguts per les lleis no garanteixen, a la pràctica, que cap ciutadà de les Balears no pugui ser discriminat per motius lingüístics.
Per en Marc, el divendres, 11 de juny de 2004, a les 14:27
cebramcat | 18 Desembre, 2005 20:01 |
Gràcies a la labor i iniciatives desplegades per gent i institucions amants de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, com és el cas de l'Àrea de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia, o planes web com les del blog de Gabriel Bibiloni, i tantes d'altres-, es pot tenir informació ben detallada sobre els casos més recents de discriminació i maltractament institucional, patits a les nostres illes en aquests dos darrers anys, pel fet de voler usar el català amb total normalitat.
Promocat, que ha tengut l'oportunitat d'assistir al darrer espectacle del lliurament dels Premis 31 de Desembre que, com en anys anteriors, organitzà l'Obra Cultural Balear a l'Auditòrium de sa Màniga, a Cala Millor, dissabte, dia 17 de desembre de 2005 (-per a la qual reclama noves formes i nous aires!), creu que seria molt bo que l'entitat es prengués amb molt d'interès la tasca que hi assenyalà el seu president, Jaume Mateu en assegurar que s'ha de treballar en el muntatge i obertura d'una Oficina de Garanties i Drets Lingüístics
Es fa referència al suport jurídic, tècnic, moral i polític que precisen persones i entitats que pateixen greuges cívics, quan simplement volen fer un ús normal de la llengua catalana als territoris dels Països Catalans, on són vigents unes lleis que no solament li donen el tractament de llengua oficial, sinó que la hi consideren com l'única pròpia.
Farà bé la nova Junta Directiva de l'OCB si inicia aquesta tasca que molta gent desitja que es faci, com més aviat millor.
D'aquesta manera, es podrà fer aquella llista detallada, segons diu Gabriel Bibiloni, que ens serveixi d'eina útil: Per a aclarir-nos a nosaltres mateixos hauríem de fer la llista, encara que sigui llarga, i dur-la rigorosament al dia. Fins i tot, potser podria interessar a alguns organismes internacionals.
Per començar, vet ací una VINT-I-CINQUENA de casos coneguts fins ara a Mallorca:
(Segueix)cebramcat | 18 Desembre, 2005 10:06 |
Ja només ens faltava aquesta!
Que des de les mateixes institucions públiques illenques governades pel PP -IB-Salut, es doni suport a l'incompliment de les lleis i normes aprovades pel Parlament de les Illes Balears, les Corts Generals espanyoles i el mateix Govern (Estatut d'autonomia per a les Illes Balears, 1983; Llei de normalització lingüistica, 1986; Decret 100/1990, de 29 de novembre)!
Ara resulta que si una persona d'aquestes illes nostres es troba malalta i es veu en la necessitat d'haver de recórrer a l'atenció sanitària pública, IB-Salut, en lloc de posar els mitjans que li pertoca per atendre-la com cal, li acosella que parli castellà al personal 'ja que és el seu estat de salut allò que s'ha d'objectivar'!
Però, i on som?
L'estat de salut de la gent que viu en una comunitat autònoma que compta amb una llengua pròpia, -no solament per decret del Govern sinó també per llei orgànica de les Corts generals-, la llengua catalana, ara resulta que, en aquest cas, només pot ser-hi objectivat en castellà!
L'hora de pretendre fer combregar la gent amb rodes de molí ja està més que superada!
Tenim els nostres drets, i els volem mantenir ben garantits!
Tenim les nostres lleis, i volem que sien respectades!
Tenim els nostres governants, i volem que ens garanteixin el respecte pels nostres drets i les nostres lleis!
Començant per les mateixes institucions públiques. No en faltaria d'altra!
Per qualque cosa les pagam i mantenim amb les nostres aportacions i recursos econòmics!
Per això mateix, des d'aquest bloc, volem encoratjar Francesc Ramis Trujillo, -com hem fet recentment amb Joana Estarellas Dolç, i feim comptes de fer amb tota persona o col·lectiu que es vegi maltractat per motius lingüístics-, a no afluixar gens ni mica en les seves legítimes i digníssimes aspiracions.
Per dignitat cívica, les nostres autoritats han de canviar de registre, en el tractament i ús que fan de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses:
No tenen dret a oblidar el seu deure de protegir-la, defensar-la, promoure-la, difondre-la, enriquir-la; en lloc d'arraconar-la, potejar-la, menysprear-la o fer com si no existís (quan no incideixen directament en la pretensió de fer-la desaparèixer del mapa de la història i de la geografia dels Països Catalans).
L’IB-Salut aconsella als malalts que parlin castellà al personal no illenc
cebramcat | 16 Desembre, 2005 12:26 |
Als fets denunciats per la ciutadana de Palma, Joana Estarellas, que tenen a veure amb l’actuació d’efectius de la Policia espanyola, ben poc respectuosa envers la llengua catalana, s’hi van sumant d’altres actuacions que van pel mateix camí.
No fa gaire, s’al•ludia a actes vandàlics comesos contra l’escola Mata de Jonc, davant dels quals es manifestava públicament, entre d’altres, l’STEI-intersindical.
Manifestava aquest sindicat que no creia que fossin casuals o fruit de l’atzar els atacs que, en els darrers temps, han patint distintes entitats que treballen en la defensa de la llengua catalana i la cultura pròpies de les Illes Balears i Pitiüses, atacs que la pròpia organització sindical també ha rebut.
S’hi considera que són fruit d’un ambient de confusió i crispació interessada que es ve atiant des de fa un temps, amb l’únic objectiu d’obtenir-ne un benefici electoral.
Una estratègia perversa que comença a atemptar contra els mecanismes bàsics de convivència de la nostra societat.
A tot això s’hi ha d'afegir una altra notícia relacionada amb L’aventura d’adreçar-se en català a l’Estat.
El responsable d’Administracions Públiques de l’STEI-i –Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes-Intersindical- Sebastià Serra, i el coordinador de l’Obra Cultural Balear, l’activista cultural Tomeu Martí troben dificultats a l’hora d’enviar una carta redactada en llengua catalana, que va adreçada al ministre d’Administracions Públiques del Govern espanyol, que és català, José Sevilla.
A les oficines de la Delegació del Govern ni tan sols s’accepta que hi sigui enregistrada la carta, pel fet que no està redactada en castellà.
Davant la insistència dels presents, els màxims responsables de la Delegació del Govern intervenen perquè els funcionaris arribin a acceptar que el document hi sigui enregistrat.
Des de l’STEI-i i l’OCB es considera que la ciutadania que ho vol fer té tot el dret del món a adreçar-se en català a qualsevol administració pública.
I que és la mateixa administració pública, la que s’ha d’encarregar de traduir-ne els textos al castellà, si escau.
Al costat d’aquestes actuacions, també cal ressenyar que els Tribunals han dictat sentència favorable a les demandes de l’STEI-i, favorables al requisit de coneixement del català per a funcionaris públics com un requisit indefugible, tot i les pretensions d’altres sindicats que donaven suport a mesures de l’Administració que el jutge considera que no s’ajusten a la llei.
Finalment, en la llarga llista d’actuacions fetes en defensa de l’ús normal de la llengua catalana a Mallorca, posa els pèls de punta la notícia relacionada amb un ciutadà de Palma que denuncia que no se l’ha volgut atendre en una visita mèdica efectuada a un Centre de Salut públic, perquè, en lloc de xerrar en castellà, no ha volgut afluixar i ha pretès continuar expressant-se en català.
El més greu, es denuncia des de l’STEI-i:
els responsables de la Conselleria de Salut recomanen per escrit a aquest ciutadà que, pel bé de la seva pròpia salut, s’avengui a parlar-hi sempre en castellà!
D'altres enllaços d'interès:
Tornen els grisos
Una dona denuncia el tracte d’agents de la Policia per parlar en català
Cap agressió a la llengua sense resposta
A la comisaría, per parlar en català
Que n’aprenguin a Àvila
En defensa de l’ús normal del català a Mallorca
Estam amb tu, Joana
Fins quan?
cebramcat | 14 Desembre, 2005 17:08 |
L’Obra Cultural Balear convida a iniciar junts les Festes de Nadal, en la Nit de la Cultura 2005 que organitza dissabte, dia 17 de desembre, a l’Auditori de Sa Màniga, a partir de les 21:30 hores.
S'hi vol retre homenatge a Guillem d’Efak i s'hi vol promoure la unitat de la llengua catalana i la cohesió social mitjançant l’idioma.
D’artistes convidats, n’hi ha un bon grapat que hi actuen sota la direcció artística d’Antoni Parera Fons:
*** Joan Pons
*** Joana Pons
*** Lloll Beltran
*** Cap.Pela
*** Joan Miquel Oliver
*** Joan Martorell
*** Capella Mallorquina
Es recomana que se’n reservi el lloc, adquirint amb antelació les entrades imprescindibles –al preu de 20 € cadascuna-, atenent les places limitades amb què compta l’Auditori de sa Màniga, a Cala Millor (Sant Llorenç des Cardassar).
Es tracta de la primera notificació que fa la nova Junta Directiva, escollida a l’Assemblea Extraordinària de Socis celebrada dia 29 de novembre,amb la qual s’adreça als socis de l’entitat.
Un equip de gent més reduït que l’anterior, però ben cohesionat i disposat a assumir els reptes que té l’entitat, que, com a principal objectiu s'ha marcat fer de l’OCB una eina útil per treballar a favor de la nostra llengua, de la nostra cultura, dels nostres drets com a poble i de la integració dels nouvinguts”.
Com s’assenyala a l’escrit de la Junta, ”És de vital importància que la nostra gestió estigui basada en la transparència, l’austeritat i l’eficàcia”.
Resulta particularment significativa, tenint presents determinats esdeveniments que es van repetint un dia i un altre al nostre entorn més immediat, que la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear vulgui aconseguir ”una OCB amb capacitat de resposta davant les agressions que pateix la llengua catalana, eficaç en la defensa i promoció de la llengua i la cultura pròpies de les Balears".
Per aconseguir-ho, es vol definir un nou model d'entitat, amb més serveis per als socis i les delegacions territorials, més obert als nous mallorquins i preparat per afrontar els nous reptes de la Mallorca del tercer mil•lenni.
Un cop assenyalades les prioritats d’actuació pels primers mesos de gestió amb els quals s’ha d’enfrontar la nova Junta Directiva, es reconeix que la responsabilitat assumida és molta i que l’OCB no es pot permetre estar més temps paralitzada o amb un funcionament ralentitzat.
Però també es veu com una entitat viva, dinàmica i formada pel bo i millor de la ciutadania mallorquina.
S’espera que, amb el suport d’aquesta ciutadania, s’aconseguirà fer que l’OCB, com a vertader cor del nostre país, torni a bategar amb força i a irradiar la il•lusió necessària per posar el nostre poble en moviment.
La primera gran prova de foc, ja l'ha de superar aquesta nova Junta Directiva, amb la mateixa organització i celebració d’aquesta XIX Gala Premis 31 de Desembre.
Als ulls de certa gent, ja comença a mostrar les seves grans dosis d'agosarada valentia, quan s'atreveix a fer-hi front, tot i comptar amb un període de temps tan curt: 14 dies laborables!
Coratge i endavant!
cebramcat | 11 Desembre, 2005 10:25 |
Som un ciutadà indignat, pel tracte vexatori que una colla de policies espanyols han infligit a una ciutadana mallorquina, pel simple fet que s’hi volia expressar en català, en plena via pública de Palma.
Fa bé aquesta valenta dona, en denunciar-los públicament, amb tots els mitjans que facin falta, per tal d’evitar que es tornin a repetir d’altres casos com el que li ha passat a ella.
No és de rebut que, en aquestes alçades del segle XXI, en plena construcció europea, hàgim de romandre subjectes a tractaments tan impropis d’una policia que vol ser democràtica, com el que ha rebut aquesta veïna, membre de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnats del Camp Rodó.
Com que consider que es tracta d’un vertader atac frontal al dret que té d’usar la llengua catalana sempre que vulgui, sobretot si es tracta de fer-ho amb funcionaris públics, vull encoratjar-la a posar el cas en mans de la justícia, perquè determini si ha estat correcta o no la seva actuació, i si ha estat correcta o no l’actitud adoptada per uns efectius de la policia espanyola que l’han duita a Comissaria, vés a saber tu per què!
És lamentable que, en una Mallorca que pretén ser mirall mediterrani, pont de mar blava democràtic, entre el nord d’Àfrica i el Sud d’Europa, hi hagi una dona que s’hagi sentit maltractada, com si fos una delinqüent, com una ciutadana que no pot anar tranquil•lament pel carrer, expressant-se educadament en la llengua que ha après dels pares i padrins.
Aquesta colla de policies, al meu mode de veure, no solament no tenen cap dret a bravejar d’infringir les lleis i normes vigents sobre seguretat ciutadana, conduint el vehicle de forma temerària, a gran velocitat per carrers cèntrics de Palma, sinó que tampoc no tenen cap dret ni un a fer ostentació de tractar amb menyspreu i prepotència una ciutadania, que no fa res més que adreçar-los la paraula en català.
És de lloar l’actitud adoptada per Joana Estarellas i Dolç, qui, després d’haver-s’ho pensat molt, ha reflexionat sobre els fets i els ha volgut denunciar davant l’opinió pública i les autoritats; veient que s’ha arribat a un punt en què resulta del tot inacceptable que se la consideri i tracti com una delinqüent pel simple fet de parlar en català.
No hi ha dret que se’ns tracti d’aquesta manera, a la gent que volem parlar en català a Mallorca!
Tenim lleis al nostre favor.
Les autoritats s’hi han d’implicar amb molta més fermesa.
No pot ser que hàgim de suportar tanta humiliació.
En aquestes alçades del segle XXI, ja no hi val que se’ns digui que, com que són uns efectius joves que venen d’Andalusia i no saben ni entenen el català, s’ha de ser comprensiu amb ells i se’ls ha d’entendre: parlant-hi en castellà!
N’hi ha que ja n’estan farts, d’haver d’anar girant la llengua cada dos per tres, i que ja no els dóna la gana deixar de parlar la llengua que els han ensenyat, pares, mares, padrins i padrines...
S’estimen més reclamar que l’aprenguin els funcionaris públics espanyols, abans de venir a guanyar-se les sopes a Mallorca!
En el cas de Joana Estarellas, es veu ben clar que ha pres la decisió de denunciar-ho públicament, no tant per una qüestió de caire polític, tècnic o administratiu, sinó per simples raons sentimentals.
Es tracta d’aquest sentiment profund que de cada vegada es va fent més intens dins ella i que la duu a estimar-se aquesta llengua de bon de veres.
Na Joana esdevé una d’aquelles persones que s’han tornat incapaceas d’acceptar passivament que se’ls impedeixi d’usar la seva llengua pròpia, la llengua catalana.
Enhorabona.
Coratge i endavant.
Cecili Buele i Ramis
Ciutadà de Palma
L’ús cívic de la llengua catalana a Mallorca posa de relleu un molt baix nivell democràtic en el comportament policial espanyol
És el cas d’aquesta ciutadana que treballa com a funcionària de carrera a l’Institut Balear d’Estadística.
Els fets succeeixen entre les 12:30 i les 13:30 de dilluns, dia 5 de desembre de 2005.
Mentre la ciutadana circula pel carrer de Sant Llorenç, del Puig de Sant Pere, s’adona que un cotxe s’hi acosta a gran velocitat.
Intenta recriminar el conductor, fent-li veure que no pot transitar d’una manera tan temerària per una via tan estreta...
Quan el vehicle és a la seva alçada, la ciutadana se’n dóna compte que es tracta d’un vehicle de la policia espanyola.
En baixen els dos ocupants, que hi adopten una actitud força agressiva i prepotent.
La ciutadana els diu, en català, que no hi poden circular tan veloçment.
Totd’una l’escometen amb aquestes:
- No he entendido ni una sola palabra de lo que acaba de decir. Hábleme en español.
La ciutadana reconeix que en aquell moment, en lloc d’actuar amb el cap fred, pren la decisió de reaccionar amb el cor i s’afanya a continuar expressant-se en català.
Insisteix al policia més vehement que allò no són maneres de conduir un cotxe per un carrer tan estret:
- Y usted qué sabe la prisa que tenemos! – li escomet el policia (que, pel que es veu, l’ha entesa perfectament!)
La situació es va desbordant en contra de la ciutadana, davant del fet que no vol canviar de llengua i de dir-hi que, si és cert que tenen tanta pressa, per què no usen la sirena...
- No le entiendo nada... – li diu el policia-.
Insisteix la ciutadana i li diu que està usant una de les llengües oficials d’aquesta comunitat autònoma...
En aquell moment, el policia li diu:
- Identifíquese
Ja hem ballat! Pensa la ciutadana.
Resulta que ha sortit un moment del seu lloc de treball, que és l’Institut Balear d’Estadística, on fa feina com a funcionària...
- Que se identifique, sáqueme su carnet de identidad.
Li explica la ciutadana que ha deixat un momentet el lloc de feina on té tota la seva documentació, que els pot acompanyar perquè comprovin que són certes les seves paraules, que no es troba gaire lluny d’allà on són...
- Si no me entrega su documentació, tendré que conducirla a Comisaría!
Sorpresa i astorada davant tot allò que li estava passant, la ciutadana insisteix que pot anar a cercar la documentació a l’oficina on treballa...
- Suba al coche!
La ciutadana és conduïda a la Comissaria del carrer Ruiz de Alda.
En pujar les escales, els demana on la duen.
La porten a una oficina, on, romanent dreta tot el temps, han d’omplir un formulari amb les dades relatives a qui és ella, quin nom té, quins llinatges, el nom del pare i de la mare, el domicili...
Quan la ciutadana els continua responent en català, el policia se’n riu de les expressions que amolla i en fa befa.
És el cas de quan li dóna la data del 18 de febrer...:
- Febrero, he entendido, y qué mas?
Un cop emplenat el formulari, la trauen fora de l’oficina i l’obliguen a entrar dins d’una altra habitació, on la fiquen i la hi tanquen, romanent-hi tota sola sense rebre cap casta d’explicació.
S’hi sent tan humiliada que no pot evitar d’esclatar i posar-se a plorar...
- Ahora vuelvo –li diu el policia, en tancar la porta.
La dura i crua experiència d’haver hagut de passar per la Comissaria de Policia, fa veure a aquesta ciutadana que l’actitud de tota la gent que hi treballa és tremenda.
Qualcú s’ofereix a fer-li de traductor del català al castellà...
Se li diu que ha de continuar romanent a l’habitació tancada...
Se l’emporten davant d’un altre senyor, que en coll de camisa adopta actituds cíniques, encollonant-se de la llengua, de la ciutadana, de les plorades que ha fet, dels nervis que la traïcionen, del nom de son pare i de sa mare, etc.
Li recorden i insisteixen que no pot anar sense documentació... que ells no fan altra cosa que obrir les diligències que els pertoca fer com a mantenidors de l’ordre...
El que més colpeix la ciutadana és que se li diu que, efectivament, han estat comprovades totes les dades referides a la seva persona i que s’ha pogut apreciar que no té antecedents!!!
Cosa que li fa veure que, efectivament, sospitaven que es podia tractar d’una vulgar delinqüent!!!!!
cebramcat | 10 Desembre, 2005 10:24 |
Precisament el mateix dia que se celebra arreu del món el 57è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, surt a la llum pública una notícia referida a la conculcació, a Palma, d’un dret tan fonamental com és el d’usar la llengua pròpia en adreçar-se a funcionaris públics!
El Diari de Balears, en pàgines diverses, es fa ressò d’una agressió a la llengua catalana que ha patit una ciutadana que denuncia el tracte d’agents de la Policia espanyola per parlar-los en català.
Joana Estarellas Dolç afirma que es va sentir humiliada pels agents i que, finalment, es va veure forçada a haver de girar la llengua perquè “quan els vaig dir els noms de ma mare i mon pare en català se’n rigueren i ja no vaig tenir paciència per no haver de girar”.
La nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, reaccionant amb tota celeritat, s’ha solidaritzat amb aquesta ciutadana, oferint-li assessorament i demanant al Delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, senyor Ramon Socias que investigui el cas, sancioni els agents i aturi definitivament les discriminacions als catalanoparlants.
Si els agents de la Policia espanyola, que s’emportaren en el seu cotxe Joana Estarellas fins a la Comissaria, haguessin dedicat una mica de temps a esbrinar quina persona tenien davant, a més de detectar-hi que no comptava amb cap antecedent policial -com li varen dir-, també s'haguessin adonat i haguessin pogut arribar a la conclusió que es tractava d’una dona mallorquina, normal i corrent, senzilla, feinera, amant del país, de la gent que hi viu i de la llengua pròpia que s'hi parla:
*** que cada dia se'n va a treballar com a funcionària de carrera a l’Administració autonòmica;
*** que viu en una de les barriades perifèriques més populoses de Palma;
*** que, des de fa anys, és membre actiu i dinàmic de l’Associació de Veïns del Camp Rodó, una entitat que des de fa més de tres dècades seguides s’afanya, en la mesura de les seves possibilitats, a conjugar convivència cívica i respecte a la llengua pròpia del país;
*** que a l’organigrama de l’Institut Balear d’Estadística, la funcionària Joana Estarellas Dols hi figura com a cap de Negociat II;
*** que fa part de l’Equip Administratiu del Comitè Organitzador del I Congrés d’Economia de les Illes Balears;
*** que és llicenciada en dret; etc.
Amb una paraula, que si una ciutadana d'aquestes característiques tan positives per a la convivència cívica rep un tracte tan agressiu i prepotent per part de determinats membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat espanyol ¿què se n'ha de pensar, de tot plegat? ¿què s'hi pot fer? ¿què cal fer-hi?
D'altres enllaços sobre aquest assumpte
Violacions del dret humà a expressar-se en català, a MallorcaDefensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |