cebramcat | 06 Desembre, 2005 23:04 |
Hi ha molta mala llet en aquest món!
I Mallorca no n'és cap excepció.
Un dels pocs indrets del planeta Terra on encara hi ha gent que parla, -i que vol continuar parlant-, en català, rep bufetades de totes castes, de per totes bandes i per tots els vents, un dia sí i un altre també.
Fins i tot s'hi constata diàriament que n'hi ha molts que en lloc de donar llum hi donen molt de fum
Una de les proves més evidents d'aquesta situació lamentable es dóna, una vegada i una altra, en el tractament nefast que fan certs policies espanyols que arriben a les nostres costes a guanyar-se les sopes.
Són una gent que no sap, que ignora, que desconeix o que no té cap interès ni un a saber que, aquí, a l'illa de Mallorca -com en altres indrets del planeta Terra- parlam una llengua que allà, a Andalusia, Castella, Extremadura, la Manxa o la Rioja no ha existit mai: la llengua catalana, la més antiga de les llengües romàniques que encara perduren al nostre entorn.
I que aquí això és així, gràcies precisament a la transmissió oral que les nostres generacions avantpassades han sabut fer, fins als nostres dies, tot i els obstacles i les dificultats que pretenien barrar-li el pas des de Ponent.
Molt més greu, emperò, resulta la situació quan es constata que aquests joves forasters, aquests funcionaris públics forasters, aquesta gent venguda de fora a guanyar-se les sopes en aquesta illa, en lloc de prendre's seriosament la seva tasca, respectant en tot moment la ciutadania que els paga i alimenta, la que hi col·labora, la que els accepta, la que els respecta, la que roman a les seves ordres, la que segueix les seves indicacions, la que els tracta educadament i cívicament, en lloc de respectar aquesta ciutadania de Mallorca, en sentir que aquesta parla clar i català, arriben a perdre les formes i adopten actituds que molt poc tenen a veure amb les que ha de mostrar sempre i en tot moment la policia democràtica que el segle XXI reclama per a tot Europa.
És clar i evident que els principals responsables d'aquestes malifetes no són ells, precisament.
Els que n'han d'assumir la màxima responsabilitat són els seus superiors jeràrquics. Per això n'esdevenen caps, i mantenen altres sous!
Amb el text de la Declaració Universal dels Drets Humans a les mans, amb el text del Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, amb el text de la Constitució espanyola, amb el text de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears, es veu que no n'hi ha prou, perquè certs membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat espanyol es comportin envers la ciutadania mallorquina amb el respecte democràtic que aquesta es mereix.
I més, si es tracta d'atendre-la quan aquesta fa una cosa tan poc lletja, tan bella i enriquidora, com és ara recórrer al dret legítim d'usar la seva única llengua pròpia, la llengua catalana.
Els màxims responsables, en aquest cas, no són altres que els seus superiors jeràrquics, els que els hi envien sense cap casta de preparació prèvia, sense les municions adequades, sense els coneixements pertinents, sense la cultura cívica mínimament necessària.
Per això farà molt bé la ciutadania d'aquestes illes nostres, si a títol individual o col·lectiu, com a persona particular o com a entitat jurídica, no es cansa de reclamar dels poders públics democràticament establerts el compliment estricte de la legislació vigent i el respecte escrupolós a l'exercici dels drets, guanyats amb tant d'esforç i tanta lluita democràtica durant tants d'anys.
Cecili Buele i Ramis
cebramcat | 04 Desembre, 2005 09:18 |
La Direcció General de Política Lingüística no compleix els deures, segons es desprèn d'una lectura atenta de l'article d'opinió Ja ha dimitit que publica Jaume Corbera al Diari de Balears, diumenge dia 4 de desembre.
Al front d'aquest organisme del Govern, adscrit a la Conselleria d’Educació i Cultura, que té encomanada la tasca d’orientar la política lingüística a les Illes Balears i Pitiüses, des de fa més de dos anys s'hi troba el Sr. Miquel Melià.
La crítica que se li fa no deixa de ser ben dura.
Després de fer-hi una repassada general a la pàgina web de la Direcció General esmentada, 'tot de gran transcendència social per a la llengua catalana', com afirma l'autor, 'amb tot això, es veu que ha fet un gran esforç de planificació de política lingüística orientada, naturalment, a la normalització de la llengua catalana... S'hi ha romput les banyes, en el disseny d'aquestes grans línies d'actuació..."
Al final de l'escrit, entre d'altres reclams, n'hi figura un que diu:
“Vist que mai hi ha reacció de la Direcció General de Política Lingüística a cap dels reiterats atacs o menyspreus a la llengua catalana, hem de concloure que el sr. Miquel Melià ja ha dimitit (i deu fer temps) les seves funcions, la qual cosa li alab. Ara només falta que també dimiteixi el sou que li pagam tots els contribuents encara que només sigui per demostrar que encara li queda una mica de vergonya”.
S'ho paga llegir amb deteniment el contengut de tot aquest article.
Si més no, reflecteix l'opinió d'un ampli sector de la població illenca, força interessat a mantenir ben viu l'ús normal de la llengua catalana als nostres territoris.
Hom pot comprovar que, si hi manquen ganes fermes de construir uns Països Catalans cada cop més consolidats i enfortits dins l'Europa dels pobles i les nacions que la conformen, l'atenció que es dispensi a la llengua catalana pròpia, no s'escaparà de ser minsa i esquifida... malgrat manifestacions externes d'aparents bones intencions en sentit contrari...
És clar que, mentre destacats representants del Govern de les Illes Balears bravegen d'anar a manifestar-se pels carrers i places de Madrid -amb l'excusa de la Constitució espanyola- contra la mera possibilitat que existeixin i sien reconeguts aquests Països Catalans... ben poqueta cosa se'n podrà esperar, que vagi una mica més enllà...
cebramcat | 30 Novembre, 2005 10:15 |
Amb una participació de sòcies i socis de l’Obra Cultural Balear que supera qualsevol de les previsions més optimistes, la Sala d’Actes de l’Estudi General Lul•lià, a Palma, s’omple de gom amb persones de totes les edats i condicions que volen donar suport a la candidatura Més per l’Obra, l’única que es presenta, atenent la convocatòria efectuada temps enrere.
Amb data 7 d’octubre, Ferran Gomila, del Comitè de Direcció, comunica en nom de la Junta Directiva de l’entitat que aquesta ha pres l’acord de convocar Assemblea General Extraordinària de Socis amb la finalitat de procedir a les eleccions per renovar tots els càrrecs de la Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear.
Afirma, en acabar l’escrit, que ‘la transcendència d’aquesta Assemblea és de vital importància per a l’entitat. Esperam la vostra assistència’
I no és per manco. Es tracta d’elegir la Junta Directiva per al període 2005-2009, un cop s’hagin formalitzat i presentat les candidatures en el període establert.
D’acord amb els Estatuts, són electors i elegibles tots els socis majors d’edat que figurin en el cens oficial d’associats, tancats a 30 de setembre de 2005.
Un cop identificades les persones amb dret a vot, procedeixen a depositar-lo dins les urnes.
Atesa la concurrència nombrosa, el procés dura un parell d’hores.
Cap enllà les 10 de la nit, Ferran Gomila, en nom de la Mesa Electoral proclama els resultats de la votació:
Total de vots emesos 436 (434 vàlids i 2 nuls; 10 en blanc i 1 en contra).
Comunica també que els vots conjunts unitaris indiferenciats a la candidatura Més per l’Obra han estat 394. Cosa que representa el 93,14% dels vots emesos.
Individualment computats, els vots queden distribuïts d’aquesta forma:
• Jaume Mateu i Martí, president, 412 • Tomeu Martí i Florit, 410 • Josep M. Ferrà i Terrassa, 410 • Francesc Bellés i Ribot, 413 • Andreu Caballero i Romero, 406 • Maria Isabel Cerdó i Capellà, 412 • Esperança Mateu i Ramis, 409 • Josep Melià i Ques, 411 • Marc Ordinas i Llopis, 408 • Miquel Salvà i Bassa, 411 • Maria Del Mar Vives i Miró, 412
Perfil de les persones que formen la nova Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear
Jaume Mateu i Martí, president.
Administratiu.
Soci fundador del Col•lectiu Cultural Sitja de Bunyola, cooperant de Can Gazà, casal autogestionat d’exclosos socials malalts.
Ha publicat tres llibres de poemes: ‘Enderrocaments abissals’ (1984), ‘Botons de foc’ (1987) i ‘El color del diumenge’ (1995).
Com a prosista, és autor del relat ‘D’eben i mel’ (1986) i de les novel•les ‘La Pietà’ (2003) i ‘El balancí de la mare’ (2005).
Ha estat guardonat amb diversos premis literaris.
Tomeu Martí i Florit, vicepresident.
Promotor cultural. Escriptor i periodista.
Ha estat portaveu de la Crida a la Solidaritat, fundador de Joves de Mallorca per la Llengua, el Bloc Nacionalista d’Estudiants i Alternativa per Mallorca; militant de l’Ateneu 31-D, membre de la Junta Directiva del Grup Blanquerna i de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana.
Des de Son Sardina estant, ha treballat com a membre del consell de redacció de La Nau i El Mirall.
Josep M. Ferrà i Terrassa, secretari
Llicenciat en Dret. Assessor jurídic.
Ha estat director adjunt del Centre Social Flassaders de l’Ajuntament de Palma; director al centre d’esplai La Cadernera d’Esporles, del qual ha estat vicepresident; i president del Casal de Joves de Tramuntana.
És l’enllaç de l’OCB a Esporles i membre de l’executiva del Patronat de Cultura, Esports i Temps Lliurede l’Ajuntament d’Esporles.
Francesc Bellés i Ribot, tresorer
Diplomat en Treball Social.
És educador social i membre de la Junta Directiva del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears (CEESIB), amb seu a Palma.
Ha estat membre fundador d’Alternativa per Mallorca, voluntari de Joves de Mallorca per la Llengua, i és membre de la Plataforma Antimilitarista de Mallorca (PAM).
Andreu Caballero i Romero, vocal
Llicenciat en Filosofia.
És el president de la delegació d’Inca de l’Obra Cultural Balear.
Ha estat portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua
Maria Isabel Cerdó i Capellà, vocal
Llicenciada en Filologia Catalana. Diplomada en Magisteri.
Professora d’ensenyament secundari des del 1990. Actualment a l’IES Son Pacs a Palma.
Esperança Mateu i Ramis, vocal
Estudiant de Filologia Catalana.
Voluntària de Joves de Mallorca per la Llengua des de fa cinc anys. Actualment és portaveu d’aquesta entitat. Membre del consell de redacció de la revista ‘Es Castellet’ de Bunyola.
Josep Melià i Ques, vocal
Advocat.
Professor associat de Dret Administratiu a la UIB.
Ha estat membre de la Junta Directiva del Grup Blanquerna.
Cofundador de la Joventut Nacionalista de les Illes.
És columnista habitual del Diari de Balears que es publica en català a Palma, director de la revista El Mirall, autor de diversos llibres i col•laboracions sobre nacionalisme i identitat.
Marc Ordinas i Llopis, vocal
Programador informàtic.
Membre de Joves de Mallorca per la Llengua i d’Alternativa per Mallorca des de la seva fundació, ha participat en l’organització de gairebé totes les celebracions de l’Acampallengua, Correllengua i Diada per la Llengua.
És administrador de cibernautes.com, el primer sistema de blogs en català a Internet i que aconsegueix gran ressonància a Palma.
El 2004 va rebre el reconeixement de mèrits al Voluntariat Lingüístic de l’OCB.
Miquel Salvà i Bassa, vocal
Comptable.
Titulat en Administració de Sistemes Informàtics. Forma part de la Junta Gestora de la Delegació de l’OCB a Santa Margalida.
És membre de lavila.org (entitat que promou les tecnologies de la informació i les activitats socials), l’Associació de Margalidans Agermanats i la Confraria els Amics del Vi de Santa Margalida.
Maria del Mar Vives i Miró, vocal
Llicenciada en química.
Professora d’ensenyament secundari, ha estat secretària d’Organització i tresorera del Sindicat Estudiantil BEI-CEPC a la UIB, pel qual ha representat els estudiants al Departament de Química i el Claustre d’aquesta universitat, amb seu a Palma.
Ha desenvolupat tasques diverses de voluntariat al GOB
Des d'aquest bloc, que intenta difondre iniciatives tendents a promoure l'ús normal de la llengua catalana en l'àmbit de les Illes Balears i Pitiüses, i arreu del món, desitjam un bon futur per a l'Obra Cultural Balear i enriquidores aportacions per part de la nova Junta Directiva.
Llegint detengudament el contengut del Programa, hom s'adona que pretén de ser ambiciós. No és per manco.
Sobretot, en relació amb dos àmbits d'actuació ben concrets:
Al nivell intern, l'increment considerable del nombre de socis i de més canals transparents d'informació cap al col·lectiu;
De cara a l'exterior, intensificar les actuacions públiques en defensa del dret a l'ús normal de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida ciutadana.
cebramcat | 27 Novembre, 2005 19:08 |
“Més per l’Obra”, la candidatura que es presenta enguany per integrar la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, és formada per 11 persones.
Si hom es fixa en les dades que es fan públiques, pot comprovar que s’hi acaramullen un bon munt de característiques, ben singulars, que permeten besllumar un canvi considerable en l’orientació, la pràctica i les maneres de fer d’una entitat tan emblemàtica com és ara l’Obra Cultural Balear:
1. Titulacions acadèmiques:
* Llicenciatures:
--- en Dret
--- en Filologia Catalana
--- en Filosofia
--- en Química
* Diplomatures:
--- en Magisteri
--- en Treball Social
* Altres:
--- Administració general
--- Administració de sistemes informàtics
--- Programació informàtica
2. Entitats i associacions que, d’una manera o una altra, s’hi relacionen:
* Alternativa per Mallorca
* Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana
* Associació Margalidans Agermanats
* Ateneu 31-D
* BEI-CEPC
* Bloc Nacionalista d’Estudiants
* Can Gazà
* Casal de Joves de Tramuntana
* Centre d’Esplai la Cadernera d’Esporles
* Centre Social Flassaders
* Col•lectiu Cultural Sitja de Bunyola
* Col•legi d’Educadores i Educadors Socials
* Crida a la Solidaritat
* Diari de Balears
* Confraria dels Amics del Vi de Santa Margalida
* GOB
* Grup Blanquerna
* Institut d’Ensenyament Secundari Son Pacs
* Joventut Nacionalista de les Illes
* Joves de Mallorca per la Llengua
* lavila.org de Santa Margalida
* OCB (delegacions locals d’Esporles, Inca, Santa Margalida)
* Patronat de Cultura, Esports i Temps Lliure d’Esporles
* Plataforma Antimilitarista de Mallorca (PAM)
* Revista ‘El Mirall’
* Revista ‘Es Castellet’ de Bunyola
* Revista ‘La Nau’
* UIB
3.Professions
* Assessoria jurídica
* Comptabilitat
* Educació social
* Estudis universitaris
* Periodisme
* Professorat d’ensenyament secundari
* Professorat d’ensenyament universitari
4. Procedència territorial
--- Bunyola
--- Esporles
--- Inca
--- Palma
--- Santa Margalida
--- Son Sardina
cebramcat | 27 Novembre, 2005 12:44 |
Tots els darrers diumenges de cada mes, com es pot veure el 27 de novembre de 2005, la Casa Catalana de Mallorca organitza al Passeig Marítim de Palma una ballada de sardanes.
S'hi convida tota la gent que vulgui participar-hi.
És una activitat, cultural i lúdica, que tradicionalment realitza aquesta entitat, des de molts anys enrere.
La recentment elegida Junta Directiva de l’entitat, que presideix a l’actualitat Núria Dalmau, continua amb aquesta activitat festiva que, tot i l’aire fresc regnant aquest matí, arreplega gent desitjosa de fer-hi una ballada.
Enric de la Calle i Jauset, jove membre de la nova Junta Directiva, hi ofereix la informació que se li demana, mentre la cobla es posa a fer sonar la música característica...
cebramcat | 26 Novembre, 2005 10:01 |
L’Obra Cultural Balear, entitat cívica i cultural, és una veritable ONG de la llengua catalana.
Capdavantera i de gran influència a les Balears, es crea a Palma l'any 1962 per iniciativa de Francesc de Borja Moll.
En duu ben marcat l’objectiu: promoure la llengua i la cultura catalanes a l’àmbit de les Illes Balears i Pitiüses..
Quatre dècades després, continua amb la mateixa tasca de propugnar el reconeixement dels drets que acompanyen el fet de ser un poble amb personalitat pròpia.
Compta amb uns 2.500 socis.
Té delegacions a 22 pobles de Mallorca, que editen 17 publicacions de Premsa Forana amb 10.000 exemplars mensuals.
Publica la revista cultural mensual "El Mirall" i un "Full Informatiu".
L'any 1985 crea l'Associació Voltor, que promou i gestiona la recepció a les Balears d'emissores institucionals de ràdio i televisió en llengua catalana: TV3, Canal 33, Canal 9, Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació i Ràdio Associació de Catalunya.
D'acord amb els Estatuts de l'Associació, l'Obra Cultural Balear és una entitat sense afany de lucre, constituïda l'any 1962, amb el fi primordial de defensar i promoure la llengua i la cultura catalana i la identitat nacional dels pobles de les Illes Balears (art. 1).
D'entre les finalitats que té l'OCB, se'n poden remarcar aquestes (art. 4):
Dimarts, dia 29 de novembre, a les 19:30 hores, a la Sala Magna de l’Estudi General Lul•lià de Palma, hi és convocada l’Assemblea General de Socis que ha d’elegir els membres de la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear.
S’hi presenta la candidatura conjunta Més per l’Obra encapçalada per Jaume Mateu i Martí , amb un Programa força engrescador que, així com ja ha rebut fortes crítiques, també ja ha obtengut molts i molt valuosos suports provinent d'àmbits ben diversos.
“Més per l’Obra”, la candidatura que es presenta enguany per integrar la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, és formada per aquestes 11 persones:
Jaume Mateu i Martí, president.
Tomeu Martí i Florit, vicepresident.
Josep M. Ferrà i Terrassa, secretari
Francesc Bellés i Ribot, tresorer
Andreu Caballero i Romero, vocal
Maria Isabel Cerdó i Capellà, vocal
Esperança Mateu i Ramis, vocal
Josep Melià i Ques, vocal
Marc Ordinas i Llopis, vocal
Miquel Salvà i Bassa, vocal
Maria del Mar Vives i Miró, vocal
cebramcat | 24 Novembre, 2005 11:49 |
L'associació cultural sense afany de lucre Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, des de fa un lustre, treballa intensament en la promoció i ús de la llengua catalana a Mallorca.
Molt ben dirigida per Carme Sánchez i Rubí, l’entitat amb seu al carrer de Julià Àlvarez, 7, baixos, de Palma, té com a finalitat engegar i gestionar qualsevol tipus d’activitat en el camp de l’aprenentatge, ensenyament, assessorament i dinamització, que contribueixi a incrementar el coneixement i l’ús de la llengua catalana, i a millorar el coneixement de la cultura pròpia de les Illes Balears.
Paraula es registra com associació l’any 2000.
D’aleshores ençà, ha realitzat tasques tan remarcables com aquestes:
Paraula, Centre de Serveis Lingüístics vol intensificar el treball de promoure, difondre i ensenyar la llengua catalana, i la cultura de els Illes Balears que li és associada, a amplis sectors de la població immigrada que, en aquests darrers anys ha arribat a Mallorca.
En aquest sentit, ha elaborat projectes que faciliten la integració de la població immigrant. S’hi inclouen actuacions molt diverses de formació i de dinamització, i la participació d’institucions públiques en el finançament d’aquests projectes.
És clar que projectes tan ambiciosos com aquests fan imprescindible la destinació de recursos econòmics, materials i humans, tant per part de les diverses institucions públiques, com d’empreses privades i associacions o entitats no governamentals.
Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, també s’afanya a inserir-se en la xarxa de projectes europeus que, orientats a la protecció i defensa de les llengües minoritzades, cal que siguin aplicats de manera urgent i intensa en una illa com Mallorca.
La llengua catalana, que li és pròpia, s’hi veu greument mancada de protecció a l’hora que s’ha d’enfrontar amb l’arribada d’altres llengües que poden arribar a ofegar-la, si no s’hi apliquen els remeis que s’hi precisen.
Resulta del tot incomprensible que entitats com Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, que des de l’any 2000 es dedica a gestionar serveis amb la finalitat d’impulsar la normalització lingüística del català i la difusió de la cultura a tots els àmbits de la societat, no obtenguin tot el suport institucional que precisen per desenvolupar una tasca com aquesta.
Compta amb un equip de llicenciats en Filologia Catalana capaç de dissenyar i gestionar tot tipus de projecte en aquest àmbit.
Cal desitjar-los que continuïn en la tasca iniciada fa cinc anys i que no afluixin gens ni mica en aquesta dedicació professional que, si no a la curta, sí a la llarga, ha d’esdevenir ben profitosa per al país i per a la gent que hi viu i que s’hi comunica, naturalment en català.
cebramcat | 18 Novembre, 2005 10:00 |
Si hom para esment a les accions de govern en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, de bon començament es besllumen tres àmbits primordials d’incidència institucional, des d’on se’n promouen accions diverses: el Govern, els consells (de Mallorca, de Menorca i d’ Eivissa i Formentera) i els ajuntaments (53 a Mallorca, 8 a Menorca, 5 a Eivissa i 1 a Formentera).
Quant a les actuacions del Govern de les Illes Balears, s’hi poden assenyalar quatre òrgans més directament implicats:
* Conselleria d’Educació i Cultura:
Direcció General de Política Lingüística
Servei d’Ensenyament del Català
* IEB. Institut d’Estudis Baleàrics
* IB3. Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears
* UIB. Universitat de les Illes Balears
1. LA DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
És l’organisme del Govern, adscrit a la Conselleria d’Educació i Cultura que té encomanada la tasca d’orientar la política lingüística a les Illes Balears i Pitiüses, sobretot, mitjançant el COFUC (Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears).
1. El COFUC és un dels organismes, que es dedica a fomentar l’ús de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses i a projectar-ne cap a l’exterior la cultura que hi és associada.
Ho fa en tres grans àrees:
1.1 - Primera àrea: Assessorament i informació
A través del PICat (Punt d’Informació sobre la Llengua Catalana), ofereix serveis públics diversos amb l'objectiu de resoldre qualsevol qüestió relacionada amb la llengua catalana a les Illes Balears.
En el PICat també hi participen el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca, el Consell d'Eivissa i Formentera i l'Ajuntament de Palma.
Els serveis més usuals que el PICat pot oferir són:
Assessorament lingüístic, Servei de correcció de texts, Informació sobre traducció, Informació sobre els cursos per a adults que s’ofereixen a les Illes Balears, Informació sobre drets lingüístics, Informació sobre tràmits administratius.
A banda d’aquests serveis més habituals, el PICat també n’ofereix d’altres: dades sobre la llengua catalana, recursos diversos, activitats...
Una altra de les accions que realitza el COFUC és la
CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS I AJUTS per donar suport a la promoció de la cultura de les Illes Balears a l'exterior i entre illes.
Tant es destinen a empreses culturals, artistes i intèrprets professionals, com a creadors, intèrprets, entitats i associacions sense ànim de lucre.
1.2 - Segona àrea: Ensenyament i Dinamització lingüística.
1.2.1 Hi esdevé rellevant la tasca d’assenyalar Llocs i recursos per aprendre català, de manera que tothom que vulgui pugui accedir amb facilitat a l’ensenyament reglat, els centres i punts d'autoaprenentatge , els cursos de català, el material accessible a través d'Internet, el material en suport informàtic, i d’altres recursos lingüístics que poden trobar-se a Internet .
1.2.2 L’organització de Cursos de llengua catalana hi té un pes considerable.
El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC) organitza Cursos de Llengua Catalana que poden ser intensius o no intensius, adreçats a no catalanoparlants (nivell inicial), i també als nivells elemental, mitjà i superior.
Poden adoptar la modalitat de:
- Cursos presencials, que es basen en l’assistència de l’alumne a classe.
- Cursos semipresencials, que combinen l’autoformació de l’aprenent, els materials d’autoaprenentatge, l’assessorament d’un tutor i l’assistència a sessions presencials (40% al centre i 60% a casa).
- Cursos a distància, que es basen en l’autoformació de l’aprenent, combinant l’assessorament tutorial i l’assistència a sessions presencials.
1.2.3 El COFUC també organitza Cursos de català per a estrangers, que, al nivell I, s’adrecen a persones estrangeres que tenen coneixements nuls o molt escassos de la llengua catalana; i al nivell II, a persones estrangeres amb coneixements mínims de català.
1.2.4 El PROGRAMA D'ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA (PELC) és una altra de les eines didàctiques que s’ha dissenyat específicament per a l’aprenentatge del català a través d’internet.
Inclou teoria i exercicis autocorrectius dels nivells elemental, mitjà i superior.
1.2.5
VIURE A LES ILLES BALEARS és un vocabulari amb imatges que té com a objectiu facilitar l'apropament a la llengua catalana de la gent que arriba a les Illes Balears i Pitiüses, originària d’altres indrets del planeta.
S'hi volen facilitar vies suficients d'aproximació la realitat social, cultural i lingüística de les illes perquè se les puguin conèixer tal com són i s'hi puguin integrar tan aviat com sigui possible.
1.2.6
Els CENTRES D’AUTOAPRENENTATGE DE LLENGUA CATALANA són espais dotats de mitjans i materials per facilitar l’aprenentatge individualitzat del català, ajustant-se a les necessitats i al ritme personal de cada aprenent, que hi pot assistir quan vol i el temps que vol durant la franja horària de cada centre.
L’aprenent té a la seva disposició els mitjans d’aprenentatge (ordinadors, magnetòfons, vídeo...) i els materials (fitxes, llibres, jocs, programes...) per treballar l’expressió oral i l’expressió escrita. També pot participar en les sessions de conversa. A més, l’assessor del centre l’ajuda a planificar l’aprenentatge.
S’hi poden matricular persones majors de 16 anys.
1.2.7 El MENÚ A LA CARTA és un servei del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears que permet elaborar cartes de restaurant en català i afegir-hi la traducció a cinc llengües més.
Si s'hi vol accedir per primer cop, s'ha de seleccionar el botó d'usuari nou i emplenar el formulari.
Si ja s'hi ha donat d'alta, s'ha d'escriure el nom d'usuari i la contrasenya.
1.3 - Tercera àrea: Dinamització, intercanvi i projecció exterior
1.3.1
El CINEMA EN CATALÀ A LES ILLES BALEARS és una de les promocions organitzades per la Direcció General de Política Lingüística, i consisteix a fer projeccions matinals de cinema en català per als centres educatius.
A la pàgina cofinançada per la Conselleria d’Educació i Cultura es fa pública la cartellera convidant tothom a anar al cinema en català.
Mitjançant una
Resolució del conseller d’Educació i Cultura, president del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, del mes de gener de 2005, es convoquen ajuts per donar suport a la projecció de pel•lícules en llengua catalana.
S’hi ofereixen incentius per impulsar l’estrena i la projecció de pel•lícules en català, mitjançant l’establiment d’una sèrie d’ajudes que s’inclouen dins l’activitat de foment que duu a terme el COFUC, a fi de garantir als ciutadans la possibilitat de gaudir d’una oferta de pel•lícules en llengua catalana en la programació comercial i perquè els centres escolars puguin programar-ne l’assistència a sessions específiques, com una manera més de facilitat l’aprenentatge de la llengua catalana.
1.3.2 L’ESCOLA DE LECTURA és un programa de foment de la lectura del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.
El programa posa a l'abast dels centres educatius les MALETES LITERÀRIES ITINERANTS , uns materials que volen ser eines per incentivar l'adquisició i la consolidació de l'hàbit lector i de les habilitats lingüístiques i, en definitiva, per a la didàctica de la llengua i la literatura catalanes.
Els destinataris d'Escola de lectura són tots els infants matriculats a centres educatius públics, concertats i privats de les Illes Balears, des de l'educació infantil fins a l'educació secundària obligatòria.
1.3.3 LA BIBLIOTECA VIRTUAL DE RONDALLES MALLORQUINES I EIVISSENQUES.
Rondalles mallorquines
La Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines és un projecte que s'ha tirat endavant gràcies a la col•laboració entre la Universitat de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i l'Editorial Moll.
És un conjunt de recursos i serveis que han estat organitzats perquè sigui possible consultar-los a través d'Internet. La Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines conté totes les rondalles de mossèn Antoni Maria Alcover que surten als tres primers toms de l'Aplec de Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó en l'edició a cura de Josep A. Grimalt amb la col•laboració de Jaume Guiscafrè.
Rondalles eivissenques
El recopilador per excel•lència de les rondalles eivissenques és Joan Castelló Guasch i l’activitat rondallística és també el nucli principal de la seua feina; són un centenar llarg de rondalles les replegades.
Després de cinc aplecs realitzats amb anterioritat, s’hi fa públic aquest, fruit dels darrers anys de la seua vida, que són literàriament parlant els més fructífers.
L’interès que Castelló sent vers les rondalles i el folklore en general es desperta de molt jove al llegir els treballs costumistes d’Isidor Macabich.
1.3.4
LA CARPETA D’ACOLLIDA ESCOLAR conté un munt d’informació relacionada amb aspectes diversos –educatius, culturals i lingüístics- com són ara: el sistema educatiu de la comunitat autònoma, l’origen i la història de la llengua catalana, els recursos disponibles per aprendre-la, etc.
Encapçala la documentació la carta que, en nom del Govern de les Illes Balears, signa i adreça el conseller d’Educació i Cultura als pares i mares d’alumnes nous que s’incorporen al sistema educatiu, oferint-los el suport perquè hi esdevengui positiva.
Incorpora una sèrie de documents sobre el català llengua d’Europa; la reproducció de 365 frases bàsiques en llengua catalana, de manera que se n’aprengui cada dia una més; afegeix un ample dossier sobre el sistema educatiu, les oficines d’escolarització, algunes generalitats sobre l’ensenyament obligatori, el postobligatori, o l’escolarització en general.
1.3.5 ACTUACIONS DEL GOVERN EN EL MÓN COMERCIAL
Edició de cartells de rebaixes. Campanya d'estiu 2005
La Direcció General de Política Lingüística edita dos models i reedita altres dos dels diferents cartells que es distribueixen gratuïtament als comerços i als ajuntaments de les Illes Balears. Se'n distribueixen uns 20.000 exemplars.
Els cartells han estat dissenyats per l'equip dinamitzador de la Direcció General.
Edició de cartells de rebaixes. Campanya d'hivern 2005
La Direcció General de Política Lingüística reedita dos models diferents de cartells que es distribueixen gratuïtament als comerços i als ajuntaments de les Illes Balears. Se'n distribueixen uns 12.000 exemplars.
Els cartells han estat dissenyats per l'equip dinamitzador de la Direcció General.
Cartes del reis d'Orient 2005
La Direcció General de Política Lingüística duu a terme l’activitat Carta als Reis d’Orient, especialment adreçada als infants de 6 a 8 anys. Entre totes les cartes rebudes es fa un sorteig i s’assignen uns premis. En queden excloses les que no estiguin escrites en català. També es premia amb material didàctic la classe de l’alumne que hagi resultat guanyador.
1.3.6 AJUTS DEL GOVERN A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL
Mitjançant convenis bilaterals de cooperació, signats pel conseller i pel batle respectiu, la Direcció General de Política Lingüística destina durant l’any 2005 una partida de 125.000 euros a la normalització lingúística municipal, en diversos nivells.
Pla coordinador de normalització lingüística
Per tercer any consecutiu s'ha posat en marxa el Pla coordinador de normalització lingüística a les administracions locals que afecta els ajuntaments i totes les seves dependències, els organismes vinculats als ajuntaments, les empreses de serveis contractades per l'Ajuntament o que actuen per concessió administrativa i les infraestructures municipals en què duen a terme la seva activitat altres entitats (centre de salut, PAC, centres escolars, oficines de correus…).
Retolació de camins rurals públics
La Direcció General de Política Lingüística ha establert un programa d'ajuts per a la retolació de camins rurals públics, una de les accions que preveu el Pla coordinador de normalització lingüística de l'Administració local.
cebramcat | 23 Octubre, 2005 10:08 |
Alguns canvis s’estan produint a l’interior de la Casa Catalana de Mallorca, una entitat cultural creada a Palma l’any 1951.
D’aleshores ençà, d’una manera o una altra, l'entitat situada a l'avinguda Comte de Sallent, de Palma, ha tengut una incidència considerable en àmbits culturals i socials.
La premsa local es fa ressò dels canvis produïts en la direcció de la Casa Catalana de Mallorca (Diari de Balears, 23/10/2005).
S’hi fa públic que al capdavant de l’entitat, i en substitució del president Josep Planas Muntanyà –que al final opta per no presentar-se a la reelecció, després d’haver ocupat aquest càrrec i treballat per a l’agrupació durant més de dues dècades seguides- és elegida presidenta, dia 21 d’octubre de 2005, Núria Dalmau, qui fins aleshores n’ha ocupat el càrrec de secretària.
L’Assemblea general, no obstant això, decideix per unanimitat nomenar Josep Planas Muntanyà president amb caràcter honorari.
Juntament amb Núria Dalmau integren la nova Junta Directiva de la Casa Catalana de Mallorca els socis i les sòcies Gerard Borràs, Yolanda Sánchez, Concha Figuerola, Toni Redondo, Juan Ramon de la Calle, Enrique de la Calle, Manel Vidal, Francisco Ribas i Andreu Fuster.
També es fa públic que la Casa Catalana de Mallorca pot canviar de seu, ja que se li acaba el contracte de lloguer del local que té a l’avinguda Comte de Sallent, de Palma.
Per fer-ne un de nou se’ls demanen uns 3.000 euros al mes, quantitat que els seus dirigents consideren prohibitiva.
No es pot passar per alt que, gairebé coincidint en el temps, també es produeixen canvis en la consideració institucional de l’entitat, per part de la Generalitat de Catalunya.
S’haurà de veure també quin enfocament institucional hi prestarà d’ara endavant la recentment creada Conselleria d’Immigració i Cooperació del Govern de les Illes Balears.
El fet és que, si fins fa poques setmanes, el Departament de Governació i Administracions Públiques considerava la Casa Catalana de Mallorca com a comunitat catalana de l’exterior, a hores d’ara, i amb l’adscripció a la Secretaria de Coordinació Interdepartamental del Departament de la Presidència, amb el Conseller Primer com a responsable, ha començat a ser tractada com una associació cultural més, a l’interior dels Països Catalans.
cebramcat | 08 Octubre, 2005 16:46 |
Esquerra Republicana de Catalunya, membre integrant d’Els Verds/ALE –Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, mitjançant l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan i Marí organitza a la seu de l’Extensió Universitat de les Illes Balears a Eivissa i Formentera unes Jornades sobre Política i planificació lingüística a la Unió Europea.
Un bon grapat de persones expertes en la matèria exposen els seus punts de vista en unes sessions força interessants, a les quals assisteix gent de les més diverses nacions d’Europa: Gal•les, Escòcia, País Basc, Sardenya, Països Catalans, Finlàndia, Bèlgica, etc. desitjosa d’aprofundir en aquelles polítiques que incideixin més eficientment en la promoció i ús de les diverses llengües que s’empren a Europa.
A la sessió d’obertura, que es fa divendres, dia 7 d'octubre al matí, l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan fa una presentació pública de les Jornades i de la gent que hi ha d’intervenir.
En aquesta sessió intervenen Xisco Tarrés batle d’Eivissa, que dóna la benvenguda a la seixantena de participants. Mentre el director general de Cultura, en representació de Pere Palau, president del Consell d’Eivissa i Formentera, expressa els seus bons desitjos per a unes jornades de caràcter internacional que giren entorn de les llengües europees.
També hi és present i intervé el diputat portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, qui exposa la visió de la situació de les llengües europees des de la perspectiva de l’independentisme català.
Les Jornades es perllonguen durant tot el cap de setmana.
Aquests dos dies, 7 i 8 d'octubre de 2005, es duen a terme diverses taules rodones amb nombroses personalitats de l’àmbit lingüístic europeu:
S’hi tracten assumptes força interessants, com són ara. els processos de normalització lingüística a la Unió Europea: nacions sense estat, regions constitucionals i minories nacionals i lingüístiques.
Les noves tecnologies i l’espai comunicacional en els processos de normalització lingüística.
Les constitucions i la diversitat lingüística a Europa.
Com organitzar la diversitat lingüística a Europa, etc.
La participació dels assistents, als moments dedicats al torn d’aportacions esdevé enqiquidora.
Als diversos seminaris s’aporten comunicacions que provenen de gent experta en la matèria:
* Miquel Pueyo, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
* Imma Pardo, Beritzegune Vitoria-Gasteiz, Euskadi, qui causa profunda admiració amb la seva exposició feta en un català excel•lent.
* Carl Iwan Clowes FFPHM, president del Centre nacional per la cultura i el patrimoni, Nant Gwrtheyrn, Gal•les.
* Gabriel Bibiloni, Universitat de les Illes Balears.
* Vicent Partal, Vilaweb.
* Ian Hudghton, eurodiputat SNP.
* Xesca Oliver, presidenta de la Comissió Sectorial de Política Lingüística d’ERC.
* Joahn Haggam, Oficina europea de les llengües minoritàries.
* Carlos Abril, i Felicià Martínez, Ligallo de Fablans, Aragó.
* Isidor Marí, Universitat Oberta de Catalunya.
* Nelly Maes, presidenta de l’ALE.
Sens dubte que aquestes primeres Jornades de caràcter internacional que se celebren a Eivissa, promogudes per Esquerra Republicana de Catalunya, gràcies a l'aportació entusiasta del seu eurodiputat eivissenc Bernat Joan, han de marcar una fita significativa en l'aplicació de la política i la planificació lingüística dins la Unió Europea en els anys venidors.
cebramcat | 25 Setembre, 2005 16:16 |
A la realització d'un taller de Gloses, dirigit pel jove glosador mallorquí Mateu Matas i Ordinas, Xuri, l'Escola de Tardor 2005 d'ERC dedica bona part del matí del diumenge, dia 25 de setembre de 2005, a la Casa de Colònies de Binicanella, dins el terme municipal de Bunyola.
Qui hi participa pren bona nota de tot quant hi diu el jove mestre, expert en la improvisació, artista en l'ús de la paraula, compositor agut de gloses i dècimes que recullen la vella tradició oral que s'ha anat transmetent de generació en generació, tant a Mallorca com a Menorca, i en altres indrets dels Països Catalans.
S'hi remarquen les nocions més elementals: pensar allò que es vol dir, començar mentalment amb els dos versos darrers, afegir-hi davant els altres dos, fer-ne la composició rimada amb 7 síl·labes, etc.
La pràctica terrena -més que la inspiració celestial- ho fa gairebé tot!
Mateu Joan i Florit, Marió, que n'ha recollit moltíssimes, de gloses, al quinzenari L'Estel i que també és present a l'Escola de Tardor d'ERC com un alumne més, hi aporta molts exemples recollits i dedica grans elogis als antics glosadors mallorquins -majoritàriament analfabets-, remarcant-ne la diferència amb el jove mestre, estudiant universitari de matemàtiques...
"Com un dels temes vertebradors de la nostra història i de la nostra ideologia... aquest punt de trobada formatiu servirà per cohesionar les nostres organitzacions, ens permetrà socialitzar el discurs d'una manera efectiva i posar damunt la taula estratègies...", -diuen, entre d'altres coses, els organitzadors d'aquesta Escola de Tardor 2005 d'ERC que es fa a Binicanella, casa de colònies situada dins el municipi de Bunyola, amb el lema Construïm l'Esquerra del futur-.
D'altres enllaços interessants
Glosadorscebramcat | 05 Setembre, 2005 08:00 |
La Casa Catalana de Mallorca és una entitat social i cultural fundada l’any 1951 per Miquel Guinart Terrassa. A l'actualitat manté la seu oberta a l'Av. Comte de Sallent, núm. 1 de Palma.
Per les dades recaptades, he pogut saber que, primerament s’inaugura, al carrer Aragó de la ciutat de Palma, amb la denominació de Club Barcelona, amb uns estatuts de caire esportiu i cultural. Als seus inicis, bàsicament, organitza activitats relacionades amb els escacs, el bàsquet i l’excursionisme.
Posteriorment, i situada al carrer de la Concepció –antic col•legi de la Salle-, rep el nom de Casa Regional Catalana. Fins que finalment adopta la denominació vigent a l’actualitat, després d’haver travessat per vicissituds d’índole diversa.
Basti veure’n les tres denominacions esmentades, escollides a l'època del general Franco. Com passa amb l’Obra Cultural Balear, s’hi vol parar molt d’esment per tal de no aixecar suspicàcies davant les autoritats franquistes. Per això, s’hi apliquen denominacions que mantenen la mateixa grafia tant en català com en castellà!
Així s’explica, segons informacions facilitades per un dels seus ex-vicepresidents, Jacint Planas Sanmartí, que s’hi rebutjàs el nom de Casal Català, com era costum habitual a la resta de centres d’idèntic caràcter en altres països d’arreu del món.
La Casa Catalana de Mallorca, a l’actualitat, continua oberta com a centre de caire cultural, destinat a fer-hi representacions teatrals, exposicions de quadres, fotografies o brodats, a convocar-hi trobades o sopars de germanor, a preparar ballades de sardanes, a fer-hi algun concert de música rock i també a difondre-hi creacions literàries d’àmbit local o a convocar-hi conferències i xerrades.
A la dècada dels anys 60, sota la presidència de Jaume Planas Ferrer, qui potencia el caràcter cultural i benèfic de l’entitat així com la seva integració dins la societat mallorquina, s’hi incrementen considerablement les representacions teatrals, els cicles de cinema i les Aules de Poesia, Novel•la i Teatre.
Fins a indrets tan coneguts com l’hospital de Sant Joan de Déu, la presó dels Caputxins, el sanatori de Caubet, la casa de les Minyones, i tants d’altres llocs on resideixen infants i persones malaltes o empresonades, arriben les mostres de solidaritat i afecte d’aquella gent que conforma la Casa Catalana de Mallorca en aquelles dècades.
Curiosament, la Casa Catalana de Mallorca, durant el franquisme esdevé un bon punt de referència de caire sociocultural.
Allà, a la darreria dels anys seixanta, hi ha la famosa conferència d'en Francesc de B. Moll ("Me dicen que la conferencia ha de ser en castellano. Pues bien, la conferencia ha terminado!"); i la d'en Toni Serra que provoca la detenció d'una dotzena de persones.
Les Aules de la Casa Catalana de Mallorca són uns cicles de conferències dedicades a la poesia (1966), al teatre (1967) i a la novel•la (1968), organitzades per Jaume Adrover Noguera, Bienvenido Alvarez Novoa, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Llompart de la Peña i Antoni Serra Bauzà.
Signifiquen una important dinamització cultural. S’hi celebren setmanalment. Hi parlen els més importants intel•lectuals de Mallorca i de l’Estat espanyol. Es financen mitjançant subhastes d’obres d’art.
Des de l’any 1985 ençà, n’és el president Josep Planas Montanyà, fotògraf de gran renom en l’àmbit comercial i artístic de l’illa de Mallorca: Foto Casa Planas n’arriba a ser una xarxa imprescindible en aquest camp.
Posteriorment, a la Casa Catalana de Mallorca, s’hi fan conferències i recitals de poemes, com és el cas de Bartomeu Mestre i Sureda que hi tracta la figura de Guillem d’Efak; o Vicenç de Son Rapinya que hi recita gloses mallorquines.
També hi esdevenen rellevants d’altres activitats, com són ara les presentacions públiques de llibres d’autors mallorquins: “Balada de Guillem d’Efak”, de Bartomeu Mestre i Sureda; “Cultura i Antifranquisme” de l’escriptor Miquel López Crespí, en són alguns exemples.
O el que s’hi esdevé amb el concert de música rock del grup Matràs.
D’entre totes les activitats desplegades, cal esmentar la celebració anual de la Diada de la Casa Catalana de Mallorca, que coincideix amb la celebració de l’11 de setembre, la Festa nacional de Catalunya.
D’uns anys ençà, s’acostuma a fer-hi pública, en aquesta celebració, la concessió del guardó ‘Ars Magna’ que recau en diverses personalitats d’àmbit mallorquí: Josep Massot i Muntaner (1999); Teodor Úbeda Gramaje, Misericòrdia Ramon, Maria de la Pau Janer (2000); Tomeu Penya, Miquel Soler, Rafel Nadal (2001); Pere A. Serra; Josep Melià; Maria del Mar Bonet; Carme Riera; Oriol Bonnín; Aina Moll i Marquès; Joan Triola; Miquel Àngel Nadal.
Amb la implantació de les noves tecnologies, el president de la Casa Catalana de Mallorca representa l’entitat en actes com el lliurament dels premis de l'edició del concurs 'joescric.com'.
Quant a la relació de la Casa Catalana de Mallorca amb les administracions públiques illenques, es pot dir que col•labora amb el Govern, participant en la Mostra de Cases Regionals amb motiu de la celebració del Dia de les Illes Balears; i que del Consell de Mallorca rep una subvenció econòmica.
Una dada que s’ha de considerar força rellevant i significativa és la que fa referència al fet que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Governació i Administracions Públiques, incloïa la Casa Catalana de Mallorca i el Casal Català de Menorca dins el llistat de les ‘Comunitats Catalanes de l’Exterior’.
Aquest fet, que permet l’abocament legal de recursos econòmics des d’una comunitat a una altra, havia provocat reaccions aïrades per part d’aquella gent mallorquina que es reconeix, i que vol que se la reconegui, catalana:
“Com a ciutadà de Felanitx ningú no pot anorrear-me la catalanitat”, deia i escrivia Bartomeu Mestre.
En aquest sentit, resulten ben sucoses les aportacions que fa a la darrera nota del seu llibre "La identitat reeixida":
“El dia 27 de juny de 2001 vaig remetre un missatge electrònic a la senyora Núria de Gispert, consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya:
«Honorable senyora,
»He rebut, amb carta d’acompanyament del senyor Joaquim Llimona, l’opuscle Comunitats catalanes de l’exterior. Us vull agrair l’enviament. La informació que conté és una magnífica eina per comunicar-nos amb el conjunt d’entitats catalanes de la diàspora. A banda d’alguna petita errada ortogràfica que no fa al cas, hi ha un aspecte que sí que m’ha preocupat: a les pàgines 20 i 21 apareixen les comunitats catalanes d’Espanya. La primera que hi apareix és la de Mallorca (també hi figura Menorca), talment com si fos la de Còrdova. També (pàgina 21) el Centre Cultural de Perpinyà se situa davall França. Aquestes localitzacions constitueixen un fet inimaginable durant les Generalitats presidides per Macià o Companys (hi ha una carretada d’exemples). El referent d’aleshores (Catalunya Gran) o el més modern (Països Catalans o, simplement, Catalunya) no destorbaria la publicació. És cert que, des del punt de vista administratiu, la catalogació és correcta, però sembla un acte de molt poca visió (per dret, per història, per dignitat) l’anorreament del nostre territori lingüístic i cultural (d’això va la publicació, o no?). Com a ciutadà de Felanitx ningú no pot anorrear-me la catalanitat. Que ho faci la Generalitat em dol, perquè fa seu el model d’esquarterament nacional que, d’ençà de Felip V, ens aplica el Govern espanyol. Si aquesta és la consideració que mereixem «oficialment» els mallorquins, els menorquins, els rossellonesos..., hem de concloure que no difereix de la que reben els «catalans legals» residents a Kansai, per esmentar un punt geogràfic del planeta. Quina ironia que els espanyols tenguin tan clar allò d’Hispanoamèrica i que, tot i que no constitueix un ens administratiu, sigui un terme utilitzat amb normalitat a moltes de publicacions oficials i, per descomptat, en boca de polítics i de la família reial espanyola! L’acomplexada actuació dels governants de Catalunya dels darrers anys no fa altra cosa que certificar la complicitat activa amb el genocidi (lingüístic i cultural) espanyol. Mentre que els espanyols són «300 millones», Catalunya només en vol sis! El sentit de «no interferència» entre les comunitats autònomes catalanes és un acte de renúncia, de claudicació, de capitulació, de rendició incondicional... Ai! Si Macià i Companys (ep, i Emili Darder i Gabriel Alomar i Pere Oliver i Domenge i Miquel Ferrà i Lluís Martí i Antoni Maria Sbert i...) aixecassin el cap! Ja que els governants no ho fan, que Déu guardi Catalunya!
»Bartomeu Mestre»
El dia 6 de juliol vaig rebre aquesta resposta:
«Benvolgut Sr. Mestre, li escric en resposta al correu que va dirigir a la bústia del web gencat.es en data 27 de juny de 2001. L’opuscle Comunitats catalanes de l’exterior al qual fa esment, té la finalitat d’ésser una guia pràctica i àgil per donar a conèixer i facilitar el contacte entre les comunitats catalanes amb seu fora del territori partint d’un criteri administratiu i dins de l’àmbit territorial i competencial del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya. En cap moment es pretén posar en dubte la catalanitat de les entitats legalment reconegudes i els seus membres ni de l’activitat que realitzen. El fet del reconeixement com a comunitats catalanes de l’exterior és un recolzament a la tasca que fan aquestes entitats i alhora és el vehicle per poder accedir a ajuts per part de la Generalitat. Molt cordialment,
»Gemma Grau i Balagueró, Responsable de Comunitats Catalanes de l’Exterior».
Vaig ser diligent en la resposta final:
«Vull agrair-vos la deferència d’haver-me volgut respondre. Per descomptat, que el contingut és decebedor. L’explicació (?) només es pot entendre des de la patologia de l’esclau.
Cordialment,
un català externalitzat i sense ànim d’accedir a cap ajut que certifiqui la condició que m’atribueix la Catalunya legalitzada per Espanya. Bona vela i barca nova!
»Bartomeu Mestre».
Sortosament, el mes d’agost de 2005, es fa pública una notícia relacionada amb la decisió força positiva que adopta la Generalitat de Catalunya:
“Després d'haver escainat i escrit arreu a tots els catalunyesos regionalistes (fossin convergents o independentistes), tal com vaig informar-te en el meu darrer correu, ara, a la fí!, Perpinyà, Maó, Mallorca i Menorca deixen de ser estrangers per al govern del Principat. M'és igual si la ploma al capell se la posa l'amiga usurpadora, ERC o el mateix dimoni cucarell! El fet positiu és aquest:
Els casals catalans de Perpinyà, Maó, Mallorca i Menorca deixen de relacionar-se amb la Generalitat a través de la secretaria de Cooperació Exterior per començar a fer-ho per la secretaria de Cooperació Interdepartamental. Fins ara es relacionaven amb la
Generalitat de la amteixa manera que els casals a l'estranger. Però a partir d'ara ho deixaran de fer, senzillament, perquè aquestscasals són dins dels Països Catalans, i no a l'estranger.
La secretaria de Coordinació Interdepartamental és la responsable de donar suport a les associacions culturals dels Països Catalans, aquest canvi ha de servir per fer més racional i reforçar el seu nexe amb el govern.
La decisió es formalitzarà aquesta tarda en un acte a les sis i mitja a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Hi participaran el secretari de Coordinació Exterior, Albert Royo, i el de Coordinació Interdepartamental, Apel•les Carod, tots dos d'ERC.
Visca Catalunya, com va dir el poeta: una pàtria tan petita que la somio completa!”
Aquest mateix bon i gran coneixedor de l’entitat, en escrits que s’hi relacionen, manifesta que la Casa Catalana de Mallorca és la continuació del Centre Regional Català de la primeria del s. XX.
Una còpia dels antics estatuts i un programa de "conferències" amb abrandades intervencions de Lluís Martí, Mn. A. M. Alcover i Benet Pons i Fàbregues, enaltint la terra i la cultura, li’n són la mostra més fefaent.
Actualment, sota la presidència de Josep Planas i Montanyà, la Casa Catalana de Mallorca, cada divendres fa un sopar de socis (encara que obert a persones interessades). Els diumenges al matí, sardanes (generalment al costat del Bar Marítim).
Els Estatuts actuals, segons s’insisteix sempre que s’hi va, "prohibeixen" parlar de religió i de política. Hom pot imaginar-se de quina època deuen ser.
El local és magnífic. Està situat a les avingudes, amb un teatret i un bar. Francament aprofitable.
La majoria d’aquestes dades tan sucoses, me les ha fetes arribar el bon company felanitxer Bartomeu Mestre, qui, com es pot veure, no és d’ara sinó des de fa molts anys que manté relacions fluides i directes amb la Casa Catalana de Mallorca. Com també del bon amic Jacint Planas Sanmmartín, als quals agraesc sincerament i profunda la col·laboració desinteressada.
Cecili Buele i Ramis
Coordinador d'Estudis Culturals i Lingüístics
cebramcat | 02 Agost, 2005 17:19 |
L’Associació Cultural FENT CARRERANY, de la vila mallorquina de Maria de la Salut, que publica periòdicament la revista FENT CARRERANY (DL PM-457/1986), de 20 pàgines redactades íntegrament en català, se suma a la denúncia feta pública per l’ASSOCIACIÓ DE PREMSA FORANA DE MALLORCA, relativa a l’escassa atenció cap als mitjans locals per part del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca.
En una Editorial conjunta titulada “El setge a la premsa forana”, es fa al•lusió a “la clara intenció de fer desaparèixer” una cinquantena de petites publicacions que romanen fora de les campanyes de publicitat i dels augments dels ajuts institucionals monopolitzats per mitjans més potents.
S’hi manifesta que la DG de Política Lingüística del Govern ha deixat de convocar els ajuts econòmics per a la premsa en català; i que el Consell de Mallorca ha fulminat els dos convenis amb els quals finançava una part simbòlica de les despeses d’impressió de les publicacions de la part forana de Mallorca.
S’hi afirma que totes dues institucions es neguen a inserir les seves campanyes publicitàries a la premsa forana.
S’hi esmenten algunes dades prou significatives:
L’Associació de la Premsa Forana de Mallorca no ha vist ni les miques d’aquests ajuts.
S’hi fan dues propostes ben concretes:
cebramcat | 01 Agost, 2005 15:45 |
La més cordial benvenguda a aquest bloc.
Ja veurem què se n'arribarà a fer, d'aquest intent comunicador, amb el pas del temps.
Som un col·lectiu de gent inquieta.
Tenim la intenció d'anar fent reculls, sobre iniciatives civils en l'àmbit de la promoció de la llengua catalana a Mallorca.
Creim que hi ha molt a dir, i moltíssim més a fer.
Qualsevol aportació hi serà molt ben rebuda.
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |