promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Més i més per l'Obra Cultural Balear

cebramcat | 26 Novembre, 2005 10:01 | latafanera.cat facebook.com google.com

Obra Cultural Balear, entitat cívica i cultural, és una veritable ONG de la llengua catalana.

Capdavantera i de gran influència a les Balears, es crea a Palma l'any 1962 per iniciativa de Francesc de Borja Moll.

En duu ben marcat l’objectiu: promoure la llengua i la cultura catalanes a l’àmbit de les Illes Balears i Pitiüses..

Quatre dècades després, continua amb la mateixa tasca de propugnar el reconeixement dels drets que acompanyen el fet de ser un poble amb personalitat pròpia.

Compta amb uns 2.500 socis.
Té delegacions a 22 pobles de Mallorca, que editen 17 publicacions de Premsa Forana amb 10.000 exemplars mensuals.

Publica la revista cultural mensual "El Mirall" i un "Full Informatiu".

L'any 1985 crea l'Associació Voltor, que promou i gestiona la recepció a les Balears d'emissores institucionals de ràdio i televisió en llengua catalana: TV3, Canal 33, Canal 9, Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació i Ràdio Associació de Catalunya.

D'acord amb els Estatuts de l'Associació, l'Obra Cultural Balear és una entitat sense afany de lucre, constituïda l'any 1962, amb el fi primordial de defensar i promoure la llengua i la cultura catalana i la identitat nacional dels pobles de les Illes Balears (art. 1).

D'entre les finalitats que té l'OCB, se'n poden remarcar aquestes (art. 4):

  1. – Fer conèixer i usar públicament la llengua catalana a tots els àmbits de la vida política, administrativa, cultural, econòmica i social
  2. – Promoure i vetllar perquè els poders públics impulsin la normalització lingüística en totes els administracions (local, insular, autonòmica i perifèrica de l'Estat)
  3. – Emprendre i desplegar tot tipus accions i iniciatives tendents a fer present la llengua i la cultura de les Illes Balears en els mitjans de comunicació i les indústries culturals
  4. – Exercitar accions contra qualsevol discriminació per raó de l'ús públic o privat de la llengua catalana
  5. – Defensar i promoure el patrimoni cultural i natural de les Illes Balears i la seva consciència nacional, en el marc dels Països Catalans (Illes Balears, Principat de Catalunya, Catalunya Nord, Païs Valencià, Franja d'Aragó, Andorra i l'Alguer)
  6. – Desenvolupar i consolidar les institucions d'autogovern de les Illes Balears i promoure coordinació i col•laboració amb les dels països de parla catalana, especialment pel que fa a la política lingüística i cultural
  7. – Reclamar als poders públics el prestigi social de la llengua i la cultura, facilitant-hi la incorporació dels nous ciutadans
  8. – Facilitar l'accés a la cultura universal per mitjà de la llengua catalana
  9. – Emprendre accions de promoció de la llengua catalana, la cultura i la identitat pròpia de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i de les Illes Balears com a país.

Dimarts, dia 29 de novembre, a les 19:30 hores, a la Sala Magna de l’Estudi General Lul•lià de Palma, hi és convocada l’Assemblea General de Socis que ha d’elegir els membres de la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear.
S’hi presenta la candidatura conjunta Més per l’Obra encapçalada per Jaume Mateu i Martí , amb un Programa força engrescador que, així com ja ha rebut fortes crítiques, també ja ha obtengut molts i molt valuosos suports provinent d'àmbits ben diversos.

“Més per l’Obra”, la candidatura que es presenta enguany per integrar la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, és formada per aquestes 11 persones:

Jaume Mateu i Martí, president.

Tomeu Martí i Florit, vicepresident.

Josep M. Ferrà i Terrassa, secretari

Francesc Bellés i Ribot, tresorer

Andreu Caballero i Romero, vocal

Maria Isabel Cerdó i Capellà, vocal

Esperança Mateu i Ramis, vocal

Josep Melià i Ques, vocal

Marc Ordinas i Llopis, vocal

Miquel Salvà i Bassa, vocal

Maria del Mar Vives i Miró, vocal

Una entitat mallorquina ben activa: Paraula, Centre de Serveis Lingüístics

cebramcat | 24 Novembre, 2005 11:49 | latafanera.cat facebook.com google.com

L'associació cultural sense afany de lucre Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, des de fa un lustre, treballa intensament en la promoció i ús de la llengua catalana a Mallorca.

Molt ben dirigida per Carme Sánchez i Rubí, l’entitat amb seu al carrer de Julià Àlvarez, 7, baixos, de Palma, té com a finalitat engegar i gestionar qualsevol tipus d’activitat en el camp de l’aprenentatge, ensenyament, assessorament i dinamització, que contribueixi a incrementar el coneixement i l’ús de la llengua catalana, i a millorar el coneixement de la cultura pròpia de les Illes Balears.

Paraula es registra com associació l’any 2000.
D’aleshores ençà, ha realitzat tasques tan remarcables com aquestes:

  1. - Gestió del Centre d’Autoaprenentatge Paraula
  2. - Gestió de la Xarxa de Centres i Punts d’Autoaprenentatge del Govern de les Illes Balears
  3. - Gestió del Servei Municipal d’Educació d’Adults per a Cursos de Català de l’Ajuntament de Palma
  4. - Organització de Cursos d’entitats públiques i privades amb seu a les Illes Balears
  5. - Gestió d’un Servei de Correccions i Traduccions que en aquests anys ha corregit més de vint-i-cinc mil pàgines i n’ha traduït més de vuit mil
  6. - Gestió de les actuacions de normalització lingüística de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de les Illes Balears
  7. - Elaboració de les proves de la Junta Avaluadora de Català, i posteriorment de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
  8. - Elaboració de Proves per acreditar la capacitació de coneixements de llengua catalana en les oposicions de la Conselleria d’Interior del Govern de les Illes Balears, i en els processos de selecció de personal de la Caixa de Balears ‘Sa Nostra’ i de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de les Illes Balears
  9. - Coordinació de l’elaboració de material didàctic i participació en la seva edició

Paraula, Centre de Serveis Lingüístics vol intensificar el treball de promoure, difondre i ensenyar la llengua catalana, i la cultura de els Illes Balears que li és associada, a amplis sectors de la població immigrada que, en aquests darrers anys ha arribat a Mallorca.

En aquest sentit, ha elaborat projectes que faciliten la integració de la població immigrant. S’hi inclouen actuacions molt diverses de formació i de dinamització, i la participació d’institucions públiques en el finançament d’aquests projectes.

És clar que projectes tan ambiciosos com aquests fan imprescindible la destinació de recursos econòmics, materials i humans, tant per part de les diverses institucions públiques, com d’empreses privades i associacions o entitats no governamentals.

Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, també s’afanya a inserir-se en la xarxa de projectes europeus que, orientats a la protecció i defensa de les llengües minoritzades, cal que siguin aplicats de manera urgent i intensa en una illa com Mallorca.

La llengua catalana, que li és pròpia, s’hi veu greument mancada de protecció a l’hora que s’ha d’enfrontar amb l’arribada d’altres llengües que poden arribar a ofegar-la, si no s’hi apliquen els remeis que s’hi precisen.

Resulta del tot incomprensible que entitats com Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, que des de l’any 2000 es dedica a gestionar serveis amb la finalitat d’impulsar la normalització lingüística del català i la difusió de la cultura a tots els àmbits de la societat, no obtenguin tot el suport institucional que precisen per desenvolupar una tasca com aquesta.

Compta amb un equip de llicenciats en Filologia Catalana capaç de dissenyar i gestionar tot tipus de projecte en aquest àmbit.

Cal desitjar-los que continuïn en la tasca iniciada fa cinc anys i que no afluixin gens ni mica en aquesta dedicació professional que, si no a la curta, sí a la llarga, ha d’esdevenir ben profitosa per al país i per a la gent que hi viu i que s’hi comunica, naturalment en català.

Promoció de la llengua catalana per part del Govern de les Illes Balears

cebramcat | 18 Novembre, 2005 10:00 | latafanera.cat facebook.com google.com

Si hom para esment a les accions de govern en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, de bon començament es besllumen tres àmbits primordials d’incidència institucional, des d’on se’n promouen accions diverses: el Govern, els consells (de Mallorca, de Menorca i d’ Eivissa i Formentera) i els ajuntaments (53 a Mallorca, 8 a Menorca, 5 a Eivissa i 1 a Formentera).

Quant a les actuacions del Govern de les Illes Balears, s’hi poden assenyalar quatre òrgans més directament implicats:

* Conselleria d’Educació i Cultura:
Direcció General de Política Lingüística
Servei d’Ensenyament del Català

* IEB. Institut d’Estudis Baleàrics

* IB3. Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

* UIB. Universitat de les Illes Balears

1. LA DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

És l’organisme del Govern, adscrit a la Conselleria d’Educació i Cultura que té encomanada la tasca d’orientar la política lingüística a les Illes Balears i Pitiüses, sobretot, mitjançant el COFUC (Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears).

1. El COFUC és un dels organismes, que es dedica a fomentar l’ús de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses i a projectar-ne cap a l’exterior la cultura que hi és associada.
Ho fa en tres grans àrees:

1.1 - Primera àrea: Assessorament i informació
A través del PICat (Punt d’Informació sobre la Llengua Catalana), ofereix serveis públics diversos amb l'objectiu de resoldre qualsevol qüestió relacionada amb la llengua catalana a les Illes Balears.
En el PICat també hi participen el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca, el Consell d'Eivissa i Formentera i l'Ajuntament de Palma.
Els serveis més usuals que el PICat pot oferir són: Assessorament lingüístic, Servei de correcció de texts, Informació sobre traducció, Informació sobre els cursos per a adults que s’ofereixen a les Illes Balears, Informació sobre drets lingüístics, Informació sobre tràmits administratius.
A banda d’aquests serveis més habituals, el PICat també n’ofereix d’altres: dades sobre la llengua catalana, recursos diversos, activitats...

Una altra de les accions que realitza el COFUC és la CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS I AJUTS per donar suport a la promoció de la cultura de les Illes Balears a l'exterior i entre illes.
Tant es destinen a empreses culturals, artistes i intèrprets professionals, com a creadors, intèrprets, entitats i associacions sense ànim de lucre.

1.2 - Segona àrea: Ensenyament i Dinamització lingüística.

1.2.1 Hi esdevé rellevant la tasca d’assenyalar Llocs i recursos per aprendre català, de manera que tothom que vulgui pugui accedir amb facilitat a l’ensenyament reglat, els centres i punts d'autoaprenentatge , els cursos de català, el material accessible a través d'Internet, el material en suport informàtic, i d’altres recursos lingüístics que poden trobar-se a Internet .

1.2.2 L’organització de Cursos de llengua catalana hi té un pes considerable.

El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC) organitza Cursos de Llengua Catalana que poden ser intensius o no intensius, adreçats a no catalanoparlants (nivell inicial), i també als nivells elemental, mitjà i superior.
Poden adoptar la modalitat de:
- Cursos presencials, que es basen en l’assistència de l’alumne a classe.
- Cursos semipresencials, que combinen l’autoformació de l’aprenent, els materials d’autoaprenentatge, l’assessorament d’un tutor i l’assistència a sessions presencials (40% al centre i 60% a casa).
- Cursos a distància, que es basen en l’autoformació de l’aprenent, combinant l’assessorament tutorial i l’assistència a sessions presencials.

1.2.3 El COFUC també organitza Cursos de català per a estrangers, que, al nivell I, s’adrecen a persones estrangeres que tenen coneixements nuls o molt escassos de la llengua catalana; i al nivell II, a persones estrangeres amb coneixements mínims de català.

1.2.4 El PROGRAMA D'ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA (PELC) és una altra de les eines didàctiques que s’ha dissenyat específicament per a l’aprenentatge del català a través d’internet.
Inclou teoria i exercicis autocorrectius dels nivells elemental, mitjà i superior.

1.2.5 VIURE A LES ILLES BALEARS és un vocabulari amb imatges que té com a objectiu facilitar l'apropament a la llengua catalana de la gent que arriba a les Illes Balears i Pitiüses, originària d’altres indrets del planeta.
S'hi volen facilitar vies suficients d'aproximació la realitat social, cultural i lingüística de les illes perquè se les puguin conèixer tal com són i s'hi puguin integrar tan aviat com sigui possible.

1.2.6 Els CENTRES D’AUTOAPRENENTATGE DE LLENGUA CATALANA són espais dotats de mitjans i materials per facilitar l’aprenentatge individualitzat del català, ajustant-se a les necessitats i al ritme personal de cada aprenent, que hi pot assistir quan vol i el temps que vol durant la franja horària de cada centre.
L’aprenent té a la seva disposició els mitjans d’aprenentatge (ordinadors, magnetòfons, vídeo...) i els materials (fitxes, llibres, jocs, programes...) per treballar l’expressió oral i l’expressió escrita. També pot participar en les sessions de conversa. A més, l’assessor del centre l’ajuda a planificar l’aprenentatge.
S’hi poden matricular persones majors de 16 anys.

1.2.7 El MENÚ A LA CARTA és un servei del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears que permet elaborar cartes de restaurant en català i afegir-hi la traducció a cinc llengües més.

Si s'hi vol accedir per primer cop, s'ha de seleccionar el botó d'usuari nou i emplenar el formulari.

Si ja s'hi ha donat d'alta, s'ha d'escriure el nom d'usuari i la contrasenya.

1.3 - Tercera àrea: Dinamització, intercanvi i projecció exterior

1.3.1 El CINEMA EN CATALÀ A LES ILLES BALEARS és una de les promocions organitzades per la Direcció General de Política Lingüística, i consisteix a fer projeccions matinals de cinema en català per als centres educatius.
A la pàgina cofinançada per la Conselleria d’Educació i Cultura es fa pública la cartellera convidant tothom a anar al cinema en català.
Mitjançant una Resolució del conseller d’Educació i Cultura, president del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, del mes de gener de 2005, es convoquen ajuts per donar suport a la projecció de pel•lícules en llengua catalana.
S’hi ofereixen incentius per impulsar l’estrena i la projecció de pel•lícules en català, mitjançant l’establiment d’una sèrie d’ajudes que s’inclouen dins l’activitat de foment que duu a terme el COFUC, a fi de garantir als ciutadans la possibilitat de gaudir d’una oferta de pel•lícules en llengua catalana en la programació comercial i perquè els centres escolars puguin programar-ne l’assistència a sessions específiques, com una manera més de facilitat l’aprenentatge de la llengua catalana.

1.3.2 L’ESCOLA DE LECTURA és un programa de foment de la lectura del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.
El programa posa a l'abast dels centres educatius les MALETES LITERÀRIES ITINERANTS , uns materials que volen ser eines per incentivar l'adquisició i la consolidació de l'hàbit lector i de les habilitats lingüístiques i, en definitiva, per a la didàctica de la llengua i la literatura catalanes.
Els destinataris d'Escola de lectura són tots els infants matriculats a centres educatius públics, concertats i privats de les Illes Balears, des de l'educació infantil fins a l'educació secundària obligatòria.

1.3.3 LA BIBLIOTECA VIRTUAL DE RONDALLES MALLORQUINES I EIVISSENQUES.

Rondalles mallorquines
La Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines és un projecte que s'ha tirat endavant gràcies a la col•laboració entre la Universitat de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i l'Editorial Moll.
És un conjunt de recursos i serveis que han estat organitzats perquè sigui possible consultar-los a través d'Internet. La Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines conté totes les rondalles de mossèn Antoni Maria Alcover que surten als tres primers toms de l'Aplec de Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó en l'edició a cura de Josep A. Grimalt amb la col•laboració de Jaume Guiscafrè.

Rondalles eivissenques
El recopilador per excel•lència de les rondalles eivissenques és Joan Castelló Guasch i l’activitat rondallística és també el nucli principal de la seua feina; són un centenar llarg de rondalles les replegades.
Després de cinc aplecs realitzats amb anterioritat, s’hi fa públic aquest, fruit dels darrers anys de la seua vida, que són literàriament parlant els més fructífers.
L’interès que Castelló sent vers les rondalles i el folklore en general es desperta de molt jove al llegir els treballs costumistes d’Isidor Macabich.

1.3.4 LA CARPETA D’ACOLLIDA ESCOLAR conté un munt d’informació relacionada amb aspectes diversos –educatius, culturals i lingüístics- com són ara: el sistema educatiu de la comunitat autònoma, l’origen i la història de la llengua catalana, els recursos disponibles per aprendre-la, etc.
Encapçala la documentació la carta que, en nom del Govern de les Illes Balears, signa i adreça el conseller d’Educació i Cultura als pares i mares d’alumnes nous que s’incorporen al sistema educatiu, oferint-los el suport perquè hi esdevengui positiva.
Incorpora una sèrie de documents sobre el català llengua d’Europa; la reproducció de 365 frases bàsiques en llengua catalana, de manera que se n’aprengui cada dia una més; afegeix un ample dossier sobre el sistema educatiu, les oficines d’escolarització, algunes generalitats sobre l’ensenyament obligatori, el postobligatori, o l’escolarització en general.

1.3.5 ACTUACIONS DEL GOVERN EN EL MÓN COMERCIAL

Edició de cartells de rebaixes. Campanya d'estiu 2005
La Direcció General de Política Lingüística edita dos models i reedita altres dos dels diferents cartells que es distribueixen gratuïtament als comerços i als ajuntaments de les Illes Balears. Se'n distribueixen uns 20.000 exemplars.
Els cartells han estat dissenyats per l'equip dinamitzador de la Direcció General.

Edició de cartells de rebaixes. Campanya d'hivern 2005
La Direcció General de Política Lingüística reedita dos models diferents de cartells que es distribueixen gratuïtament als comerços i als ajuntaments de les Illes Balears. Se'n distribueixen uns 12.000 exemplars.
Els cartells han estat dissenyats per l'equip dinamitzador de la Direcció General.

Cartes del reis d'Orient 2005
La Direcció General de Política Lingüística duu a terme l’activitat Carta als Reis d’Orient, especialment adreçada als infants de 6 a 8 anys. Entre totes les cartes rebudes es fa un sorteig i s’assignen uns premis. En queden excloses les que no estiguin escrites en català. També es premia amb material didàctic la classe de l’alumne que hagi resultat guanyador.

1.3.6 AJUTS DEL GOVERN A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

Mitjançant convenis bilaterals de cooperació, signats pel conseller i pel batle respectiu, la Direcció General de Política Lingüística destina durant l’any 2005 una partida de 125.000 euros a la normalització lingúística municipal, en diversos nivells.

Pla coordinador de normalització lingüística
Per tercer any consecutiu s'ha posat en marxa el Pla coordinador de normalització lingüística a les administracions locals que afecta els ajuntaments i totes les seves dependències, els organismes vinculats als ajuntaments, les empreses de serveis contractades per l'Ajuntament o que actuen per concessió administrativa i les infraestructures municipals en què duen a terme la seva activitat altres entitats (centre de salut, PAC, centres escolars, oficines de correus…).

Retolació de camins rurals públics
La Direcció General de Política Lingüística ha establert un programa d'ajuts per a la retolació de camins rurals públics, una de les accions que preveu el Pla coordinador de normalització lingüística de l'Administració local.

Aires nous per devers la Casa Catalana de Mallorca

cebramcat | 23 Octubre, 2005 10:08 | latafanera.cat facebook.com google.com

Alguns canvis s’estan produint a l’interior de la Casa Catalana de Mallorca, una entitat cultural creada a Palma l’any 1951.
D’aleshores ençà, d’una manera o una altra, l'entitat situada a l'avinguda Comte de Sallent, de Palma, ha tengut una incidència considerable en àmbits culturals i socials.

La premsa local es fa ressò dels canvis produïts en la direcció de la Casa Catalana de Mallorca (Diari de Balears, 23/10/2005).
S’hi fa públic que al capdavant de l’entitat, i en substitució del president Josep Planas Muntanyà –que al final opta per no presentar-se a la reelecció, després d’haver ocupat aquest càrrec i treballat per a l’agrupació durant més de dues dècades seguides- és elegida presidenta, dia 21 d’octubre de 2005, Núria Dalmau, qui fins aleshores n’ha ocupat el càrrec de secretària.
L’Assemblea general, no obstant això, decideix per unanimitat nomenar Josep Planas Muntanyà president amb caràcter honorari.

Juntament amb Núria Dalmau integren la nova Junta Directiva de la Casa Catalana de Mallorca els socis i les sòcies Gerard Borràs, Yolanda Sánchez, Concha Figuerola, Toni Redondo, Juan Ramon de la Calle, Enrique de la Calle, Manel Vidal, Francisco Ribas i Andreu Fuster.

També es fa públic que la Casa Catalana de Mallorca pot canviar de seu, ja que se li acaba el contracte de lloguer del local que té a l’avinguda Comte de Sallent, de Palma.
Per fer-ne un de nou se’ls demanen uns 3.000 euros al mes, quantitat que els seus dirigents consideren prohibitiva.

Els aires nous que corren entorn de la Casa Catalana de Mallorca col•loquen al front de la directiva una nova gent disposada a treballar-hi i fer front als nous reptes que se’ls presenten de cara al futur, amb el desig d’aprofitar al màxim l’enriquiment cultural i social que hi han anat acumulant les valuoses aportacions que s’hi han fet durant aquestes darreres dècades passades.

Els cinquanta-quatre anys que discorren entre les actuacions del seu primer president, Miquel Ginart i Terrassa, i el seu darrer president, Josep Planas i Muntanyà, han estat farcits de riques aportacions culturals i socials.

No es pot passar per alt que, gairebé coincidint en el temps, també es produeixen canvis en la consideració institucional de l’entitat, per part de la Generalitat de Catalunya.
S’haurà de veure també quin enfocament institucional hi prestarà d’ara endavant la recentment creada Conselleria d’Immigració i Cooperació del Govern de les Illes Balears.
El fet és que, si fins fa poques setmanes, el Departament de Governació i Administracions Públiques considerava la Casa Catalana de Mallorca com a comunitat catalana de l’exterior, a hores d’ara, i amb l’adscripció a la Secretaria de Coordinació Interdepartamental del Departament de la Presidència, amb el Conseller Primer com a responsable, ha començat a ser tractada com una associació cultural més, a l’interior dels Països Catalans.

Amb el desig que la nova Junta Directiva de la Casa Catalana de Mallorca obtengui els majors i millors èxits en la seva gestió, cal esperar que continuarà incidint positivament en la societat mallorquina, fins al punt que hi esdevengui capdavantera en àmbits com el cultural, el lingüístic, l’artístic o el social.

Jornades eivissenques de política i planificació lingüística a la Unió Europea

cebramcat | 08 Octubre, 2005 16:46 | latafanera.cat facebook.com google.com

Esquerra Republicana de Catalunya, membre integrant d’Els Verds/ALE –Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, mitjançant l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan i Marí organitza a la seu de l’Extensió Universitat de les Illes Balears a Eivissa i Formentera unes Jornades sobre Política i planificació lingüística a la Unió Europea.

Un bon grapat de persones expertes en la matèria exposen els seus punts de vista en unes sessions força interessants, a les quals assisteix gent de les més diverses nacions d’Europa: Gal•les, Escòcia, País Basc, Sardenya, Països Catalans, Finlàndia, Bèlgica, etc. desitjosa d’aprofundir en aquelles polítiques que incideixin més eficientment en la promoció i ús de les diverses llengües que s’empren a Europa.

A la sessió d’obertura, que es fa divendres, dia 7 d'octubre al matí, l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan fa una presentació pública de les Jornades i de la gent que hi ha d’intervenir.

En aquesta sessió intervenen Xisco Tarrés batle d’Eivissa, que dóna la benvenguda a la seixantena de participants. Mentre el director general de Cultura, en representació de Pere Palau, president del Consell d’Eivissa i Formentera, expressa els seus bons desitjos per a unes jornades de caràcter internacional que giren entorn de les llengües europees.

També hi és present i intervé el diputat portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, qui exposa la visió de la situació de les llengües europees des de la perspectiva de l’independentisme català.

Les Jornades es perllonguen durant tot el cap de setmana.

Aquests dos dies, 7 i 8 d'octubre de 2005, es duen a terme diverses taules rodones amb nombroses personalitats de l’àmbit lingüístic europeu:
S’hi tracten assumptes força interessants, com són ara. els processos de normalització lingüística a la Unió Europea: nacions sense estat, regions constitucionals i minories nacionals i lingüístiques.

Les noves tecnologies i l’espai comunicacional en els processos de normalització lingüística.

Les constitucions i la diversitat lingüística a Europa.

Com organitzar la diversitat lingüística a Europa, etc.

La participació dels assistents, als moments dedicats al torn d’aportacions esdevé enqiquidora.

Als diversos seminaris s’aporten comunicacions que provenen de gent experta en la matèria:

* Miquel Pueyo, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

* Imma Pardo, Beritzegune Vitoria-Gasteiz, Euskadi, qui causa profunda admiració amb la seva exposició feta en un català excel•lent.
* Carl Iwan Clowes FFPHM, president del Centre nacional per la cultura i el patrimoni, Nant Gwrtheyrn, Gal•les.
* Gabriel Bibiloni, Universitat de les Illes Balears.

* Vicent Partal, Vilaweb.

* Ian Hudghton, eurodiputat SNP.

* Xesca Oliver, presidenta de la Comissió Sectorial de Política Lingüística d’ERC.

* Joahn Haggam, Oficina europea de les llengües minoritàries.

* Carlos Abril, i Felicià Martínez, Ligallo de Fablans, Aragó.

* Isidor Marí, Universitat Oberta de Catalunya.

* Nelly Maes, presidenta de l’ALE.

Sens dubte que aquestes primeres Jornades de caràcter internacional que se celebren a Eivissa, promogudes per Esquerra Republicana de Catalunya, gràcies a l'aportació entusiasta del seu eurodiputat eivissenc Bernat Joan, han de marcar una fita significativa en l'aplicació de la política i la planificació lingüística dins la Unió Europea en els anys venidors.

L'Esquerra del futur també fa gloses mallorquines

cebramcat | 25 Setembre, 2005 16:16 | latafanera.cat facebook.com google.com

A la realització d'un taller de Gloses, dirigit pel jove glosador mallorquí Mateu Matas i Ordinas, Xuri, l'Escola de Tardor 2005 d'ERC dedica bona part del matí del diumenge, dia 25 de setembre de 2005, a la Casa de Colònies de Binicanella, dins el terme municipal de Bunyola.

Qui hi participa pren bona nota de tot quant hi diu el jove mestre, expert en la improvisació, artista en l'ús de la paraula, compositor agut de gloses i dècimes que recullen la vella tradició oral que s'ha anat transmetent de generació en generació, tant a Mallorca com a Menorca, i en altres indrets dels Països Catalans.

S'hi remarquen les nocions més elementals: pensar allò que es vol dir, començar mentalment amb els dos versos darrers, afegir-hi davant els altres dos, fer-ne la composició rimada amb 7 síl·labes, etc.

La pràctica terrena -més que la inspiració celestial- ho fa gairebé tot!

Mateu Joan i Florit, Marió, que n'ha recollit moltíssimes, de gloses, al quinzenari L'Estel i que també és present a l'Escola de Tardor d'ERC com un alumne més, hi aporta molts exemples recollits i dedica grans elogis als antics glosadors mallorquins -majoritàriament analfabets-, remarcant-ne la diferència amb el jove mestre, estudiant universitari de matemàtiques...

"Com un dels temes vertebradors de la nostra història i de la nostra ideologia... aquest punt de trobada formatiu servirà per cohesionar les nostres organitzacions, ens permetrà socialitzar el discurs d'una manera efectiva i posar damunt la taula estratègies...", -diuen, entre d'altres coses, els organitzadors d'aquesta Escola de Tardor 2005 d'ERC que es fa a Binicanella, casa de colònies situada dins el municipi de Bunyola, amb el lema Construïm l'Esquerra del futur-.

D'altres enllaços interessants

Glosadors

Casa Catalana de Mallorca, a l'interior dels Països Catalans

cebramcat | 05 Setembre, 2005 08:00 | latafanera.cat facebook.com google.com

La Casa Catalana de Mallorca és una entitat social i cultural fundada l’any 1951 per Miquel Guinart Terrassa. A l'actualitat manté la seu oberta a l'Av. Comte de Sallent, núm. 1 de Palma.
Per les dades recaptades, he pogut saber que, primerament s’inaugura, al carrer Aragó de la ciutat de Palma, amb la denominació de Club Barcelona, amb uns estatuts de caire esportiu i cultural. Als seus inicis, bàsicament, organitza activitats relacionades amb els escacs, el bàsquet i l’excursionisme.
Posteriorment, i situada al carrer de la Concepció –antic col•legi de la Salle-, rep el nom de Casa Regional Catalana. Fins que finalment adopta la denominació vigent a l’actualitat, després d’haver travessat per vicissituds d’índole diversa.
Basti veure’n les tres denominacions esmentades, escollides a l'època del general Franco. Com passa amb l’Obra Cultural Balear, s’hi vol parar molt d’esment per tal de no aixecar suspicàcies davant les autoritats franquistes. Per això, s’hi apliquen denominacions que mantenen la mateixa grafia tant en català com en castellà!
Així s’explica, segons informacions facilitades per un dels seus ex-vicepresidents, Jacint Planas Sanmartí, que s’hi rebutjàs el nom de Casal Català, com era costum habitual a la resta de centres d’idèntic caràcter en altres països d’arreu del món.
La Casa Catalana de Mallorca, a l’actualitat, continua oberta com a centre de caire cultural, destinat a fer-hi representacions teatrals, exposicions de quadres, fotografies o brodats, a convocar-hi trobades o sopars de germanor, a preparar ballades de sardanes, a fer-hi algun concert de música rock i també a difondre-hi creacions literàries d’àmbit local o a convocar-hi conferències i xerrades.
A la dècada dels anys 60, sota la presidència de Jaume Planas Ferrer, qui potencia el caràcter cultural i benèfic de l’entitat així com la seva integració dins la societat mallorquina, s’hi incrementen considerablement les representacions teatrals, els cicles de cinema i les Aules de Poesia, Novel•la i Teatre. Fins a indrets tan coneguts com l’hospital de Sant Joan de Déu, la presó dels Caputxins, el sanatori de Caubet, la casa de les Minyones, i tants d’altres llocs on resideixen infants i persones malaltes o empresonades, arriben les mostres de solidaritat i afecte d’aquella gent que conforma la Casa Catalana de Mallorca en aquelles dècades. Curiosament, la Casa Catalana de Mallorca, durant el franquisme esdevé un bon punt de referència de caire sociocultural.
Allà, a la darreria dels anys seixanta, hi ha la famosa conferència d'en Francesc de B. Moll ("Me dicen que la conferencia ha de ser en castellano. Pues bien, la conferencia ha terminado!"); i la d'en Toni Serra que provoca la detenció d'una dotzena de persones.
Les Aules de la Casa Catalana de Mallorca són uns cicles de conferències dedicades a la poesia (1966), al teatre (1967) i a la novel•la (1968), organitzades per Jaume Adrover Noguera, Bienvenido Alvarez Novoa, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Llompart de la Peña i Antoni Serra Bauzà.
Signifiquen una important dinamització cultural. S’hi celebren setmanalment. Hi parlen els més importants intel•lectuals de Mallorca i de l’Estat espanyol. Es financen mitjançant subhastes d’obres d’art.
Des de l’any 1985 ençà, n’és el president Josep Planas Montanyà, fotògraf de gran renom en l’àmbit comercial i artístic de l’illa de Mallorca: Foto Casa Planas n’arriba a ser una xarxa imprescindible en aquest camp.

Posteriorment, a la Casa Catalana de Mallorca, s’hi fan conferències i recitals de poemes, com és el cas de Bartomeu Mestre i Sureda que hi tracta la figura de Guillem d’Efak; o Vicenç de Son Rapinya que hi recita gloses mallorquines.
També hi esdevenen rellevants d’altres activitats, com són ara les presentacions públiques de llibres d’autors mallorquins: “Balada de Guillem d’Efak”, de Bartomeu Mestre i Sureda; “Cultura i Antifranquisme” de l’escriptor Miquel López Crespí, en són alguns exemples.
O el que s’hi esdevé amb el concert de música rock del grup Matràs.
D’entre totes les activitats desplegades, cal esmentar la celebració anual de la Diada de la Casa Catalana de Mallorca, que coincideix amb la celebració de l’11 de setembre, la Festa nacional de Catalunya.
D’uns anys ençà, s’acostuma a fer-hi pública, en aquesta celebració, la concessió del guardó ‘Ars Magna’ que recau en diverses personalitats d’àmbit mallorquí: Josep Massot i Muntaner (1999); Teodor Úbeda Gramaje, Misericòrdia Ramon, Maria de la Pau Janer (2000); Tomeu Penya, Miquel Soler, Rafel Nadal (2001); Pere A. Serra; Josep Melià; Maria del Mar Bonet; Carme Riera; Oriol Bonnín; Aina Moll i Marquès; Joan Triola; Miquel Àngel Nadal.
Amb la implantació de les noves tecnologies, el president de la Casa Catalana de Mallorca representa l’entitat en actes com el lliurament dels premis de l'edició del concurs 'joescric.com'.
Quant a la relació de la Casa Catalana de Mallorca amb les administracions públiques illenques, es pot dir que col•labora amb el Govern, participant en la Mostra de Cases Regionals amb motiu de la celebració del Dia de les Illes Balears; i que del Consell de Mallorca rep una subvenció econòmica.
Una dada que s’ha de considerar força rellevant i significativa és la que fa referència al fet que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Governació i Administracions Públiques, incloïa la Casa Catalana de Mallorca i el Casal Català de Menorca dins el llistat de les ‘Comunitats Catalanes de l’Exterior’.
Aquest fet, que permet l’abocament legal de recursos econòmics des d’una comunitat a una altra, havia provocat reaccions aïrades per part d’aquella gent mallorquina que es reconeix, i que vol que se la reconegui, catalana:
“Com a ciutadà de Felanitx ningú no pot anorrear-me la catalanitat”, deia i escrivia Bartomeu Mestre.

En aquest sentit, resulten ben sucoses les aportacions que fa a la darrera nota del seu llibre "La identitat reeixida":
“El dia 27 de juny de 2001 vaig remetre un missatge electrònic a la senyora Núria de Gispert, consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya: «Honorable senyora, »He rebut, amb carta d’acompanyament del senyor Joaquim Llimona, l’opuscle Comunitats catalanes de l’exterior. Us vull agrair l’enviament. La informació que conté és una magnífica eina per comunicar-nos amb el conjunt d’entitats catalanes de la diàspora. A banda d’alguna petita errada ortogràfica que no fa al cas, hi ha un aspecte que sí que m’ha preocupat: a les pàgines 20 i 21 apareixen les comunitats catalanes d’Espanya. La primera que hi apareix és la de Mallorca (també hi figura Menorca), talment com si fos la de Còrdova. També (pàgina 21) el Centre Cultural de Perpinyà se situa davall França. Aquestes localitzacions constitueixen un fet inimaginable durant les Generalitats presidides per Macià o Companys (hi ha una carretada d’exemples). El referent d’aleshores (Catalunya Gran) o el més modern (Països Catalans o, simplement, Catalunya) no destorbaria la publicació. És cert que, des del punt de vista administratiu, la catalogació és correcta, però sembla un acte de molt poca visió (per dret, per història, per dignitat) l’anorreament del nostre territori lingüístic i cultural (d’això va la publicació, o no?). Com a ciutadà de Felanitx ningú no pot anorrear-me la catalanitat. Que ho faci la Generalitat em dol, perquè fa seu el model d’esquarterament nacional que, d’ençà de Felip V, ens aplica el Govern espanyol. Si aquesta és la consideració que mereixem «oficialment» els mallorquins, els menorquins, els rossellonesos..., hem de concloure que no difereix de la que reben els «catalans legals» residents a Kansai, per esmentar un punt geogràfic del planeta. Quina ironia que els espanyols tenguin tan clar allò d’Hispanoamèrica i que, tot i que no constitueix un ens administratiu, sigui un terme utilitzat amb normalitat a moltes de publicacions oficials i, per descomptat, en boca de polítics i de la família reial espanyola! L’acomplexada actuació dels governants de Catalunya dels darrers anys no fa altra cosa que certificar la complicitat activa amb el genocidi (lingüístic i cultural) espanyol. Mentre que els espanyols són «300 millones», Catalunya només en vol sis! El sentit de «no interferència» entre les comunitats autònomes catalanes és un acte de renúncia, de claudicació, de capitulació, de rendició incondicional... Ai! Si Macià i Companys (ep, i Emili Darder i Gabriel Alomar i Pere Oliver i Domenge i Miquel Ferrà i Lluís Martí i Antoni Maria Sbert i...) aixecassin el cap! Ja que els governants no ho fan, que Déu guardi Catalunya! »Bartomeu Mestre»
El dia 6 de juliol vaig rebre aquesta resposta: «Benvolgut Sr. Mestre, li escric en resposta al correu que va dirigir a la bústia del web gencat.es en data 27 de juny de 2001. L’opuscle Comunitats catalanes de l’exterior al qual fa esment, té la finalitat d’ésser una guia pràctica i àgil per donar a conèixer i facilitar el contacte entre les comunitats catalanes amb seu fora del territori partint d’un criteri administratiu i dins de l’àmbit territorial i competencial del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya. En cap moment es pretén posar en dubte la catalanitat de les entitats legalment reconegudes i els seus membres ni de l’activitat que realitzen. El fet del reconeixement com a comunitats catalanes de l’exterior és un recolzament a la tasca que fan aquestes entitats i alhora és el vehicle per poder accedir a ajuts per part de la Generalitat. Molt cordialment, »Gemma Grau i Balagueró, Responsable de Comunitats Catalanes de l’Exterior». Vaig ser diligent en la resposta final: «Vull agrair-vos la deferència d’haver-me volgut respondre. Per descomptat, que el contingut és decebedor. L’explicació (?) només es pot entendre des de la patologia de l’esclau. Cordialment, un català externalitzat i sense ànim d’accedir a cap ajut que certifiqui la condició que m’atribueix la Catalunya legalitzada per Espanya. Bona vela i barca nova! »Bartomeu Mestre».

Sortosament, el mes d’agost de 2005, es fa pública una notícia relacionada amb la decisió força positiva que adopta la Generalitat de Catalunya:
“Després d'haver escainat i escrit arreu a tots els catalunyesos regionalistes (fossin convergents o independentistes), tal com vaig informar-te en el meu darrer correu, ara, a la fí!, Perpinyà, Maó, Mallorca i Menorca deixen de ser estrangers per al govern del Principat. M'és igual si la ploma al capell se la posa l'amiga usurpadora, ERC o el mateix dimoni cucarell! El fet positiu és aquest: Els casals catalans de Perpinyà, Maó, Mallorca i Menorca deixen de relacionar-se amb la Generalitat a través de la secretaria de Cooperació Exterior per començar a fer-ho per la secretaria de Cooperació Interdepartamental. Fins ara es relacionaven amb la Generalitat de la amteixa manera que els casals a l'estranger. Però a partir d'ara ho deixaran de fer, senzillament, perquè aquestscasals són dins dels Països Catalans, i no a l'estranger. La secretaria de Coordinació Interdepartamental és la responsable de donar suport a les associacions culturals dels Països Catalans, aquest canvi ha de servir per fer més racional i reforçar el seu nexe amb el govern. La decisió es formalitzarà aquesta tarda en un acte a les sis i mitja a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Hi participaran el secretari de Coordinació Exterior, Albert Royo, i el de Coordinació Interdepartamental, Apel•les Carod, tots dos d'ERC. Visca Catalunya, com va dir el poeta: una pàtria tan petita que la somio completa!”

Aquest mateix bon i gran coneixedor de l’entitat, en escrits que s’hi relacionen, manifesta que la Casa Catalana de Mallorca és la continuació del Centre Regional Català de la primeria del s. XX.
Una còpia dels antics estatuts i un programa de "conferències" amb abrandades intervencions de Lluís Martí, Mn. A. M. Alcover i Benet Pons i Fàbregues, enaltint la terra i la cultura, li’n són la mostra més fefaent.
Actualment, sota la presidència de Josep Planas i Montanyà, la Casa Catalana de Mallorca, cada divendres fa un sopar de socis (encara que obert a persones interessades). Els diumenges al matí, sardanes (generalment al costat del Bar Marítim).
Els Estatuts actuals, segons s’insisteix sempre que s’hi va, "prohibeixen" parlar de religió i de política. Hom pot imaginar-se de quina època deuen ser. El local és magnífic. Està situat a les avingudes, amb un teatret i un bar. Francament aprofitable.
La majoria d’aquestes dades tan sucoses, me les ha fetes arribar el bon company felanitxer Bartomeu Mestre, qui, com es pot veure, no és d’ara sinó des de fa molts anys que manté relacions fluides i directes amb la Casa Catalana de Mallorca. Com també del bon amic Jacint Planas Sanmmartín, als quals agraesc sincerament i profunda la col·laboració desinteressada.

Cecili Buele i Ramis
Coordinador d'Estudis Culturals i Lingüístics

Premsa Forana assetjada pel Govern i pel Consell de Mallorca

cebramcat | 02 Agost, 2005 17:19 | latafanera.cat facebook.com google.com

L’Associació Cultural FENT CARRERANY, de la vila mallorquina de Maria de la Salut, que publica periòdicament la revista FENT CARRERANY (DL PM-457/1986), de 20 pàgines redactades íntegrament en català, se suma a la denúncia feta pública per l’ASSOCIACIÓ DE PREMSA FORANA DE MALLORCA, relativa a l’escassa atenció cap als mitjans locals per part del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca.

En una Editorial conjunta titulada “El setge a la premsa forana”, es fa al•lusió a “la clara intenció de fer desaparèixer” una cinquantena de petites publicacions que romanen fora de les campanyes de publicitat i dels augments dels ajuts institucionals monopolitzats per mitjans més potents.
S’hi manifesta que la DG de Política Lingüística del Govern ha deixat de convocar els ajuts econòmics per a la premsa en català; i que el Consell de Mallorca ha fulminat els dos convenis amb els quals finançava una part simbòlica de les despeses d’impressió de les publicacions de la part forana de Mallorca.
S’hi afirma que totes dues institucions es neguen a inserir les seves campanyes publicitàries a la premsa forana.

S’hi esmenten algunes dades prou significatives:

  1. - la reducció dels ajuts públics del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca a l’Associació de Premsa Forana de Mallorca ha esta dràstica: d’unes entrades que l’any 2002 ascendien a 180.000 euros per al manteniment, s’ha passat als 30.000 d’enguany
  2. - s’hi veuen afectades 46 publicacions agrupades a l’entorn de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, que esdevé una xarxa comunicativa insubstituïble: 6 setmanaris, 5 quinzenaris, 19 mensuals, 9 bimestrals i 7 trimestrals
  3. - el 60% de la població mallorquina és lectora d’alguna d’aquestes publicacions: cada exemplar és llegit per una mitjana de 3,5 persones
  4. - l’Associació edita anualment 1.600.000 exemplars
  5. - són 747 edicions diferents que contenen 35.000 pàgines, en català, dedicades als pobles de l’illa i a la seva gent
  6. - hi treballen 1.200 persones, quasi totes sense cobrar res a canvi
  7. - es necessiten 5 milions d’euros per mantenir aquesta estructura comunicativa
  8. - algunes d’aquestes revistes tenen més d’un segle de continuïtat
  9. - des de l’any 2004 la DG Política Lingüística ha fet desaparèixer els ajuts a les publicacions editades en català (95.400 euros en subvencions a la premsa de la part forana)
  10. - el Consell de Mallorca, fins a l’any 2003 mantenia dos ajuts que sumaven anualment uns 63.000 euros: han passat a zero els anys 2004 i 2005
  11. - s’hi mantenen convocatòries d’ajuts a la publicació de revistes, sempre que aquestes no formin part de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca
  12. - s’hi provoca la divisió interna, la disgregació i l’aïllament de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca
  13. - aquesta reducció d’ajuts públics a l’entitat contrasta amb l’augment d’ajuts a altres mitjans de comunicació: 6 milions d’euros d’ajuts del Govern a la premsa i una xifra superior en publicitat; 3.100.000 euros del Consell en publicitat, i més de 500.000 euros en patrocini de mitjans

L’Associació de la Premsa Forana de Mallorca no ha vist ni les miques d’aquests ajuts.

S’hi fan dues propostes ben concretes:

  1. Que es rectifiqui aquesta línia de marginació de la premsa forana
  2. Que es redacti una Llei reguladora de les subvencions als mitjans de comunicació i de la publicitat institucional

Benvenguda cordial

cebramcat | 01 Agost, 2005 15:45 | latafanera.cat facebook.com google.com

La més cordial benvenguda a aquest bloc.
Ja veurem què se n'arribarà a fer, d'aquest intent comunicador, amb el pas del temps.
Som un col·lectiu de gent inquieta.
Tenim la intenció d'anar fent reculls, sobre iniciatives civils en l'àmbit de la promoció de la llengua catalana a Mallorca.
Creim que hi ha molt a dir, i moltíssim més a fer.
Qualsevol aportació hi serà molt ben rebuda.

  1. La CGT-Balears
  2. Els drets humans
    Els drets humans I
    Els drets humans II
    Els drets humans III
  3. Entitats diverses
    Entitats diverses I
  4. L’Esquerra Republicana a les Illes Balears i Pitiüses
  5. L’Europa que volíem
  6. Els Fòrums
    Els Fòrums I
    Els Fòrums II
  7. La Fundació Maria Ferret
  8. Gloses mallorquines
    Gloses mallorquines I
  9. Gloses mallorquines II

  10. La llengua catalana
  11. El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
  12. La música
  13. L’Opinió Catalana
  14. L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans
    L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans I
  15. Els Països Catalans
    Els Països Catalans I
    Els Països Catalans II
  16. Palma, Ciutat de Mallorca
    Palma, Ciutat de Mallorca I
  17. Personatges
    Personatges I
    Personatges II
    Personatges III
  18. La perspectiva de gènere
    La perspectiva de gènere I
    La perspectiva de gènere II
  19. La República
    La República I
  20. Resums diversos
  21. TOTS ELS ESCRITS DE CECILI BUELE
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb