cebramcat | 28 Març, 2009 19:45 |
Ara resulta que, des de Mallorca estant, no podem veure TV3 sempre que vulguem. Una televisió pública, pagada com és clar també amb doblers nostres...
Això podíem fer-ho fins fa poc. Però d'un temps ençà hem de romandre a les ordres i capricis de qui ens obliga, fort i no et moguis, a haver de passar per l'adreçador, amb submissió total a les seves exigències.
Ai, senyors déus meus, quin calvari ens féu patir! Ni si fóssim una guarda d'ovelles, obligades a passar, tant si vols com si no vols, per la porta estreta de la pleta on pasturar tranquil·lament, sense alçurar-nos!
cebramcat | 27 Març, 2009 22:50 |
Com aquell qui diu, no fa ni dos dies que s'ha celebrat a Palma el III Fòrum Social de Mallorca, en defensa i recuperació dels serveis públics... públics... públics...
Divendres, dia 27 de març de 2009, em feia molta d'il·lusió, i moltes ganes, veure per TV3 “La gran pel·lícula: El cas Wells” (programada de les 22:15 a les 00:00 hores). I mira per on, justament no tenia cap gana ni una de veure per IB3 “Cinema: Firewall” (programa de les 21:50 a les 23:30 hores), coincidint en el temps...
Dues televisions públiques... dos serveis públics... en defensa i recuperació dels quals val la pena treballar insistentment i ferma des dels moviments socials d'arreu dels Països Catalans.
Idò bé, voleu pensar i creure que aquesta nit del mes de març, de l'ANY 2009! NO VAIG PODER FER-HO!
cebramcat | 20 Març, 2009 11:29 |
La bona amiga i companya de professió, Àngels Estévez, em passa uns escrits que no puc deixar de fer-los públics en un blog com aquest, que pretén parar una mica d'esment a dues situacions, crues i dures, que pateixen dos éssers valuosíssims d'aquest Planeta que anomenam Terra: la llengua catalana i la dona d'arreu del món!
"Ja em perdonareu el títol, em sap greu, però era l’única manera d’atreure l’atenció del lector/lectora. El sexe sempre és quelcom d’interessant i atractiu. Potser més que la corrupció política.
cebramcat | 17 Març, 2009 18:13 |
Quan encara funcionava el tramvia de Ciutat fins el Pont d’Inca, de tant en tant havia de fer una returada i girar les vies per donar pas al que venia en sentit contrari que havia de fer un arc al costat del que esperava aturat. Per anar de la Porta de Sant Antoni fins al Pont d’Inca havia de menester devers una hora bona. Idò bé, un bon dia un homo que devia frissar, pujà al tramvia per anar al Pont d’Inca, i en una de les aturades esperant el que havia de creuar-se, veient que ja feia una bona estona que no es movien i que el cobrador assegut fumava un cigarret d’Ideal, el més descansat del món, l’envestí dient: “És ben hora de partir!; vatuadell, ja duim massa temps aturats i jo fris!”. El cobrador, sense immutar-se ni poc ni gens, li respongué: “L’amo, si frissau el millor que podeu fer és anar a peu; el tramvia és per la gent que no té pressa”.
Llorencins, artanencs i gabellins, ja ho sabeu si heu d’anar a Manacor o a Ciutat, si frissau o no voleu perdre el temps, partiu en cotxe, perquè el tren que ens volen posar és per la gent que no té pressa, es un trenet de pa amb fonteta, fet a la biorxa. Bé, i maldament no tengueu pressa, vius si agafau el tren, no fos cosa que vos surti més car que prendre cotxe, si són dos els bitllets que han de sortir de la mateixa butxaca.
Pareix mentida haver de grinyolar tant per tenir un tren decent, soterrat uns 700 miserables metres per sortir de Manacor. Quina vergonya, quan per la Península, com si res, fan ponts i túnels de quilòmetres a balquena per tot arreu! Nosaltres aquí, per estalviar uns quants milions, xaparíem en dos trossos Manacor, enviant a fer vaumes el passeig del “colesterol” i la via de bicicletes, alentint la velocitat del tren, fent un tren mig figa mig raïm, que no servirà ni per covar ni per pondre ... I finalment, fent un negoci foradat, el de Na Peix Frit, perquè un tren que no sia tan ràpid com el cotxe, més barat i amb una freqüència adequada, serà un tren per ningú.
Senyors del Govern no siau tant cuques molles: posau d’una vegada els que no sonen damunt la taula i no deixeu que a Madrid vos mengin les sopes damunt el cap!!! Ens deuen un tren i molt més!
Mariano Moragues Ribas de Pina
cebramcat | 21 Febrer, 2009 09:44 |
El bon company català de lluites patriòtiques republicanes, el felanitxer Tomeu Mestre "Balutxo", em fa arribar un escrit que consider que es mereix de ser difós i, sobretot, de ser atès per part dels responsables màxims del Govern de les Illes Balears o dels partits que el conformen i li donen suport.
Es tracta d'un missatge referit a les desconnexions de TV3 que s'efectuen contínuament, burlant descaradament un dels drets elementals de la ciutadania democràtica que vol ser-ne espectadora: el coneixement de la programació!
A veure si així, diu Balutxo, s'arriba a desemmascarar d'una vegada la mà negra que ens impedeix veure TV3 i CANAL 9 a les Illes Balears i Pitiüses, fent-hi efectiu, "mañosamente", allò que no varen poder les bombes de Kaime Martorell...
Declara responsables directes solidaris i mancomunats d'aquesta malifeta el PSIB, el BLOC (PSM-EU-EV-ERC) i UM! Reclama que es depurin responsabilitats i que ens reparin la usurpació patida!
"SALUT, CORATGE I RESISTÈNCIA!
A QUI CORRESPONGUI! Això que feis, sense avís ni permís, de no deixar que determinats dies i hores puguem triar de veure TV3 (o CANAL 9) és un sabotatge virtual.
No sou qui per dictar-nos quina televisió podem veure i quina no. Sobretot quan el sabotatge es limita a les cadenes que empren la nostra llengua, amb la qual cosa profanau l'Estatut d'Autonomia vigent i, encara més, validau l'efecte de les bombes contra el repetidor d'Alfàbia.
Va costar molt tenir TV3 (ei, per subscripció popular!) com perquè ara amb un dit de dictadoret ens esclafi la Llibertat i el Dret!
És un acte de censura lingüística com cap precedent anterior.
El fet d'haver augmentat l'ús del castellorquí a IB3 no és prou motiu per anul·lar les altres cadenes catalanes. Ni els vostres predecessors varen atrevir-se a tal ignomínia.
Constatam que teniu el vist-i-plau del Govern “de progrés” (PSIB-UM-PSM-EU-EV-ERC). Aquí no necessitau enviar la guàrdia civil a tancar repetidors com a València. Aquí en teniu prou amb un botó!
El vostre govern, en Política Lingüística, fa una cosa que semblava impossible: superar els predecessors i superar, fins i tot, el govern de Camps! És una vergonya que pagareu (pagarem tots plegats) a les properes eleccions! En lloc de fer amics us creau enemics. Si és això que cercau, aquí ja en teniu un i per refer-me m'haureu de demanar disculpes públiques.
Deixau ja d’interferir i censurar! No sou ningú per decidir, en nom nostre, quina televisió volem veure en llibertat!"
Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo
PS.- Que trist haver de dir-vos això! NO US CAU LA CARA DE VERGONYA? TERRAcebramcat | 12 Gener, 2009 22:18 |
No solament em convida a mi, també convida la xarxa d'amistats que hem anat teixint al llarg d'aquestes darreres dècades transcorregudes.
Me n'he apuntat a la meva agenda les dades concretes, relacionades amb la presentació pública d'aquest llibre (que m'imagín que un dia o un altre pensarà a publicar-lo, també, en català!).
Són aquestes: dijous, 12 de febrer de 2009, a les 20 hores a “Caixa Forum” –Gran Hotel-, Plaça de Weyler, 3 Sala Anglada Camarassa (primer pis) - Palma.
cebramcat | 13 Desembre, 2008 09:25 |
No sé si tots sabeu -deia Antoni Mir, director de Linguamón la Casa de les Llengües, durant la conferència que va fer al Gran Hotel de Palma, dia 4 de desembre de 2008-, que la idea d'una Casa de les Llengües s'havia de fer a Londres.
David Crystal, el lingüista de Cambridge que va publicar l'enciclopèdia famosa, quan va proposar aquest projecte ell en realitat havia mirat de fer-lo a Londres.
A Londres es construïa el World Languages, el món del llenguatge, el món de les llengües: que eren 4.000 metres devora el Tàmesi d'acord amb el Shakespeare World Centre promogut i liderat pel British Council.
cebramcat | 12 Desembre, 2008 20:49 |
Som a desembre de 2008. L'Ajuntament de Barcelona s'ha incorporat, també, al consorci Casa de les Llengües Linguamon, que dirigeix el mallorquí Antoni Mir.
D'aquí a pocs dies la Casa de les Llengües es presentarà a Nacions Unides, com una aportació en el temps de Catalunya, de la llengua catalana, a la difusió dels valors universals proclamats per Nacions Unides amb motiu de l'Any internacional de les llengües.
“Tot això, i molt més, -manifesta el director, a la conferència feta al Gran Hotel de Palma dia 4 de desembre de 2008- es pot veure a través de la Casa de les Llengües “virtual”, un web que surt en vint-i-un idiomes, fruit d'un esforç extraordinari. Però n'estam molt satisfets, perquè la Casa de les Llengües en si mateixa és un organisme que experimenta com resoldre entorns multilingües...
cebramcat | 12 Desembre, 2008 00:40 |
”Quan va nàixer la Casa de les Llengües, no existia YouTube. I precisament ens vàrem demanar si optar per una internet escrita o fer una aposta per internet2. I vàrem optar lògicament per internet2. Lògicament, ara.
Quan ha sortit YouTube, s'ha revolucionat tot internet. Avui cliques qualsevol diari digital Avui, La Vanguardia, El País, i pots tenir vídeos. Fa pocs mesos era impossible. Fa un any no existia.
Avui tens el Facebook, o jo què sé, quan compres un mòbil i hi ha aplicacions, ja en surt una altra i surt l'Ifone... D'aquests 20 mil anys, d'aquests 100 d'aviació, a l'acceleració brutal del canvi tecnològic, hi ha un abisme. Ara vivim amb una etapa d'un canvi acceleradíssim que quan domines una tecnologia ja t'estàs preparant per adaptar-te a la pròxima.
Però jo subretxaré el més positiu: Tots aquests canvis són bons per als idiomes.
cebramcat | 11 Desembre, 2008 09:51 |
Vivim un temps en què es fa precís plantejar-se i rellançar estratègies multilingües de tota casta i a ritme accelerat. Això planteja el director de la Casa de les Llengües Linguamón, de Barcelona, el mallorquí Antoni Mir, durant la conferència que desplega a La Caixa el 4 de desembre de 2008:
“De les primeres pintures rupestres, fins a l'escriptura, fins al naixement de l'escriptura, passaren poc més o manco 20 mil anys... aproximadament 20 mil anys.
Però avui, mentre teniu la paciència d'escoltar-me, possiblement més de 2 milions de persones estiguin dins un avió. L'any 2006 mil milions de persones agafaven un avió.
cebramcat | 09 Desembre, 2008 08:54 |
L'existència, promoció i protecció de les llengües diverses que s'empren arreu del Planeta, més que un problema per a la Humanitat, és una font d'enriquiment mutu entre els pobles i les persones que la integren i conformen.
“La lengua es nuestro petróleo”, digué en certa ocasió el director de l'Instituto Cervantes i actualment ministre de Cultura. Una expressió que el director de Linguamón Casa de les Llengües, el mallorquí Antoni Mir, recull i comenta durant la conferència que fa a Palma, el 4 de desembre de 2008, sobre “L'organització i la gestió del multilingüisme com a repte del segle XXI”.
Li interessa aquest context, perquè “la lengua es nuestro petróleo” vol dir que l'idioma genera riquesa.
cebramcat | 08 Desembre, 2008 22:46 |
La commemoració del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, proclamada solemnement per l'ONU dia 10 de desembre de 1948, comporta, entre d'altres iniciatives, que a Palma s'hi mantengui oberta al Parc de la Mar una exposició singular sobre la mar de llengües emprades a l'entorn de la Mar Mediterrània...
Amb aquest motiu, el director de la Casa de les Llengües Linguamón, el mallorquí Antoni Mir, recordi durant la conferència que fa al Gran Hotel de Palma dia 4 de desembre de 2008, que l'any 2005 UNESCO celebra una convenció mundial sobre diversitat cultural, una convenció que amb el pas dels anys serà molt important.
Es una convenció en què hi ha una pugna entre la gran indústria cultural nordamericana, bàsicament del cine, i la resta del món.
cebramcat | 08 Desembre, 2008 12:37 |
Amb l'anglès no n'hi ha prou! -diu Antoni Mir, director de Linguamón Casa de les Llengües- a l'hora de triar un titular per sacsejar.
Li serveix, també, per iniciar un repàs d'aquests darrers anys, durant la conferència que ofereix al Gran Hotel de Palma, dia 4 de desembre de 2008:
“En el món hi ha un interès creixent per les llengües, infinitament superior al que hi podia haver als anys 70.
El 2005, i és una data triada aposta, perquè 2005 és quan el Govern de Catalunya considera aprofitar una gran oportunitat crear la primera Casa de les Llengües del món a Barcelona.
I jo crec que ho va encertar el Govern i el Parlament de Catalunya, quan va prendre aquesta decisió, perquè fa que una llengua demogràficament mitjana, no de les més grans, com el català, pugui ocupar una posició central en aquest aspecte a nivell internacional.
2005 és un any en què coincideixen més coses.
cebramcat | 07 Desembre, 2008 16:28 |
Dijous, dia 4 de desembre, a les 19.30 hores, al Gran Hotel de Palma, es fa una conferència sobre "L'organització i la gestió del multilingüisme com a repte del segle XXI".
El conferenciant és Antoni Mir i Fullana, director de la Casa de les Llengües Linguamón de Barcelona, consorci públic adscrit al Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.
La presentació va a càrrec de Nicolau Dols, vicerector de Projecció Cultural de la UIB.
Abans de presentar-hi el que és i vol ser La Casa de les Llengües -un projecte coherent, museu de les Llengües, casal al districte tecnològic 22@ de Barcelona, portal web de llengües del món, model audiovisual multilingüe, compendi i recull de bones pràctiques- Toni Mir toca alguns punt summament interessants per a qui se senti cridat a atansar-se a aquest món tan apassionant com divers de les llengües extracomunitàries que s'empren avui dia a Mallorca: Amb l'anglès no n'hi ha prou - UNESCO i visibilitat de les llengües - Comissariat europeu de multilingüisme - “La lengua es nuestro petróleo” - National Geographic i llengües amenaçades - Babel capgirada - Estratègies multilingües a internet, mòbil i televisió - La Caixa – YouTube...
En definitiva, una exposició que, durant una hora seguida, permet d'entrar en aquests assumptes:
cebramcat | 06 Desembre, 2008 16:50 |
De l'1 al 21 de desembre d'engany, una gran carpa muntada a l'Hort del Rei fa de porta d'entrada al Parc de la Mar, de Palma. Al seu interior, s'hi mostra una exposició singular sobre la mar de llengües que es parlen a l'entorn de la Mar Mediterrània.
Oberta a tots els públics, s'hi pot contemplar i admirar el Mare Nostrum, -aquesta mar entre terres d'Europa, Àsia i Àfrica- des d'una òptica no gaire habitual: l'òptica de les nombroses i diverses llengües que s'hi parlen al seu voltant avui dia.
Serveix, també, per veure més de prop una iniciativa desplegada per una institució, el consorci públic Casa de les Llengües – Linguamón, adscrita al Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües i de l'Any del Diàleg Intercultural.
També permet acostar-se a aquest organisme que dirigeix el mallorquí Antoni Mir i Fullana i comprovar que es dedica a difondre el coneixement sobre la diversitat lingüística, impulsant iniciatives al voltant de les llengües que miren de contribuir al desenvolupament de les nostres societats a l'entorn global del segle XXI.
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |