promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

La presentació pública d'un llibre de Mariano Moragues

cebramcat | 18 Abril, 2006 21:19 | latafanera.cat facebook.com google.com

En un acte força emotiu, al Centre cultural de sa Nostra, a Palma, dimarts, dia 18 d'abril, he fet la presentació pública del llibre 'La veu de les arrels', escrit en català, des del Perú estant, pel mallorquí Mariano Moragues i Ribas de Pina.

Vet ací unes breus notes sobre allò que hi he volgut dir:


Panoràmica del centre de Palma
des de finestra del centre cultural de sa Nostra

(Foto: Picalsud)

0. Introducció

Mariano Moragues i Ribas de Pina és l'autor d'aquest llibre que presentam avui en públic les tres persones que estam darrera d'aquesta taula. En Mariano i jo ens coneixem des de fa estona: gairebé fa cinquanta anys. Hem estudiat plegats al mateix centre d'estudis, durant més d'una dècada seguida. Hem treballat plegats al mateix país d'Amèrica Llatina durant uns quatre anyets seguits. Hi hem obtengut al mateix títol pedagògic en la mateixa Escola Superior de Magisteri de Lima. Hem assistit plegats, a Lima, a les seves noces amb Susana, al bateig de la seva filla Cristina, al Callao-la Perla... al naixement i creixement del seu fill Mariano... Hem continuat mantenint-nos en contacte, a pesar de la distància durant aquests darrers trenta anys.

Em sent molt honorat de tenir l'oportunitat de presentar, aquí, a Mallorca, aquest llibre seu -el primer que escriu en català, i el quart que fa públic-. D'altres llibres publicats per Mariano són: 'Buscando identificarme', 'Educación para el autogobierno' (Tarea), 'Hacia la escuela posible', i ara 'La veu de les arrels' (Editorial Moll).

1. La persona i la figura de Mariano Moragues

Mariano Moragues i Ribas de Pina (Palma, 1942) estudia el batxiller al Col·legi de Monti-Sion, Filosofia i Teologia al Seminari Major de Palma, Magisteri a l'Escola Superior Marcelino Champagnat, de Lima. L'any 1969 parteix cap al Perú com a capellà. La realitat peruana, vista de prop, l'estameneja fort ferm i li significa un canvi ideològic profund. Als 5 anys de permanència al Perú es casa i es dedica a l'ensenyament a diferents escoles i centres de formació de mestres. (TAREA, l'Associació de Publicacions Educatives que edita llibres seus, n'és una petita mostra). És cofundador de la Institució Foro Educativo de nivell nacional, de la Xarxa d'Educació Alternativa Escolaritzada, la ONG Educalter i de l'escola alternativa 'La Casa de Cartón' de Lima, de la qual esdevé director durant 20 anys. Aquesta escola, fa 7 anys, signa un conveni de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, que l'assumeix com a centre de pràctiques de mestres de les Balears.

- Després de 35 anys de romandre al Perú, torna a Mallorca, l'any 2004, per retrobar-se amb les seves arrels i avui, com quan era un infant, continua jugant a fer de pagès...


Presentació del llibre de Mariano Moragues,
en companyia de Xesc Moll i Cecili Buele

(Foto: Picalsud)

2. El llibre d'en Mariano

Aquest no és el seu primer llibre. N'ha publicat d'altres tres en castellà. Sí que és el seu primer llibre que publica en català.

L'editor i la dedicatòria de l'autor

Com diu l'editor, 'La veu de les arrels' és un llibre que rememora la Mallorca preturística i que porta les olors i remors d'una infància en què els al·lots corren salvatges pel camp i pels boscs, neden als safarejos, cerquen nius, se senten lliures a l'estiu i engabiats a l'escola la resta de l'any. Mariano Moragues -amb veu emocionada i amb un llenguatge riquíssim i ple de refranys i d'aquelles expressions tan típiques mallorquines, que avui cada vegada s'empren menys- evoca tot aquell ambient: els jocs, els rituals religiosos, les rondalles, les festes tradicionals i els personatges que formen part de la seva vida d'infant feliç malgrat les mancances materials i repressions d'aquell temps de postguerra.

Des que vaig tornar del Perú i del Burundi a finals de la dècada dels anys 70 -on vaig valorar moltíssim el fet lingüístic com a àmbit de comunicació interpersonal i col·lectiva, tant pel que fa al kirundi com pel que respecta al quítxua o l'aimara-, em vaig lliurar intensament a la tasca de promoure i defensar aquí l'ús de la llengua catalana, la pròpia de Mallorca. Tant als ambients pastorals de l'església diocesana -sobretot dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca-, com en les tasques d'ensenyament del català que vaig fer al col·legi Pius XII, com posteriorment entre el funcionariat de la comunitat autònoma, he fet tot quant he sabut i pogut per donar valor i sentit a l'ús normal de la llengua pròpia entre nosaltres.

Per això, em sent molt orgullós de poder desplegar a l'actualitat certes tasques de coordinació d'iniciatives, que tendeixen a donar suport a entitats illenques que promouen l'ús del català a les Illes Balears i Pitiüses, com a consultor i assistent de la Generalitat de Catalunya. Me'n sent molt content i satisfet, si més no com a reconeixement d'una institució pública a la tasca modesta desplegada per aquest servidor.

També hi ha d'altres motius, fins i tot de caire religiós, si voleu: si els creients valoram la llengua com un do de Déu, com ens podem permetre de menysprear-la deixant d'usar-la? Si nosaltres no la respectam, no ho farà ningú més d'arreu del món. I Déu mateix deixarà d'escoltar pregàries fetes en català, per mor de nosaltres! Ens pertoca a nosaltres fer-ho: 'A ta llei d'amor jo en som sumís: o Déu empara el meu país!” -resa la pregària escolta que acostumam a fer la gent del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, des de fa 50 anys en aquesta illa-.

Per això, m'emociona profundament la dedicatòria que m'ha volgut fer l'autor, en Mariano, quan m'hi ha volgut escriure:
“Per a En Cecili, homo feiner i compromès com pocs, amic i coautor d'aquest llibre, ja que ell va ser el que em donà l'empenta necessària perquè me decidís a publicar-ho, i amb paciència benedictina el corregí de dalt a baix dues vegades. Amb admiració, gratitud i estimació. Mariano.”

Els contextos variats

Aquest llibre surt publicat en un context, i ben variat:

Context personal i familiar: surt publicat després que l'autor, en haver viscut intensament més de 35 anys de la seva vida, lluny de Mallorca, a l'altra banda de la mar i l'oceà, a terres peruanes, torna a a Mallorca a residir-hi d'una manera més pacífica i tranquil·la...

Context religiós: surt publicat i és presentat en públic precisament avui, dimarts de Pasqua, entre el diumenge de Pasqua i el diumenge de l'Àngel. En temps pasqual... com el que reflecteix el cant litúrgic del 'Regina coeli laetare, al·leluia'.

Context polític: surt publicat, precisament, pocs dies després que s'hagi celebrar a Mallorca, de manera insòlita, el 75è aniversari de la proclamació de la II República; en uns moments en què la defensa institucional i pública de la llengua catalana no es pot dir que sigui al seu més alt nivell. Tot al contrari. Massa gent que es dedica a la política passa olímpicament de promoure i usar el català, amb mil pretextos que l'aboquen a preferir-hi l'ús del castellà...

Context editorial: surt publicat, precisament, molts pocs dies abans que se celebri la festa de Sant Jordi, el 23 d'abril. A punt de celebrar-se el Dia del Llibre, l'autor té l'oportunitat de valorar la feina feta per l'editorial Moll, la més emblemàtica de Mallorca, gràcies a l'insigne conrador illenc i gran mestre nostre de la llengua catalana, Francesc de B. Moll, de qui gairebé tots els qui som aquí hem rebut moltes i molt valuoses lliçons en la nostra època estudiantil.

Context cultural: surt publicat, precisament, en una Mallorca que esdevé cada cop més mestissa i barrejada, de cultures, de races i de llengües. En aquesta Mallorca nova surt publicat un dels moltíssims llibres que contribueix a fer veure l'existència i els valors d'una llengua pròpia com la catalana, posada obertament a disposició de qui vulgui gaudir-ne.

Les parts diverses del llibre

Es tracta d'un llibre que el mateix autor defineix com 'una contarella' (p. 17, 22). Contarella (DCBV) és una contada, una narració de fets reals o imaginats. En aquest cas concret, es tracta d'una contarella que conté nombroses expressions mallorquines, genuïnament casolanes... més pròpies d'un món rural perdut que no de la nova era urbanística en què s'ha enfonsat Mallorca... expressions genuïnament mallorquines fan veure la riquesa semàntica i l'expressivitat característica del llenguatge popular... usades a l'interior de certes cases senyorívoles de ciutat que serven el bell costum de xerrar sempre en mallorquí... esdevenen un recurs apte per fer-se autodidacte... fins i tot en el maneig escrit del català estàndard.

La veu de les arrels -el títol del llibre- esdevé la veu que li recorda la infància, a l'autor, i la influència exercida per aquesta etapa de la seva vida personal i familiar... d'un infant d'ahir -dècada dels anys 40- encuriosit i tendre que sempre bada el ulls, vigilant allò que passa al seu voltant... una contarella que, sorprenentment, no va més enllà dels seus nou o deu anys d'edat.

INTRODUCCIÓ: el geni, figura i mort del seu pare... el seu gran amor a la llengua del país... la seva reconstrucció de la història infantil amb la netedat del llenguatge familiar i col·loquial, sense saber manejar l'eina de l'escriptura... l'intent de sortir tot solet de l'analfabetisme al qual volen condemnar-lo... la seva opció pel registre formal del català estàndard...

PRIMERA PART, la més extensa (p. 23-129), a Sant Jordi. Son Oliver: Indrets (pletes, jardí, pista de tennis, pinaret, els fruiters, horts, figueral, Son Oliveret...). Personatges (amitgers, pastor, missatges, menestrals, jornalers, personal de servici, sa dida, en Bernat, altre personal, na Magdalena). Arbres. Animals (cans i moixos, animals de pota, animals de potó, aviram, porcs, aucells, altres animals). Aigües (la mar, aigües dolces, safareigs, pluges). Foc. Religiositat (tres avemaries, diumenges i festes de precepte).

SEGONA PART, la més breu (p. 130-143), a Estellencs. Lloc on la família Moragues i Ribas de Pina passava 15 dies de l'estiu, en es Collet d'Estellencs, convidada per la senyora-àvia Moragues. Hi retreu el temps transcorregut entre les muntanyes i la mar, en companyia de someres i l'ase, dedicant-se a la pesca i recollida d'herbes, en contacte amb la gent del poble...

TERCERA PART, la més genuïnament senyorívola (p. 145-204), a Ciutat. Al carrer de Miramar, primer, i al carrer de Sant Roc, després, la família viu gairebé sempre al barri de la Seu. L'infant roman atent a les veus que se senten pels carrers del centre antic de la ciutat..., encuriosit davant certs personatges, alguns considerats beneits, d'altres que hi criden l'atenció... entretengut amb jocs predilectes (fer comèdia, dir misses i altres cerimònies)... anant a costura a ca les monges... aprenent la història sagrada i el catecisme de memòria... fent el mes de Maria... passant el sant rosari... preparant-se per la venguda dels Reis o la celebració de la Setmana Santa...

QUARTA PART , la més específicament lingüística (p. 203-216). Un breu assaig sobre paraules gruixades i algunes flastomies: la referència freqüent al quaranta... el prefix re-... Déu i religiositat... cagar i merda... sinònims sexuals... pardal i colló... tros i mig... fotre.


Mariano Moragues signant exemplars del seu darrer llibre
'La veu de les arrels', editat a Mallorca íntegrament en català

(Foto: Picalsud)

3. Algunes conclusions:

L'amor a la terra i a la gent que hi viu, esdevé carn i ungla amb la llengua que s'empra: per a l'autor del llibre el senyal més clar i inequívoc de la pertinença, la procedència, la identitat, la bona acollida, les ganes de compartir. Quina altra manera millor de saber-se i de reconèixer-se persona mallorquina? Sentint-la parlar, xerrar i conversar en la llengua pròpia!

L'espai català de comunicació. Amb la publicació d'aquest llibre, Mariano Moragues contribueix de manera força exemplar a fomentar i consolidar l'espai català de comunicació, fins i tot des del Perú estant. Dient clar i català allò que hi diu, fa molt més evident encara l'existència d'uns Països Catalans a l'interior d'una nova Europa que els ha d'arribar a tenir molt més presents a les institucions públiques, i a tots els àmbits de l'actuació cívica més dinàmica.
El domini .cat que és a punt de ser escampat arreu del món i de la bolla, s'adreça a la comunitat lingüística i cultural catalana en el camp d'internet. Es tracta d'un domini destinat a representar a Internet els usuaris que s'expressen en català o que estan en relació directa amb la promoció de la llengua o la cultura catalanes, fins i tot expressant-se en d'altres idiomes. Però, sens dubte, esdevé una passa rellevant en la tasca comuna de promoure la defensa i l'ús d'una llengua com la nostra que s'està mostrant tan rica en aspectes tan diversos.

Amb projecció de futur. Com la Balanguera que sap girar la ullada cap enrera, certament; però que, sobretot, sap on s'amaga la llavor de la nova primavera, el llibre de Mariano Moragues, també té i duu una projecció de futur innegable.
No solament recull els fruits del conreu i cultiu de la llengua pròpia que ha fet des de moltíssims d'anys enrere, des d'aquell temps en què composà i interpretà cançons tan emblemàtiques com la que duia per títol Amics: Vosaltres sou els meus amics, si feis tot lo que jo vos manaré. Perquè el servent no sap què fa el senyor. No m'heu elegit vosaltres a mi. Som jo que vos he elegit a vosaltres i enviat perquè doneu fruit. Però jo vos dic amics, amics.
Pus vos diré els meus servents, sinó que des d'ara amics meus sereu, tot lo que pregueu al Pare vos ho donaré. Això vos coman, fixau-vos-hi bé: que vos estimeu tots els uns als altres, així com jo vos he estimat. Però jo vos dic amics, amics.

Tot recordant aquesta vella estrofa composada i musicada a la dècada dels anys 60, 'La veu de les arrels' que Mariano Moragues publica enguany, convida també a fer-se amics de i a Mallorca: conversant, comunicant-se, parlant, xerrant en la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, compartida arreu dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer -arribant també a l'estat sobirà d'Andorra-.

És ben d'agrair la teva tasca, Mariano.
Que duri i que esdevengui efectiva per molts d'anys!

Cecili Buele i Ramis.
Mallorca.

Comentaris

Silvia

Libro

Silvia | 12/09/2016, 16:44

Buenas Tardes, quisiera saber si su libro que cuenta las verdaderas historias de Mallorca y de su infancia, se encuentra en Espanol,
Muchas Gracias

Claudia García Pereira

Para Mariano

Claudia García Pereira | 10/06/2006, 02:05

Querido Mariano, me alegra mucho saber que has escrito este libro. Te reencuentras con tus raices ... me imagino que debe ser fantástico, lleno de remembranzas de tu infancia... Te recordamos mucho y te extrañamos! Nos hace falta las conversas que teníamos... un fuerte abrazo
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb