promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

TV3, la nova "socarrada"?

cebramcat | 19 Abril, 2007 16:54 | latafanera.cat facebook.com google.com

Del tot il·lustratiu i profitós resulta el contengut de l'escrit que el company de lluites i fatigues Josep Juàrez elabora, amb motiu de la prohibició governamental valenciana que s'emeti TV3 al País Valencià.

Enviat a la premsa local de Palma, hi reprodueix la imatge d'un del protagonistes amb una mica de mal de cap...

És d'agrair un escrit d'aquestes característiques, pel tema que es tracta i pel suport que es mereix la gent d'Acció Cultural del País Valencià i que cal ampliar a tots els àmbits possibles davant la més recent de les agressions botifleres.

S'ho paga pegar-hi una ullada.

"Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança" (dita popular).

Dimecres, dia 25 d'abril, fa tres-cents anys de la Batalla d'Almansa, on l'exèrcit francès del borbó Felip V, amb l'ajuda de castellans, derrota els austracians de l'Arxiduc Carles, en el marc de l'anomenada Guerra de Successió.

Aquesta fita, considerada cabdal per a la història recent d'Europa Occidental, suposa, d'entrada, l'eliminació dels furs i de l'autogovern dels valencians, amb la publicació del primer Decret de Nova Planta (29 de juny de 1707), i la implantació d'un règim polític centralista, absolutista i castellanitzant, inspirat en el model francès, que setanta anys enrere ja proposava el Conde-Duque de Olivares, valid de Felip IV.

(Amb això, es produeix al País Valencià la primera de tota una sèrie de grans derrotes bèl·liques que patim als Països Catalans, la gent que quedam en mans espanyoles!)

Després de la desfeta d'aquell 25 d'abril, les tropes guanyadores arrasen les comarques occidentals de l'antic regne de València a sang i fetge, eliminant la resistència dels maulets. Xàtiva és incendiada, i molts dels seus habitants, assassinats.

Des d'aleshores, a la capital de la Costera se la coneix amb el malnom de "La Socarrada" i, com a prova de la "simpatia" secular dels xativins pel primer rei borbó d'Espanya, al Museu de l'Almodí de la seva ciutat figura el retrat de Felip V, cap per avall.

Tres-cents anys després, la mala baba botiflera torna a ser actualitat. Perquè el 25 d'abril de 2007, just el dia que es compleix el tercer centenari d'aquella tragèdia per als valencians, és la data escollida pel govern de Francisco Camps, per intentar eliminar la recepció de TV3 de les comarques valencianes anul·lant, de manera presumptament il·legal, els repetidors propietat d'Acció Cultural del País Valencià.

Aquesta decisió ve carregada de simbologia, hereva de la política dels vencedors d'Almansa. Afanyats, com aquells altres de fa tres segles, a eliminar el principal senyal d'identitat del poble valencià, la llengua, suprimint un dels seus més eficaços mitjans de difusió.

La lluita per la recepció de TV3 al País Valencià és quasi tan antiga com la pròpia televisió catalana.

Tot d'una del començament de les seves emissions, allà pel 1983, al territori valencià començaren a instal·lar-se repetidors, finançats per la iniciativa privada dels sectors culturals, d'esquerres i nacionalistes.

Mai no es donaren xifres oficials d'audiència, però extraoficialment era coneguda l'acceptació notable, pels valencians, de la televisió de Catalunya, de la mà de programes de relativa qualitat i bon humor, i de la retransmissió de partits de futbol.

Ben mirat, si l'audiència valenciana de TV3 fos residual, no suposaria cap obsessió per als sectors reaccionaris de l'establishment.

Aviat farà divuit anys que aquests sectors varen aprofitar la posada en marxa de la televisió valenciana Canal 9, a l'octubre de 1989, per perpetrar un autèntic acte de pirateria institucional, com va ser l'ocupació de la freqüència, amb la que es rebia TV3, per a la nova televisió del aleshores govern del socialista Joan Lerma.

D'aquesta manera, tots aquells que tenien sintonitzat, als seus aparells, el canal català, es varen haver d'empassar les pel·lícules en castellà i els programes tipus Tómbola.

I Canal 9 va rebre, com a regal de naixement, l'audiència furtada a TV3 (aquest robatori també es va repetir al País Valencià, amb el vist i plau del govern espanyol, en les inauguracions de Punt 2 i La Sexta, així com també a les Balears, més recentment, amb la inauguració d'IB3 i l'ocupació de les freqüències de Canal 33).

TV3 es va continuar rebent, al PV, per altres freqüències i tecnologies, com a exemple de resistència davant les imposicions antidemocràtiques.

Què té TV3, que molesta tant al blaverio institucional?
Què és el que la fa tan perillosa per terres valencianes?
Avui en dia, amb una d'oferta televisiva tan plural, TV3 no hauria de ser cap amenaça pel contingut dels seus programes, ni per la qualitat dels informatius, ni per la hipotètica competència (molt relativa) respecte a la televisió oficial valenciana, Canal 9.

Però per als botiflers d'avui, el que resulta intolerable de TV3 és, justament, que estigui feta en català i, ves per on, demostri cada dia la unitat de la llengua, perquè els valencians la entenen perfectament (com diu Antoni Bassas, "sense subtítols ni traduccions").

I que aquest senzill exercici de comprensió tiri per terra tot el muntatge del secessionisme lingüístic, fabricat per la dreta botiflera des de la ignorància, la manipulació, l'autoodi i la premeditació d'acabar amb la identitat dels valencians.

Lluitar per la recepció del senyal de TV3, al País Valencià i a les Balears és, doncs, qualque cosa més que defensar la llibertat d'expressió.

A més, ha de ser i és un exercici conscient en defensa de la identitat d'un poble.

Francisco Camps, Eduardo Zaplana, Rita Barberà i tota aquesta colla, són hereus directes dels botiflers d'Almansa.

I es mereixen, com aquell Felip V, que pengem els seus retrats cap per avall.

Pep Juárez,
Abril de 2007

(D'un article de Pep Juàrez, secretari general de la CGT-Balears, publicat a Última Hora (20-04-2007). El màxim representant d'aquest sindicat va ser membre d'Acció Cultural del País Valencià abans de venir a viure a Mallorca, enguany fa vint anys. De fet, el seu català bàsic el va aprendre fent els tres cursos "Carles Salvador", d'ACPV. També va ser membre fundador de la revista "El Temps", tot i que es va anar distanciant de la seva línia editorial...)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb