promocat

Influència de l'obra i figura de Francesc de B. Moll.

Per a Miquel López Crespí, la lluita política de la dècada dels anys 70 als Països Catalans -embrionària encara- va completament lligada als esforços orientats cap a un redreçament cultural.

Creu que, aleshores, política i cultura són la mateixa cosa.

Considera que un personatge tan il·lustre com Francesc de B. Moll, -fill d'una època en què es fa molt, i, a més a més i malgrat tot, es fa tot sense cobrar-, no solament comporta una embranzida per a la recuperació de l'ús social de la llengua catalana arreu dels territoris dels Països Catalans.

Francesc de B. Moll també contribueix enormement a enfortir la tasca del retrobament cultural, de cara a un enllaç més fort i estable entre els Països Catalans, per amor a la nostra llengua i enmig de fortes dificultats econòmiques.

Miquel López Crespí no pot dissimular ni poc ni gens ni una mica, i la reconeix expressament i clara, la influència poderosa que han exercit en tota la seva trajectòria pública i professional com a escriptor, aquells contactes mantenguts de jove amb un personatge de tan alt valor científic i literari, com és ara Francesc de B. Moll, quelcom més que un filòleg de reconegut prestigi internacional.

• La lectura de les Rondaies mallorquines que Moll fa a través de Ràdio Popular a la dècada dels anys 60;
• la gran tasca que desplega amb l'elaboració i edició del Diccionari català-valencià-balear -gran empresa catalana, gairebé un símbol per a tots els catalans, autèntica plataforma unitària de reconstrucció nacional dels Països Catalans-;
• la feina intensament escampada per l'Editorial Moll -amb el material de la qual s'alleta la fornada d'escriptors dels anys setanta-;
• el paper que representen per al jovent més inquiet de l'època les portes sempre obertes de la botiga Llibres Mallorca;
la col·lecció Les Illes d'Or que permet conèixer les arrels més profundes de la nostra cultura;
• el naixement i la consolidació de la col·lecció de llibres de butxaca Raixa; el Manifest
en defensa de la cultura catalana;
• la fundació de l'Obra Cultural Balear
-un dels principals llocs de trobada 'legal' dels homes i dones que, d'una manera o una altra, lluiten per la democratització de la nostra societat i contra el feixisme-;
• la polèmica d'en Pep Gonella
que marca una fita històrica en la Mallorca de començaments dels anys setanta en el camp de la defensa intransigent i seriosa del català;
• els cursets de llengua i literatura catalana;
• la llibreria l'Ull de Vidre...

són alguns dels graons que porten l'escriptor pobler a pujar per l'escala de la vida literària a què ha dedicat i dedica les vint-i-quatre hores de cada dia durant dècades!

No resulta gens estrany, doncs, que s'emocioni de bon de veres, que ho valori com un encert cultural i polític de primera magnitud, i que hi doni tot el seu suport entusiasta, quan el Parlament de les Illes Balears aprova per unanimitat declarar l'any 2003 com l'Any Francesc de Borja Moll.

A més d'un deure cívic, ho considera “un deute que la nostra societat tenia amb un dels homes que més ha fet per salvar el nostre llegat cultural. Feina feta enmig de les circumstàncies més adverses que hom pugui imaginar i enmig de tantes dificultats que tan sols un home de la seva empenta podia portar-la endavant” (pàg. 37).

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, agost 2007

(CONTINUARÀ)