promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

L'obra literària de Guillem Simó Roca contra tots els mals

cebramcat | 13 Setembre, 2007 21:20 | latafanera.cat facebook.com google.com

Faig la segona lectura d'un dels llibres que més m'ha colpit aquests darrers temps. Ni més ni pus que En aquesta part del món. Dietaris 1974-2003.
L'autor: Guillem Simó Roca (Palma, 1945-2004), llicenciat en Filologia Romànica i catedràtic d'institut de llengua i literatura catalana per oposició lliure.
El contengut: molt personal, molt literari, molt vital, molt irònic, molt sensual, molt tendre, molt rebel...
L'editorial: El Gall Editor de Pollença, que diu que es tracta d'una obra, bastida al llarg de trenta anys amb perseverança, en la qual Guillem Simó ens ha legat, de manera tan bella com precisa, els seus dubtes i les seves pors.

Gràcies a l'empenta coratjosa de la seva vídua, Carme Vidal, arriba a publicar-se, poc després de la mort d'en Guillem, un llibre tan singularment atractiu...

Una petita mostra d'allò que es pot trobar a la xarxa i que fa referència a l'obra pòstuma de Guillem Simó i Roca, publicada l'any 2005 a Mallorca, es pot iniciar amb allò que apareix a la web d' El Gall Editor.

S'hi assenyala que rere cada paraula s'amaga el temperament de l'autor, que adopta múltiples aspectes vitals: irònic, sensual, tendre i rebel, per acabar convergint en un de sol, l'essència mateixa de la lucidesa.

  • Com a increïble es pot qualificar l'actitud i la decisió adoptada per l'Institut d'Estudis Baleàrics, entitat que s'encarrega de l'edició i que llavors es nega a fer-ne la presentació pública.
  • A la secció "Paseo de Ronda", amb el títol "Apertura de curso", Nadal Suau, fa un comentari referit als Dietaris de Guillem Simó, al suplement "Bellver" del Diario de Mallorca. (20-09-2007)

  • Salvador Sostres reconeix la influència que exerceix damunt ell el que considera una autèntica obra mestra que cura tants i tants mals.

  • Jaume Sureda Negre el valora com un llibre que recomanaria a tots aquells joves llicenciats que pensin en la possibilitat de ser professors... Diu que aquells joves llicenciats que estan pensant que el seu futur professional és a un institut, haurien de llegir aquest llibre... podran entreveure l'infern que pot suposar dedicar-se a l'ensenyament sense convicció ni vocació

  • Al diari El Mundo-El Día de Baleares (27-08-2007), Carlos Jover fa "un comentari sobre Guillem Simó i el seu magnífic dietari pòstum".
    Amb posterioritat, el 17 d'octubre de 2007, dedica tota la plana de Cultura a l'entrevista que fa a Carme Vidal, vídua de Guillem Simó, i tota una columna al llibre "Contra tots els mals"

  • A Els Marges hi ha un article d'Enric Cassany sobre la literatura del jo i sobre el dietari pòstum, que qualifica d'esplèndid, de Guillem Simó.

  • Una de les crítiques més aspres que rep el Dietari de Guillem Simó prové de la mà de l'andritxol Baltasar Porcel, amb l'article titulat Patinaje artístico publicat a La Vanguardia. 14-02-2006.

  • Amb el títol crítics i criticastres, Sam Adams escriu article a l'Avui (22-02-2006) sobre “el bon judici estètic de Baltasar Porcel”. Fa a saber que considera que la crítica que fa l'andritxol del llibre de Guillem Simó és injusta i infundada perquè es basa en apriorismes: la manca d'aval d'una producció general més extensa i una vida ostensible i molt intensa, per una banda; i per una altra, l'acusa de ser un ressentit.

  • Xavier Pla, "El nuevo escritor de diarios", escriu que un dels llibres més impactants publicats recentment en català és el dietari d'un desconegut, publicat pòstumament, un autèntic llibre del desassossec en el qual apareix un home càustic i amarg que lluita contra la depressió... el document íntim , en aquest cas intens dolorós i contradictori, esdevé literatura gràcies a un estil que eleva les palpitacions humanes cap a la reflexió moral

  • Els dies d'un home abatut. PONÇ PUIGDEVAL. El País. 27-10-2005

  • A l'escrit titulat Bàrbars venguts de ponent, no toqueu mai més Mallorca, Carme Vidal fa un comentari “quan surt al carrer” 07-11-2005.

  • Mercaderia de sexe o de poder. SAM ADAMS. El Mundo. Catalunya 08-07-2005.

  • Prosa costumista balear. GUILLEM SIMÓ. Institut d'Estudis Baleàrics, 1982.

  • Ven la luz los dietarios póstumos del ensayista y poeta Guillem Simó. SERGI DORIA. ABC 02-10-2005.

  • Guillem Simó: joia clàssica. Biel Mesquida. Diario de Mallorca 03-03-2006.

(CONTINUARÀ)

Comentaris

Carme Vidal

Contra tots els mals

Carme Vidal | 15/09/2007, 10:07

Moltes gràcies benvolgut Cil per aquest espai que, de manera tan generosa i desinteresada, has dedicat a la memòria de Guillem Simó i a la de la seva obra. Em conhorta comprovar que hi ha persones com tu que valoren la seva tasca. En vida, per la seva timidesa li fou molt difícil publicar i, quan finalment es va decidir, ben passada la cinquantena, va haver de patir un llarg peregrinar per diverses editorials, en Guillem descriu part d'aquest peregrinar en el dietari. Cap editorial estava interessada en els "19 poemes amb música". A la p. 298 es refereix a un d'aquests episodis, n'hi ha d'altres, però aquest és, segons la meva opinió, el més esperpèntic de tots. "Tinc ganes de rescatar aquest llibret d'aquestes manasses" les manassen eren les de l'editor Antoni Guiscafrè, aquest insigne editor descrit a la p. 297 com a "jove alt, cap pelat, ulleres rodones, de Capdepera, capellanívol i -psemero en estat pur-, com a colofó, no va ser possible rescatar aquest original ja que el dit Guiscafrè havia perdut l'original dels poemes,quin fet més grotest: l'editor que perd els originals! Jo mateixa vaig presènciar l'escena. Gràcies a Jaume Pomar l'editorial El Tall se'n féu càrrec de l'edició. Sempre estaré agraïda a Jaume Pomar per l'alegria que va representar per a Guillem l'edició dels 19 poemes. Aquest recull amb una tirada de 1000 exemplars es va exhaurir a l'any i mig de la seva publicació. En canvi el dietari "En aquesta part del món" editat per l'Editorial El Gall i amb la mateixa tirada, 1000 exemplars, segons l'editor Gracia Sánchez encara no s'ha exhaurit. Actualment ja ha fet dos anys i mig que es va publicar, qui s'ho pot creure això! Misteris dels editors!
Per acabar, m'agradaria citar un fragment d'un altre article de Ponç Puigdevall, publicat també a EL PAIS el 29-12-05.

"No hi hauria d'haver cap mena de dubte sobe quin és el llibre d'aquest any que fa que la prosa catalana assoleixi uns nivells més que excel·lents de qualitat. És un llibre que també pot servir per calibrar la capacitat de recepció del públic, i per saber si hi ha una mínima possibilitat per creure en el públic lletraferit. (...) "En aquesta part del món" no és cap novel·la sinó que és un dietari, però tot i així conté més dosis narratives que no pas moltes de les novel·les que s'han pogut llegir en els últims mesos: al cap i a la fi, és el relat minuciós i detallat de la vida d'un home abatut per les múltiples circumstàncies adverses que regala la quotidianitat. És una narració aclaparant i trasbalsadora d'un home que no acaba d'adaptar-se a les obligacions de cada dia, i que trobava en l'escriptura dels seus estats d'ànim el consol necessari per no enfonsar-se definitivament en les clavegueres de l'existència (...)i, a més a més escrivia una prosa justa i exacta i amb la qual s'escrutava els moviments diaris de la seva ànima. I qui llegeixi aquest llibre no pot tenir cap mena de dubte sobre quin és el títol més emblemàtic de l'any, (...)"

Una altra vegada, gràcies Cil.

Carme Vidal

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb