promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Tomeu Mestre "Balutxo": Això és Alabama! (III)

cebramcat | 16 Setembre, 2007 09:39 | latafanera.cat facebook.com google.com

Fidel a la seva paraula, Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo, fa pública la seva tercera tramesa de l'extensa temàtica que duu per títol "Això és Alabama", al Diari de Balears (16-09-2007).

S'ho paga reproduir-ne el text íntegre, si més no pel seu alt valor reflexiu sobre situacions reals que pateix la gent dels Països Catalans que, senzillament i llisa, vol exercir el seu dret de parlar català, sempre i davant qui sia:


Saïda Saddouki, a la foto en companyia del gabellí Joan Esperitsant,
assenyala els noms dels autors d'un abús lingüístic comès en la seva persona

Tercera reflexió:
Hem d'assenyalar els noms dels autors de qualsevol abús.
Si es tracta d'entitats privades o de botigues que incompleixen la Llei (sigui la de comerç, sigui la de normalització lingüística, siguin les més revolucionàries de totes: la del sentit comú i la bona educació), és important denunciar-ho i divulgar-ho.

Els consumidors tenim una arma que tothom coneix: compram allà on som ben tractats.

Si es tracta d'institucions públiques, s'han d'identificar sempre els autors, però amb més motiu si són persones que ocupen càrrecs públics rellevants.

I, a més dels autors directes, s'han d'assenyalar els silencis còmplices dels qui tenen responsabilitats polítiques. Quan es produeix una agressió a un ciutadà, el seus governants han de mostrar cara.

Encara no he escoltat ni el president del Govern, Francesc Antich, ni la del Parlament Maria Antònia Munar, ni la del Consell de Mallorca Francina Armengol, ni la batlessa de Palma Aina Calvo, ni tants d'altres (sí també el director general de la Guàrdia Civil Joan Mesquida.

Tots ells no només han de lamentar aquests fets, els han de condemnar i exigir-ne reparació pública.

Quarta reflexió:
Hem d'evitar les hagiografies!
Està bé generar referents positius i, fins i tot, destacar les actituds exemplars dignes i nítides. És de justícia agrair les conductes cíviques a imitar. Però s'ha de fer amb una especial discreció, sense fer-ne un elogi excessiu i sempre des de la normalitat; perquè resulta perillós transferir el missatge que, una cosa tan senzilla com parlar la nostra llengua, representa un acte d'heroïcitat!

Antoni Mestre i Saïda Saddouki són dos exemples importants i no els hem de treure el seu mèrit, perquè varen per ser prou valents per denunciar els insults patits en exercici dels seus drets; però no hem de permetre que siguin referents per haver practicat allò que ha de fer qualsevol catalanoparlant: parlar català als servidors públics a qui pagam el sou amb els nostres imposts. Això no és cosa d'herois ni de sants, sinó de persones normals i corrents.


Bartomeu Mestre i Sureda és l'autor d'aquest llibre

Cinquena reflexió:
No hem de tolerar que ens carreguin el mort!
Hem vist massa vegades com els agressors intenten fer-nos víctimes per partida doble. Primer ens agredeixen, després ens diuen mentiders.

És intolerable, perquè ningú no es pot creure que hi hagi ciutadans que s'inventin històries que només els poden perjudicar.

En el cas concret de Saïda, a les casernes (ep, i als aeroports!) hi ha filmadores. Com així han d'aportar “testimonis” per desmentir la denúncia? Han perdut la filmació? Aquell dia es varen fondre els ploms?

Però no només ens traspassen la responsabilitat i les culpes els autors de les agressions; també ho fan (i això ja és delirant), els “nostres” governants.

La frase de Telesforo Monzón (una llengua només mor si els usuaris l'abandonen) està caducada; perquè el context històric actual fa que la impetuosa força de la globalització hagi de ser frenada amb mesures de protecció per qui no vulgui sucumbir davant l'allau.

França (titular d'un dels idiomes més parlats al món) ha decretat mesures que aquí són impensables! Per exemple, garanteix per llei (fins i tot assumida pel Canadà al Quebec) que almenys el 65% de les cançons emeses sigui en francès, tant a emissores públiques com privades!

La Corporació de Radiotelevisió de Catalunya (que només afecta les públiques) redueix el percentatge de cançó en català al 25%! IB3 deu rondar el 0%!

Qui no recorda la famosa campanya de “no et mosseguis la llengua!”? L'eslògan ens atribuïa la responsabilitat, quan qui ens mossega la llengua és un altre idioma i els seus caníbals, incultes i monolingües practicants!

De cap manera hem d'acceptar que matin la llengua catalana i que, en fer-li l'autòpsia diagnostiquin suïcidi! Si morís (que no ho permetrem) seria un assassinat d'Espanya! Un més a la seva llista de genocidis dels darrers cinc-cents anys!

(Continuarà si el director aquest diari m'ho permet).

Bartomeu Mestre i Sureda,
autor de “La identitat reeixida”.

(Les dues cartes que precedeixen la que publicam d'avui varen aparèixer a Diari de Balears els passats dies 9 i 11 de setembre)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb