cebramcat | 23 Setembre, 2007 10:38 |
El director del Diari de Balears compleix amb la seva paraula i, amb increïble fidelitat, publica un darrere l'altre, els escrits que Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo” li envia, amb el títol expressiu d'Això és Alabama!.
Hores d'ara, ja va per la cinquena tramesa, a l'edició en paper (diumenge, 23 de setembre de 2007).
No així, emperò, a la versió digital (que no s'hi ha pogut trobar, encara).
Amb els seus escrits, Tomeu Mestre publica una sèrie de reflexions relacionades amb el maltractament que rep la llengua catalana als Països Catalans, precisament per part d'aquella gent que, en ser agents de l'autoritat, estan més obligats que ningú a respectar-la, d'acord amb les lleis vigents.
Vet ací el text díntegre d'aquesta cinquena tramesa:
Novena reflexió:La identitat catalana sobreviu, tot i les endemeses de França i Espanya (més depredadora que mai), perquè té una gran personalitat i marcades diferències amb qualsevol altra.
Molt més profundes, gairebé antagòniques, amb la cultura patriarcal espanyola, la qual representa el mite del caçador. La cultura matriarcal catalana representa el mite del llaurador.
Ells són soldats (“conquistadores”), nosaltres gent de jardí.
Ells tenen capitans i místics. Nosaltres, poetes i mariners.
Les diferències són tantes i els conceptes tan clarificadors que, amb pocs exemples, es fàcil demostrar que no pertanyem a la mateixa cultura ni a la mateixa nació.
Tenir idiomes distints estableix un mecanisme diferent de comunicació, però, sobretot, d’expressió; de manera d’entendre el món i la vida.
Quan són sincers, ells parlen “en plata” (una metàfora materialista) o “en cristiano” (un concepte de guerra santa procedent de les creuades).
Nosaltres parlam clar i català.
En cas de dificultat, ells toquen fusta (fent al·lusió al fetitxisme de tocar la creu a l’espera del miracle). Nosaltres tocam ferro per barrar el forrellat de la porta de ca nostra.
Ells “adiestran”: domestiquen amb la mà dreta de la força. Nosaltres, ensinistram: educam amb mà esquerre.
Ells es posen l’anell de casats a la dreta. Nosaltres a l’esquerra, perquè és la del cor.
Ells tenen “sinverguenzas”, gent sense gens de vergonya. Nosaltres, pocavergonyes.
Ells fan les coses “de los pies a la cabeza”. Nosaltres, de cap a peus (primer pensam).
Ells diuen “al fin y al cabo”; és a dir, conclouen les coses a l’inrevés del final al principi. Nosaltres, al cap i a la fi, som ordenats.
Davant d’un desastre, ells van de “cráneo”. Nosaltres, de cul!
Ells exigeixen “impuestos” (d’imposició). Nosaltres preferim contribucions (d’aportació solidària).
Ells tenen “vírgenes”. Nosaltres, marededéus.
Ells converteixen l’home en el centre i supediten la dona al llinatge del marit. Nosaltres tenim segones festes, perquè la dona té els mateixos drets que l’home i és senyora dels seus béns.
Ells prediquen allò de “la maté porque era mia”. Els nostres conflictes domèstics es resolen amb el suïcidi, perquè en cas extrem estam disposats a morir, però mai a matar!
El seu “sábado, sabadete” significa dia d’oci i de festa. Per a nosaltres, fer dissabte és fer feina (per fer festa i anar mudats ens “endiumenjam”).
Per descriure els elegants, ells diuen “armados de punta en blanco” (fent esment a les espases tretes de la beina), nosaltres anem “de 21 botons” (com els antics serenos).
Ells diuen “¡oiga!” (un acte passiu). Nosaltres demanam que ens escoltin.
Ells usen imperatius (“calla!”). Nosaltres convidam (vols callar?) i, si hem d’insistir, introduïm un factor més d’imprecació (vols fer el favor de callar?).
Ell beuen “tinto” i nosaltres vi negre.
Ells tenen “estómagos agradecidos”, nosaltres panxacontents!
Ells tenen “el gordo de Navidad” i nosaltres la grossa.
A un astut li diuen “perro viejo”. Nosaltres, un bon tord.
Els seus folls estan “como una regadera” (fent aigua de per tot). Els nostres, talment Ramon Llull (el mestre il·luminat), estan com un llum!
Ells anomenen els genitals amb elements monocromàtics i morts (“pito” “concha”...). Nosaltres, amb elements coloristes i vius de la flora i la fauna del país (figa, perdiu...).
Ells tenen “vinagreras” (fent esment al contingut, encara que hi hagi oli). Nosaltres, setrilleres (fent esment al continent).
Ells, despullats, van “en cueros”, nosaltres en pèl.
Ells, despistats, “no tienen ojos en la cara”, nosaltres tenim els ulls al clatell.
Ells, a l’hora de repartir el patrimoni dels pares, en fan trossos i “los echan a suertes”. A la nostra cultura, més racional, el fill gran fa les parts i el petit tria.
Ells diuen “¡te quiero!”(amb ànim posessiu), nosaltres “t’estim!
Ells utilitzen el cinisme, nosaltres la ironia.
Etcètera, etcètera, etcètera...
(continuarà si el Director d’aquest diari m’ho permet).
Bartomeu Mestre i Sureda,
autor de LA IDENTITAT REEIXIDA
Manel | 23/09/2007, 20:21
La versió digital sí es pot consultar, a
http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+189785
Sovint, al Balears agrupen totes les cartes sota un mateix títol a l'edició digital, en lloc d'habilitar-hi un enllaç individual.
En tot cas, l'enllaç només dura set dies. És una web molt antiquada.
Com s'ho ha fet per aconseguir publicar un seguit de textos seriats i tan llargs per ser cartes?
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
gràcies per l'apunt
CIL | 23/09/2007, 21:02
T'agraesc, Manel, aquest apunt teu que serveix d'aclariment. Disculpau la meva falta d'ignorància!