promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Tomeu Mestre “Balutxo”: Això és Alabama! (VII)

cebramcat | 28 Setembre, 2007 09:06 | latafanera.cat facebook.com google.com

Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo” continua aportant al Diari de Balears les seves reflexions acurades sobre la realitat nacional dels Països Catalans. A partir de la defensa de l'ús normal i corrent de la llengua catalana a tots els territoris, davant del mal tractament que rep per part d'unes institucions estatals que mai no s'hi han mostrat favorables, analitza possibles vies per on transitar cap al futur.

Dotzena reflexió: Patim un etnocidi constant. Coincidint amb la Diada de Catalunya d’enguany, es va presentar el Cercle d’Estudis Sobiranistes. Un dels seus impulsors, Alfons López Tena, fill d’andalús, nascut a Sagunt i membre del Consell General del Poder Judicial, va utilitzar el terme genocidi, referint-se a l’anorreament cultural i lingüístic que patim. Les seves paraules varen indignar als jutges espanyols que legitimen l’opressió; és a dir, els que legislen per sotmetre el nostre poble!

És cert que genocidi, en rigor, s’aplica a l’extermini d’un poble i que Espanya no ens vol morts, sinó esclaus (qui li proporcionaria els recursos?). Però és ben acceptable l’ús metafòric de l’expressió. En tot cas, no és pot discutir gens el terme etnocidi: la substitució deliberada d’una cultura per una altra!

Varen començar els francesos. Dia 2 d’abril de 1700. Lluís XIV va signar l’edicte Interdiction oficielle de la langue catalane, és a dir: la prohibició de l’ús del català a l’estat francès.

Al sud dels Pirineus, Felip V va dictar, a sang i a foc, els Decrets de Nova Planta a València i Aragó (1707), Mallorca i les Pitiüses (1715) i Catalunya Principat (1716), abolint les nostres institucions i prohibint la llengua catalana.

Des d’aleshores ençà, l’etnocidi d’Espanya no s’ha aturat mai, ni durant les nefastes monarquies ni durant les esquifides repúbliques.

Tretzena reflexió: El governadors; una figura clau! Seria fàcil personificar la figura que valida el colonialisme en Carlos de Meer, però defugiré la temptació i ho il·lustraré amb altres exemples.

L’any 1837 el Governador de Balears signà un edicte que obligava els mestres a practicar un sàdic sistema: «Considerando que el ejercicio de las lenguas es el primer instrumento para adquirir las ciencias, que la castellana, además de ser la nacional, está mandada observar en las escuelas (...) Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que ninguno hable palabra que no sea castellano, so pena de que oyéndola no podrá negarse a recibirla; pero con el bien entendido que oyendo que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción de pasarle el anillo, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena que, en los primeros ensayos, será leve, pero que se irá aumentando, así como se irá ampliando el local de la prohibición».

L’any 1923, el Governador de Balears remet una circular a tots els ajuntaments per recordar que no poden penjar als balcons cap altra bandera que no sigui l’espanyola i exigint que el castellà sigui l’única llengua permesa, tant per a les sessions municipals com per redactar les actes.

L’any 1940, una nova circular (aquesta del Governador Civil de Barcelona) estableix: «A partir del 1º de agosto, todos los funcionarios municipales y provinciales cualesquiera que sea su categoría, que en el acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el del Estado, quedarán 'ipso facto' destituidos, sin ulterior recurso. Los mismos criterios se aplicarán con respecto a los funcionarios de cualquier otro servicio público, especialmente los que sean maestros y profesores del Estado».

De tot això, Espanya mai no ens n’ha demanat perdó, perquè aquesta és la funció dels governadors!

Arran de la restauració borbònica de Franco, canviaren el nom del càrrec, cercaren cares amables i de bones paraules, però la sinistra figura és idèntica. S’ha fet veure la incoherència del personatge en un estat autonòmic, però no ha servit de res, perquè la finalitat real no és gens innocent.

Els governadors són agents colonials. Quan alguns dels seus subordinats (servidors públics) burlen drets civils a la ciutadania, els governadors protegeixen els abusos desmentint les denúncies a plena consciència. Els governadors saben que la gent (una vegada i una altra?) no s’inventa vexacions i que una part dels pistolers, amb l’aval dels seus superiors, tenen el català com una nosa.

(continuarà si el Director d’aquest diari m’ho permet).

Bartomeu Mestre i Sureda,
autor de LA IDENTITAT REEIXIDA

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb