promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Bartomeu Mestre "Balutxo": Això és Alabama (IX)

cebramcat | 07 Octubre, 2007 10:11 | latafanera.cat facebook.com google.com

Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo” ja va per la quinzena de les reflexions que va publicant al Diari de Balears des de fa unes setmanes.

En aquest cas, fa referència al fet que els estatuts d'autonomia no poden resoldre mai el conflicte polític existent entre els Països Catalans i l'Estat espanyol des de fa segles. Calen noves iniciatives polítiques, institucionals i cíviques.

Quinzena reflexió:
L’Estatut d’Autonomia no resoldrà mai el conflicte.
Destacar les (in)competències de l’actual estatut és fer el joc a la submissió, fer el ploramiques i, el pitjor de tot, fomentar una moral de fracàs i no de combat. No ens arreglaran la subjugació colonial uns estatuts que multipliquen les desigualtats entre súbdits d’un mateix estat. Els estatuts d’autonomia són contractes que estableixen l’estat i la regió (la “nacionalitat”, si ho preferiu), però qui té la competència d’aprovació (retallats i “cepillados”) és l’estat.

Per tant, el nostre pobre estatut no és altra cosa que una llei espanyola, on, perdonant-nos la vida, ens fan una “concessió de miques”, temporal i condicionada, i anomenen solidaritat al que arreu del món és espoli.

L’estatut no és altra cosa que una hipoteca, un nexe d’unió, una cadena que ens ferma a àmbits “superiors” i legitima i renova la dependència sense alternatives.

Per això, resulta patètic, ridícul i, sobretot, inútil, que els partits polítics o els col·lectius que volen deixar de ser ciutadans de segona i reclamen igualtat de drets, demanin un pam més de cadena. Pitjor és que facin el joc sobiranistes que volen estructures d’estat.

Un pam més de cadena no esvaeix l’esclavatge! Espanya ho sap. No oblidem que, per intentar impedir la independència de Cuba, Antonio Maura (a finals del s. XIX!) proposà concedir-li autonomia! Som, com Cuba abans, una colònia i ho saben prou.

Quan les injustícies són massa evidents i brollen crits de llibertat, Espanya maniobra a la correguda propostes eixelebrades per perpetuar el colonialisme. El 1931, es parlava de les repúbliques dels pobles ibèrics. El 1976, l’estat de les autonomies (que encara patim). Més recentment, algunes veus aposten per un estat federal i el president espanyol parla de l’Espanya plural, una cortina de fum per emmascarar que som una nació etnocidada, espoliada econòmicament, discriminada lingüísticament, genocidada culturalment, anorreada socialment, maltractada judicialment...

Qualsevol nació ha de poder establir els vincles amb altres pobles (un estat federal, per exemple) amb un requisit imprescindible: fer-ho en llibertat, perquè les aliances s’han de pactar sense condicions prèvies.

No és el nostre cas i això ens transporta a la conclusió: o igualtat o independència! Com tots els pobles, tenim dret a decidir, senzillament i pacíficament, si volem un estatut o preferim un estat.

Setzena reflexió:
Cal desmuntar les seves mentides!
La premsa espanyola actual ha esdevingut premsa de combat i manté, sense massa canvis estructurals, la línia de l’antiga premsa falangista. No hi ha diferències de contingut (únicament de suavitat en la forma) entre els nacional-catolicistes de la COPE (amb tot el bloc de la “Brunete” mediàtica) i EL PAÍS, pel que fa a l’exercici del discurs anticatalà.

La llengua i la cultura catalanes són atacades amb mentides ignominioses de part dels mitjans de comunicació espanyols i els seus polítics.

La tècnica és vella. Des dels mecanismes de poder, capgiren la realitat i acusen la terra espoliada d’insolidària, de genocidar el castellà a Catalunya, de practicar l’exclusió i no la convivència, fins i tot de racisme... Mesclen identitat amb ètnia i no troben la resposta política que es mereixen, perquè existeix una connivència tàcita entre els poder de l’estat i els autonòmics, tant si governa el PP com si governa el PSOE.

El psiquiatre Franz Fannon, ideòleg i artífex de la independència d’Argèlia, va definir (ell l’anomenava “punt sense retorn”) el moment que el colonitzador acusa d’insolidari el colonitzat. És important respondre i no callar.

Els nostres intel·lectuals no han de minimitzar els efectes de les barroeres falsedats. Els nostres mitjans de comunicació han de desemmascarar les mentides: som la mamella d’Espanya. Les illes Balears i Pitiüses són el territori que pateix l’espoli major d’Europa.

És per això que Espanya es nega a publicar la diferència entre els tributs i les inversions i detallar les balances fiscals corresponents a cada Comunitat Autònoma.

(continuarà si el Director d’aquest diari m’ho permet).

Bartomeu Mestre i Sureda,
autor de LA IDENTITAT REEIXIDA

Comentaris

CIL

gràcies

CIL | 08/10/2007, 16:28

Gràcies, Joan, ja te l'hi he contestat

joan

Joan

joan | 08/10/2007, 16:15

Li he deiat un missatge a l'article sobre toni roig.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb