promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Àngels Estévez: Rebaixes, rebajas, sales, soldes, liquidaçao, svendita, Rabatt, koopjes, alennus...

cebramcat | 10 Febrer, 2008 21:57 | latafanera.cat facebook.com google.com

El proppassat dia 13 de gener feia referència a l’ “engrescadora gallega, lluitadora filòloga catalana, a Mallorca”, Àngels Estévez, de qui publicava un escrit –segons sembla una mica mutilat-

Li he d’agrair que me l’hagi volgut passar íntegre, per poder reproduir-lo sencer en aquest blog, així com va sortir de les seves mans.

Em consta que Àngels Estévez “va deixar el seu país, verd i boirós, per venir a compartir la seva vida amb un dels més grans patriotes que ha tingut aquesta malaurada terra; que li va ensenyar a estimar-la i que, després de donar-li dues filles extraordinàries, les va deixar totes soles perquè continuassin, totes tres, el camí que els havia ensenyat. Es deia Baltasar Darder.

Em consta que, per ell, no solament va deixar terra, amics, feina i família, sinó que encara avui, 17 anys després de la seva mort, i amb un nét de camí, que ell ja no podrà conèixer, continua lluitant, i lliutarà sempre, per la seva memòria i pel seu amor incondicional a aquest país”.

Àngels Estévez és d’aquelles dones que sap molt bé el que representa i comporta esser una dona sola contra la maquinària burocràtica a Mallorca: contra la maquinària dels registres civils de Palma i Llucmajor, d’altres registres dels Països Catalans, de l’Obra Cultural Balear, de la Universitat de les Illes Balears, de gabinets universitaris d’onomàstica, etc.

Sap molt bé què són unes guerres contra la burocràcia postfranquista que ja comencen l’any 1979, amb la batalla que guanya, quan vol inscriure la seva filla al registre com a Laia.

Amb l’experiència acumulada durant dècades, s’afanya a agafar altres assumptes com afers propis i decideix de plantar-hi cara, emprenent d’altres batalles a favor de la llengua catalana i dels drets cívics als Països Catalans.

Certs recolzaments oficials li arriben de l’Institut d’Estudis Catalans, o de la Direcció General de Política Lingüística...

Però allò que més intensament fa és proclamar a tots vuit vents del món allò que pensa i creu sobre allò que viu apassionadament.

Per això mateix, en aquests moments, a principis de l’any 2008, quasi trenta anys després, encapçala la llista detallada de VINT CASOS, de persones maltractades per usar el català a les Illes Balears i Pitiüses, segons això que conta que li passa quan vol emprar el català en un comerç de Palma...

"Rebaixes, rebajas, sales, soldes, liquidaçao, svendita, Rabatt, koopjes, alennus...

Els gallecs som persones tranquil•les i pacífiques, que encara confonem els colors verd i blau, diuen que per influències antropològiques dels celtes, jo crec que és per no discutir.

Hi ha, però, una dita que potser ens defineix una mica, també:

Amiguiños… sí, pero a vaquiña polo que vale!

Altrament dit, jo no em ficaré amb tu i et deixaré viure tranquil, però no em toquis els dallonses i paga'm el preu de la vaca, carallo!

[Perdonau aquesta introducció, que ve al fil d'un desagradable incident que m'ha ocorregut avui matí].

Carrer de Sant Miquel, gener, rebaixes, una botiga d'aquestes que en diuen "jove", amb música estrident i rètols de rebaixes en totes les llengües conegudes, fins i tot amb alfabets altres que el llatí, com ara el ciríl•lic.

Caram, em dic, la mundialització, el veïnatge universal i tot plegat. El consumisme multicolor i multilingüe, ara sabré com es diu rebaixes fins i tot... en arameu.

Malgrat que la música grinyola, per una estranya pirueta dels astròcits, em ve al cap el temps en què allà mateix hi havia Radio Borne, on jo acostumava a fer un cafè a mitjan matí amb els companys de feina, un cafè que aleshores costava 30 pessetes; i decidesc d'entrar-hi.

Em crida l'atenció una brusa de color rosa fúcsia, molt barata, i em dirigesc a la dependenta, amb la qual mantenc el diàleg que segueix:

-En teniu cap d'un altre color?
-No la entiendo.
-D'un altre color?
[Aquí ja sense verb, a veure si és més intel•ligible]
-No la entiendo.
-Altre color?
[Ni verb, ni determinants, ni preposicions...]
-No la entiendo.
-Another colour?
[Amb ortoèpia d’Oxford]
-Sí, naranja, allí.

Me la mir a punt de botar-li a la jugular, al temps que mir la brusa. I el cas és que la brusa..., ai las, no solament m'agrada, sinó que està molt bé de preu; així que, sense més lexemes ni morfemes a afegir-hi, me'n vaig a la caixa a pagar-la, amb la intenció alhora de presentar una reclamació per escrit i no de paraula, que fa més fi.

Mentre faig cua, veig dos rètols que ofereixen el full de reclamacions en castellà i en anglès. Com que som jo de poques cridòries, deman el full de reclamacions per deixar-hi constància... en català.

La caixera s'atura, crida per telèfon i em diu que esperi. Jo esper, amb ataràxia, per bé que per dedins se me'n duen tots els dimonis.

Li deman: Què passa? I com que no ha vist ni l’accent greu ni les dues esses, m’entén i em diu.

-Tengo que esperar que venga la encargada.

I amb això que arriba l'encarregada i es produeix el segon diàleg que us reproduesc.

-¿Qué quiere?
-Si li dic què vull en català, tanmateix vostè no m'entendrà, val més que ho escrigui.
-Pero ¿qué ha pasado? Yo no entiendo el mallorquín, esto es España!
-Vostè em doni el full, que jo ja hi aniré escrivint.
-Si usted viene a mi pueblo allá todo el mundo habla español.
-Deixi'm escriure, que ja acab.
-Esto es España, aquí se habla español.
-¿Me lo puede poner aquí, por escrito?
(li dic jo, demostrant fefaentment que també domín la llengua del seu poble).
-Yo no tengo por qué escribirle nada.
-¿No me lo quiere poner por escrito, eso que me está diciendo?
-Le digo que esto es España y que aquí se habla español, pero no tengo por qué escribirlo
.

I he sortit de la botiga, a la qual, per descomptat no entraré pus, era més divertit Radio Borne, amb el meu full de reclamacions i el meu domini de llengües, més digna i més glamurosa que les dependentes de les botigues de roba jove que mai no visit.

A vaquiña, tanmateix, la pagaran al preu que toca, de manera que sense despentinar-me ni un cabell, deix notícia del fet als mitjans de comunicació i als organismes oficials que hi tenen alguna cosa a dir o a fer.

Ah, i també ho he comunicat a la central de l'empresa a Madrid, servei d'atenció al client, on també n'han pres nota i m'han dit que em contestaran.

M'agrada ser educada, m'agrada molt viatjar i m'agrada parlar unes quantes llengües. És bo per anar pel món.

En arribar a casa, li he mostrar a na Sofia, la meva moixa sàvia, dues bossetes de pinso. Li n’he mostrat una i no m’ha semblat que li agradàs especialment. Llavors li he dit:

-La de l’altre color?

I tot d’una ha dit: Mèu!

I és que no hi ha com saber idiomes".

Àngels Estévez
Filòloga
Palma, 11 de gener de 2008

Comentaris

Mariano d'Inca

Mal es mosseguin l'idioma!

Mariano d'Inca | 01/12/2008, 18:52

Fantàstica, Àngels! Als qui pretenen imposar l'imperialisme espanyol, els treuen de polleguera actituds com la teva. Acabaran amb un mal mal!
Potser si xerram en moix els qui ens lladren sabren bé d'on els hi podem venir les rapinyades!
Força!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb