cebramcat | 05 Setembre, 2005 08:00 |
La Casa Catalana de Mallorca és una entitat social i cultural fundada l’any 1951 per Miquel Guinart Terrassa. A l'actualitat manté la seu oberta a l'Av. Comte de Sallent, núm. 1 de Palma.
Per les dades recaptades, he pogut saber que, primerament s’inaugura, al carrer Aragó de la ciutat de Palma, amb la denominació de Club Barcelona, amb uns estatuts de caire esportiu i cultural. Als seus inicis, bàsicament, organitza activitats relacionades amb els escacs, el bàsquet i l’excursionisme.
Posteriorment, i situada al carrer de la Concepció –antic col•legi de la Salle-, rep el nom de Casa Regional Catalana. Fins que finalment adopta la denominació vigent a l’actualitat, després d’haver travessat per vicissituds d’índole diversa.
Basti veure’n les tres denominacions esmentades, escollides a l'època del general Franco. Com passa amb l’Obra Cultural Balear, s’hi vol parar molt d’esment per tal de no aixecar suspicàcies davant les autoritats franquistes. Per això, s’hi apliquen denominacions que mantenen la mateixa grafia tant en català com en castellà!
Així s’explica, segons informacions facilitades per un dels seus ex-vicepresidents, Jacint Planas Sanmartí, que s’hi rebutjàs el nom de Casal Català, com era costum habitual a la resta de centres d’idèntic caràcter en altres països d’arreu del món.
La Casa Catalana de Mallorca, a l’actualitat, continua oberta com a centre de caire cultural, destinat a fer-hi representacions teatrals, exposicions de quadres, fotografies o brodats, a convocar-hi trobades o sopars de germanor, a preparar ballades de sardanes, a fer-hi algun concert de música rock i també a difondre-hi creacions literàries d’àmbit local o a convocar-hi conferències i xerrades.
A la dècada dels anys 60, sota la presidència de Jaume Planas Ferrer, qui potencia el caràcter cultural i benèfic de l’entitat així com la seva integració dins la societat mallorquina, s’hi incrementen considerablement les representacions teatrals, els cicles de cinema i les Aules de Poesia, Novel•la i Teatre.
Fins a indrets tan coneguts com l’hospital de Sant Joan de Déu, la presó dels Caputxins, el sanatori de Caubet, la casa de les Minyones, i tants d’altres llocs on resideixen infants i persones malaltes o empresonades, arriben les mostres de solidaritat i afecte d’aquella gent que conforma la Casa Catalana de Mallorca en aquelles dècades.
Curiosament, la Casa Catalana de Mallorca, durant el franquisme esdevé un bon punt de referència de caire sociocultural.
Allà, a la darreria dels anys seixanta, hi ha la famosa conferència d'en Francesc de B. Moll ("Me dicen que la conferencia ha de ser en castellano. Pues bien, la conferencia ha terminado!"); i la d'en Toni Serra que provoca la detenció d'una dotzena de persones.
Les Aules de la Casa Catalana de Mallorca són uns cicles de conferències dedicades a la poesia (1966), al teatre (1967) i a la novel•la (1968), organitzades per Jaume Adrover Noguera, Bienvenido Alvarez Novoa, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Llompart de la Peña i Antoni Serra Bauzà.
Signifiquen una important dinamització cultural. S’hi celebren setmanalment. Hi parlen els més importants intel•lectuals de Mallorca i de l’Estat espanyol. Es financen mitjançant subhastes d’obres d’art.
Des de l’any 1985 ençà, n’és el president Josep Planas Montanyà, fotògraf de gran renom en l’àmbit comercial i artístic de l’illa de Mallorca: Foto Casa Planas n’arriba a ser una xarxa imprescindible en aquest camp.
Posteriorment, a la Casa Catalana de Mallorca, s’hi fan conferències i recitals de poemes, com és el cas de Bartomeu Mestre i Sureda que hi tracta la figura de Guillem d’Efak; o Vicenç de Son Rapinya que hi recita gloses mallorquines.
També hi esdevenen rellevants d’altres activitats, com són ara les presentacions públiques de llibres d’autors mallorquins: “Balada de Guillem d’Efak”, de Bartomeu Mestre i Sureda; “Cultura i Antifranquisme” de l’escriptor Miquel López Crespí, en són alguns exemples.
O el que s’hi esdevé amb el concert de música rock del grup Matràs.
D’entre totes les activitats desplegades, cal esmentar la celebració anual de la Diada de la Casa Catalana de Mallorca, que coincideix amb la celebració de l’11 de setembre, la Festa nacional de Catalunya.
D’uns anys ençà, s’acostuma a fer-hi pública, en aquesta celebració, la concessió del guardó ‘Ars Magna’ que recau en diverses personalitats d’àmbit mallorquí: Josep Massot i Muntaner (1999); Teodor Úbeda Gramaje, Misericòrdia Ramon, Maria de la Pau Janer (2000); Tomeu Penya, Miquel Soler, Rafel Nadal (2001); Pere A. Serra; Josep Melià; Maria del Mar Bonet; Carme Riera; Oriol Bonnín; Aina Moll i Marquès; Joan Triola; Miquel Àngel Nadal.
Amb la implantació de les noves tecnologies, el president de la Casa Catalana de Mallorca representa l’entitat en actes com el lliurament dels premis de l'edició del concurs 'joescric.com'.
Quant a la relació de la Casa Catalana de Mallorca amb les administracions públiques illenques, es pot dir que col•labora amb el Govern, participant en la Mostra de Cases Regionals amb motiu de la celebració del Dia de les Illes Balears; i que del Consell de Mallorca rep una subvenció econòmica.
Una dada que s’ha de considerar força rellevant i significativa és la que fa referència al fet que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Governació i Administracions Públiques, incloïa la Casa Catalana de Mallorca i el Casal Català de Menorca dins el llistat de les ‘Comunitats Catalanes de l’Exterior’.
Aquest fet, que permet l’abocament legal de recursos econòmics des d’una comunitat a una altra, havia provocat reaccions aïrades per part d’aquella gent mallorquina que es reconeix, i que vol que se la reconegui, catalana:
“Com a ciutadà de Felanitx ningú no pot anorrear-me la catalanitat”, deia i escrivia Bartomeu Mestre.
En aquest sentit, resulten ben sucoses les aportacions que fa a la darrera nota del seu llibre "La identitat reeixida":
“El dia 27 de juny de 2001 vaig remetre un missatge electrònic a la senyora Núria de Gispert, consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya:
«Honorable senyora,
»He rebut, amb carta d’acompanyament del senyor Joaquim Llimona, l’opuscle Comunitats catalanes de l’exterior. Us vull agrair l’enviament. La informació que conté és una magnífica eina per comunicar-nos amb el conjunt d’entitats catalanes de la diàspora. A banda d’alguna petita errada ortogràfica que no fa al cas, hi ha un aspecte que sí que m’ha preocupat: a les pàgines 20 i 21 apareixen les comunitats catalanes d’Espanya. La primera que hi apareix és la de Mallorca (també hi figura Menorca), talment com si fos la de Còrdova. També (pàgina 21) el Centre Cultural de Perpinyà se situa davall França. Aquestes localitzacions constitueixen un fet inimaginable durant les Generalitats presidides per Macià o Companys (hi ha una carretada d’exemples). El referent d’aleshores (Catalunya Gran) o el més modern (Països Catalans o, simplement, Catalunya) no destorbaria la publicació. És cert que, des del punt de vista administratiu, la catalogació és correcta, però sembla un acte de molt poca visió (per dret, per història, per dignitat) l’anorreament del nostre territori lingüístic i cultural (d’això va la publicació, o no?). Com a ciutadà de Felanitx ningú no pot anorrear-me la catalanitat. Que ho faci la Generalitat em dol, perquè fa seu el model d’esquarterament nacional que, d’ençà de Felip V, ens aplica el Govern espanyol. Si aquesta és la consideració que mereixem «oficialment» els mallorquins, els menorquins, els rossellonesos..., hem de concloure que no difereix de la que reben els «catalans legals» residents a Kansai, per esmentar un punt geogràfic del planeta. Quina ironia que els espanyols tenguin tan clar allò d’Hispanoamèrica i que, tot i que no constitueix un ens administratiu, sigui un terme utilitzat amb normalitat a moltes de publicacions oficials i, per descomptat, en boca de polítics i de la família reial espanyola! L’acomplexada actuació dels governants de Catalunya dels darrers anys no fa altra cosa que certificar la complicitat activa amb el genocidi (lingüístic i cultural) espanyol. Mentre que els espanyols són «300 millones», Catalunya només en vol sis! El sentit de «no interferència» entre les comunitats autònomes catalanes és un acte de renúncia, de claudicació, de capitulació, de rendició incondicional... Ai! Si Macià i Companys (ep, i Emili Darder i Gabriel Alomar i Pere Oliver i Domenge i Miquel Ferrà i Lluís Martí i Antoni Maria Sbert i...) aixecassin el cap! Ja que els governants no ho fan, que Déu guardi Catalunya!
»Bartomeu Mestre»
El dia 6 de juliol vaig rebre aquesta resposta:
«Benvolgut Sr. Mestre, li escric en resposta al correu que va dirigir a la bústia del web gencat.es en data 27 de juny de 2001. L’opuscle Comunitats catalanes de l’exterior al qual fa esment, té la finalitat d’ésser una guia pràctica i àgil per donar a conèixer i facilitar el contacte entre les comunitats catalanes amb seu fora del territori partint d’un criteri administratiu i dins de l’àmbit territorial i competencial del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya. En cap moment es pretén posar en dubte la catalanitat de les entitats legalment reconegudes i els seus membres ni de l’activitat que realitzen. El fet del reconeixement com a comunitats catalanes de l’exterior és un recolzament a la tasca que fan aquestes entitats i alhora és el vehicle per poder accedir a ajuts per part de la Generalitat. Molt cordialment,
»Gemma Grau i Balagueró, Responsable de Comunitats Catalanes de l’Exterior».
Vaig ser diligent en la resposta final:
«Vull agrair-vos la deferència d’haver-me volgut respondre. Per descomptat, que el contingut és decebedor. L’explicació (?) només es pot entendre des de la patologia de l’esclau.
Cordialment,
un català externalitzat i sense ànim d’accedir a cap ajut que certifiqui la condició que m’atribueix la Catalunya legalitzada per Espanya. Bona vela i barca nova!
»Bartomeu Mestre».
Sortosament, el mes d’agost de 2005, es fa pública una notícia relacionada amb la decisió força positiva que adopta la Generalitat de Catalunya:
“Després d'haver escainat i escrit arreu a tots els catalunyesos regionalistes (fossin convergents o independentistes), tal com vaig informar-te en el meu darrer correu, ara, a la fí!, Perpinyà, Maó, Mallorca i Menorca deixen de ser estrangers per al govern del Principat. M'és igual si la ploma al capell se la posa l'amiga usurpadora, ERC o el mateix dimoni cucarell! El fet positiu és aquest:
Els casals catalans de Perpinyà, Maó, Mallorca i Menorca deixen de relacionar-se amb la Generalitat a través de la secretaria de Cooperació Exterior per començar a fer-ho per la secretaria de Cooperació Interdepartamental. Fins ara es relacionaven amb la
Generalitat de la amteixa manera que els casals a l'estranger. Però a partir d'ara ho deixaran de fer, senzillament, perquè aquestscasals són dins dels Països Catalans, i no a l'estranger.
La secretaria de Coordinació Interdepartamental és la responsable de donar suport a les associacions culturals dels Països Catalans, aquest canvi ha de servir per fer més racional i reforçar el seu nexe amb el govern.
La decisió es formalitzarà aquesta tarda en un acte a les sis i mitja a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Hi participaran el secretari de Coordinació Exterior, Albert Royo, i el de Coordinació Interdepartamental, Apel•les Carod, tots dos d'ERC.
Visca Catalunya, com va dir el poeta: una pàtria tan petita que la somio completa!”
Aquest mateix bon i gran coneixedor de l’entitat, en escrits que s’hi relacionen, manifesta que la Casa Catalana de Mallorca és la continuació del Centre Regional Català de la primeria del s. XX.
Una còpia dels antics estatuts i un programa de "conferències" amb abrandades intervencions de Lluís Martí, Mn. A. M. Alcover i Benet Pons i Fàbregues, enaltint la terra i la cultura, li’n són la mostra més fefaent.
Actualment, sota la presidència de Josep Planas i Montanyà, la Casa Catalana de Mallorca, cada divendres fa un sopar de socis (encara que obert a persones interessades). Els diumenges al matí, sardanes (generalment al costat del Bar Marítim).
Els Estatuts actuals, segons s’insisteix sempre que s’hi va, "prohibeixen" parlar de religió i de política. Hom pot imaginar-se de quina època deuen ser.
El local és magnífic. Està situat a les avingudes, amb un teatret i un bar. Francament aprofitable.
La majoria d’aquestes dades tan sucoses, me les ha fetes arribar el bon company felanitxer Bartomeu Mestre, qui, com es pot veure, no és d’ara sinó des de fa molts anys que manté relacions fluides i directes amb la Casa Catalana de Mallorca. Com també del bon amic Jacint Planas Sanmmartín, als quals agraesc sincerament i profunda la col·laboració desinteressada.
Cecili Buele i Ramis
Coordinador d'Estudis Culturals i Lingüístics
Julio Baster | 18/09/2013, 15:36
Buenas tardes.
Me preguntaba si vendían el edificio que sé que está cerrado hace algunos años.
Saludos
Julio Baster
Enric Llort | 11/05/2006, 11:02
CIL | 05/02/2006, 17:15
biel de Cardona | 05/02/2006, 00:07
jaume | 05/09/2005, 09:56
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
votar 9N
Daniel | 09/11/2014, 13:11
Hola buenos días, quisiera saber donde puedo ir a votar hoy muchas gracias