promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

L'himne oficial de l'ONU, de Pau Casals, a un racó!

cebramcat | 01 Desembre, 2008 20:15 | latafanera.cat facebook.com google.com

A punt de celebrar-se el 60à aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'ONU, el bon company de lluites patriotes catalanes, en Tomeu Mestre i Sureda, “Balutxo”, fa pública una dada recent que té molt a veure amb certes prescripcions i proscripcions que s'hi produeixen al llarg d'aquestes sis dècades.

Es refereix a l'acte d'inauguració de la cúpula de Miquel Barceló a la Sala dels Drets Humans de Ginebra, el proppassat dia 18 de novembre, on s'anuncia la interpretació de l'Himne de les Nacions Unides, també conegut com l'Himne de la Pau, obra del músic català Pau Casals i de Wystan Hugh Auden, el poeta més influent i important en llengua anglesa a la dècada dels anys 1970.

En lloc d'aquest himne oficial, s'hi interpreta el Cant dels ocells...

Tomeu Mestre “Balutxo” informa que, dos mesos abans que Pau Casals faci els 95 anys, dia 24 d'octubre de 1971, a la seu de l’ONU de Nova York, l’orquestra i cors del Festival Casals, dirigits pel seu mestre, presenta com a estrena mundial l'Himne de les Nacions Unides, un encàrrec que li ha fet qui aleshores n'és el secretari general, U Thant.

Per quines cinc-centes, d'aleshores ençà, no se n'ha tornat a fer cap altra interpretació...?

El felanitxer Tomeu Mestre “Balutxo” segueix aquesta pista...
"Deu ser l’únic cas conegut a la història -diu Tomeu Mestre- que s’assassina un himne encarregat, editat i estrenat."

L’HIMNE DE LES NACIONS UNIDES ROMAN CENSURAT

El passat 18 de novembre, a l’acte d’inauguració de la cúpula de Miquel Barceló a la Sala dels Drets Humans de Ginebra, l’ordre del dia anunciava l’Himne de les Nacions Unides. Els qui coneixíem l’obra, coneguda també com l’Himne de la Pau, sabíem que era impossible. La sala, atapeïda amb 700 persones, no permetia encabir-hi una orquestra i una coral, com exigeix la composició.

Quan arribà el moment, es va destapar el lapsus calami: un violoncel·lista va interpretar El cant dels ocells, melodia que popularitzà Pau Casals. La confusió em va encuriosir. Tractant-se d’un acte oficial, de no haver-se previst l’himne de l’ONU, el protocol obligava a fer sonar els d’Espanya i de Suïssa (com a estats convocant i amfitrió). No va ser així. S’havien equivocat els organitzadors? Ho he indagat i la conclusió constitueix una sorpresa majúscula que, al meu entendre, reclama reparació!

Com que la relació de Pau Casals amb l’ONU mereixeria un monogràfic, m’he limitat als eixos bàsics per resoldre el misteri detectat.

El 1963, Pau Casals estrenà l’oratori El Pessebre, com a contribució a la pau mundial, dedicat “al 18è aniversari de la creació de l’ONU i al 25è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Anys després, per commemorar-ne el 25è aniversari, l’aleshores secretari general de l’ONU, U Thant, va sol·licitar a Pau Casals la composició de l’himne a les Nacions Unides sobre una lletra que, condicionada a recollir el preàmbul de la Carta de les Nacions, s’havia encarregat a Wystan Hugh Auden, considerat el poeta més influent i important en llengua anglesa des de T. S. Eliot.

Una vegada enllestida, l’obra es va assajar i, dos mesos abans que Casals fes els 95 anys, dia 24 d'octubre de 1971, a la seu de l’ONU de Nova York, l’orquestra i cors del Festival Casals, dirigits pel seu mestre, presentà com a estrena mundial l'Himne de les Nacions Unides davant de delegats de tot el món que s’aixecaren per aplaudir. Després, Casals s’adreçà als assistents en anglès per fer una emocionada proclama identitària (“I am a catalan!”) abans d’interpretar en el violoncel El cant dels ocells, la cançó catalana que va fer universal. L’acte va fer història i, això no obstant, mai més no s’ha interpretat l’himne a les Nacions Unides.

A partir d’aquell dia comença el misteri. Com així l’himne estrenat oficialment i editat per Alexander Broude Inc. de Nova York ha desaparegut? Com així l’himne roman dins l’arena con la flor romanial? Com així la web de les Nacions Unides qualifica l’obra de Casals i Auden com “un” himne, però diu que no té himne oficial? Qui – i per què –va ordenar tirar terra damunt d’aquella composició poètica i musical?

No cal investigar massa per aclarir què va passar. És prou conegut que les paraules de Casals, exiliat, varen ser un mal-te-toc-pesta i una potada al ventrell de l’esbombada “apertura democrática” dels Fraga, Castiella i López Bravo, ministres de Franco que presumien de renovadors. No hi ha cap versió oficial, però els indicis delaten que, amb moviments diplomàtics, Espanya va fer feina de claveguera per desautoritzar l’himne.

Per la seva banda, Auden, l’autor de la lletra, havia fet part de les Brigades Internacionals durant la guerra incivil espanyola. Fins i tot va editar un llarg poema, Spain 1937, que es va vendre arreu d’Europa per recaptar fons destinats a despeses mèdiques del bàndol republicà, en què ell menava una ambulància. A més, Auden vivia amb el poeta nordamericà Chester Kallman en manifesta ostentació de la condició homosexual.

En definitiva, el govern franquista odiava als dos autors de l’himne. Per arrodonir-ho, a la Gran Bretanya li va anar bé la maniobra d’Espanya. Els britànics consideraven Auden un traïdor, perquè, l’any 1939, va partir cap als Estats Units, d’on adoptaria la nacionalitat. El poeta, decebut, es mostrà crític amb el seu país per no haver defensat la causa republicana espanyola i, encara que, el 1956, Oxford li va concedir una càtedra de poesia, els anglesos no li perdonaren la deserció.

L’actuació d’amagatotis d’Espanya per silenciar l’himne va coincidir amb la mort, quasi simultània, dels seus autors. Auden va morir el 29 de setembre de 1973 i Casals, el 23 d’octubre d’aquell any. Qui els defensaria? Auden i Casals no reberen cap gratitud i encara pateixen injusta censura. Deu ser l’únic cas conegut a la història que s’assassina un himne encarregat, editat i estrenat.

És evident que el govern espanyol deu una reparació, però l’ONU és més responsable per haver encarregat l’obra, haver-la presentat oficialment i, després, haver-la enterrat, censurat, silenciat i proscrit, accedint a pressions inconfessables contra els autors.

Els relleus al capdavant de l’ONU han fet que, 37 anys després de la ignomínia, s’ignori la història. La malifeta dels anteriors gestors ha estat substituïda per la pura ignorància dels actuals. No es tracta que hagin fet els ulls grossos o hagin badat.

Dia 18 de novembre d’enguany, a les Nacions Unides de Ginebra, ningú no va anar a cercar la particel·la de l’himne que s’havia anunciat i ningú no va admetre l’error, però El cant dels ocells va servir per desemmascarar l’evidència.

Els fets són els descrits i reclamen justa reparació. Si més no, al bon nom de Casals i d’Auden.

Amb aquest objectiu, en l’esperança que els polítics en facin bon ús, he bastit l’article.

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo

Versions: (1), (2), (3), (4),

Comentaris

Àngels

himne nacions unides

Àngels | 20/05/2009, 09:43

Amb tot l'entusiasme
sona,músic les cordes
perquè puguem cantar.
Exultants, deleroses,
les nostres veus diverses
sabran mesclar-se,
competint juganeres,
sense tons dissonants,
fins ser una sola veu.
Perquè tot el que abraça
la llaçada del so
és com terra sagrada
en que tots som germans
i no estranys sense rostre.
Mortals ,teniu present
anar amb compte amb els mots,
perquè amb els mots mentim
i amb els mots diem pau
quan volíem dir guerra,
i amagam la maldat,
i fem promeses falses.
La cançó és vertadera:
que la música sigui
un model per la pau,
perquè la pau vol dir
canviar cada cop
que ens ho marca el tic-tac
del rellotge del món.
Així doncs , que la història
de la ciutat dels homes
d'ara endavant es mogui
com la música,quan
amb les notes engendrades
engendren notes noves
i fan de la fluència
del temps una creixença
fins que allò que podria
haver estat s'esdevé,
i fins i tot la pena
és un mirall del goig
i el destí és llibertat
i gràcia i sorpresa.
W H AUDEN 1971

koko

tu madre

koko | 09/02/2009, 10:59

el otro dia me la tire pero que mal que me la xupava no tiene experiencia

Jordi Català Ballester

himne de la pau

Jordi Català Ballester | 01/02/2009, 14:30

Si algú disposés de la lletra d'Auden d'aquest himne musicat per Pau Casals li agrairia que me la fes arribar al meu mail. Mercès

Jordi Català

himne de la pau

Jordi Català | 01/02/2009, 14:28

M'agradaria conèixer la lletra d'Auden d'aquest himne musicat per Pau Casals. No hi ha hagut manera de trobar-la al Google. Si algú en disposés li agrairia que me la fes arribar al meu mail.

Rodamón

Quin desgavell!

Rodamón | 03/12/2008, 12:32

Serà possible? A la web de la Presidència del Govern de les Illes Balears ens donen gat per llebre i ens enganyen!

S'hi diu textualment que "L’himne de les Nacions Unides de Pau Casals, a càrrec del professor de violoncel Iagoba Fanlo, ha precedit les intervencions del president del Govern espanyol i el rei Joan Carles. El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha conclòs l’acte..."

Tothom sap que ni l'Himne de les Nacions Unides és el Cant dels ocells -la peça popular que s'hi interpreta-, ni el Cant dels ocells no és cap obra musical que tengui per autor Pau Casals!

Valga'm Déu quin desgavell!

cantaire

Cantem de nou, l'himne

cantaire | 02/12/2008, 10:15

Al web del diari de Balears surt aquest article i hi ha comentaris de tota casta. L'article ha estat com una coça al berelloler! Feia falta enmig de tant desànim!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb