promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

La mar de llengües, al Parc de la Mar (1)

cebramcat | 06 Desembre, 2008 16:50 | latafanera.cat facebook.com google.com

De l'1 al 21 de desembre d'engany, una gran carpa muntada a l'Hort del Rei fa de porta d'entrada al Parc de la Mar, de Palma. Al seu interior, s'hi mostra una exposició singular sobre la mar de llengües que es parlen a l'entorn de la Mar Mediterrània.

Oberta a tots els públics, s'hi pot contemplar i admirar el Mare Nostrum, -aquesta mar entre terres d'Europa, Àsia i Àfrica- des d'una òptica no gaire habitual: l'òptica de les nombroses i diverses llengües que s'hi parlen al seu voltant avui dia.

Serveix, també, per veure més de prop una iniciativa desplegada per una institució, el consorci públic Casa de les Llengües – Linguamón, adscrita al Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües i de l'Any del Diàleg Intercultural.

També permet acostar-se a aquest organisme que dirigeix el mallorquí Antoni Mir i Fullana i comprovar que es dedica a difondre el coneixement sobre la diversitat lingüística, impulsant iniciatives al voltant de les llengües que miren de contribuir al desenvolupament de les nostres societats a l'entorn global del segle XXI.

Coincidint amb la inauguració d'aquesta exposició que té el suport de la Universitat de les Illes Balears, l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears i la mateixa Generalitat de Catalunya, el 4 de desembre de 2008 l'Obra Cultural Balear organitza al Gran Hotel de Palma una conferència en la qual intervé el director de la Casa de les Llengües qui parla sobre "L'organització i la gestió del multilingüisme com a repte del segle XXI".

Iniciada la xerrada amb paraules que dirigeix als assistents la representant de l'OCB, Doro Ballerman, el vicerector de la UIB Nicolau Dols presenta el conferenciant, amb aquestes paraules:

“Moltes gràcies, i molt honorat de ser aquí en aquest cicle que em sembla d'un interès extraordinari, que permetrà, n'estic segur, fer passes endavant cap a l'objectiu de posar-nos al dia amb un tema que aquí especialment havíem tengut oblidat, com és el de la gestió del multilingüisme.
I molt honorat també de poder presentar en Toni Mir... honorat i ridícul, perquè, qui no coneix en Toni Mir? Què he de venir aquí a perdre el temps a presentar una persona que tothom coneix...

Idò, en Toni Mir, com molt bé s'ha dit, és director de Linguamón Casa de les Llengües que és aquest un programa acordat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i actualment és un consorci públic adscrit al Departament de Vicepresidència de la Generalitat, un consorci en el qual també participa l'Ajuntament de Barcelona. Va ser secretari de Política Lingüística del Govern de Catalunya. I en àmbit balear, efectivament, va ser president de l'Obra Cultural Balear, institució que ens acull avui i de la qual també va ser secretari i director executiu. Va ser soci fundador i vicepresident de Voltor; secretari del Pacte institucional per la normalització del català; fundador de moltes coses importants com “Paraula-Centre de Servei Lingüístic de les Illes Balears”; membre del Consell Assessor de Turisme; promotor del projecte de la Casa Museu Joan Alcover. I també va ser una peça cabdal en l'organització d'aquell meritori II Congrés Internacional de la Llengua Catalana i a part editor de la revista cultural El Mirall i fundador de la Federació Llull. Ha estat distingit amb el premi nacional del Centre Internacional Escarré per a Minories Ètniques i les Nacions l'any 1997, i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Deia que és interessant aquest cicle i que ens pot ajudar molt a posar-nos al dia amb una qüestió que teníem oblidada, com és la gestió del multilingüisme.

He tengut sempre la sensació que fèiem tard. Probablement perquè aquest panorama social que tenim avui dia amb persones de procedències tan diferents, amb tantes persones de procedències tan diferents, ens ha arribat tard, si ho comparam amb altres països d'Europa que havien tengut una immigració procedent d'antigues colònies molt més nombrosa i variada que la que ha tengut l'Estat espanyol.

I també ens ha agafat d'una manera rara, perquè nosaltres estàvem acostumats, quan parlàvem de diversitat lingüística, a parlar de dues llengües amb dues relacions de poder molt diferents en les seves comunitats.

És cert que no es tracta només d'un joc de llengües, es tracta d'un joc de poders.

Crec que iniciatives com Linguamón Casa de les Llengües pot ajudar a crear intel·ligència entorn d'aquest problema. I quan dic intel·ligència vull dir, primer de tot, fixació de les bases, anàlisi de la realitat social i després propostes de gestió del multiculturalisme i del multilingüisme.

No crec que el multilingüisme sigui un problema. Em sembla que és un avantatge. El problema sempre és no saber gestionar bé els avantatges, de partida.

Jo avui estic molt content que en Toni Mir hagi vengut a fer aquesta conferència, i també estic molt content pel públic que tenim. Jo sempre parl de diversos models de gestió del multilingüisme a Europa i sempre em referesc al model escandinau. Tenim en Ramon Cavaller aquí que l'ha viscut i que n'ha viscut, a mes a més, així s'ha de dir.

Crec que no renunciar a l'aportació que pot fer tot aquest capital humà, que diuen ara i jo li dic persones, totes aquestes persones de procedències diferents, a una societat és bàsic. Perquè en el futur necessitarem persones que parlin les llengües més diverses.

No és igual tractar persones que tenen una única llengua present en el context social que tanmateix no es perdrà, que tractar amb persones per a les quals el context social són estrictament les parets de casa seva i els seus parents més pròxims.

No és igual la teoria sociolingüística de l'educació, en anar a ensenyar la diferència abismal que hi ha entre entre immersió i submersió.

Immersió és el que es fa amb infants que tenen assegurat l'accés al coneixement lingüístic de la seva comunitat per la presència que té la seva llengua al mitjà social.

Submersió és una altra cosa. Submersió és quan la llengua que està en inferioritat de condicions desapareix fins i tot de l'escola. Submersió és el que en fan fer a nosaltres i que nosaltres no volem fer amb aquestes persones que tenen uns referents lingüístics tan febles per motiu de la seva incorporació a la nostra societat.

S'ha de distingir molt clarament la gestió d'una cosa i de l'altra.

Quan diuen és que no pots anar a mirar referents a Europa, perquè la nostra situació sociolingüística és peculiar. Totes les situacions sociolingüístiques, totes les situacions socials són peculiars. La intel·ligència en la ciència és saber comparar i saber aplicar models i modificar-los si fa falta sense concepcions preestablertes.

Perdonau, m'agrada parlar d'aquests temes.

Supòs que, acabada la intervenció d'en Toni Mir, podrem obrir un torn d'intervencions i un col·loqui.

Per això, Toni, jo començaria demanant-te si anam bé pensant que la Casa de les Llengües serà un referent a l'hora de tractar aquestes qüestions que em semblen capitals per al nostre futur com a societat.”

(CONTINUARÀ)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb