promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

La mar de llengües, al Parc de la Mar (4)

cebramcat | 08 Desembre, 2008 22:46 | latafanera.cat facebook.com google.com

La commemoració del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, proclamada solemnement per l'ONU dia 10 de desembre de 1948, comporta, entre d'altres iniciatives, que a Palma s'hi mantengui oberta al Parc de la Mar una exposició singular sobre la mar de llengües emprades a l'entorn de la Mar Mediterrània...

Amb aquest motiu, el director de la Casa de les Llengües Linguamón, el mallorquí Antoni Mir, recordi durant la conferència que fa al Gran Hotel de Palma dia 4 de desembre de 2008, que l'any 2005 UNESCO celebra una convenció mundial sobre diversitat cultural, una convenció que amb el pas dels anys serà molt important.
Es una convenció en què hi ha una pugna entre la gran indústria cultural nordamericana, bàsicament del cine, i la resta del món.

Estats Units vol dur aquest debat a l'Organització Mundial del Comerç, amb un argument: una pel·lícula, una obra de teatre, un llibre és una mercaderia com qualsevol altra, per tant, lliure mercat.

La resta de països, liderats pel Canadà, i la “francofonie”, França, però també la resta de països, varen apostar per UNESCO amb un argument contrari: un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre, un espectacle de dansa, la creativitat cultural és una mercaderia, però no només. I, per tant, és legítim en dret internacional que hi hagi polítiques de suport específic a aquesta indústria cultural.

Aquest debat va passar a octubre novembre de 2005 i possiblement és el primer gran acord internacional, de reconeixement efectiu en el dret internacional, vinculat a la diversitat cultural.

Per posar un exemple concret, això tutela internacionalment, avala que la Generalitat pugui dur a terme una política de protecció del cinema en català, cosa que sinó hauria pogut quedar qüestionada, si la dinàmica internacional hagués estat una altra...

Això passa el 2005.

També del mateix any es destaca British Council que publica un informe sobre internet i diu: “Internet mai més serà la internet de l'anglès, -diu- internet serà la internet de l'eclosió de les llengües”.

Això ho diu el 2005. No hi havia ni YouTube. Ara és molt més, molt més que això, ara.

I ho fa amb un argument que és el realment interessant: a partir de l'anàlisi del paper emergent de les economies orientals, en concret de la Xina i de l'Índia, que després s'ha continuat reforçant.

Els fets han anat donant la raó. Avui als Estats Units hi ha 240 milions d'internautes, la Xina ha superat els 200 milions, en fi, d'aquí dos dies hi haurà una equiparació d'internautes entre la Xina i els Estats Units.

Però no importen tant aquestes xifres com una tendència que el temps ha ratificat.

Al mateix temps i els anys següents, Europa no fa més que progressar en aquesta línia. Pensem que la Unió Europea és l'organisme supraestatal més multilingüe del món i gestiona 24 idiomes.

Però el que és més interessant és que crea un Comissariat de Multilingüisme, un ministeri, que ostenta avui Leonard Orban, romanès, i que pren un acord del Govern d'Europa, la Comissió Europea, una recomanació als estats, en matèries que són competència dels estats, a l'entorn de multilingüisme.

Què té de nou aquesta comunicació famosa?

Que per primera vegada en la història d'Europa, el Govern europeu no parla només de quin idioma pot utilitzar un eurodiputat, català posem per cas, al Parlament Europeu; o un president de la Generalitat o de les Illes Balears un dia que sigui convidat a una reunió de la Comissió Europea; o un ciutadà si pot anar o no amb uns documents en català a les institucions.

En poques paraules. Per primera vegada Europa no parla només de quines llengües han d'utilitzar les institucions europees, sinó que parla de quines llengües, és a dir, quantes, és bo que coneguin els seus ciutadans per les seves expectatives laborals, socials, personals.

I quines llengües convé que sàpiguen o no, quines estratègies multilingües convé que utilitzin o no les empreses europees, i en concret els milions d'habitants que, com Catalunya, teix el teixit econòmic d'Europa.

Això és rellevant i això és important. Perquè això reflecteix, pens, alguns canvis profunds que hi ha a la societat i que són recollits per aquests acords.

Prèviament la Unió Europea ja havia fet aquella recomanació de dos més un, ja havia recomanat a tots els estats uns sistemes educatius que configuraven uns ciutadans europeus plurilingües: la llengua pròpia i dues, anglès i una altra; que en el cas de Catalunya o les Illes Balears són dos més dos: català+castellà, anglès i un altre.

Deixem ara si el model educatiu és d'èxit o d'excel·lència en aquest àmbit o no.
El que importa és que el que prefigura aquesta recomanació: una Unió Europea amb milions de persones plurilingües.

(CONTINUARÀ)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb