promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

La mar de llengües, al Parc de la Mar (6)

cebramcat | 11 Desembre, 2008 09:51 | latafanera.cat facebook.com google.com

Vivim un temps en què es fa precís plantejar-se i rellançar estratègies multilingües de tota casta i a ritme accelerat. Això planteja el director de la Casa de les Llengües Linguamón, de Barcelona, el mallorquí Antoni Mir, durant la conferència que desplega a La Caixa el 4 de desembre de 2008:

“De les primeres pintures rupestres, fins a l'escriptura, fins al naixement de l'escriptura, passaren poc més o manco 20 mil anys... aproximadament 20 mil anys.

Però avui, mentre teniu la paciència d'escoltar-me, possiblement més de 2 milions de persones estiguin dins un avió. L'any 2006 mil milions de persones agafaven un avió.

Però quan va ser, quin any va ser, quin és l'any que va volar per primera vegada una persona? Deu fer uns 108 anys, entre 105 i 110. Però és que abans no havia volat ningú mai en la història de la humanitat, ningú.

Mil milions agafaren un avió, varen volar més vegades, mil milions el 2006... mentre xerram un parell de milions de persones van d'una banda a l'altra.

Què vol dir això?

Que la capacitat de moure's és una cosa mai vista. Avui ens movem per plaer, per necessitat, per professió, per feina. Però és que quan ens movem, amb nosaltres vénen les llengües. La globalització vol dir mobilitat i capacitat, és a dir, una generació de contactes entre llengües absolutament nova i irreversible, i irreversible.

¿Qui d'aquí no té un fill, un familiar, un veïnat, un company de feina que parla ves a saber quina llengua? O situacions familiars o professionals de contacte multilingüe? O quan anam a prendre un cafè, o quan anam a comprar?

Nosaltres estam en el món, però és que el món també està aquí. I això és irreversible.

Fa només quatre mesos Michael Bloomberg, l'actual alcalde de Nova York va aprovar una llei que declarava sis llengües oficials, sis llengües oficials a part de l'anglès. Cosa que significa que tota la documentació de serveis públics està en sis idiomes.

I creà un servei en què atén fins a no sé si quaranta llengües, entre les quals el català o basc. S'entén per a situacions de necessitat sanitària o d'urgència.

Nova York no només es la capital financera del món, és la ciutat més poblada del món i adopta una estratègia multilingüe que a mi em serveix per confirmar, per reafirmar que aquests temes seran emergents.

En el XIX la industrialització hauria estat, és a dir, si una cosa l'exemplifica és la màquina de vapor, que no era pròpiament l'era industrial, però sí que va permetre treballar en sèrie i ens explica aquella societat. Avui aquesta màquina és internet.

Internet fa que aquesta nova societat estigui més intercomunicada, interconnectada, interrelacionada que mai, de manera irreversible. És a dir internet és la locomotora d'avui.

Però internet és molt més que una xarxa. Internet és una xarxa comercial, és ubiqua, crea nous models de comunicació, creix exponencialment, crea noves relacions humanes, i és una xarxa oberta. I dóna cabuda a totes les llengües del món, més que mai en la història.

Pensem en nosaltres mateixos. Un periodista que estàs aquí, si ha de donar una notícia, clica Google i pot entrar a veure Al Jazeera o Le Monde Diplomatique què diu avui. I nosaltres igual, meam, vaig a veure això. Tens el món a les mans.

Però sobretot és la incorporació de la tecnologia audiovisual en internet 2, que fins i tot supera la purament escrita. La comunicació cara a cara, de veu i d'imatge, forma part de la capacitat de comunicació mundial. I una oportunitat, única i mai vista, per a qualsevol idioma del Planeta.

Internet, mòbil i televisió

Aquí he triat tres dades que me pareixen rellevants. Avui hi ha connectat a internet mil milions de persones. Però en telèfon mòbil hi ha un parc de 3.300 milions. I televisió, la xifra que va sortir als mitjans informatius de persones que varen veure la cerimònia inaugural dels jocs olímpics de Pequín eren 4.000 milions.

Per què dic tot això? Perquè, si hem de capgirar el mite de Babel, ho hem de fer en internet, en multiplataforma i per televisió.

Així que, més llengües que mai, sempre pensant en internet. Recordem que el 89 hi havia 150 mil persones connectades i que avui, com he dit, són mil milions.

Vikipèdia, avui són 250 viquipèdies. És a dir, 250 idiomes que tenen la seva viquipèdia... Fantàstic! Té interès esmentar la Viquipèdia, perquè realment qui ha obert internet a la diversitat han estat aquelles persones que van optar pel software lliure, que varen decidir, no tenen, podrien ser multimilionaris, però varen decidir socialitzar el llenguatge informàtic.

I això és el que ha obert, sobretot internet, a la diversitat i la llibertat de presència de qualsevol idioma. Viquipèdia és un cas extraordinari. Però quantes llengües té Google? O quantes Microsoft?

Quan jo vaig ser secretari el 2004 encara la pàgina, la interfície, era traduïda, corregida en xapussa a política lingüística, per fer un pedaç, era un apedaçament.

Però el 2005 Google va optar per una estratègia multilingüe. No sé quantes són, prop de cent. Ho va fer per ideologia? Per moral? O per negoci? No cal dir-ho...

Aquest anunci el vaig traure de Times. Més o menys diu que “els meus companys lingüistes parlen devers 140 llengües diferents, però el nostre banc de bancs ni tan sols parla la nostra.” Això és Honkong Xangai Bank Corporation, un dels bancs més potents del món.

Em va interessar, per transmetre una idea de proximitat, per dir “escolta, tu m'importes, tu”. Aquí parlam llengües, segurament la teva...

(CONTINUARÀ)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb