promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

La mar de llengües, al Parc de la Mar (7)

cebramcat | 12 Desembre, 2008 00:40 | latafanera.cat facebook.com google.com

”Quan va nàixer la Casa de les Llengües, no existia YouTube. I precisament ens vàrem demanar si optar per una internet escrita o fer una aposta per internet2. I vàrem optar lògicament per internet2. Lògicament, ara.

Quan ha sortit YouTube, s'ha revolucionat tot internet. Avui cliques qualsevol diari digital Avui, La Vanguardia, El País, i pots tenir vídeos. Fa pocs mesos era impossible. Fa un any no existia.

Avui tens el Facebook, o jo què sé, quan compres un mòbil i hi ha aplicacions, ja en surt una altra i surt l'Ifone... D'aquests 20 mil anys, d'aquests 100 d'aviació, a l'acceleració brutal del canvi tecnològic, hi ha un abisme. Ara vivim amb una etapa d'un canvi acceleradíssim que quan domines una tecnologia ja t'estàs preparant per adaptar-te a la pròxima.

Però jo subretxaré el més positiu: Tots aquests canvis són bons per als idiomes.

La Casa de les Llengües actua aquí. Per una banda serà un lloc que actuarà a Catalunya, però no s'ha fet per Catalunya. S'ha fet per intervenir en el debat internacional sobre diversitat lingüística, s'ha fet per estar present en el món. Això sí des de la credibilitat d'una llengua com la catalana, i d'una societat compromesa amb els idiomes i el multilingüisme com la societat catalana.

Es fa des d'un idioma que, quan parla a Nacions Unides o a Europa o a l'Índia, ho fa de manera coherent amb la seva pràctica a Catalunya. Cosa que no li passa, per exemple al francès. El francès fa un discurs internacional impecable. I està bé, i el pots subscriure. Però té un problema. És absolutament incoherent amb el que ha fet a França i amb el que fa el francès a tot Àfrica.

Aquest problema no el té la Casa de les Llengües. És un projecte coherent. Però que és conscient que en un món global, la causa de la diversitat lingüística al món, que s'aboqui o no des de l'equitat, no des del lliure mercat, hem de ser equitatius, com va fer aquella convenció d'UNESCO, és una cosa que afecta la llengua catalana, i alhora totes les altres.

En el món hi ha dues lligues bàsicament, diguem que dues: la Champions, on hi ha el castellà, el francès, l'anglès, que lluiten entre ells per quotes de mercat.

I després no hi ha tanta diferència entre català i eslovè o danès o irlandès o suec o hongarès. Hi ha centenars de llengües importants, amb les quals és necessari arribar a crear acords, entesa, lobby, perquè el món no es decideixi com va passar a l'entorn de la diversitat cultural en termes de la Champions League, sinó que hi hagi uns principis, uns valors universals que permetin solucions equitatives.

Aquest és el sentit final de la Casa de les Llengües.

I com ho farem?

Primer, amb un bloc de difusió, difusió cultural, responent a la crida de Nacions Unides: “Donau visibilitat a les llengües!” Bé que ho sabem els qui parlam català: no basta el DNI, quan el mostres a l'aeroport Charles de Gaulle, perquè qualcú sàpiga que tu parles català. No se sap. Però això li passa a l'amazic, li passa al kurd, li passa a centenars d'idiomes dels quals es desconeix simplement l'existència.

Per això hem fet aquesta exposició de llengües de la Mediterrània, per donar visibilitat, perquè informant guanyam tots. O no va començar així qualsevol altre moviment? Informant. La part de difusió cultural té un sentit per descomptat últim de transmetre valors. Les llengües són uns valors, són riquesa, no són un problema. I ho feim informant.

Com? Amb el Museu de les Llengües, amb aquests 7.000 metres dedicats a exposicions, a difusió.

Després amb el portal web, que és la nostra casa virtual en el món, amb 21 idiomes.

I finalment amb la producció, amb col·laboració de productes per televisió, responent a aquelles xifres: internet, multiplataforma i televisió.

Això és Barcelona. Aquest territori en blau és el 22@. A l'esquerra teniu el port olímpic, si seguíssiu recte per les dues torres Mapfre arribaríeu a la Sagrada Família. La part en blau són 4 milions de metres quadrats que s'estructuren en quatre motors que són TIC, Media, Biotecnologia, Biomedicina i Energia.

Això és un districte tecnològic. Aquí hi ha habitatges, però també hi ha empreses vinculades a aquests sectors de recerca tecnològica, hi ha departaments de recerca universitària i hi ha institucions de transferència, per tant d'innovació, que traslladen la recerca a l'empresa.

Just enmig hi haurà la Casa de les Llengües. Això fa com a dues grans taques. Just enmig hi ha Can Ricart. I crec que és fantàstic que la Casa de les Llengües estigui aquí, a un districte on Barcelona ha apostat per estar present.

Ja ho sabien, segurament no preveien la magnitud d'aquesta crisi, però sí que hi havia una consciencia que a Catalunya no basta amb turisme i construcció, per ser competitiu. El mateix que a tot Europa, vaja, al món.

Com ser competitius en un món global? Aquest districte responia a això. I aquí és la Casa de les Llengües. Això és perfecte, perquè ens permet vincular llengües, societat digital i competitivitat econòmica. Això és una primera maqueta. Avui hi ha 2.000 metres més. Però dóna una idea de la part més emblemàtica d'aquest conjunt que tenia 21 mil metres, dels quals 7.000 es dedicaran a la Casa de les Llengües...

Primera pedra, esperem, el juny de 2009...”

(CONTINUARÀ)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb