promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

El sexe del Consell de Mallorca

cebramcat | 20 Març, 2009 11:29 | latafanera.cat facebook.com google.com

La bona amiga i companya de professió, Àngels Estévez, em passa uns escrits que no puc deixar de fer-los públics en un blog com aquest, que pretén parar una mica d'esment a dues situacions, crues i dures, que pateixen dos éssers valuosíssims d'aquest Planeta que anomenam Terra: la llengua catalana i la dona d'arreu del món!

"Ja em perdonareu el títol, em sap greu, però era l’única manera d’atreure l’atenció del lector/lectora. El sexe sempre és quelcom d’interessant i atractiu. Potser més que la corrupció política.

A través de les vies habituals, vaig rebre no fa gaire, una convocatòria del Consell de Mallorca en què se’m convidava a inscriure’m en el Curs/Congrés [vacil·laven] LLENGUATGE NO SEXISTA I MTJANS DE COMUNICACIÓ.

A la fi, em dic, vint anys de treballar aquest tema en llibres de text, alguns articles publicats [fins i tot, plagiats descaradament] i una gran experiència, acumulada durant una vida dedicada a lluitar per la igualtat de la dona, m’animen a realitzar-hi la inscripció.

Immediatament, rep la confirmació, mitjançant correu electrònic, en els termes següents: Apreciado Sr. /Sra.: La Inscripción al Curso “Llenguatje [sic] no sexista i Mitjans de Comunicació”, organizado por el Departamento de Juventud e Igualdad del Consell Insular [sic] de Mallorca ha sido realizada.

Arrufada de nas: el Consell de Mallorca em confirma la inscripció en castellà? El Consell de Mallorca escriu llenguatje amb jota???? El Consell de Mallorca encara no s’ha assabentat que ja no és Consell Insular??? Estrany.

No puc assistir a la primera jornada, i a la segona, ai las, arrib tard. És inhumà començar a les 4. Som superdones, però no tant. La conferenciant parla en castellà, dialecte andalús. Cap problema, l’entenc.

Però durant el torn de paraula no em puc estar de demanar per què no se’n fa menció en el programa, que és escrit íntegrament en català... Resposta tèbia, deixem-ho córrer.

En entrar no veig cap cara coneguda, de la professió, vull dir. Durant la pausa, m’adon que la majoria són periodistes del gènere femení, i algunes del gènere feminista. Em va bé. Jo no som periodista, i esperava trobar-hi lingüistes. Hi ha una diferència curiosa entre ambdues professions: el periodista pot opinar. Els lingüistes, també, però menys. Tenim unes normes gramaticals, que a més, són dictades per un organisme de caràcter vinculant.

Els correctors, encara més, els correctors han de fer correcte allò que era incorrecte. L’assessor lingüístic és com l’assessor fiscal: et diu la norma i tu després, si vols, la compleixes o no. El corrector és com l’assessor jurídic: si te’ns surts de la legalitat, de la norma, malament rai.

Deia que no som periodista, és veritat, no he estudiat la carrera de periodisme, però no em trob incòmoda perquè de sobte, record que tinc un premi nacional de periodisme al meu estudi, emmarcat i tot. I posa el meu nom. Fa anys, d’això, però els premis de periodisme no tenen data de caducitat.

La tercera jornada ja em convida més a assistir-hi, com també a intervenir: dues persones del gènere femení parlaran de llenguatge, i són filòlogues. Torn a arribar tard. Malament, no he tingut temps ni de dinar. La conferenciant explica amb un power point els models de llenguatge no sexista. Nihil obstat. Nihil? Però si ho fa en castellà! I el programa ho diu ben clar, el tema de la seva conferència és “El llenguatge no sexista: una mica més que paraules”. (?). S’obre el torn de preguntes.

Pregunta (meva): Per què el Consell de Mallorca organitza unes jornades sobre sexisme i llenguatge, amb el programa en català i les fa en castellà?

Resposta (de l’organització) : Perquè anaven adreçades a mitjans de comunicació, i a Mallorca només n’hi ha un en català.

Ah! Doncs, ja li diré al Consell de Mallorca, a qui pertoqui, que potser està mal aCONSELLat, i que els diners que rep de contribuents com jo haurien de ser per potenciar la llengua que es parla a Mallorca, que està en la unitat de cures intensives, en coma pràcticament irreversible. De fet, pateix tant la pobra, que aviat demanarà l’eutanàsia.

Total, que he vingut a casa, i li ho he contat a na Sofia, la meva moixa, que és la que millor m’entén. Ella ha fet un mèu displicent, m’ha assenyalat la feina que he de fer avui, la correcció de texts amb la utilització d’un llenguatge no sexista, que és el que faig cada dia. En català, per cert.

Àngels Estévez
Dia del pare de 2009
Nota: no tinc res personal contra les participants, de fet ni les conec, però potser el cabildo insular de Canàries estaria encantat de contractar-les perquè els expliquin com s’ha de tractar el llenguatge no sexista en dialecte tinerfeny.

*******************

A continuació teniu l’article que vaig publicar el 2002, que ha estat profusament “afusellat” per persones alienes, però que jur que és escrit meu, per si trobau que val la pena de publicar-ho també.

Benaurat tu, lector, si no pertanys a aqueix sexe al qual es neguen tots els béns, en privar-lo de la llibertat, apartant-lo dels càrrecs, els oficis i les funcions públiques. Marie de Gournay, 1566

Han passat cinc segles i, en uns moments en què els mitjans de comunicació semblen haver arraconat el tema de la burka, hi sorgeix la veu inqualificable d'un tal senyor Fernández, qui, fent gala d'un gust d'allò més xaró, es permet la parenceria d'afirmar que les dones, pel fet de viure quatre anys més -segons que diuen les estadístiques- haurien de cobrar unes pensions de vellesa més minses.

Un 'presumpte' enze esdevingut polític, una creu més pesant que la del d'Arimatea. I, com aquesta, tantes altres creus, tantes dones mortes a mans de marits alcoholitzats, silencis esfereïdors al cantó mateix de casa nostra.

I en aquestes circumstàncies, em ve al cap la famosa resposta que els confessors havien de donar a la pregunta: “Quan s’ha de considerar que un fetus és proveït de vida ?” "Als 40 dies de la concepció si és mascle i als 80 si és femella” , resposta tan inversemblant com verídica, que apareix en un tractat de teologia de mitjan segle XIX.

Ja des de l'antiguitat s'havia advocat per la igualtat de drets polítics de les dones. Sota les formes autocràtiques de govern que prevalgueren en l'època antiga i sota els règims feudals de l'edat mitjana, el sufragi, tanmateix, era tan restringit entre els mateixos homes que el dret del vot de la dona mai no arribà a ser un afer polític. I, com a tal, tardaria segles a ser-ho.

Cristina de Pisan (Venècia, 1365), en una aferrissada crítica a Aristòtil, demanava que no m’acuseu de desraó, arrogància o presumpció per osar jo, dona, d’oposar-me i replicar a un autor tan subtil, ni de reduir l’elogi que devem a la seva obra, mentre que ell, solament home, ha osat difamar i acusar a tot el sexe femení..

Potser val la pena de reflexionar, davant la publicació que teniu a les mans, sobre les innombrables dones que a través dels segles han deixat una empremta anònima i espúria, dones compositores que signaven les partitures amb el nom dels marits, dones poetes (o poetesses?), dones com la religiosa benedictina Hildegarde de Bingen, que –agosarada ella- s’atreveix en el segle XII a fer públic un estudi, ‘Scivias’, on parla, sense circumloquis ni eufemismes, de l’orgasme femení.

I així, en el decurs del segles, i segurament per ignorància, les dones hem hagut d’assistir com a espectadores passives a la fagocitació del nostre gènere per part de l’altre, el fort, el poderós, el que anava a fer la guerra. I en aquesta fagocitació, segurament per ignorància, també, hem arribat a confondre gènere i sexe sense solució de continuïtat, en un paper subaltern i negatiu que ens ha fet oblidar que el llenguatge, per si mateix, no té sexe.

I no té sexe perquè una de les lleis fonamentals en què es basa l’evolució del llenguatge és l’economia (vegeu, si no, l’allau de sigles i acrònims que sovintegen en la nostra parla quotidiana).

En les llengües romàniques –ens agradi o no- el masculí és el gènere no marcat, com ho és el singular respecte del plural. I aquesta llei no solament funciona en el nivell morfològic, sinó en tota l’estructura lingüística. D’ací que si volem cercar en el diccionari el mot amigues, necessitem, tant si volem com si no, reduir-lo a la forma del masculí singular per trobar-l’hi.

Això és així –si més no de moment- de la mateixa manera que l’aigua té dues molècules d’oxigen i una d’hidrogen, de la mateixa manera que el nombre  equival a 3,1416. Ciència pura i dura. Res a veure amb el tractament de la dona en una societat que no vol ser sexista. La quadratura del cercle? Potser sí, però val la pena d’intentar canviar aquesta societat. (Mentre escric aquestes línies, escolt per la ràdio que el senyor Fernández, ha presentat la seva dimissió). Ara anam!

Canviem la societat, i el llenguatge, de retruc, evolucionarà per si mateix.

Els arbres no ens deixen veure el bosc? Segurament, perquè la paraula està organitzada com a antagonista de l’essència femenina. Què hi farem?

Les categories gramaticals no tenen a veure amb la realitat de les coses, el signe lingüístic és arbitrari. I per defugir d’aquesta regla, arribam a crear un llenguatge amb grafies que grinyolen tant com ara: senyor/senyora; benvolgut/da amic/ga .

En els nombrosos textos que he de corregir cada dia, he arribat a comptar més barres inclinades que sintagmes. Però el summe desconhort amb què vaig ensopegar em sobrevingué en un paràgraf d'un llibre en el qual, en parlar d’objectes –masculins i femenins- que hi havia a una classe, la persona que signava havia fet concordar-hi ambdós de la manera següent:

“Pepes, camionets, dibuixos realitzats i realitzades pels alumnes i les alumnes...”

Potser aprendrem a canviar les estructures de la llengua, però de res no servirà si no aprenem a canviar la realitat cultural en què ens movem.

I en aquesta pruïja de zel gramatical , de tractament no sexista, els alemanys creen ex nihilo una paraula per definir el professorat d’ambdós sexes, amb una lletra majúscula enmig. Però quan vehiculen el neologisme entre la comunitat educativa, s’adonen, massa tard, ai, las!, que basta llevar la majúscula del mig, i fer-la minúscula, com seria adient a l’estructura morfològica, perquè esdevingui una paraulota d’aqueixes que tant agraden als alumnes que comencen l’aprenentatge del llenguatge pels viaranys dels diccionaris.

Les primeres jutgesses volien ser jutgesses. Ara, que han descobert que –segons el diccionari- la jutgessa és la dona del jutge, volen ser jutges. Com és que les mestres no són mestresses? Per què els pilots són comandants d’aviació i les comandants d’aviació no són pilotes? I com és que hi ha senyoretes si no hi ha senyorets? No som tan senyores les dones com el senyors? Depèn de l’estat civil? Quina bajanada!

Solament amb barres no aconseguirem altra cosa que dificultar la lectura i provocar ambigüitats en els missatges. Cal anar molt més enllà. Solament aconseguirem un canvi del llenguatge quan ens llevem de sobre aquesta burka de segles i la hi posem a un qualsevol senyor Fernández. Llavors, amb la burka posada, passegem-lo per alguns països com l’Afganistan dels taliban o l’Àfrica més profunda, on encara assassinen les dones per haver comès adulteri, mentre el jutge conforta la població dient que, arribada l’hora, procurarà trobar els tiradors de pedra amb més punteria, perquè la mort li sigui ràpida.

Tant de bo que aprenguem a canviar l’estructura de la llengua. Però de res no servirà si no aprenem a canviar la realitat cultural en què ens movem.

Àngels Estévez
Palma, febrer de 2002

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb