promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

“Moments viscuts”, autobiografia del músic català Enric Morera (V)

cebramcat | 30 Setembre, 2009 16:12 | latafanera.cat facebook.com google.com

Les sardanes i el teatre líric

Amb el pas del temps, arreu de Catalunya es formen nombrosos orfeons que canten la major part de les cançons populars harmonitzades per Morera: alguns dels molts cors que té per a veus d'home, i les poques obres a veus mixtes que aleshores ha composat.

Fins i tot l'Orfeó Català li comença a cantar l'”Himne a l'Arbre Fruiter”, per a veus d'home, i “Sota de l'Om”, cançó popular harmonitzada per a veus mixtes.
I així ho fa durant alguns anys seguits:

“Jo m'havia arribat a convèncer que em cantaven sempre aquestes dues obres amb la “piadosa” intenció de fer creure al públic que la meva producció coral s'acabava aquí” (pàg. 50).

La trobada que un dia manté Morera amb l'Orfeó Gracienc al Teatre Eldorado, on s'interpreta un programa que inclou dues o tres obres seves, li agrada molt.
Morera continua assistint als seus concerts i li compon les seves sardanes que s'estrenen amb molt d'èxit.

Com més obres seves li canta l'Orfeó Gracienc, més evident es va fent el buid que sempre l'ha separat de l'Orfeó Català.

Per això, en un concert de Cap d'Any se li comencen a cantar dues sardanes:

“Aquella tarda -escriu Morera- el públic se n'havia adonat de la injustícia que l'Orfeó Català cometia contra mi cantant només aquelles dues obres, l'”Himne a l'Arbre Fruiter” i “Sota de l'Om”; puix després de cada sardana rompé en una formidable ovació” (pàg. 52).

Quan l'any 1901 s'organitza al vell Teatre del Tívoli la Temporada de Teatre Líric Català, els empresaris addueixen que no hi ha obres per fer-ne; tot i que Morera demana llibres a Guimerà, Iglésies, Russinyol...:

“Però, ca! Tot eren promeses i les obres no venien. Així varen passar una pila d'anys, malaguanyats!, sense Teatre Líric Català.”

A mitjan any 1921 un amic seu li fa veure que ell mateix, Morera, disposa de més obres de les que es pensa, del teatre antic, que són molt avinents per a posar-hi música.

Ajudat d'en Francesc Pujols que les arranja, a les acaballes del mateix any ja tenen enllestides tres obres líriques.

L'Empresa del Teatre Líric aconsegueix el Teatre Tívoli per a inaugurar la temporada el mes d'octubre de 1922. L'èxit d'aquesta empresa es deu sobretot, segons Morera, a un home tan entusiasta i tossut com el seu amic Lluís Reig. El 7 d'octubre de 1922 s'inaugura la temporada amb el “Don Joan de Serrallonga”, l'obra de Víctor Balaguer, arranjada per a posar-hi música per en Francesc Pujols.

L'èxit és esclatant, com ho demostren les moltes vegades seguides que es representa...

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, setembre de 2009

(CONTINUARÀ)

ENRIC MORERA | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb