promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Promoció de la llengua catalana per part del Govern de les Illes Balears

cebramcat | 18 Novembre, 2005 10:00 | latafanera.cat facebook.com google.com

Si hom para esment a les accions de govern en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, de bon començament es besllumen tres àmbits primordials d’incidència institucional, des d’on se’n promouen accions diverses: el Govern, els consells (de Mallorca, de Menorca i d’ Eivissa i Formentera) i els ajuntaments (53 a Mallorca, 8 a Menorca, 5 a Eivissa i 1 a Formentera).

Quant a les actuacions del Govern de les Illes Balears, s’hi poden assenyalar quatre òrgans més directament implicats:

* Conselleria d’Educació i Cultura:
Direcció General de Política Lingüística
Servei d’Ensenyament del Català

* IEB. Institut d’Estudis Baleàrics

* IB3. Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

* UIB. Universitat de les Illes Balears

1. LA DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

És l’organisme del Govern, adscrit a la Conselleria d’Educació i Cultura que té encomanada la tasca d’orientar la política lingüística a les Illes Balears i Pitiüses, sobretot, mitjançant el COFUC (Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears).

1. El COFUC és un dels organismes, que es dedica a fomentar l’ús de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses i a projectar-ne cap a l’exterior la cultura que hi és associada.
Ho fa en tres grans àrees:

1.1 - Primera àrea: Assessorament i informació
A través del PICat (Punt d’Informació sobre la Llengua Catalana), ofereix serveis públics diversos amb l'objectiu de resoldre qualsevol qüestió relacionada amb la llengua catalana a les Illes Balears.
En el PICat també hi participen el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca, el Consell d'Eivissa i Formentera i l'Ajuntament de Palma.
Els serveis més usuals que el PICat pot oferir són: Assessorament lingüístic, Servei de correcció de texts, Informació sobre traducció, Informació sobre els cursos per a adults que s’ofereixen a les Illes Balears, Informació sobre drets lingüístics, Informació sobre tràmits administratius.
A banda d’aquests serveis més habituals, el PICat també n’ofereix d’altres: dades sobre la llengua catalana, recursos diversos, activitats...

Una altra de les accions que realitza el COFUC és la CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS I AJUTS per donar suport a la promoció de la cultura de les Illes Balears a l'exterior i entre illes.
Tant es destinen a empreses culturals, artistes i intèrprets professionals, com a creadors, intèrprets, entitats i associacions sense ànim de lucre.

1.2 - Segona àrea: Ensenyament i Dinamització lingüística.

1.2.1 Hi esdevé rellevant la tasca d’assenyalar Llocs i recursos per aprendre català, de manera que tothom que vulgui pugui accedir amb facilitat a l’ensenyament reglat, els centres i punts d'autoaprenentatge , els cursos de català, el material accessible a través d'Internet, el material en suport informàtic, i d’altres recursos lingüístics que poden trobar-se a Internet .

1.2.2 L’organització de Cursos de llengua catalana hi té un pes considerable.

El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC) organitza Cursos de Llengua Catalana que poden ser intensius o no intensius, adreçats a no catalanoparlants (nivell inicial), i també als nivells elemental, mitjà i superior.
Poden adoptar la modalitat de:
- Cursos presencials, que es basen en l’assistència de l’alumne a classe.
- Cursos semipresencials, que combinen l’autoformació de l’aprenent, els materials d’autoaprenentatge, l’assessorament d’un tutor i l’assistència a sessions presencials (40% al centre i 60% a casa).
- Cursos a distància, que es basen en l’autoformació de l’aprenent, combinant l’assessorament tutorial i l’assistència a sessions presencials.

1.2.3 El COFUC també organitza Cursos de català per a estrangers, que, al nivell I, s’adrecen a persones estrangeres que tenen coneixements nuls o molt escassos de la llengua catalana; i al nivell II, a persones estrangeres amb coneixements mínims de català.

1.2.4 El PROGRAMA D'ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA (PELC) és una altra de les eines didàctiques que s’ha dissenyat específicament per a l’aprenentatge del català a través d’internet.
Inclou teoria i exercicis autocorrectius dels nivells elemental, mitjà i superior.

1.2.5 VIURE A LES ILLES BALEARS és un vocabulari amb imatges que té com a objectiu facilitar l'apropament a la llengua catalana de la gent que arriba a les Illes Balears i Pitiüses, originària d’altres indrets del planeta.
S'hi volen facilitar vies suficients d'aproximació la realitat social, cultural i lingüística de les illes perquè se les puguin conèixer tal com són i s'hi puguin integrar tan aviat com sigui possible.

1.2.6 Els CENTRES D’AUTOAPRENENTATGE DE LLENGUA CATALANA són espais dotats de mitjans i materials per facilitar l’aprenentatge individualitzat del català, ajustant-se a les necessitats i al ritme personal de cada aprenent, que hi pot assistir quan vol i el temps que vol durant la franja horària de cada centre.
L’aprenent té a la seva disposició els mitjans d’aprenentatge (ordinadors, magnetòfons, vídeo...) i els materials (fitxes, llibres, jocs, programes...) per treballar l’expressió oral i l’expressió escrita. També pot participar en les sessions de conversa. A més, l’assessor del centre l’ajuda a planificar l’aprenentatge.
S’hi poden matricular persones majors de 16 anys.

1.2.7 El MENÚ A LA CARTA és un servei del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears que permet elaborar cartes de restaurant en català i afegir-hi la traducció a cinc llengües més.

Si s'hi vol accedir per primer cop, s'ha de seleccionar el botó d'usuari nou i emplenar el formulari.

Si ja s'hi ha donat d'alta, s'ha d'escriure el nom d'usuari i la contrasenya.

1.3 - Tercera àrea: Dinamització, intercanvi i projecció exterior

1.3.1 El CINEMA EN CATALÀ A LES ILLES BALEARS és una de les promocions organitzades per la Direcció General de Política Lingüística, i consisteix a fer projeccions matinals de cinema en català per als centres educatius.
A la pàgina cofinançada per la Conselleria d’Educació i Cultura es fa pública la cartellera convidant tothom a anar al cinema en català.
Mitjançant una Resolució del conseller d’Educació i Cultura, president del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, del mes de gener de 2005, es convoquen ajuts per donar suport a la projecció de pel•lícules en llengua catalana.
S’hi ofereixen incentius per impulsar l’estrena i la projecció de pel•lícules en català, mitjançant l’establiment d’una sèrie d’ajudes que s’inclouen dins l’activitat de foment que duu a terme el COFUC, a fi de garantir als ciutadans la possibilitat de gaudir d’una oferta de pel•lícules en llengua catalana en la programació comercial i perquè els centres escolars puguin programar-ne l’assistència a sessions específiques, com una manera més de facilitat l’aprenentatge de la llengua catalana.

1.3.2 L’ESCOLA DE LECTURA és un programa de foment de la lectura del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.
El programa posa a l'abast dels centres educatius les MALETES LITERÀRIES ITINERANTS , uns materials que volen ser eines per incentivar l'adquisició i la consolidació de l'hàbit lector i de les habilitats lingüístiques i, en definitiva, per a la didàctica de la llengua i la literatura catalanes.
Els destinataris d'Escola de lectura són tots els infants matriculats a centres educatius públics, concertats i privats de les Illes Balears, des de l'educació infantil fins a l'educació secundària obligatòria.

1.3.3 LA BIBLIOTECA VIRTUAL DE RONDALLES MALLORQUINES I EIVISSENQUES.

Rondalles mallorquines
La Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines és un projecte que s'ha tirat endavant gràcies a la col•laboració entre la Universitat de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i l'Editorial Moll.
És un conjunt de recursos i serveis que han estat organitzats perquè sigui possible consultar-los a través d'Internet. La Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines conté totes les rondalles de mossèn Antoni Maria Alcover que surten als tres primers toms de l'Aplec de Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó en l'edició a cura de Josep A. Grimalt amb la col•laboració de Jaume Guiscafrè.

Rondalles eivissenques
El recopilador per excel•lència de les rondalles eivissenques és Joan Castelló Guasch i l’activitat rondallística és també el nucli principal de la seua feina; són un centenar llarg de rondalles les replegades.
Després de cinc aplecs realitzats amb anterioritat, s’hi fa públic aquest, fruit dels darrers anys de la seua vida, que són literàriament parlant els més fructífers.
L’interès que Castelló sent vers les rondalles i el folklore en general es desperta de molt jove al llegir els treballs costumistes d’Isidor Macabich.

1.3.4 LA CARPETA D’ACOLLIDA ESCOLAR conté un munt d’informació relacionada amb aspectes diversos –educatius, culturals i lingüístics- com són ara: el sistema educatiu de la comunitat autònoma, l’origen i la història de la llengua catalana, els recursos disponibles per aprendre-la, etc.
Encapçala la documentació la carta que, en nom del Govern de les Illes Balears, signa i adreça el conseller d’Educació i Cultura als pares i mares d’alumnes nous que s’incorporen al sistema educatiu, oferint-los el suport perquè hi esdevengui positiva.
Incorpora una sèrie de documents sobre el català llengua d’Europa; la reproducció de 365 frases bàsiques en llengua catalana, de manera que se n’aprengui cada dia una més; afegeix un ample dossier sobre el sistema educatiu, les oficines d’escolarització, algunes generalitats sobre l’ensenyament obligatori, el postobligatori, o l’escolarització en general.

1.3.5 ACTUACIONS DEL GOVERN EN EL MÓN COMERCIAL

Edició de cartells de rebaixes. Campanya d'estiu 2005
La Direcció General de Política Lingüística edita dos models i reedita altres dos dels diferents cartells que es distribueixen gratuïtament als comerços i als ajuntaments de les Illes Balears. Se'n distribueixen uns 20.000 exemplars.
Els cartells han estat dissenyats per l'equip dinamitzador de la Direcció General.

Edició de cartells de rebaixes. Campanya d'hivern 2005
La Direcció General de Política Lingüística reedita dos models diferents de cartells que es distribueixen gratuïtament als comerços i als ajuntaments de les Illes Balears. Se'n distribueixen uns 12.000 exemplars.
Els cartells han estat dissenyats per l'equip dinamitzador de la Direcció General.

Cartes del reis d'Orient 2005
La Direcció General de Política Lingüística duu a terme l’activitat Carta als Reis d’Orient, especialment adreçada als infants de 6 a 8 anys. Entre totes les cartes rebudes es fa un sorteig i s’assignen uns premis. En queden excloses les que no estiguin escrites en català. També es premia amb material didàctic la classe de l’alumne que hagi resultat guanyador.

1.3.6 AJUTS DEL GOVERN A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

Mitjançant convenis bilaterals de cooperació, signats pel conseller i pel batle respectiu, la Direcció General de Política Lingüística destina durant l’any 2005 una partida de 125.000 euros a la normalització lingúística municipal, en diversos nivells.

Pla coordinador de normalització lingüística
Per tercer any consecutiu s'ha posat en marxa el Pla coordinador de normalització lingüística a les administracions locals que afecta els ajuntaments i totes les seves dependències, els organismes vinculats als ajuntaments, les empreses de serveis contractades per l'Ajuntament o que actuen per concessió administrativa i les infraestructures municipals en què duen a terme la seva activitat altres entitats (centre de salut, PAC, centres escolars, oficines de correus…).

Retolació de camins rurals públics
La Direcció General de Política Lingüística ha establert un programa d'ajuts per a la retolació de camins rurals públics, una de les accions que preveu el Pla coordinador de normalització lingüística de l'Administració local.

Comentaris

Jaume Lafont

Menys tudadissa i més sancions

Jaume Lafont | 29/11/2005, 13:49

Quina llei és aquesta -la de Normalització Lingüística- que es pot vulnerar sistemàticament -fins i tot pels poders públics- i no passa absolutament res? Quina autonomia de tercera regional és aquesta que no desenvolupa -fins a la sanció- les lleis que aprova? Em sembla que fou Blai Bonet que digué que la transició no acabava mentre l'espanyol seguís sent llengua obligatòria -i això sí és una imposició- a Mallorca. No senten ningú que ho recordi, tot això...
Angel Blau

Re: Promoció de la llengua catalana per part del Govern de les Illes Balears

Angel Blau | 18/11/2005, 13:55

de què serveix tot això si els que neixen a aquesta terra no tenen ni volen tenir interès en aprendre aquesta llengua, i enlloc d'ensenyar-los a l'escola, ara poden ni sentir-la parlar si no volen?
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb