promocat

Pocs dies abans de la festa de Sant Jaume, el carter de Cala d'Or (Santanyí), Jaume Estelrich i Massutí, passa a engrossir l'extensa llista de persones maltractades -unes dues dotzenes enregistrades- pel fet de xerrar en català a l'illa de Mallorca, on la llengua catalana, a més de ser-ne l'única llengua pròpia, n'és també llengua oficial.

El carter de Cala d'Or, felanitxer d'origen, anomenat “Nou-sous”, denuncia davant la Guàrdia Civil haver estat agredit físicament per part del propietari d'un bar del mateix nucli costaner, pel “simple fet d'haver parlat en català”.

 (Segueix)

En un dia com aquest, 18 de juliol de 2008, dues grans personalitats en l’àmbit de la cultura catalana presenten a Palma un llibre singular.

Sense cap casta de dubte, es tracta d’una publicació que ha de marcar, d’una manera o una altra, la trajectòria política més immediata arreu dels Països Catalans. Tal volta més directament al Principat de Catalunya, però també a la resta dels territoris, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

 (Segueix)

Vet ací alguns apunts que em venen al cap, un cop acab de llegir la darrera novel·la publicada recentment pel bon company i prolífic escriptor de les lletres catalanes, el pobler mallorquí Miquel López Crespí.

Portada del llibre de Miquel López Crespí
(Foto: Picalsud)

1. Tragí de la lluita política a la novel·lística catalana

Amb grans dosis de seny, i moltes senyes ben marcades, Miquel López Crespí continua entusiasmat, i entusiasmant alhora, amb la publicació d'un llibre que té molt a veure amb determinats aspectes de la revolució republicana, els drets humans, o la democràcia ciutadana als Països Catalans.

L'estiu de 2008 s'afanya a publicar una novel·la històrica, que s'ho paga de llegir i comentar.

 (Segueix)

Gent d'arreu dels Països Catalans, -Pallarols, Garau, Costa, Ferrer, Rossell, etc.- escampen la convocatòria d'una vaga general indefinida força singular: No mirar Telecinco, pus mai més!

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.

La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pot ser-li suposada' als seus ciutadans'.

 (Segueix)

Advertència:
El manifest que es presenta és una resposta al “Manifiesto por una lengua común” que trobareu al Google, firmat per alguns lletraferits que s’han apuntat també a l’espanyolisme excloent i a l’imperialisme lingüístic, amb arguments als quals se’ls pot donar-la volta i serveixen per la defensa de la nostra llengua.

En general s’ha procurat emprar les mateixes paraules, per tant encara resultarà més clara la contraposició si es llegeixen simultàniament els dos manifests.

(Alguns altres enllaços interessants, sobre aquest mateix assumpte:
Pep Rosselló)

 (Segueix)