promocat

Publicat al Diari de Balears i al setmanari Presència (2-9-2007), hi apareix aquest text que signa Joan Vicenç Lillo i Colomar, d'Alaró.
“Aquests dies després de la mort de Lluís Maria Xirinacs he pogut constatar dues opinions periodístiques diferents. La dels seus enemics, espanyolistes i antidemocràtics acèrrims pel que fa a una consulta democràtica sobre l’autodeterminació, i la d’aquells que, reconeixent positiva la seva trajectòria antifranquista i d’alliberament nacional, desconeixen completament el treball realitzat per Xirinacs aquests darrers anys. Dels primers he trobat particularment insultants i carregats d’odi alguns articles publicats en dos diaris locals de trajectòria espanyolista prou coneguda. Pobres d’arguments i al cap i a la fi claudicants els de diaris més propers al pensament de Xirinacs. En ambdues opinions confrontades existeix, però, un punt en comú: la comoditat mostrada i assolida al si d’aquest règim per ambdós bàndols d’opinadors. La Constitució espanyola sempre va ser per gran part dels bascos i per Xirinacs una declaració de guerra contra les nacions sotmeses per Espanya. Dividir una nació, impossibilitar-ne la reunificació, degradar-ne la llengua, espoliar-ne els recursos, impedir-ne l’autodeterminació democràtica o acceptar sense emperons la seva realitat nacional, restar ocupada per un exèrcit, administració i règim monàrquic imposats i d’origen feixista són prou raons perquè qualsevol nació del món es pugui sentir agredida! Llevat de nosaltres es veu, esclaus fins al final dels nostres dies a diferència de Xirinacs, que ha deixat de ser-ho ben dignament".

Estic molt decebuda pel posicionament d'alguns polítics que amb les seves manifestacions situen Xirinacs en l'estupidesa, perquè per les mateixes raons la gent que treballam en els moviments socials, en el dia a dia, la gent que no aspiram a ser diputades o regidores i que tenim consciència de la necessitat d'un canvi social ens podem sentir identificats com idiotes per aquells dirigents que enlloc d'aportar llum aporten fum.
Crec que les paraules de Grosske signifiquen un profuns menyspreu a la gent que fa feina de base. Si aquest senyor és comunista, fa molt mal paper a la seva causa.

Totalment d'acord amb Llorenç Buades. Només hi vull afegir "i també de patriotes com Xirinacs"! Quants membres de la nomenclatura política que, en vida, no el poden veure ni en pintura, ara se n'omplen la boca, s'hi fotografien, s'hi atansen, l'elogien, se'n serveixen... Arriben a fer oi al manco estugós dels observadors...

Allò que marca la diferència entre Xirinacs i la nomenclatura política, és que Xirinacs ha servit a la ciutadania, a la justícia i a la nació;en canvi, la nomenclatura política es serveix de la ciutadania, de la justícia i de la nació.
Ciutat de Mallorca,16 d’agost de 2007