promocat

Avui em criden poderosament l'atenció una sèrie de reflexions que amolla Biel Majoral, mentre fa la seva passada habitual per la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent.

Precisament allà mateix on actua, des de fa quatre anys seguits, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans”, promoguda des de Mallorca per la professora de música Magdalena González. I que enguany ha d'actuar també a Menorca, Eivissa i Mallorca, a la darrera setmana d'aquest mes d'agost.

Entre d'altres afirmacions de Biel Majoral despunta la que fa veure que a Europa cal tirar per avall l'única divisió existent avui dia, com és ara la cultural i lingüística.

Veu la situació del català, per part dels joves, molt bé: comprenen que és una manera de refer el món perdut, de tornar a la senzillesa quotidiana.

En canvi, allò que troba realment perdut és el món intel·lectual, el que viu de la subvenció. En aquest àmbit reconeix que anam malament.

Considera que cal recuperar la senzillesa que recorda la gent més jove.

I les més de 25.000 cançons del P. Ginard, que fan veure ben a les clares que qui ha salvat aquesta llengua han estat les classes populars.

El renaixement popular esdevé una manera de comportar-se, dins aquesta olla de caragols en què s'ha convertit aquest món d'avui dia.

A la classe dirigent, li demana que sigui valenta d'una vegada per totes. Que diguin les coses pel seu nom, i que no s'amaguin darrere res.