cebramcat | 08 Desembre, 2008 12:37 |
Amb l'anglès no n'hi ha prou! -diu Antoni Mir, director de Linguamón Casa de les Llengües- a l'hora de triar un titular per sacsejar.
Li serveix, també, per iniciar un repàs d'aquests darrers anys, durant la conferència que ofereix al Gran Hotel de Palma, dia 4 de desembre de 2008:
“En el món hi ha un interès creixent per les llengües, infinitament superior al que hi podia haver als anys 70.
El 2005, i és una data triada aposta, perquè 2005 és quan el Govern de Catalunya considera aprofitar una gran oportunitat crear la primera Casa de les Llengües del món a Barcelona.
I jo crec que ho va encertar el Govern i el Parlament de Catalunya, quan va prendre aquesta decisió, perquè fa que una llengua demogràficament mitjana, no de les més grans, com el català, pugui ocupar una posició central en aquest aspecte a nivell internacional.
2005 és un any en què coincideixen més coses.
Per una banda, el Regne Unit publica o, a partir d'un informe de la Fundació Churchill, aprova el seu Pla estratègic en multilingüisme.
Què té d'important? Té d'important que un dels slògans d'aquest estudi és, diu “Amb l'anglès no n'hi ha prou!”
Però és que això es diu al Regne Unit; això es diu a la Gran Bretanya; això es diu a una economia molt poderosa que parla un idioma que aviat serà conegut, parlat, millor o pitjor, per 2.000 milions de persones i que tothom al món reconeix com llengua essencial de les relacions internacionals i dels negocis.
Però aquest Govern considera que amb l'anglès no n'hi ha prou. I ho fa públic, després d'un estudi en què analitza la pèrdua d'ingressos de part de la petita i mitjana empresa britànica per la falta d'ús d'estratègies multilingües. Finalment pel fet que els seus directius, els seus comercials, els seus empleats no parlen altres llengües que l'anglès.
Aquest estudi comporta l'aprovació d'un pla, un pla a 20 anys, en què el govern britànic es planteja que els seus ciutadans aprenguin més idiomes i que les seves empreses no usin només l'anglès per fer negocis, dins i fora.
Ho fa en un marc de reflexió de com l'economia britànica pot ser competitiva, a vint anys vista, en un món d'economia globalitzada.
I possiblement és la primera vegada en el món, almanco que jo conegui, en què aquesta reflexió no forma part només de l'àmbit acadèmic, de reflexions personals, sinó que forma part d'un acord estratègic d'un govern.
Una relació radical, nuclear, entre aprenentatge de llengües i competitivitat econòmica, i alhora expectatives sociolaborals dels seus ciutadans.
Aquest és el famós Informe ELAN.
Això passa el 2005.
(CONTINUARÀ)
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |