cebramcat | 27 Setembre, 2009 09:43 |
De Barcelona a l'Argentina, a Brussel·les...
Una caricatura de l'autor, feta pel joveníssim Joan Miró, segueix al pròleg i encapçala l'auto-biografia del mestre Enric Morera i Viura, que va nàixer a Barcelona dins una família de músics i que, a l'edat de dos anys, va ser enduit pels pares a la ciutat argentina de Buenos Aires.
Caricatura del mestre Enrica Morera, feta pel joveníssim pintor Joan Miró
Mitjançant una narració encisadora de la seva estada, essent encara molt jove, a terres argentines, conta com viu enmig d'una població gautxa, “perquè es vegi com vaig passar l'adolescència, en aquella vida d'aventures que tant m'atreia.”
D'infant, hi estudia solfeig, piano, violí, orgue, guitarra... D'infant també, té l'oportunitat de viure molt de prop les festes populars en esglésies i pobles de les contrades argentines del Departament de Còrdova, on mantenen el costum de perllongar-se durant nou dies seguits...
Sigui per qüestions relacionades amb l'estudi de la música; sigui per traure'l d'aquella terra on porta la vida molt lliurement, vivint gairebé tot l'any enmig d'aquella població gautxa; sigui pel fet de sentir enyorança de la terra; sigui una mica per cada cosa, el cert és que la família s'embarca de bell nou cap a Barcelona al cap d'un temps.
Hi roman uns tres anys. Se'n torna cap a Amèrica Llatina. Retorna a Catalunya. Parteix cap a Brussel·les, a fer-hi els estudis de música que no li ariben a ensenyar a Barcelona i que tant desitja saber, sobre harmonia, etc.
Amb els estudis de música que fa a Brussel·les i que tan bé li ensenya el mestre Felip Fièvez, li tornen les ganes d'establir-se a Barcelona:
“Era la matinada d'un dia de Primavera, clar i transparent, quan vaig arribar a la frontera de Catalunya. Quina alegria la meva en veure'm a casa, de no haver-me de moure més, de poder-hi treballar ben seriosament produint obres fetes amb tot l'amor...”, escrivia a la pàgina 29.
Hi descriu el seu retorn definitiu a Barcelona en tren, gaudint de la natura, d'aquesta natura tan nostra que no s'assembla a cap altra... en veure aquells prats riallers, en passar per l'Empordà, per a fruir amb més goig, li venen ganes de saltar del carril per anar-hi a jaure-s'hi i rebolcar-s'hi... mirant d'una finestra a l'altra, per tal que no se li escapi res, arriba a Barcelona la seva ciutat nadiua!
“Barcelona és formosa, però aquell dia, l'hi vaig trobar tant de formosa, que, a ben segur, no hauria trobat cap núvia que se li hagués pogut semblar” -escriu l'autor modernista-.
Viu tot sol en un quart pis de la casa número 4 del carrer Cometa. És llavors quan compon una marxa per a banda titulada “Pàtria” i una suite per a orquestra de corda “Queixa i dansa” (pàg. 30).
Per fer conèixer les seves obres composades a Brussel·les, organitza audicions on fa sentir melodies per a cant i piano i una sonata per a violí i piano.
Amb un repertori tan petit com aquest, comença a aixecar-se una muntanya d'injúries i befes: que si és boig, que si posa les notes a cabassos... Els que el defensen aleshores són pocs i ho fan esporuguits. Els que l'ataquen són tots els altres.
Amb la seva tossuderia característica, emperò, lluny de sentir-se vençut i derrotat, el mestre Morera continua amb les seves dèries que el porten a debatre i rebatre totes aquestes visions negatives de la seva obra musical incipient.
Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, setembre 2009
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||