promocat

Poc temps després d'haver arribat a Barcelona, Enric Morera sent tan intensament la flaire de les nostres cançons, ajudat sens dubte per les excursions que fa a peu per Catalunya, que se li desperta amb gran força el sentiment patriòtic.

“Potser eren les cançons de l'Argentina que, catalanitzades, em rebrotaven. Qui sap?” -diu l'autor del llibre en aquest capítol dedicat a aquest assumpte.

Quan fa la música per “Jesús de Nazareth”, de Guimerà, hi campeja la flaire catalanista en tota l'obra.

El mateix que quan aconsella a la Capella Russa -que creu que a Barcelona el públic és com el de Madrid, d'on ve-, perquè n'hi canviï aquell repertori farcit de panderos i música d'operetes franceses. Els diu que cantin solament la música religiosa, comparable a la que també tenim aquí de cançons molt formoses. I, com a mostra, els harmonitza i lliura el “Sant Ramon”.

Parla de les enveges i intrigues que es desvetllen a Barcelona tot d'una que funda la Societat Coral “Catalunya Nova”, pel gran interès que desperta, per l'energia amb què canta i pel color que imprimeix a totes les obres:

“Tots els coristes eren obrers, cap d'ells sabia de solfa i jo, tot sol, sense cap retribució, els ensenyava d'oïda tot l'extens repertori d'obres...”

L'Orfeó Català, que, com diu l'autor, mai no ha tengut un caràcter popular, veuen en el “Catalunya Nova” un gran enemic, tot i que és completament diferent. A fi de desacreditar-lo als ulls de les persones adinerades, diuen que el Morera i els seus coristes són anarquistes. “Segons ells -diu Morera- el sagrat sentiment de Pàtria ha d'anar lligat amb el negoci i, per cap raó, el primer mai no ha de perjudicar el segon.”

Descriu l'autor del llibre la iniciativa que promou d'anar a peu fins a París amb el “Catalunya Nova”, sortint de la plaça de Sant Jaume, amb motiu de l'Exposició Universal que s'hi fa, a fi de fer-se conèixer més àmpliament dins el món de la música coral europea.

Tot d'una que s'hi posa, li surt un empresari amb el qual comencen a fer el pressupost i a establir les condicions per als coristes, l'itinerari, el repertori perquè l'aprenguin els coristes nous, etc.

L'Exposició Universal coincideix amb la guerra Boer -”Aquell poble brau que es matava per la seva independència” -amb paraules de Morera-. N'harmonitza aleshores l'himne per a cantar-lo juntament amb “La Marsellesa” i “Els Segadors”...

Tot acabà de molt mala manera:

“Ho teníem tot resolt quan, un corresponsal d'un diari de Madrid a París va dir que jo anava allí amb el Cor a fer música separatista, i ens ho espatllà. L'empresari va agafar por i se'n desdí.”

Després de catorze anys de dedicació intensa al “Catalunya Nova” n'abandona el projecte amb tota recança, i es retira a Sitges per treballar millor en obres líriques, compondre algun cor i harmonitzar alguna cançó popular...

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, setembre de 2009

(CONTINUARÀ)