promocat

Amb una participació de sòcies i socis de l’Obra Cultural Balear que supera qualsevol de les previsions més optimistes, la Sala d’Actes de l’Estudi General Lul•lià, a Palma, s’omple de gom amb persones de totes les edats i condicions que volen donar suport a la candidatura Més per l’Obra, l’única que es presenta, atenent la convocatòria efectuada temps enrere.

Amb data 7 d’octubre, Ferran Gomila, del Comitè de Direcció, comunica en nom de la Junta Directiva de l’entitat que aquesta ha pres l’acord de convocar Assemblea General Extraordinària de Socis amb la finalitat de procedir a les eleccions per renovar tots els càrrecs de la Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear.
Afirma, en acabar l’escrit, que ‘la transcendència d’aquesta Assemblea és de vital importància per a l’entitat. Esperam la vostra assistència’

I no és per manco. Es tracta d’elegir la Junta Directiva per al període 2005-2009, un cop s’hagin formalitzat i presentat les candidatures en el període establert.
D’acord amb els Estatuts, són electors i elegibles tots els socis majors d’edat que figurin en el cens oficial d’associats, tancats a 30 de setembre de 2005.

La convocatòria es fa per a dimarts, dia 29 de novembre de 2005, a les 19:30 hores, a l’Estudi General Lul•lià.

Un cop identificades les persones amb dret a vot, procedeixen a depositar-lo dins les urnes.
Atesa la concurrència nombrosa, el procés dura un parell d’hores.
Cap enllà les 10 de la nit, Ferran Gomila, en nom de la Mesa Electoral proclama els resultats de la votació:
Total de vots emesos 436 (434 vàlids i 2 nuls; 10 en blanc i 1 en contra).
Comunica també que els vots conjunts unitaris indiferenciats a la candidatura Més per l’Obra han estat 394. Cosa que representa el 93,14% dels vots emesos.

Individualment computats, els vots queden distribuïts d’aquesta forma:

• Jaume Mateu i Martí, president, 412 • Tomeu Martí i Florit, 410 • Josep M. Ferrà i Terrassa, 410 • Francesc Bellés i Ribot, 413 • Andreu Caballero i Romero, 406 • Maria Isabel Cerdó i Capellà, 412 • Esperança Mateu i Ramis, 409 • Josep Melià i Ques, 411 • Marc Ordinas i Llopis, 408 • Miquel Salvà i Bassa, 411 • Maria Del Mar Vives i Miró, 412

Perfil de les persones que formen la nova Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear

Jaume Mateu i Martí, president.

Administratiu.
Soci fundador del Col•lectiu Cultural Sitja de Bunyola, cooperant de Can Gazà, casal autogestionat d’exclosos socials malalts.
Ha publicat tres llibres de poemes: ‘Enderrocaments abissals’ (1984), ‘Botons de foc’ (1987) i ‘El color del diumenge’ (1995).
Com a prosista, és autor del relat ‘D’eben i mel’ (1986) i de les novel•les ‘La Pietà’ (2003) i ‘El balancí de la mare’ (2005).
Ha estat guardonat amb diversos premis literaris.

Tomeu Martí i Florit, vicepresident.
Promotor cultural. Escriptor i periodista.
Ha estat portaveu de la Crida a la Solidaritat, fundador de Joves de Mallorca per la Llengua, el Bloc Nacionalista d’Estudiants i Alternativa per Mallorca; militant de l’Ateneu 31-D, membre de la Junta Directiva del Grup Blanquerna i de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana.
Des de Son Sardina estant, ha treballat com a membre del consell de redacció de La Nau i El Mirall.

Josep M. Ferrà i Terrassa, secretari
Llicenciat en Dret. Assessor jurídic.
Ha estat director adjunt del Centre Social Flassaders de l’Ajuntament de Palma; director al centre d’esplai La Cadernera d’Esporles, del qual ha estat vicepresident; i president del Casal de Joves de Tramuntana.
És l’enllaç de l’OCB a Esporles i membre de l’executiva del Patronat de Cultura, Esports i Temps Lliurede l’Ajuntament d’Esporles.

Francesc Bellés i Ribot, tresorer
Diplomat en Treball Social.
És educador social i membre de la Junta Directiva del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears (CEESIB), amb seu a Palma.
Ha estat membre fundador d’Alternativa per Mallorca, voluntari de Joves de Mallorca per la Llengua, i és membre de la Plataforma Antimilitarista de Mallorca (PAM).

Andreu Caballero i Romero, vocal
Llicenciat en Filosofia.
És el president de la delegació d’Inca de l’Obra Cultural Balear.
Ha estat portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua

Maria Isabel Cerdó i Capellà, vocal
Llicenciada en Filologia Catalana. Diplomada en Magisteri.
Professora d’ensenyament secundari des del 1990. Actualment a l’IES Son Pacs a Palma.

Esperança Mateu i Ramis, vocal
Estudiant de Filologia Catalana.
Voluntària de Joves de Mallorca per la Llengua des de fa cinc anys. Actualment és portaveu d’aquesta entitat. Membre del consell de redacció de la revista ‘Es Castellet’ de Bunyola.

Josep Melià i Ques, vocal
Advocat.
Professor associat de Dret Administratiu a la UIB.
Ha estat membre de la Junta Directiva del Grup Blanquerna.
Cofundador de la Joventut Nacionalista de les Illes.
És columnista habitual del Diari de Balears que es publica en català a Palma, director de la revista El Mirall, autor de diversos llibres i col•laboracions sobre nacionalisme i identitat.

Marc Ordinas i Llopis, vocal
Programador informàtic.
Membre de Joves de Mallorca per la Llengua i d’Alternativa per Mallorca des de la seva fundació, ha participat en l’organització de gairebé totes les celebracions de l’Acampallengua, Correllengua i Diada per la Llengua.
És administrador de cibernautes.com, el primer sistema de blogs en català a Internet i que aconsegueix gran ressonància a Palma.
El 2004 va rebre el reconeixement de mèrits al Voluntariat Lingüístic de l’OCB.

Miquel Salvà i Bassa, vocal
Comptable.
Titulat en Administració de Sistemes Informàtics. Forma part de la Junta Gestora de la Delegació de l’OCB a Santa Margalida.
És membre de lavila.org (entitat que promou les tecnologies de la informació i les activitats socials), l’Associació de Margalidans Agermanats i la Confraria els Amics del Vi de Santa Margalida.

Maria del Mar Vives i Miró, vocal
Llicenciada en química.
Professora d’ensenyament secundari, ha estat secretària d’Organització i tresorera del Sindicat Estudiantil BEI-CEPC a la UIB, pel qual ha representat els estudiants al Departament de Química i el Claustre d’aquesta universitat, amb seu a Palma.
Ha desenvolupat tasques diverses de voluntariat al GOB

Des d'aquest bloc, que intenta difondre iniciatives tendents a promoure l'ús normal de la llengua catalana en l'àmbit de les Illes Balears i Pitiüses, i arreu del món, desitjam un bon futur per a l'Obra Cultural Balear i enriquidores aportacions per part de la nova Junta Directiva.

Llegint detengudament el contengut del Programa, hom s'adona que pretén de ser ambiciós. No és per manco.

Sobretot, en relació amb dos àmbits d'actuació ben concrets:

Al nivell intern, l'increment considerable del nombre de socis i de més canals transparents d'informació cap al col·lectiu;

De cara a l'exterior, intensificar les actuacions públiques en defensa del dret a l'ús normal de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida ciutadana.

“Més per l’Obra”, la candidatura que es presenta enguany per integrar la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, és formada per 11 persones.
Si hom es fixa en les dades que es fan públiques, pot comprovar que s’hi acaramullen un bon munt de característiques, ben singulars, que permeten besllumar un canvi considerable en l’orientació, la pràctica i les maneres de fer d’una entitat tan emblemàtica com és ara l’Obra Cultural Balear:

1. Titulacions acadèmiques:

* Llicenciatures:
--- en Dret
--- en Filologia Catalana
--- en Filosofia
--- en Química
* Diplomatures:
--- en Magisteri
--- en Treball Social
* Altres:
--- Administració general
--- Administració de sistemes informàtics
--- Programació informàtica

2. Entitats i associacions que, d’una manera o una altra, s’hi relacionen:

* Alternativa per Mallorca
* Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana
* Associació Margalidans Agermanats
* Ateneu 31-D
* BEI-CEPC
* Bloc Nacionalista d’Estudiants
* Can Gazà
* Casal de Joves de Tramuntana
* Centre d’Esplai la Cadernera d’Esporles
* Centre Social Flassaders * Col•lectiu Cultural Sitja de Bunyola
* Col•legi d’Educadores i Educadors Socials
* Crida a la Solidaritat
* Diari de Balears
* Confraria dels Amics del Vi de Santa Margalida
* GOB
* Grup Blanquerna
* Institut d’Ensenyament Secundari Son Pacs
* Joventut Nacionalista de les Illes
* Joves de Mallorca per la Llengua
* lavila.org de Santa Margalida
* OCB (delegacions locals d’Esporles, Inca, Santa Margalida)
* Patronat de Cultura, Esports i Temps Lliure d’Esporles
* Plataforma Antimilitarista de Mallorca (PAM)
* Revista ‘El Mirall’
* Revista ‘Es Castellet’ de Bunyola
* Revista ‘La Nau’
* UIB

3.Professions

* Assessoria jurídica
* Comptabilitat
* Educació social
* Estudis universitaris
* Periodisme
* Professorat d’ensenyament secundari
* Professorat d’ensenyament universitari

4. Procedència territorial

--- Bunyola
--- Esporles
--- Inca
--- Palma
--- Santa Margalida
--- Son Sardina

Tots els darrers diumenges de cada mes, com es pot veure el 27 de novembre de 2005, la Casa Catalana de Mallorca organitza al Passeig Marítim de Palma una ballada de sardanes.

S'hi convida tota la gent que vulgui participar-hi.

És una activitat, cultural i lúdica, que tradicionalment realitza aquesta entitat, des de molts anys enrere.

La recentment elegida Junta Directiva de l’entitat, que presideix a l’actualitat Núria Dalmau, continua amb aquesta activitat festiva que, tot i l’aire fresc regnant aquest matí, arreplega gent desitjosa de fer-hi una ballada.

Enric de la Calle i Jauset, jove membre de la nova Junta Directiva, hi ofereix la informació que se li demana, mentre la cobla es posa a fer sonar la música característica...

L’Obra Cultural Balear, entitat cívica i cultural, és una veritable ONG de la llengua catalana.

Capdavantera i de gran influència a les Balears, es crea a Palma l'any 1962 per iniciativa de Francesc de Borja Moll.

En duu ben marcat l’objectiu: promoure la llengua i la cultura catalanes a l’àmbit de les Illes Balears i Pitiüses..

Quatre dècades després, continua amb la mateixa tasca de propugnar el reconeixement dels drets que acompanyen el fet de ser un poble amb personalitat pròpia.

Compta amb uns 2.500 socis.
Té delegacions a 22 pobles de Mallorca, que editen 17 publicacions de Premsa Forana amb 10.000 exemplars mensuals.

Publica la revista cultural mensual "El Mirall" i un "Full Informatiu".

L'any 1985 crea l'Associació Voltor, que promou i gestiona la recepció a les Balears d'emissores institucionals de ràdio i televisió en llengua catalana: TV3, Canal 33, Canal 9, Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació i Ràdio Associació de Catalunya.

D'acord amb els Estatuts de l'Associació, l'Obra Cultural Balear és una entitat sense afany de lucre, constituïda l'any 1962, amb el fi primordial de defensar i promoure la llengua i la cultura catalana i la identitat nacional dels pobles de les Illes Balears (art. 1).

D'entre les finalitats que té l'OCB, se'n poden remarcar aquestes (art. 4):

1. – Fer conèixer i usar públicament la llengua catalana a tots els àmbits de la vida política, administrativa, cultural, econòmica i social
2. – Promoure i vetllar perquè els poders públics impulsin la normalització lingüística en totes els administracions (local, insular, autonòmica i perifèrica de l'Estat)
3. – Emprendre i desplegar tot tipus accions i iniciatives tendents a fer present la llengua i la cultura de les Illes Balears en els mitjans de comunicació i les indústries culturals
4. – Exercitar accions contra qualsevol discriminació per raó de l'ús públic o privat de la llengua catalana
5. – Defensar i promoure el patrimoni cultural i natural de les Illes Balears i la seva consciència nacional, en el marc dels Països Catalans (Illes Balears, Principat de Catalunya, Catalunya Nord, Païs Valencià, Franja d'Aragó, Andorra i l'Alguer)
6. – Desenvolupar i consolidar les institucions d'autogovern de les Illes Balears i promoure coordinació i col•laboració amb les dels països de parla catalana, especialment pel que fa a la política lingüística i cultural
7. – Reclamar als poders públics el prestigi social de la llengua i la cultura, facilitant-hi la incorporació dels nous ciutadans
8. – Facilitar l'accés a la cultura universal per mitjà de la llengua catalana
9. – Emprendre accions de promoció de la llengua catalana, la cultura i la identitat pròpia de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i de les Illes Balears com a país.

Dimarts, dia 29 de novembre, a les 19:30 hores, a la Sala Magna de l’Estudi General Lul•lià de Palma, hi és convocada l’Assemblea General de Socis que ha d’elegir els membres de la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear.
S’hi presenta la candidatura conjunta Més per l’Obra encapçalada per Jaume Mateu i Martí , amb un Programa força engrescador que, així com ja ha rebut fortes crítiques, també ja ha obtengut molts i molt valuosos suports provinent d'àmbits ben diversos.

“Més per l’Obra”, la candidatura que es presenta enguany per integrar la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, és formada per aquestes 11 persones:

Jaume Mateu i Martí, president.

Tomeu Martí i Florit, vicepresident.

Josep M. Ferrà i Terrassa, secretari

Francesc Bellés i Ribot, tresorer

Andreu Caballero i Romero, vocal

Maria Isabel Cerdó i Capellà, vocal

Esperança Mateu i Ramis, vocal

Josep Melià i Ques, vocal

Marc Ordinas i Llopis, vocal

Miquel Salvà i Bassa, vocal

Maria del Mar Vives i Miró, vocal

L'associació cultural sense afany de lucre Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, des de fa un lustre, treballa intensament en la promoció i ús de la llengua catalana a Mallorca.

Molt ben dirigida per Carme Sánchez i Rubí, l’entitat amb seu al carrer de Julià Àlvarez, 7, baixos, de Palma, té com a finalitat engegar i gestionar qualsevol tipus d’activitat en el camp de l’aprenentatge, ensenyament, assessorament i dinamització, que contribueixi a incrementar el coneixement i l’ús de la llengua catalana, i a millorar el coneixement de la cultura pròpia de les Illes Balears.

Paraula es registra com associació l’any 2000.
D’aleshores ençà, ha realitzat tasques tan remarcables com aquestes:

1. - Gestió del Centre d’Autoaprenentatge Paraula
2. - Gestió de la Xarxa de Centres i Punts d’Autoaprenentatge del Govern de les Illes Balears
3. - Gestió del Servei Municipal d’Educació d’Adults per a Cursos de Català de l’Ajuntament de Palma
4. - Organització de Cursos d’entitats públiques i privades amb seu a les Illes Balears
5. - Gestió d’un Servei de Correccions i Traduccions que en aquests anys ha corregit més de vint-i-cinc mil pàgines i n’ha traduït més de vuit mil
6. - Gestió de les actuacions de normalització lingüística de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de les Illes Balears
7. - Elaboració de les proves de la Junta Avaluadora de Català, i posteriorment de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
8. - Elaboració de Proves per acreditar la capacitació de coneixements de llengua catalana en les oposicions de la Conselleria d’Interior del Govern de les Illes Balears, i en els processos de selecció de personal de la Caixa de Balears ‘Sa Nostra’ i de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de les Illes Balears
9. - Coordinació de l’elaboració de material didàctic i participació en la seva edició

Paraula, Centre de Serveis Lingüístics vol intensificar el treball de promoure, difondre i ensenyar la llengua catalana, i la cultura de els Illes Balears que li és associada, a amplis sectors de la població immigrada que, en aquests darrers anys ha arribat a Mallorca.

En aquest sentit, ha elaborat projectes que faciliten la integració de la població immigrant. S’hi inclouen actuacions molt diverses de formació i de dinamització, i la participació d’institucions públiques en el finançament d’aquests projectes.

És clar que projectes tan ambiciosos com aquests fan imprescindible la destinació de recursos econòmics, materials i humans, tant per part de les diverses institucions públiques, com d’empreses privades i associacions o entitats no governamentals.

Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, també s’afanya a inserir-se en la xarxa de projectes europeus que, orientats a la protecció i defensa de les llengües minoritzades, cal que siguin aplicats de manera urgent i intensa en una illa com Mallorca.

La llengua catalana, que li és pròpia, s’hi veu greument mancada de protecció a l’hora que s’ha d’enfrontar amb l’arribada d’altres llengües que poden arribar a ofegar-la, si no s’hi apliquen els remeis que s’hi precisen.

Resulta del tot incomprensible que entitats com Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, que des de l’any 2000 es dedica a gestionar serveis amb la finalitat d’impulsar la normalització lingüística del català i la difusió de la cultura a tots els àmbits de la societat, no obtenguin tot el suport institucional que precisen per desenvolupar una tasca com aquesta.

Compta amb un equip de llicenciats en Filologia Catalana capaç de dissenyar i gestionar tot tipus de projecte en aquest àmbit.

Cal desitjar-los que continuïn en la tasca iniciada fa cinc anys i que no afluixin gens ni mica en aquesta dedicació professional que, si no a la curta, sí a la llarga, ha d’esdevenir ben profitosa per al país i per a la gent que hi viu i que s’hi comunica, naturalment en català.