promocat

Lluís M. Xirinacs, el vell lluitador independentista català; avesat a declarar davant jutges espanyols que no l'entenen, quan s'entesta a parlar-hi en català; qui esdevé en vida paraula catalana vivent a les presons d'Espanya i a les seves Corts Generals; pren la decisió d'anar a cercar la mort així com ell vol viure en aquest món:, -lliure, independent i sobirà, pel que fa al territori ocupat, al moment històric i a les formes singulars-.

Com aquell qui diu, sorneguer, "s'ha perdut un esclau català ara mateix!" qui s'ha afanyat inútilment a mantenir-lo espanyol durant vuit dècades!

 (Segueix)

Havia de ser un Vuit d'agost, en homenatge a Eivissa!
Tot i que surt publicada el dia 9 d'agost de 2007, comença a escampar-se en alguns mitjans de comunicació la que pot arribar a ser una molt bona notícia per als moviments socials més actius i dinàmics d'arreu dels Països Catalans.
Sens dubte hi pot comportar molt bones conseqüències.

Arcadi Oliveras, fervent impulsor del FSCat-2008,
manifestant-se al Primer FSMed celebrat a Barcelona l'any 2005,
en companyia de gent mallorquina

Des de l'Associació de Veïnats del Secar de la Real arriba amable invitació de la Comunitat de Missioners dels Sagrats Cors i, en nom seu, del Prior del Monestir de la Real, a assistir a l'acte de lectura del pregó de les Festes de Sant Bernat,

S'informa que enguany va a càrrec de la senyora Maria del Mar Bonet i Verdaguer, cantautora, Premi Ramon Llull, Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, Medalles d'Or de Mallorca i de les ciutat de Palma i Barcelona, per la seva aportació cultural al món de la cançó i màxim exponent de la música de les Illes Balears i de la Mediterrània.

De bon principi, he de reconèixer el valor positiu i força enriquidor d'una revista mensual que s'arriba a mantenir durant vint-i-cinc anys seguits en contacte i comunicació directes amb molta gent que la llegeix.

Tan valuosa resulta la tasca de qui l'elabora i la difon, com l'acollida dispensada per qui l'adquireix, la llegeix i la comparteix.

Al barri del Camp Rodó, ho vàrem intentar. Durà només alguns pocs anys...

 (Segueix)