promocat

El bon amic i company de lluites socials i pastorals, mossèn Joan Bestard i Comas, em convida a la presentació del seu llibre "Invitación a pensar. Reflexiones cristianas para cada día", publicat per PPC de Madrid.

No solament em convida a mi, també convida la xarxa d'amistats que hem anat teixint al llarg d'aquestes darreres dècades transcorregudes.

Me n'he apuntat a la meva agenda les dades concretes, relacionades amb la presentació pública d'aquest llibre (que m'imagín que un dia o un altre pensarà a publicar-lo, també, en català!).

Són aquestes: dijous, 12 de febrer de 2009, a les 20 hores a “Caixa Forum” –Gran Hotel-, Plaça de Weyler, 3 Sala Anglada Camarassa (primer pis) - Palma.

Portada del llibre de Joan Bestard

 (Segueix)

No sé si tots sabeu -deia Antoni Mir, director de Linguamón la Casa de les Llengües, durant la conferència que va fer al Gran Hotel de Palma, dia 4 de desembre de 2008-, que la idea d'una Casa de les Llengües s'havia de fer a Londres.

David Crystal, el lingüista de Cambridge que va publicar l'enciclopèdia famosa, quan va proposar aquest projecte ell en realitat havia mirat de fer-lo a Londres.

A Londres es construïa el World Languages, el món del llenguatge, el món de les llengües: que eren 4.000 metres devora el Tàmesi d'acord amb el Shakespeare World Centre promogut i liderat pel British Council.

 (Segueix)

Som a desembre de 2008. L'Ajuntament de Barcelona s'ha incorporat, també, al consorci Casa de les Llengües Linguamon, que dirigeix el mallorquí Antoni Mir.

D'aquí a pocs dies la Casa de les Llengües es presentarà a Nacions Unides, com una aportació en el temps de Catalunya, de la llengua catalana, a la difusió dels valors universals proclamats per Nacions Unides amb motiu de l'Any internacional de les llengües.

“Tot això, i molt més, -manifesta el director, a la conferència feta al Gran Hotel de Palma dia 4 de desembre de 2008- es pot veure a través de la Casa de les Llengües “virtual”, un web que surt en vint-i-un idiomes, fruit d'un esforç extraordinari. Però n'estam molt satisfets, perquè la Casa de les Llengües en si mateixa és un organisme que experimenta com resoldre entorns multilingües...

 (Segueix)

”Quan va nàixer la Casa de les Llengües, no existia YouTube. I precisament ens vàrem demanar si optar per una internet escrita o fer una aposta per internet2. I vàrem optar lògicament per internet2. Lògicament, ara.

Quan ha sortit YouTube, s'ha revolucionat tot internet. Avui cliques qualsevol diari digital Avui, La Vanguardia, El País, i pots tenir vídeos. Fa pocs mesos era impossible. Fa un any no existia.

Avui tens el Facebook, o jo què sé, quan compres un mòbil i hi ha aplicacions, ja en surt una altra i surt l'Ifone... D'aquests 20 mil anys, d'aquests 100 d'aviació, a l'acceleració brutal del canvi tecnològic, hi ha un abisme. Ara vivim amb una etapa d'un canvi acceleradíssim que quan domines una tecnologia ja t'estàs preparant per adaptar-te a la pròxima.

Però jo subretxaré el més positiu: Tots aquests canvis són bons per als idiomes.

 (Segueix)

Vivim un temps en què es fa precís plantejar-se i rellançar estratègies multilingües de tota casta i a ritme accelerat. Això planteja el director de la Casa de les Llengües Linguamón, de Barcelona, el mallorquí Antoni Mir, durant la conferència que desplega a La Caixa el 4 de desembre de 2008:

“De les primeres pintures rupestres, fins a l'escriptura, fins al naixement de l'escriptura, passaren poc més o manco 20 mil anys... aproximadament 20 mil anys.

Però avui, mentre teniu la paciència d'escoltar-me, possiblement més de 2 milions de persones estiguin dins un avió. L'any 2006 mil milions de persones agafaven un avió.

 (Segueix)