promocat

Durant aquestes festes de Nadal i de Cap d'Any, pel contengut i les formes, s'ho paga llegir i tornar a llegir l'escrit de Jaume Santandreu, aparegut a la premsa local mallorquina -segons fa a saber el bon company Guillem Ramis-, amb motiu del fet que -segons afirma- “el bisbe ens ofegà l'esperança, en el funeral de Ferran Bonnín”.

"Per si no fos prou la tristesa per la pèrdua d’un fidelíssim amic com fou Ferran Bonnín al llarg de tota la vida, m’he vist amarat per una ràbia profunda per la postura freda, llunyana i inhumana del bisbe de Mallorca en el seu funeral.

Passen els dies però la indignació, lluny d’amansir-se, s’encén cada cop més.
Aquell silenci compost i devot del bisbe a l’hora de donar testimoni d’un dels seus servidors més sacrificat i coherent, em sembla cada pic més injust, més sibil·lí, més assassí.
Aquell funeral es convertí, de part de la jerarquia, en un autèntic assassinat de la nostra esperança. La callada, el mutisme, la negació mata més que el fals testimoni i que la calúmnia. Contra els qui parlen malament d’un amic —en aquest cas d’un sant amic— tens el dret de rèplica i, si cal, el dret a l’insult. Però davant el mutisme ritualista i hipòcrita només et resta el refugi de la santa indignació, de la ràbia profunda i de la pena inesgotable.

Sent ràbia perquè Ferran Bonnín es mereixia de part del bisbe, que ell sempre estimà, justificà i defensà, un testimoni d’agraïment. El coratjós capellà obrer, el caparrut forjador de grups de reflexió, el cec enamorat del Regne, el constant referent de l’Evangeli, el sacrificat propagador de la bona nova, l’agosarat missioner de cultures llunyanes, l’entestat imitador de l’encarnació de Jesús en cada moment i circumstància, l’obedient fill d’una església madrastra, es mereixia quelcom més calent, humà i tendre que una cerimònia comuna i neutra.
Senyor bisbe, la devoció no es manifesta tancant els ullons, com feis vós, sinó obrint-los com a sols, amb llàgrimes si cal, per mirar fit a fit el rostre dels profetes.

Sent ràbia perquè aquell divendres atziac a la parròquia de la Santíssima Trinitat, el pastor de la diòcesi que, sense haver-lo elegit, hem acceptat i respectat com a cap visible de la nostra església, va malgastar una ocasió única per confortar els seus cristians amb una paraula càlida, sentida i justa d’esperança.
Senyor enviat pel Vaticà per acomplir entre nosaltres la missió que us han encomanat els qui comanden: pensau que mai no se us presentarà cap més ocasió com la que tinguéreu en el funeral de Ferran. El comiat del sant baró de Déu reuní una representació de tots els cristians de Mallorca.
Senyor diví absent: aquell vespre, davant vós, sedegosos d’una paraula de coratge, units per la pena de l’amic mort, teníeu —com no tornareu a tenir mai més— una síntesi de totes les tendències, des del Concili de Nicea fins al Vaticà Tercer. Hi havia tots els capellans fadrins, casats, amistançats, vells, joves, submisos, rebels, retrògrads, avançats, assenyats i folls. Hi eren presents tots els moviments eclesiàstics i eclesials, des dels Cursillos de Cristiandat —presidits pel seu fundador, germà del difunt— fins als resistents grups de cristians compromesos amb la transformació del món a la llum de les benaurances i al servei dels més pobres i desemparats. Tots ells esperaven una empenta de coratge.

Reverendíssim caragol de banya enfonyada: no teníeu cap excusa per al vostre silenci assassí. Allà només hi érem els vostres. No hi havia polítics ni periodistes, ni curiosos ni tafaners. No hi havia ni el més llunyà perill que ningú interpretàs malament el vostre testimoni. Què temíeu? Per què callàreu? Després de més de dos anys de comandament misteriós i personal de la reduïda i malmesa tropa eclesiàstica de Mallorca us toca saber qui és qui, fins al darrer caporal d’esquadra.

En el cas de Ferran Bonnín no us podeu excusar en la manca de coneixença. Ell intentà arribar a vós tot obrint el seu cor i la seva ànima, a través de visites i cartes. I si no coneixíeu de primera mà la seva peripècia evangèlica, per què no la demanàreu als col·laboradors que vós elegíreu personalment, sense plebiscit, fent ús del vostre dret jeràrquic de dictadura? Ells sí coneixien de prim compte cada passa que donà el caparrut servent de l’Evangeli.

Senyor bisbe de Mallorca, permeteu-me, trepitjat com em sent per l’ofensa del vostre silenci assassí, un consell pràctic. Donat que, mentre el Vaticà ens castigui amb bisbes forans, haureu de celebrar els nostres funerals `perquè els capellans ens anirem morint com a mosques, per saber com heu de predicar, llegiu l’homilia que féu mossèn Pere Torres al funeral que la parròquia de Binissalem dedicà al seu estimat ex-rector. Llegiu-la i preneu llum de na Pintora, com deim a Mallorca, en aquesta Mallorca que se us escapa de les mans malaguanyant moments propicis d’acostament com el que tinguéreu en el funeral de Ferran Bonnín.

Que la seva ànima bellugadissa no ens deixi descansar en pau".

Jaume Santandreu
Cartes al director
Última Hora, 20 de desembre de 2006

• Ferran Bonnin ens ha deixat
• Ferran Bonnín, el primer taxista que porta el rètol de 'lliure'

Ha mort Ferran Bonnín, bon amic, company de lluites i fatigues, capellà, missioner al Perú a la dècada dels anys 70, taxista a Palma i rector de la parròquia Verge de Lluc a la dècada dels anys 80, dirigent veïnal actiu i dinàmic a la dècada dels anys 90, aferrissat defensor dels drets humans de les persones i dels pobles, compromès en la lluita a favor dels sectors més maltractats dins les nostres societats…

La notícia de la seva mort, tan sobtada, ha causat sorpresa i un fort impacte en els ambients més acostats a la seva persona i a la seva tasca.

Se’n va d’aquest món aquell primer taxista que tan agosaradament s’atreví a col•locar el rètol de LLIURE al seu vehicle en lloc de ‘Libre’, anys abans que hagués estat promulgada a les Illes Balears i Pitiüses la Llei de normalització lingüística…

¡Que descansi en pau, ara que pot!

Amb el títol Solta i volta, el periodista Carles Ribera del setmanari Presència envesteix contra el diputat d'ERC, Joan Puigcercós, per haver utilitzat en un discurs l'expressió sense to ni so.

Em sembla que s'ha passat unes quantes cantonades, aquest periodista principatí, a qui he tramés aquest escrit que reproduesc tot seguit:

Sr. Carles Ribera, periodista

Disculpau la meva falta d'ignorància, senyor Carles Ribera, periodista.
No tenc el gust de conèixer-vos.
Però m'heu de permetre que vos digui que heu mostrat el llautó!

Des de Mallorca estant, no acab de veure gens clar per què heu de retraure al senyor Joan Puigcercós, diputat dERC, "fill de la comtal vila de Ripoll, bressol de Catalunya", com escriviu a l'article publicat a Presència (del 24 al 30 de novembre de 2006, pàg. 29), pel fet que en un discurs va utilitzar l'expressió 'sense to ni so'.
Com si això fos una 'pegat', o una 'catanyolada com la copa d'un pi'.

Disculpau la meva falta d'ignorància, vos repetesc.
Però, com a fill de l'illa de Mallorca -que el senyor Puigcercós, moltíssima de gent i jo mateix consideram com una part significativa dels Països Catalans, o la nació catalana, com li vulgueu dir- vos he de recomanar un llibre tan poc 'catanyol' com el Diccionari català valencià balear. Com deveu saber, és una obra iniciada per Mn. Antoni M. Alcover, redactada per Francesc de B. Moll, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès.
Vull suggerir-vos que repasseu la pàgina 320 del tom 10. Dins l'entrada 'to' hi podeu llegir aquest significat de l'expressió 'sense to ni so': 'sense motiu raonable'.

Disculpau la meva falta d'ignorància un altre pic.
Però som dels que creuen i pensen que el senyor Puigcercós, lluny d'haver empobrit la llengua catalana amb tants d'anys a Madrid, n'ha enriquit l'ús, tot divulgant expressions que poden ser considerades tant o més catalanes que les emprades a la comtal vila, bressol de Catalunya.

Vull que sapigueu que som dels qui pensen i creuen que amb el vostre escrit heu tengut tan poca solta (=obrat amb poc seny), que heu aconseguit que no tengui solta ni volta (=no tenir cap ni peus, no esser gens raonable).

Disculpau una altra volta aquesta falta d'ignorància meva que, com d'altres aspectes personals, puc arribar a compartir també amb el mateix senyor Montilla.

Vós, si voleu, ja podeu començar a cantar-li les absoltes a la llengua catalana, amb motiu d'aquesta expressió, per a nosaltres tan genuïnament catalana, que deis que ha amollat el senyor Puigcercós.

Heu de saber, emperò, que n'hi ha que continuarem treballant intensament -com des de fa dècades- per difondre'n l'ús oral, escrit i cantat arreu dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

Salutacions

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

Una munió de gent, del poble i de fora poble, acudeix a la convocatòria feta pública per l'Obra Cultural Balear amb el SUS, MALLORCA donat a la vila mallorquina de Capdepera.

En un programa força atapeït, diumenge 17 de setembre, s'hi arreplega una gentada a la plaça de l'Orient, on s'han muntat paradetes d'entitats com l'OCB o Joves de Mallorca per la Llengua, s'han fet balls oberts amb les agrupacions de ball de bot Aires Gabellins i Castell de Capdpera, hi ha actuat la banda de música i la coral s'Alzinar que, al final, han interpretat i cantat vivament l'himne de Mallorca, La Balanguera

Prèviament, hi ha hagut els parlaments de membres diversos de l'OCB i la lectura del Manifest SUS Mallorca. Entre d'altres, l'ex-president de l'Obra, Climent Garau; l'actual president, Jaume Mateu...

Amb un bon Cercavila, integrat per la banda de música que acompanya els assistents al casal d'exposicions Can Creu d'Inca on s'inaugura l'exposició 25 anys de Cap Vermell, recollida del número especial amb serigrafia commemorativa; i l'activitat commemorativa del Centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana promoguda per l'Ajuntament en col·laboració amb la DG de Política Lingüística.

Totes les activitats, realitzades amb molt d'entusiasme per la gent més dinàmica del món cultural gabellí, han anat acompanyades del suport i la participació de la nombrosa gent que s'hi a volgut adherir i que ha servit d'estímul perquè es continuïn fent actuacions com aquesta arreu de Mallorca.

Com molt bé s'ha recordat, més que una Diada a l'any per la Llengua, enguany es vol fer un any seguit de diades, pertot arreu de Mallorca.

La finalitat no és cap altra que engrescar la gent que estima Mallorca i la vol protegir, perquè s'apunti també a estimar-ne la llengua pròpia i a protegir-la amb el seu ús normal i corrent: la llengua catalana!

Una vegada més, s'ha fet pública la discriminació patida per una persona que no feia altra cosa que fer compres en català, a Mallorca!
En aquest cas, la vergonyosa actitud de qui pretén impedir-li d'exercir aquest dret xoca de ple amb la més que lloable actitud de la protagonista: es tracta d'una dona russa que no fa més de dos anys que viu a Mallorca!
A diferència d'altra gent arribada a l'illa fa molt més temps, des d'indrets tan apropats com la península ibèrica, aquesta dona valora com cal la riquesa cultural que comporta l'ús normal i corrent de la llengua catalana, aquí, als Països Catalans.

S'ho paga escampar-ne el nom a tots vuit vents del món, com també la seva adreça electrònica que es fa pública: Anastasia Shelyakina- skatamua@yahoo.com -, si més no per felicitar-la, donar-li suport i encoratjar-la a mantenir-se en una actitud tan cívica com aquesta.

Notícia que es fa pública, precisament, pels voltants de la celebració a bombo i platerets de la Diada de Mallorca 2006; de la presa en consideració de l'Estatut d'autonomia al Congrés dels Diputats; el mateix dia que vilaweb recorda que avui fa un any de l'aprovació del .cat.