cebramcat | 12 Agost, 2007 17:50 |

Xirinacs participant en la Manifestació multitudinària del 18 de febrer de 2006,
"Som una nació i tenim el dret de decidir" (Foto: Picalsud)
A finals dels difícils seixanta,
quan Europa ja bull i s'aixeca,
mentre Espanya decau i s'espanta,
la nació catalana ja s'alça
i el clergat català s'hi rebel·la.
A favor d'un país vist en somnis,
ja s'hi mostra Miquel Estradé
o bé el Jordi Bonet, Joaquim Gomis,
Totosaus, Xirinacs dient "som-hi!"
El Rovira, el Pedrals, l'Escarré...
Senador de les Corts espanyoles,
hi demanes un cop i altre cop
que te passin ben clares les notes
de persones, empreses i forces
fabricants de tanta arma de foc.
A Mallorca molts cops t'hi desplaces
a escampar-hi llavors d'esclafits;
som ben molts els que anam fent-hi passes
en la lluita ben forta que estampes
fins avui perdurant en els pits.
Assemblees vares proposar-te
als amats Països Catalans!
Molta gent s'apressà a interessar-se,
tot i que és massa poca en alçar-se
i rebel·lar-se com a bons germans.
Xirinacs, lluitador infatigable,
has viscut una vida molt cruel.
Tot i així amb un posat tan amable
no has deixat de ser sempre l'afable
amic ferm en difícil duel.
T'has cercat una mort silenciosa,
pot ser aquella que fa més renou.
Has portat una vida ambiciosa:
llibertat pel país desitjosa!
Que gaudeixis per sempre al cel nou!
Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 12 d'agost de 2007
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
escrit d'en xirinacs
amic d'en mora | 12/08/2007, 22:33
En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics! Lluís M. Xirinacs i Damians - Barcelona, 6 d’agost de 2007.