promocat

Desde Mexico nuestros mas sincero pesame para la familia y amigos de Toni Roig del Ballet Folklorico Cuicani de Mexico

TENYOR ETS EL MEU IDOL

Cartes al director
--------------------------------------------------------------------------------

Toni Roig, in memoriam

El proper dia 10 de desembre el nostre centre té la seva cita anual amb l'activitat «Coneix els instruments populars de les Illes Balears». Aquesta és una activitat que incloem en la programació de l'assignatura de música des de ja fa cinc cursos. Es diu ràpid, cinc cursos, però quan ho dius t'adones del temps que fa que gaudeixes de la col·laboració d'un grup de persones externes al centre i que a poc a poc sembla que ja en formen part. Aquesta col·laboració es fa mitjançant el programa de la Conselleria d'Educació del Govern balear «Viu la cultura». I nosaltres, en el seu moment, vam demanar aquesta activitat. És així com es va iniciar una relació didàctica i fins i tot d'amistat. Encara recordem al centre el dia que va arribar un senyor amb una barba blanca i uns cabells llargs, que tal com deien els alumnes «ralla un mallorquí molt rar». I tant! Aquest senyor era en Toni Roig i era de Pòrtol, i diguem era ja que per desgràcia en Toni aquest curs no podrà venir a veure'ns i ens privarà de la seva presència i les seves explicacions. Ja fa més d'un mes un alumne es va adreçar a un de nosaltres i en to de preocupació li va dir el següent: «És possible que el senyor de la barba blanca que ens va explicar allò de les xeremies s'hagi mort? Ho vaig veure ahir a la tele!». Efectivament, en Toni ja no era entre nosaltres, però vàrem poder constatar dues coses: en Toni havia aconseguit els seus objectius, els alumnes es recordaven de les seves explicacions i fins i tot de qui les explicava. La finalitat didàctica estava aconseguida. Han estat cinc cursos en els quals, amb una mitjana de 55 alumnes per curs, aproximadament 250 alumnes han tingut l'ocasió d'assistir a la seva activitat i ens consta que la gran majoria se'n recorden positivament.

Ara, en aquests moments, encara recordem quan ell va ser el primer que «va actuar» en la nostra sala d'actes després de la reforma del centre. Així mateix, recordem amb quina passió ens deia que per ell era un luxe venir a un centre com el nostre, amb el nostre alumnat i envoltat d'alzines, al costat d'una ANEI. Fins i tot, en alguna ocasió (ara ja ho podem dir, no, Toni?) es va negar a cobrar, ja que ell deia que no ho feia per doblers i que s'ho havia passat molt bé. En una altra ocasió encara recordem com es va quedar aturat amb el cotxe al Mercadal a conseqüència d'una nevada, fet poc freqüent a Menorca, i açò no el va fer anul·lar la seva activitat, sinó que la setmana següent era ja amb la seva bossa plena d'instruments davant dels alumnes. Podríem continuar amb moltes més anècdotes, ja que en aquest temps hi ha hagut temps per a molt. Però ho deixarem aquí.

Només, i per acabar, ens queda dir que veiem que la seva tasca no acaba amb ell. El més important sempre, i més en l'educació, és aconseguir una continuïtat del projecte. Estem molt contents que aquesta continuïtat de moment està garantida i el proper dilluns tindrem la nostra activitat anual sobre els instruments de les Illes Balears.

Per tot açò i moltes més coses que voldríem dir però que ni és aquest el moment ni el lloc, tan sols podem dir MOLTES GRÀCIES TONI, sempre formaràs part de nosaltres i de cadascun dels alumnes que varen tenir la gran oportunitat de passar una estona amb tu. I així mateix, moltes gràcies a tots aquells que continueu i formeu part del projecte del qual formava part, i suposem que en forma part encara, en Toni.

Joana Fullana i Robert Arnau. Departament de Música de l'IES Biel Martí- Ferreries.

Diari de Balears
Dilluns, 10 de desembre del 2007. Edició N. 3371

TONI ROIG: COHERÈNCIA, COMPROMÍS I REVOLTA
Josep Vicent Frechina

Roig podría haberse equivocado, pero se distinguía de los izquierdistas de salón en que no se limitó a esperar el cambio, salió a su paso. Su entereza no admitía resquicios, frente a los silencios cómplices con la era del despotismo. No es de buena educación insultar a los inquisidores pero, mientras PP y UM lo censuraban en la vana esperanza de acallarlo, él creía cumplir con el código juglaresco al retratarles. Aunque nunca arrojaba la toalla, debió ser duro verificar que la música no amansaba a las fieras. Cuando lo entrevisté, pronto advertí que no necesitaba guías para expresarse, por lo que me concentré en escrutar su rostro de guerrero inmóvil. Entiendo la conmoción o emoción compartida que ha seguido a su muerte, y que empequeñece los anfiteatros donde se le conmemora.
Matías Vallés, “Toni Roig de la Real”, Al azar [bloc], 3-10-2007.

Quan escriu Matias Vallés, els altres callem i aprenem perquè, tot i que de vegades en puguem discrepar, la seua prosa dóna sempre un besllum inèdit a les més recòndites foscors de l’actualitat. El retrat que fa de Toni Roig és ben just i precís: la seua mort sobtada ha posat sobre la taula totes les seues virtuts —unes virtuts que ara se’ns fan més patents que mai en amidar el buit que hi resta: coherència, compromís, esperit de revolta.
Ell anava escampant aquests lemes en cadascun dels discos que enregistrà amb Al-Mayurqa; un intent, supose, de fitar el camí personal i col•lectiu amb un seguit de preventives monjoies que hi evitaren marrades inútils i minvaren el risc de desorientació. Ho feia solemnement, amb la determinació que suggeria la severitat de la seua mirada. I ho feia així perquè els donava un valor que ja no semblaven tenir: coherència, compromís, revolta... paraules que, a còpia de grapejar-les, han esdevingut tòpics mostosos i sense contingut. Ell les reclamava íntegres, amb la seua força semàntica original; i s’hi abocava en cor i ànima.
Havia nascut el 1946 a Palma, al barri de Son Coc, i des ben infant mantenia una intensa relació amb el món de la música: havia anat de petit al Conservatori del carrer del Call i, a partir dels divuit anys, comença a dedicar-s’hi de ple.
A principis de la dècada dels vuitanta funda Música Nostra amb Miquela Lladó, Pep Toni Rúbio, Pep Rotger, Ignasi Cases i Enric Busquets. La irrupció de Música Nostra suposa la consolidació definitiva del nou Ball a Sa Plaça, un moviment popular sorgit al si de la Escola de Música i Dansa de Palma —dirigida per Tomeu Ensenyat qui, per cert, en dissentia—, amb un ideari substanciat en dos únics punts: en primer lloc, la convicció que el ball de bot tenia sentit en la societat mallorquina contemporània i, en segon, que calia apropiar-se’n i retornar-li el seu caràcter de celebració popular.
Música Nostra, seguint l’estela oberta per Aliorna i Sis Som, es presenta en societat el maig de 1981 al Trui Centre, un bar situat enfront de la Llotja de Palma i poc temps després publica el seu primer disc, Ball de bot (1982). El disc —que, en la seua línia només comptava amb el precedent del de Marusa Cano, La terra parla. Cançons de Mallorca (1980)— marcarà el quilòmetre zero del nou folk mallorquí per la seua forma apassionada, desacomplexada i moderna d’abordar la tradició musical de l’illa. Allà podem trobar els primers clàssics del seu repertori: jotes, mateixes, boleros, el “So de Pastera” i la primera mostra de “ball de bot” de nova planta escrita per Miquela Lladó, la després tan popular “Jota de sa guitarra”.
El següent treball, Vetllades d’antany (1983), es dedica al cançoner i inclou des de romanços tradicionals —“La dama d’Aragó”, “La ciutat de Nàpols”— a cançons de gresca com “Sant Antoni” o “Na Dolores”, cançons de bressol —“Vou veri vou”— o un tema infantil que esdevindrà una de les peces més emblemàtiques del grup: “Però Bernat”.
Poc després, Va de jota! (1985), reincideix en la postura ideològica i musical del primer disc i es dedica als que fan “des ball una festa i no un espectacle”. Toni Roig hi aporta la seua primera composició, el “Bolero de sa Morena”.
Aleshores ja s’havia creat a Son Ferriol, sota l’impuls de Miquel Salom i Margalida Orell, una nova formació adreçada al ball de bot i dita, indistintament, Revetla de Sant Antoni o Sa Revetla. Allí Toni Roig coincidirà amb Miquel Carbonell, Gaspar Jaume i Maria Vilches, tots ells futurs integrants d’Al Mayurqa.
L’etapa de Toni Roig a Música Nostra es clou amb la publicació del disc Ball a sa plaça (1988) —i el posterior recopilatori Deu anys (1990) on trobem la seua intervenció més significativa tan pel que fa al nombre de composicions com per la seua qualitat: “Bolero de Pòrtol”, “Fandango calent” —coescrita amb Pep Toni Rúbio—, “Jota des festejar”, —amb lletra de Miquela Lladó— i el “Bolero de sa plaça”: “Veniu a sa plaça / que hi ha ball, / alegria, esclafits i bon sarau...”.
La seua eixida de Música Nostra —imaginem que per discrepàncies amb el rumb musical de la formació i, sobretot, per la seua necessitat de tirar endavant un projecte més radical— no suposa, ni molt menys, una retirada de l’escena pública: el mateix 1990, funda amb Catia Bonnín, Joan Pastor i Tomeu Calafell la Federació de Música i Ball, i el 1993 signa tots els arranjaments de l’únic treball discogràfic de Sa Revetla: Després d’onze anys. La llavor d’Al-Mayurqa està a punt de germinar.
Ho fa la primavera de 1995 de la mà d’un primer disc amb un títol ben eloqüent, Projecte Roig, que n’estableix palesament el caire ideològic i remarca en qui en recau la darrera responsabilitat. El mateix Toni Roig li contava a Cati Plana, aquí en Caramella, la satisfacció que li havia procurat aquest primer pas de la seua nova singladura: “Aquest disc té una série de cançons que varen emprenyar més d’un. Es fa una demostració del que es pot fer amb uns ossos, amb una castanyeta de canya, amb uns ferraguins, etc. [...] I, a més, hi ha l’intent agosarat de fer un rock amb unes xeremies...”.
Una cançó del disc, “Mai l’amor és impossible” meresqué el guardó Cerverí de Girona que atorga anualment la Fundació Prudenci Bertrana a la millor lletra d’una cançó en català.
L’aparició d’Al-Mayurqa, amb les seues lletres fortament reivindicatives i la seua actitud permanentment revoltada, li atorga a Toni Roig una considerable projecció pública alhora que acreix la seua condició de personatge incòmode i desafecte. Ell es multiplica donant conferències, impartint tallers als centres de secundària, tocant les xeremies a la Granja d’Esporles —amb Pep Toni Rúbio i Pep Rotger—, treballant per vertebrar l’entramat cívic de Mallorca —amb la fundació el 1995, per exemple, de Defesta, Centre de Difusió de la Cultura Popular— i disfrutant del conreu d’altra de les seues múltiples facetes artístiques: la confecció de bestiari festiu tradicional —cavallets, gegants, cap-grossos, etc.
L’hivern del 1997 veu la llum el segon treball d’Al-Mayurqa, De poetes i altres codolades, on apareixen musicacions d’alguns poetes contemporanis —Miquel López Crespí, Tomeu Martí, Vicenç Calonge, Rafel Crespí i el propi Toni Roig qui excel•leix amb alguns dels seus millors textos—, juntament a festius himnes pancatalanistes —“No volem ser / una regió d’Espanya...”— i els habituals números de ball.
Uns mesos més tard, durant la tardor de 1998, ix Anem de gresca!, concebut per celebrar el vinté aniversari de la recuperació del Ball a sa Plaça i en homenatge “a totes les persones, tallers, escoles i entitats que amb el seu esforç dels darrers 20 anys han aconseguit recuperar l’antic sentit participatiu del ball de bot”.
Fent camí, publicat l’estiu de 2001, incideix en la vessant més reivindicativa encapçalat per una declaració d’intencions que no deixa marge al dubte: “Cal seguir lluitant, la utopia no és morta!”. Governa aleshores les Illes el Pacte de Progrés, un projecte il•lusionant que comença a trontollar víctima de les seues desavinences internes i els ferotges embats d’una dreta que no accepta el resultat de les urnes i que, amb l’ecotaxa com a punta de llança, comença a escampar la brama que l’esquerra acabarà amb els recursos econòmics balears. Alguns passatges de Fent camí semblen anunciar el temps de vaques magres que s’acosta i que condemnarà el grup a la trinxera del més virulent resistencialisme.
El 2003 es produeix l’anunciada derrota electoral de l’esquerra i, davant l’esmoladíssim esperit crític de Roig i la seua tropa, les institucions, llevat d’algunes despistades excepcions, inicien un bandejament sistemàtic del grup que s’enroca en el seu discurs radical i insubornable. La primavera del 2004 es publica Amb coherència, un treball que es beneficia musicalment de l’entrada dels germans Martorell —Pere Joan i Manel, per bé que aquest darrer ja havia participat en Fent camí— i que exposa sense embuts el seu ideari: “amb el sentit que ens caracteritza, amor fora mida per la nostra terra, la nostra llengua i la nostra cultura, hem enregistrat aquest disc per deixar constància, com els antics trobadors, d’una manera crítica i a la vegada burlesca, dels esdeveniments que com a poble ens ha tocat viure”. Hi destaca, per damunt de totes, la cançó “Ciudadano” un romanç satíric adreçat al valencià José Maria Rodríguez, tinent de batle de Cort, qui, entre altres mèrits “assegut en el seu trono / es posà a governar / subornant els seus contraris / que amb ajuda feia pujar”.
El 2005, per celebrar el seu desé aniversari, editen el doble CD recopilatori Tradició i compromís, acompanyat d’un DVD que repassa la seua trajectòria i que inaugura la seua implicació en la defensa del monestir de la Real, amenaçat pel projecte de construcció de l’hospital de Son Espases.
El seu enfrontament amb la dreta governant adquireix de mica en mica una major virulència. Ell, però, lluny d’acotar el cap respon en tots els fronts: l’artístic, el cívic i el polític. Mireu, a tall d’exemple, aquesta instància adreçada a la presidenta del Consell Insular, que ens dóna una bona mida del seu capteniment decididament combatiu:

EXPOSA:
Que per segon any consecutiu, som l’únic grup de música Tradicional i Popular de l’illa de Mallorca, que no ha estat convidat a participar a la “FIRA DE CULTURA POPULAR” celebrada al Centre Cultural “LA MISERICÒRDIA” organitzada per el Departament de Cultura del Consell de Mallorca. Pensam que la represàlia ve donada per les diferències polítiques i socials que el grup té amb els actuals responsables.

MANIFESTA:
El nostre rebuig a la manipulació cultural que fan l’Honorable Consellera Dolça Mulet i el Director General de Cultura Guillem Ginard. Que haurien estat dos excel•lents gestors “FRANQUISTES” ja Que rebutgen i persegueixen la llibertat d’expressió i creuen tenir en propietat el seu càrrec públic.

DEMANA:
Per tot l’abans exposat, el seus cessaments.
SÚPLICA:
El seu empar, que des del seu càrrec de Molt Honorable Presidenta del Consell de Mallorca, desterri totes les formes de censura, que sofrim pel fet de no pensar igual que el govern que presidiu.
Li adjuntam el darrer treball, perquè es faci una idea de la tasca duta a terme els darrers 10 anys en defensa de la nostra identitat, cultura, música i llengua.

Ciutat de Mallorca a 13 de Juny de 2006

La mateixa presidenta, Maria Antònia Munar, protagonitzarà el tall més aspre i corrosiu del seu darrer treball, Temps de Revolta (2007) —vegeu l’apartat de ressenyes— que posa punt i final, de forma inesperada i dolorosa, a una trajectòria caracteritzada per una passió desfermada pel territori, la llengua i la cultura, un compromís solidíssim amb la ideologia d’esquerres, una actitud audaç i rebel envers la classe política i les institucions i una coherència senzillament exemplar.

Salvador, no només podeu publicar al butlletí cultural d'Artà l'escrit meu sobre en Toni Roig, sinó que vos estaré ben agraït si ho feis i escampau murtra a favor d'un dels més grans patriotes catalans que ha parit aquest bocí de terra nostra que es diu Mallorca i que, malgrat tot, no és cap altra cosa que un bocinet, molt petit però força representatiu, de la nació sencera que conformen els Països Catalans. En Toni Roig bé es mereix que en digongueu la figura, la veu, la dèria...

Molt bones Cil!!
Soc en Salvador d'Artà i be t'escric per demenarte si podem publicar al butllati cultural d'Artà el teu escrit sobra en Toni Roig...
Esper que ens diguis coses!!

L'equip del programa Rodasons vol sumar-se a les mostres de dol amb motiu de la desaparició del Toni Roig, expressant les seves sinceres mostres de condol als seus familiars, amics i companys. La mort del Toni és una gran pèrdua, com a persona, com a músic i com a lluitador infatigable per la dignitat de la nostra cultura i per la recuperació dels Països Catalans. Aquest dissabte, 6 d'octubre, el Rodason ofereix un programa especial en homenatge a Toni Roig, a les 21:00 hores, Canal 33. Ferran Riera. Director del Rodasons.

Toni: He estat testimoni del teu art, sempre dins l'aire mallorquí eres un savi pràctic. Un amic amb obres, un home de cap a peus. Mai deixares les arrels que a tots nosaltres, del gremi, ens ha mercat de manera positiva. La mitja rialla la recordaré sempre. El teu amic, Agustí Serra Soler. Ave, Antoni, in labore nostro tuam memoriam permanet cum laetitia.

Seguint les indicacions del jove i bon company de lluites populars, Pere Joan, m'he endinsat en la web http://www.tvcatalunya.com/rodasons i he pogut comprovar que realment és molt interessant. Recoman de fer el mateix a tothom que vulgui atansar-se una mica més a la figura de Toni Roig que ens acaba de deixar... tantes joies!

rodasons 631

notadepremsa

RODASONS

Emissió 631

Canal 33

ATENCIÓ AL NOU HORARI!!!

Dissabte 6 d’octubre del 2007 a les 21.00

Reemissió: Diumenge 7 cap a les 2.30 de la matinada

TVCi: divendres 12 a les 6 del matí (Amèrica) i diumenge 14 a les 11.50 (Europa)

HOMENATGE A TONI ROIG,

D’AL-MAYURQA

Divendres passat, el grup Al-Mayurqa va presentar l’últim disc, “Temps de revolta”, a l’Auditori de Lloseta. Hores després, el líder de la formació, Toni Roig, va ser ingressat a l’hospital per una complicació respiratòria, i el diumenge 30 de setembre va morir, amb 61 anys, davant la consternació de tot el món de la música folk dels Països Catalans.

Antic membre des dels seus inicis de Música Nostra, i fundador el 1994 d’Al-Mayurqa, Toni Roig va destacar no tan sols com a excel·lent compositor i intèrpret, sinò també com un lluitador incansable per la dignitat de la cultura catalana, com es reflecteix en el contingut reivindicatiu i combatiu dels seus discos.

El 30 de novembre, Al-Mayurqa tenia previst presentar “Temps de revolta” al Petit Palau de la Música de Barcelona, i tot i que encara que no s’ha pres una decisió definitiva sembla que el concert es farà, convertit en un acte d’homenatge a Toni Roig.

Amb el programa d’avui, Rodasons també vol retre homenatge a Toni Roig, amb imatges extretes dels cinc reportatges que vam fer amb Al-Mayurqa durant els últims deu anys, així com altres imatges pertanyents al DVD que el grup va editar amb motiu del seu desè aniversari.

www.tvcatalunya.com/rodasons

rodasons@tv3mail.com

Benvolguts companys i companyes: Com sabeu en Toni Roig, el nostre amic toni Roig, a mort d'una manera sobtada. El divendres molts dels que el coneixiem erem amb ell a la presentacio del seu darrer disc i el diumenge al mig dia rebiem la noticia.
En Toni per la Federació i moltes associacions era la persona sempre disposada a la solidaritat quan calia, era una persona solidaria i fidel als seus principis, una persona que ha viscut amb coherència en definitiva una persona apreciada i tambe molt estimada.
Per tot el que ha significat per molts de noltros en Toni Roig d'AL MAYURQA, ens troberem demá dimars a les 9 del vespre al Monastir de la Real per compartir un acte d'encomiadament.
Rebeu una cordial salutació.
Rosa Bueno

e-criteri.cat ha fet l'editorial de la setmana com a homenatge a aquest patriota exemple per als catalans d'arreu. El trobareu a www.e-criteri.cat

Una forta abraçada als més propers! El millor homenatge serà la Victòria! Toni, no mos faran callar!!!

Ara m'ho han dit! No en sabia noves! Encara en lluita, hem perdut un excel·lent trobador de combat. Testimoni directe i cronista d'aquest temps (ai, aquest temps nostre!) i d'aquest país que hem de bastir! Una persona lleial, noble, compromesa, lluitadora, valenta, solidària... Sempre era allà on havia de ser. Gràcies per tot el que ens has llegat, per la teva feina. T'enyorarem, Antoni Roig!