promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

Ha mort Toni Roig, cantaire popular dels Països Catalans

cebramcat | 30 Setembre, 2007 17:38 | latafanera.cat facebook.com google.com

Toni Roig i Sierra, la veu que diu i canta -clar i català- allò que sent i allò que pensa sobre allò que veu i allò que es fa al nostre entorn més immediat dels Països Catalans, ens acaba de deixar.

Se n'ha anat per a sempre més, d'aquesta terra nostra mallorquina, un dels més fervents patriotes catalans!

Dilluns tot el dia, des de la 8 del matí, roman a la Sala de Vetlles del cementeri de Son Valentí. I dimarts, dia 2 d'octubre, a les 21:00 hores, es fa un acte civil al monestir de la Real, en la seva memòria.

En Toni Roig se'n va mentre assenyala amb el dit i amb la veu, així com ha après a fer-ho durant dècades de pujar damunt l'escenari amb la guitarra a la mà i en companyia del seu grup Al-Mayurqa, que ens pertoca viure un Temps de revolta.

Entre moltes d'altres ocasions, tenc l'oportunitat de viure ben de prop la presentació en públic del seu tercer treball discogràfic: “Anem de gresca” . Es presenta en públic l'any 2000 a la barriada del Viver de Palma i a la vila de Santa Eugènia, al mateix cor de Mallorca.

Coincidint més o manco en el temps en què es crea una associació que s'anomena Músics per la Llengua.

Vull agrair aleshores al grup Al Mayurqa que m’hagi volgut triar com a presentador d’aquell acte.

Com a regidor de l’Ajuntament de Palma, estic aleshores molt content de poder col•laborar tan directament amb aquest grup d’amics tan entranyables, i de dir-hi algunes coses que consider que poden interessar...:

Si sou gent que molt desitja
Que hi hagi un nou Ajuntament,
Besllumant l’hora que arriba
De posar-hi una altra gent,
I de fer un canvi de guia
Que hi governi amb més esment:

Pitjau fort rere Al Mayurqa,
Aquest grup tan popular
Que ens senyala bé la ruta
Per on hem d’anar plegats.

Visca sempre amb molta força
La cultura, el nostre ball;
Redrecem nostra Mallorca
Amb ballades populars.

Volem tots anar de gresca
Per les places de Ciutat,
Quan fa sol i quan fa fresca,
Quan fa sec o està banyat.

Pitjau fort rere Al Mayurqa
Aquest grup tan popular
Que ens senyala bé la ruta
Per on hem d’anar plegats.

Dos anys després, mentre m'exercesc com a conseller i diputat, rep molts suggeriments i ajuts d'aquest patriota català, el mallorquí Toni Roig, a l'hora d'elaborar, presentar i defensar davant del Parlament de les Illes Balears una de les lleis més genuïnes, la Llei de cultura popular i tradicional, que dóna una forta empenta a la tasca desplegada per tantes i tantes entitats culturals desitjoses de construir un país consolidat damunt la base d'una cultura pròpia comuna, la cultura catalana.

Més recentment, encara, a la Festa d'Esquerra 2006 celebrada al parc de Torreblanca de Sant Joan Despí, el grup de música popular i tradicional mallorquina Al Mayurqa delita l'assistència i la convida a ballar boleros, jotes, i fandangos mallorquins, a l'espai “Cultura Popular”.

D'increïble i força singular es pot considerar l'Agenda de ballades i altres saraus en què viu capficat el grup Al Mayurqa, des que va nàixer i, sobretot, en aquests darrers quatre anys d'activitat intensa, desfermada...

No es poden passar per alt, de cap de les maneres, les persistents presències i actuacions, sempre exemplarment desinteressades, en totes les celebracions que s'han fet al castell de Bellver amb motiu de la Festa de l'Àngel, organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns de Palma.

Com en tants altres indrets i circumstàncies, a vegades favorables, a vegades adverses, en què ha actuat el grup que dirigeix, anima i encamina el música, cantaire i pintor català, el mallorquí Toni Roig.

Hores d'ara, quan Manel Martorell, membre del grup Al-Mayurqa, em comunica la mort sobtada de Toni Roig, no em puc estar d'agrair sincerament i profunda a tots els membres d'aquest grup tan singular la tasca ingent que han desplegat fins ara i que desitjam que continuïn desplegant arreu de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, com el millor homenatge que puguem retre al patriota que ens ha deixat.

Vagi per endavant, idò, la salutació més cordial i l'encoratjament més fervent per na Maria Ramis, Gaspar Jaume, Maria Vilches, Pere Joan Martorell, Manel Martorell, Miquel Carbonell, Neus Jaume i Aina Jaume de qui sempre guardarem molt bon record.

Ens ha deixat en Toni Roig!
Sap molt bé el que cal fer
en uns moments com els que té
la nostra illa, sense el goig

de veure's sempre respectada
per tota quanta gent que hi viu,
que s'hi ha establert a fer-hi el niu
i aixoplugar-hi la llocada.

Ara ens quedam sense una veu
que diu les coses pel seu nom,
clar i català, que entén tothom
amb ulls oberts, com si no hi veu.

Portant la barba d'un pam més
amb el posat d'un ermità
Ens ha deixat com a llegat
mitja dotzena de CDS.

El darrer disc “Temps de revolta”
ha presentat darrerament
com fa sovint i anteriorment
donant-hi voltes i més voltes.

La “Tradició i el compromís”
porten a viure “Amb coherència”
“Projecte roig” va “Fent camí”
“Anem de gresca”. I a consciència

vulguem-li retre el millor cant
a qui lluità amb gran fermesa
per la nació tota sencera,
per uns Països Catalans.

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, setembre 2007

D'altres fotos d'Al Mayurqa

D'altres enllaços que s'hi relacionen:

  1. Gracias. Cosas que pasan. Aventuras y desventuras de un Servicio Técnico. BLACKJACK
  2. Al-Mayurqa. Premsa
  3. Matilde Salvador: Països Catalans mitjançant la música. nubulaya
  4. Entesa per Mallorca presenta el seu segon Congrés. Joventut Nacionalista d'Artà
  5. Mor Toni Roig, ànima dels Al-Mayurqa. bonrotllo.cat. El punt català de l'Anoia
  6. Cap de setmana negre: moren Toni Roig i Tomeu Ferrer. Somiseremradio
  7. La Fira de Música al carrer. Música al carrer
  8. És millor viure amb l'alegria dels homes que plorar davant el mur cec. Urxella. Alternativa, Esquerra Unida-Els Verds Pollença
  9. Setmana volada. El bloc de Madò Llúcia
  10. Ens ha deixat un gran home. El bloc de Madò Llúcia
  11. Amics, han mort dos grans patriotes: Toni Roig i Tomeu Ferrer. Continuem la seva lluita. Ara i sempre
  12. Mapasonor diu adéu per sempre a Toni Roig, líder de Al-Mayurqa. Mapasonor. Associació de creació documental
  13. Mor Antoni Roig, veu d'Al Mayurqa. Fotos Roser Ortiz
  14. Mor el músic i compositor Toni Roig, ànima de música tradicional Al-Mayurqa. Notícia literària. Joescric.com
  15. Toni Roig, perdem un gran lluitador. Vermut negre
  16. Mor en Toni Roig. La Bulteno
  17. Gràcies, Toni. adroverbloc
  18. El comiat d'unpatriota. tribunamallorca
  19. El món polític i cultural es dol per la mort del músic i compositor Toni Roig. sa Meua.cat diari nacional
  20. En Toni Roig ens ha deixat. Mar illenca
  21. Mor Toni Roig. Desarmats
  22. Fallece el intèrprete Antoni Roig, defensor de la cultura y la identidad mallorquinas. UH Ana Laro/N.M.
  23. La muerte de Toni Roig es una pérdida terrible. EM-ED Maria del Mar Bonet
  24. En Toni Roig i “Salvem la Real”. Poliblocs. cat. Amadeu corbera
  25. Toni Roig d'Al-Mayurqa. Amb els 5 sentits. Tarragona
  26. Fotos Pomadenkaworld
  27. Homenatge a n'en Toni Roig al Claustre de la Real. Llibertat,cat
  28. Mallorca acomiada en Toni Roig. PSM-Entesa Nacionalista
  29. Gabriel Rodas: Toni Roig sempre fou un lluitador. Lobby per la Independència
  30. Homenatge Toni Roig. Estol de Gegants i Capgrossos de la Sala
  31. Emotivas palabras para el recuerdo de Toni Roig en el día del penúltimo adiós al cantante. DdM Carles Mulet
  32. Análisis: “Emprenyat” y sentimental. DdM Carlos Garrido
  33. Toni Roig de la Real. Al Azar. Matías Vallés
  34. Gràcies, Toni, per lo fet. Foto Torro

  35. Réquiem por T.R.. Puput i Angelots. Joan Pla
  36. La darrera entrevista de Toni Roig. racócatalà
  37. La darrera entrevista de Toni Roig. ElQuiosc.net
  38. La darrera entrevista de Toni Roig. Les Illes Balears sempre resistents
  39. Mor Antoni Roig, veu d'Al-Mayurqa. racócatalà
  40. Mallorca i els Països Catalans perden la reivindicativa veu de Toni Roig, tribunacatalana
  41. Toni Roig i Al-Mayurqa: records d´una experiència inoblidable. Música, poesia i pintura d´avantguarda a Mallorca. Sa Pobla 1996. Miquel López Crespí – Memòria històrica
  42. Toni Roig. Normalitzacio.cat
  43. Toni Roig. Normalitzacio. Cat
  44. L’OCB lamenta la mort del músic i escultor Toni Roig. Obra Cultural Balear
  45. Emotiu comiat a Antoni Roig al monestir de la Real. VilaWeb-Arenys
  46. Amics, han mort dos grans patriotes: Toni Roig i Tomeu Ferrer. Continuem la seva lluita !. Ara i sempre
  47. Un emotiu acte al monestir de la Real acomiada el músic Toni Roig. DdB M.M. Rayó
  48. Emotiu comiat a Antoni Roig al monestir de la Real. VilaWeb
  49. Cap de setmana negre: moren Toni Roig i Tomeu Ferrer. Tribuna Mallorca
  50. No mos fareu callar!. PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor
  51. No, Toni, no ens faran callar! DdB Jaume Corbera
  52. A l'amic Toni Roig, només. DdB Felip Munar
  53. En record de Toni Roig, lluitador. DdB Ma. Assumpció Renom, presidenta Associació Veïns Secar de la Real
  54. Mor Toni Roig, ànima d'al-Mayurqa. grup enderrock
  55. El sindicat de la CGT expressa el condol per la mort del compositor i cantant d'Al-Mayurqa, Antoni Roig. CGT-Balears
  56. Toni Roig, del grup Al-Mayurqa ens ha deixat. Llibertat.cat
  57. Mor el músic Toni Roig, tenaç lluitador per la llengua i la cultura més nostrada. Ràdio Balear Menorca 102.7 FM
  58. Al Mayurqa: no ens fareu callar!. Amics arbres – Arbres amics
  59. Ha mort en Toni Roig. Castellers de Mallorca
  60. No ens faran callar!. El blog d'en Potti
  61. Joves de Mallorca per la Llengua s'entristeix per la mort de Toni Roig. Joves de Mallorca per la Llengua
  62. Mort del músic Antoni Roig. Entesa per Mallorca- E-Illes Balears
  63. En Roig i negre: adéu, amic!. DdB Tomeu Martí
  64. Adéu a Toni Roig, ànima d'Al-Mayurqa. Calaix de sastre
  65. Toni Roig, desfici i revolta. La caseta del plater. Cròniques musicals del país invisible
  66. Bona nit a tots, manco a un. Coses de Can Loi i altres herbes. Quan parlar sol no és indicador de bogeria
  67. Pèrdua del músic i activista Toni Roig. Esquerra-Illes Balears i Pitiüses
  68. Mallorca i els Països Catalans perden la reivindicativa veu de Toni Roig. Free Catalonia=Europa Lliure
  69. Ha mort un company, un músic, un comunicador.... musnok patinetto di merda
  70. En Toni Roig. Notes i Apunts. Bloc d'Amadeu Corbera
  71. Se'ns ha eixugat un torrent. DdB Ferran Aguiló
  72. Toni Roig. DdB Pere Muñoz
  73. Toni Roig. Glosa. DdB Mateu Matas
  74. Periscopi. Antoni Roig, homenatge. E-criteri.cat
  75. S'ha apagat la veu. La talaia des d'on t'esguarda Peter Punk
  76. Mor Antoni Roig, veu d'Al Mayurqa. Bloc del “Siscu de la Muralla”, membre de l'alternativa Baix Gaià-Torredembarra
  77. Antoni Roig serà acomiadat demà en un acte a La Real. VilaWeb
  78. Antoni Roig (in memoriam). La garrofa de Mont-roig
  79. En el nostre record. Estol de Gegants i Capgrossos de la Sala
  80. Als mallorquins Toni Roig i Tomeu Ferrer: grans patriotes catalans. Aframericanet
  81. A la memòria de... Toni Roig. Amo a Laura
  82. No sabia qui era Toni Roig. Pep Torro
  83. Adéu, Toni. El Siurell de Marratxí
  84. Toni Roig, in memoriam. Andreu Caballero
  85. Antoni Roig (Al Mayurqa) un patriota exemplar. Per la independència dels Països Catalans. Literatura catalana contemporània
  86. Ens ha deixat un gran home. El bloc de Madò Llúcia
  87. Toni Roig d'al Mayurqa: els nostres. Homenatge a l'amic i company. Miquel López Crespí. Memòria Històrica
  88. Ha mort en Toni Roig. PSM-Entesa Nacionalista de Llucmajor
  89. Ha mort el company Toni Roig. PSM-Agrupació de Pollença
  90. Mor el músic Toni Roig, tenaç lluitador per la llengua i la cultura més nostrada. Diari de Balears
  91. Mor Antoni Roig, veu d'Al Mayurqa. Racó Català
  92. La cultura popular és bàsica per a la integració dels nouvinguts. Tribuna Mallorca
  93. Toni Roig, cantante del grupo de música folk Al-Mayurqa, falleció ayer a los 61 años. Diario de Mallorca
  94. Antoni Roig sierra. Viquipèdia
  95. 100 post y un adiós. Cosas que pasan
  96. Ha mort Toni Roig i Sierra, cantant d'Al Mayurqa. Racó Català
  97. Ha mort Toni Roig d'Al Mayurqa. Amics arbres – Arbres amics
  98. Toni Roig ens ha deixat. El blog d'en Potti
  99. Bon vespre a tots manco un. Biel Barceló i Milta
  100. Ha mort Toni Roig, cantaire popular dels Països Catalans. Promocat

Comentaris

Ivan Garcia Cruz

Re: Ha mort Toni Roig, cantaire popular dels Països Catalans

Ivan Garcia Cruz | 19/03/2008, 01:37

Desde Mexico nuestros mas sincero pesame para la familia y amigos de Toni Roig del Ballet Folklorico Cuicani de Mexico

FONT

TONI ROIG

FONT | 20/01/2008, 16:24

TENYOR ETS EL MEU IDOL

Pere Joan

Toni Roig, in memoriam

Pere Joan | 21/12/2007, 14:45

Cartes al director
--------------------------------------------------------------------------------

Toni Roig, in memoriam

El proper dia 10 de desembre el nostre centre té la seva cita anual amb l'activitat «Coneix els instruments populars de les Illes Balears». Aquesta és una activitat que incloem en la programació de l'assignatura de música des de ja fa cinc cursos. Es diu ràpid, cinc cursos, però quan ho dius t'adones del temps que fa que gaudeixes de la col·laboració d'un grup de persones externes al centre i que a poc a poc sembla que ja en formen part. Aquesta col·laboració es fa mitjançant el programa de la Conselleria d'Educació del Govern balear «Viu la cultura». I nosaltres, en el seu moment, vam demanar aquesta activitat. És així com es va iniciar una relació didàctica i fins i tot d'amistat. Encara recordem al centre el dia que va arribar un senyor amb una barba blanca i uns cabells llargs, que tal com deien els alumnes «ralla un mallorquí molt rar». I tant! Aquest senyor era en Toni Roig i era de Pòrtol, i diguem era ja que per desgràcia en Toni aquest curs no podrà venir a veure'ns i ens privarà de la seva presència i les seves explicacions. Ja fa més d'un mes un alumne es va adreçar a un de nosaltres i en to de preocupació li va dir el següent: «És possible que el senyor de la barba blanca que ens va explicar allò de les xeremies s'hagi mort? Ho vaig veure ahir a la tele!». Efectivament, en Toni ja no era entre nosaltres, però vàrem poder constatar dues coses: en Toni havia aconseguit els seus objectius, els alumnes es recordaven de les seves explicacions i fins i tot de qui les explicava. La finalitat didàctica estava aconseguida. Han estat cinc cursos en els quals, amb una mitjana de 55 alumnes per curs, aproximadament 250 alumnes han tingut l'ocasió d'assistir a la seva activitat i ens consta que la gran majoria se'n recorden positivament.

Ara, en aquests moments, encara recordem quan ell va ser el primer que «va actuar» en la nostra sala d'actes després de la reforma del centre. Així mateix, recordem amb quina passió ens deia que per ell era un luxe venir a un centre com el nostre, amb el nostre alumnat i envoltat d'alzines, al costat d'una ANEI. Fins i tot, en alguna ocasió (ara ja ho podem dir, no, Toni?) es va negar a cobrar, ja que ell deia que no ho feia per doblers i que s'ho havia passat molt bé. En una altra ocasió encara recordem com es va quedar aturat amb el cotxe al Mercadal a conseqüència d'una nevada, fet poc freqüent a Menorca, i açò no el va fer anul·lar la seva activitat, sinó que la setmana següent era ja amb la seva bossa plena d'instruments davant dels alumnes. Podríem continuar amb moltes més anècdotes, ja que en aquest temps hi ha hagut temps per a molt. Però ho deixarem aquí.

Només, i per acabar, ens queda dir que veiem que la seva tasca no acaba amb ell. El més important sempre, i més en l'educació, és aconseguir una continuïtat del projecte. Estem molt contents que aquesta continuïtat de moment està garantida i el proper dilluns tindrem la nostra activitat anual sobre els instruments de les Illes Balears.

Per tot açò i moltes més coses que voldríem dir però que ni és aquest el moment ni el lloc, tan sols podem dir MOLTES GRÀCIES TONI, sempre formaràs part de nosaltres i de cadascun dels alumnes que varen tenir la gran oportunitat de passar una estona amb tu. I així mateix, moltes gràcies a tots aquells que continueu i formeu part del projecte del qual formava part, i suposem que en forma part encara, en Toni.

Joana Fullana i Robert Arnau. Departament de Música de l'IES Biel Martí- Ferreries.

Diari de Balears
Dilluns, 10 de desembre del 2007. Edició N. 3371

Pere Joan Martorell

Toni Roig...Exemplar!!

Pere Joan Martorell | 28/11/2007, 16:21

TONI ROIG: COHERÈNCIA, COMPROMÍS I REVOLTA
Josep Vicent Frechina

Roig podría haberse equivocado, pero se distinguía de los izquierdistas de salón en que no se limitó a esperar el cambio, salió a su paso. Su entereza no admitía resquicios, frente a los silencios cómplices con la era del despotismo. No es de buena educación insultar a los inquisidores pero, mientras PP y UM lo censuraban en la vana esperanza de acallarlo, él creía cumplir con el código juglaresco al retratarles. Aunque nunca arrojaba la toalla, debió ser duro verificar que la música no amansaba a las fieras. Cuando lo entrevisté, pronto advertí que no necesitaba guías para expresarse, por lo que me concentré en escrutar su rostro de guerrero inmóvil. Entiendo la conmoción o emoción compartida que ha seguido a su muerte, y que empequeñece los anfiteatros donde se le conmemora.
Matías Vallés, “Toni Roig de la Real”, Al azar [bloc], 3-10-2007.

Quan escriu Matias Vallés, els altres callem i aprenem perquè, tot i que de vegades en puguem discrepar, la seua prosa dóna sempre un besllum inèdit a les més recòndites foscors de l’actualitat. El retrat que fa de Toni Roig és ben just i precís: la seua mort sobtada ha posat sobre la taula totes les seues virtuts —unes virtuts que ara se’ns fan més patents que mai en amidar el buit que hi resta: coherència, compromís, esperit de revolta.
Ell anava escampant aquests lemes en cadascun dels discos que enregistrà amb Al-Mayurqa; un intent, supose, de fitar el camí personal i col•lectiu amb un seguit de preventives monjoies que hi evitaren marrades inútils i minvaren el risc de desorientació. Ho feia solemnement, amb la determinació que suggeria la severitat de la seua mirada. I ho feia així perquè els donava un valor que ja no semblaven tenir: coherència, compromís, revolta... paraules que, a còpia de grapejar-les, han esdevingut tòpics mostosos i sense contingut. Ell les reclamava íntegres, amb la seua força semàntica original; i s’hi abocava en cor i ànima.
Havia nascut el 1946 a Palma, al barri de Son Coc, i des ben infant mantenia una intensa relació amb el món de la música: havia anat de petit al Conservatori del carrer del Call i, a partir dels divuit anys, comença a dedicar-s’hi de ple.
A principis de la dècada dels vuitanta funda Música Nostra amb Miquela Lladó, Pep Toni Rúbio, Pep Rotger, Ignasi Cases i Enric Busquets. La irrupció de Música Nostra suposa la consolidació definitiva del nou Ball a Sa Plaça, un moviment popular sorgit al si de la Escola de Música i Dansa de Palma —dirigida per Tomeu Ensenyat qui, per cert, en dissentia—, amb un ideari substanciat en dos únics punts: en primer lloc, la convicció que el ball de bot tenia sentit en la societat mallorquina contemporània i, en segon, que calia apropiar-se’n i retornar-li el seu caràcter de celebració popular.
Música Nostra, seguint l’estela oberta per Aliorna i Sis Som, es presenta en societat el maig de 1981 al Trui Centre, un bar situat enfront de la Llotja de Palma i poc temps després publica el seu primer disc, Ball de bot (1982). El disc —que, en la seua línia només comptava amb el precedent del de Marusa Cano, La terra parla. Cançons de Mallorca (1980)— marcarà el quilòmetre zero del nou folk mallorquí per la seua forma apassionada, desacomplexada i moderna d’abordar la tradició musical de l’illa. Allà podem trobar els primers clàssics del seu repertori: jotes, mateixes, boleros, el “So de Pastera” i la primera mostra de “ball de bot” de nova planta escrita per Miquela Lladó, la després tan popular “Jota de sa guitarra”.
El següent treball, Vetllades d’antany (1983), es dedica al cançoner i inclou des de romanços tradicionals —“La dama d’Aragó”, “La ciutat de Nàpols”— a cançons de gresca com “Sant Antoni” o “Na Dolores”, cançons de bressol —“Vou veri vou”— o un tema infantil que esdevindrà una de les peces més emblemàtiques del grup: “Però Bernat”.
Poc després, Va de jota! (1985), reincideix en la postura ideològica i musical del primer disc i es dedica als que fan “des ball una festa i no un espectacle”. Toni Roig hi aporta la seua primera composició, el “Bolero de sa Morena”.
Aleshores ja s’havia creat a Son Ferriol, sota l’impuls de Miquel Salom i Margalida Orell, una nova formació adreçada al ball de bot i dita, indistintament, Revetla de Sant Antoni o Sa Revetla. Allí Toni Roig coincidirà amb Miquel Carbonell, Gaspar Jaume i Maria Vilches, tots ells futurs integrants d’Al Mayurqa.
L’etapa de Toni Roig a Música Nostra es clou amb la publicació del disc Ball a sa plaça (1988) —i el posterior recopilatori Deu anys (1990) on trobem la seua intervenció més significativa tan pel que fa al nombre de composicions com per la seua qualitat: “Bolero de Pòrtol”, “Fandango calent” —coescrita amb Pep Toni Rúbio—, “Jota des festejar”, —amb lletra de Miquela Lladó— i el “Bolero de sa plaça”: “Veniu a sa plaça / que hi ha ball, / alegria, esclafits i bon sarau...”.
La seua eixida de Música Nostra —imaginem que per discrepàncies amb el rumb musical de la formació i, sobretot, per la seua necessitat de tirar endavant un projecte més radical— no suposa, ni molt menys, una retirada de l’escena pública: el mateix 1990, funda amb Catia Bonnín, Joan Pastor i Tomeu Calafell la Federació de Música i Ball, i el 1993 signa tots els arranjaments de l’únic treball discogràfic de Sa Revetla: Després d’onze anys. La llavor d’Al-Mayurqa està a punt de germinar.
Ho fa la primavera de 1995 de la mà d’un primer disc amb un títol ben eloqüent, Projecte Roig, que n’estableix palesament el caire ideològic i remarca en qui en recau la darrera responsabilitat. El mateix Toni Roig li contava a Cati Plana, aquí en Caramella, la satisfacció que li havia procurat aquest primer pas de la seua nova singladura: “Aquest disc té una série de cançons que varen emprenyar més d’un. Es fa una demostració del que es pot fer amb uns ossos, amb una castanyeta de canya, amb uns ferraguins, etc. [...] I, a més, hi ha l’intent agosarat de fer un rock amb unes xeremies...”.
Una cançó del disc, “Mai l’amor és impossible” meresqué el guardó Cerverí de Girona que atorga anualment la Fundació Prudenci Bertrana a la millor lletra d’una cançó en català.
L’aparició d’Al-Mayurqa, amb les seues lletres fortament reivindicatives i la seua actitud permanentment revoltada, li atorga a Toni Roig una considerable projecció pública alhora que acreix la seua condició de personatge incòmode i desafecte. Ell es multiplica donant conferències, impartint tallers als centres de secundària, tocant les xeremies a la Granja d’Esporles —amb Pep Toni Rúbio i Pep Rotger—, treballant per vertebrar l’entramat cívic de Mallorca —amb la fundació el 1995, per exemple, de Defesta, Centre de Difusió de la Cultura Popular— i disfrutant del conreu d’altra de les seues múltiples facetes artístiques: la confecció de bestiari festiu tradicional —cavallets, gegants, cap-grossos, etc.
L’hivern del 1997 veu la llum el segon treball d’Al-Mayurqa, De poetes i altres codolades, on apareixen musicacions d’alguns poetes contemporanis —Miquel López Crespí, Tomeu Martí, Vicenç Calonge, Rafel Crespí i el propi Toni Roig qui excel•leix amb alguns dels seus millors textos—, juntament a festius himnes pancatalanistes —“No volem ser / una regió d’Espanya...”— i els habituals números de ball.
Uns mesos més tard, durant la tardor de 1998, ix Anem de gresca!, concebut per celebrar el vinté aniversari de la recuperació del Ball a sa Plaça i en homenatge “a totes les persones, tallers, escoles i entitats que amb el seu esforç dels darrers 20 anys han aconseguit recuperar l’antic sentit participatiu del ball de bot”.
Fent camí, publicat l’estiu de 2001, incideix en la vessant més reivindicativa encapçalat per una declaració d’intencions que no deixa marge al dubte: “Cal seguir lluitant, la utopia no és morta!”. Governa aleshores les Illes el Pacte de Progrés, un projecte il•lusionant que comença a trontollar víctima de les seues desavinences internes i els ferotges embats d’una dreta que no accepta el resultat de les urnes i que, amb l’ecotaxa com a punta de llança, comença a escampar la brama que l’esquerra acabarà amb els recursos econòmics balears. Alguns passatges de Fent camí semblen anunciar el temps de vaques magres que s’acosta i que condemnarà el grup a la trinxera del més virulent resistencialisme.
El 2003 es produeix l’anunciada derrota electoral de l’esquerra i, davant l’esmoladíssim esperit crític de Roig i la seua tropa, les institucions, llevat d’algunes despistades excepcions, inicien un bandejament sistemàtic del grup que s’enroca en el seu discurs radical i insubornable. La primavera del 2004 es publica Amb coherència, un treball que es beneficia musicalment de l’entrada dels germans Martorell —Pere Joan i Manel, per bé que aquest darrer ja havia participat en Fent camí— i que exposa sense embuts el seu ideari: “amb el sentit que ens caracteritza, amor fora mida per la nostra terra, la nostra llengua i la nostra cultura, hem enregistrat aquest disc per deixar constància, com els antics trobadors, d’una manera crítica i a la vegada burlesca, dels esdeveniments que com a poble ens ha tocat viure”. Hi destaca, per damunt de totes, la cançó “Ciudadano” un romanç satíric adreçat al valencià José Maria Rodríguez, tinent de batle de Cort, qui, entre altres mèrits “assegut en el seu trono / es posà a governar / subornant els seus contraris / que amb ajuda feia pujar”.
El 2005, per celebrar el seu desé aniversari, editen el doble CD recopilatori Tradició i compromís, acompanyat d’un DVD que repassa la seua trajectòria i que inaugura la seua implicació en la defensa del monestir de la Real, amenaçat pel projecte de construcció de l’hospital de Son Espases.
El seu enfrontament amb la dreta governant adquireix de mica en mica una major virulència. Ell, però, lluny d’acotar el cap respon en tots els fronts: l’artístic, el cívic i el polític. Mireu, a tall d’exemple, aquesta instància adreçada a la presidenta del Consell Insular, que ens dóna una bona mida del seu capteniment decididament combatiu:

EXPOSA:
Que per segon any consecutiu, som l’únic grup de música Tradicional i Popular de l’illa de Mallorca, que no ha estat convidat a participar a la “FIRA DE CULTURA POPULAR” celebrada al Centre Cultural “LA MISERICÒRDIA” organitzada per el Departament de Cultura del Consell de Mallorca. Pensam que la represàlia ve donada per les diferències polítiques i socials que el grup té amb els actuals responsables.

MANIFESTA:
El nostre rebuig a la manipulació cultural que fan l’Honorable Consellera Dolça Mulet i el Director General de Cultura Guillem Ginard. Que haurien estat dos excel•lents gestors “FRANQUISTES” ja Que rebutgen i persegueixen la llibertat d’expressió i creuen tenir en propietat el seu càrrec públic.

DEMANA:
Per tot l’abans exposat, el seus cessaments.
SÚPLICA:
El seu empar, que des del seu càrrec de Molt Honorable Presidenta del Consell de Mallorca, desterri totes les formes de censura, que sofrim pel fet de no pensar igual que el govern que presidiu.
Li adjuntam el darrer treball, perquè es faci una idea de la tasca duta a terme els darrers 10 anys en defensa de la nostra identitat, cultura, música i llengua.

Ciutat de Mallorca a 13 de Juny de 2006

La mateixa presidenta, Maria Antònia Munar, protagonitzarà el tall més aspre i corrosiu del seu darrer treball, Temps de Revolta (2007) —vegeu l’apartat de ressenyes— que posa punt i final, de forma inesperada i dolorosa, a una trajectòria caracteritzada per una passió desfermada pel territori, la llengua i la cultura, un compromís solidíssim amb la ideologia d’esquerres, una actitud audaç i rebel envers la classe política i les institucions i una coherència senzillament exemplar.

CIL

a la vostra revista, Salvador, i allà on sia

CIL | 06/10/2007, 15:51

Salvador, no només podeu publicar al butlletí cultural d'Artà l'escrit meu sobre en Toni Roig, sinó que vos estaré ben agraït si ho feis i escampau murtra a favor d'un dels més grans patriotes catalans que ha parit aquest bocí de terra nostra que es diu Mallorca i que, malgrat tot, no és cap altra cosa que un bocinet, molt petit però força representatiu, de la nació sencera que conformen els Països Catalans. En Toni Roig bé es mereix que en digongueu la figura, la veu, la dèria...

Salvador Martinez

editar al dol den Toni a la nostra revista!!

Salvador Martinez | 06/10/2007, 15:39

Molt bones Cil!!
Soc en Salvador d'Artà i be t'escric per demenarte si podem publicar al butllati cultural d'Artà el teu escrit sobra en Toni Roig...
Esper que ens diguis coses!!

RF

Toni Roig, al canal 33

RF | 04/10/2007, 09:10

L'equip del programa Rodasons vol sumar-se a les mostres de dol amb motiu de la desaparició del Toni Roig, expressant les seves sinceres mostres de condol als seus familiars, amics i companys. La mort del Toni és una gran pèrdua, com a persona, com a músic i com a lluitador infatigable per la dignitat de la nostra cultura i per la recuperació dels Països Catalans. Aquest dissabte, 6 d'octubre, el Rodason ofereix un programa especial en homenatge a Toni Roig, a les 21:00 hores, Canal 33. Ferran Riera. Director del Rodasons.

Agustí Serra Soler

Toni Roig

Agustí Serra Soler | 04/10/2007, 07:44

Toni: He estat testimoni del teu art, sempre dins l'aire mallorquí eres un savi pràctic. Un amic amb obres, un home de cap a peus. Mai deixares les arrels que a tots nosaltres, del gremi, ens ha mercat de manera positiva. La mitja rialla la recordaré sempre. El teu amic, Agustí Serra Soler. Ave, Antoni, in labore nostro tuam memoriam permanet cum laetitia.

CIL

molt bona idea

CIL | 03/10/2007, 21:08

Seguint les indicacions del jove i bon company de lluites populars, Pere Joan, m'he endinsat en la web http://www.tvcatalunya.com/rodasons i he pogut comprovar que realment és molt interessant. Recoman de fer el mateix a tothom que vulgui atansar-se una mica més a la figura de Toni Roig que ens acaba de deixar... tantes joies!

Pere Joan

t'anyorarem TONI ROIG

Pere Joan | 03/10/2007, 17:01

rodasons 631

notadepremsa

RODASONS

Emissió 631

Canal 33

ATENCIÓ AL NOU HORARI!!!

Dissabte 6 d’octubre del 2007 a les 21.00

Reemissió: Diumenge 7 cap a les 2.30 de la matinada

TVCi: divendres 12 a les 6 del matí (Amèrica) i diumenge 14 a les 11.50 (Europa)

HOMENATGE A TONI ROIG,

D’AL-MAYURQA

Divendres passat, el grup Al-Mayurqa va presentar l’últim disc, “Temps de revolta”, a l’Auditori de Lloseta. Hores després, el líder de la formació, Toni Roig, va ser ingressat a l’hospital per una complicació respiratòria, i el diumenge 30 de setembre va morir, amb 61 anys, davant la consternació de tot el món de la música folk dels Països Catalans.

Antic membre des dels seus inicis de Música Nostra, i fundador el 1994 d’Al-Mayurqa, Toni Roig va destacar no tan sols com a excel·lent compositor i intèrpret, sinò també com un lluitador incansable per la dignitat de la cultura catalana, com es reflecteix en el contingut reivindicatiu i combatiu dels seus discos.

El 30 de novembre, Al-Mayurqa tenia previst presentar “Temps de revolta” al Petit Palau de la Música de Barcelona, i tot i que encara que no s’ha pres una decisió definitiva sembla que el concert es farà, convertit en un acte d’homenatge a Toni Roig.

Amb el programa d’avui, Rodasons també vol retre homenatge a Toni Roig, amb imatges extretes dels cinc reportatges que vam fer amb Al-Mayurqa durant els últims deu anys, així com altres imatges pertanyents al DVD que el grup va editar amb motiu del seu desè aniversari.

www.tvcatalunya.com/rodasons

rodasons@tv3mail.com

RB

La FAAVV amb Toni Roig

RB | 02/10/2007, 08:24

Benvolguts companys i companyes: Com sabeu en Toni Roig, el nostre amic toni Roig, a mort d'una manera sobtada. El divendres molts dels que el coneixiem erem amb ell a la presentacio del seu darrer disc i el diumenge al mig dia rebiem la noticia.
En Toni per la Federació i moltes associacions era la persona sempre disposada a la solidaritat quan calia, era una persona solidaria i fidel als seus principis, una persona que ha viscut amb coherència en definitiva una persona apreciada i tambe molt estimada.
Per tot el que ha significat per molts de noltros en Toni Roig d'AL MAYURQA, ens troberem demá dimars a les 9 del vespre al Monastir de la Real per compartir un acte d'encomiadament.
Rebeu una cordial salutació.
Rosa Bueno

Pere Cardús

Criteri amb Roig

Pere Cardús | 01/10/2007, 21:34

e-criteri.cat ha fet l'editorial de la setmana com a homenatge a aquest patriota exemple per als catalans d'arreu. El trobareu a www.e-criteri.cat

Una forta abraçada als més propers! El millor homenatge serà la Victòria! Toni, no mos faran callar!!!

TB

Vaja putada, Cil

TB | 30/09/2007, 20:16

Ara m'ho han dit! No en sabia noves! Encara en lluita, hem perdut un excel·lent trobador de combat. Testimoni directe i cronista d'aquest temps (ai, aquest temps nostre!) i d'aquest país que hem de bastir! Una persona lleial, noble, compromesa, lluitadora, valenta, solidària... Sempre era allà on havia de ser. Gràcies per tot el que ens has llegat, per la teva feina. T'enyorarem, Antoni Roig!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb