cebramcat | 05 Novembre, 2008 23:22 |
En molt poc temps, dos pics seguits he tengut l'oportunitat d'assaborir una presentació d'obra poètica. Per a mi sublim, esplèndida.
La poesia d'Antonina Canyelles, una dona d'aquelles que es mostra fascinant i punyent alhora, provoca i porta a fer silencis molt profunds pertot allà on s'escampa...
“El món de les paraules em fascina -diu la poeta-. Em fascina perquè elles són les úniques que se salven i ens salven de les catàstrofes”.
En una primera ocasió, l'escoltam a Can Alcover...
“Menjaràs morena, no altres peixos,
Menjaràs arròs amb gramenera.
Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta.
Et prohibiran trencar la c i geminar la ela.
A poc a poc perdràs la fesomia.
A poc a poc perdrà sonoritat la essa.
La be i la ve serà un tant se me'n dóna.
El so neutre es tancarà com una porta.
Acabaràs amb el cos ple d'autopistes.”
En una altra oportunitat, ahir vespre mateix, a la Biblioteca Pública de Can Sales...
“Deixa
que les cadires seguin,
que la calç torni negra
en homenatge a Àfrica,
que l'anell llanci la perla un tros enfora...”
Totes dues vegades és a Palma...
“Apagau tots els llums,
que els somnis
també necessiten dormir.”
Com se sentia dir al protagonista de la pel·lícula d'anit mateix:
“L'escriptura és màgia,
l'escriptura és una arma...”
I la paraula de poeta de n'Antonina Canyelles queda ben reflectida en escriptura d'aquesta...
Defensem nostra cultura cap a tots vuit vents del món; defensem-la a gran altura, sense por ni cap fissura, amb l'orgull de ser qui som. SIAU QUI SOU, MALLORQUINS! SIAU QUI SOU, CATALANS!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |