promocat

El Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats aconsegueix que el Ministeri de Cultura destini un milió d’euros a la promoció del català a les Illes Balears i al País Valencià, amb motiu de la celebració del 515 aniversari del llibre ‘Tirant lo Blanc’.

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel•la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs.
Qualificada encertadament com a novel•la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel•les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps.
És, no res menys, una de les millors novel•les europees del moment.

La presència activa del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats, -a través del diputat principatí Joan Tardà i del diputat valencià Agustí Cerdà- ha aconseguit que el Ministeri de Cultura, atenent-ne la petició de commemorar el 515 aniversari de la publicació valenciana de ‘Tirant lo Blanc’, hagi destinat enguany un milió d’euros a la promoció de la llengua catalana, tant al País Valencià com a les Illes Balears.

Gràcies a les gestions efectuades per aquests dos diputats d'ERC, el 4 de novembre de 2005, el Consell de Ministres aprovava un Reial Decret que regula la subvenció directa d’un milió d’euros a la ‘Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, S.A.’, per finançar activitats destinades a difondre el coneixement i l’ús social de la llengua en què està escrit el llibre ‘Tirant lo Blanc’ (1460), de l’autor valencià Joanot Martorell (1415-1468), dins l’àrea d’influència directa d’aquest llibre, és a dir, les comunitats autònomes Valenciana i les Illes Balears.

Juan Carlos Gomez Condado és el nom de la persona que, en representació de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, S.A., ha fet arribar a l’Obra Cultural Balear (Mallorca) el text d’un conveni de col•laboració encaminat a potenciar el coneixement de ‘Tirant lo Blanc’ i, paral•lelament, a difondre el coneixement i ús social de la llengua catalana l’àmbit de Mallorca.

Què és la SECC?

La “Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturals, S.A.” és la societat anònima encarregada de preparar, organitzar i executar activitats relacionades amb la commemoració de persones, obres i esdeveniments remarcables de la història i la cultura d’Espanya, en coordinació amb el Ministeri de Cultura.

Què es proposa la SECC?

D’una banda, commemorar el 400 aniversari de la publicació de la part primera del llibre de Miguel de Cervantes Saavedra, Don Quijote de la Mancha.
També vol, segons el text del conveni subscrit amb l’OCB, potenciar el coneixement d’aquesta altra gran obra que s’emmarca en la tradició dels llibres de cavalleries, en els quals s’inspira l’obra cervantina: el llibre ‘Tirant lo Blanc’.
Paral•lelament, la SECC vol difondre el coneixement i l’ús social de la llengua en què està escrit aquest llibre, dins l’àrea d’influència directa d’aquest, és a dir, les comunitats autònomes, Valenciana i les Illes Balears.

En què consisteix aquesta col•laboració?

Amb el repartiment de quasi una quarta part del total de la subvenció ministerial per a les Illes. L’aportació que s’hi fa a través de la SECC és una quantitat de 165.000,00 euros per a l’Obra Cultural Balear (de Mallorca).

Què ha fet l’OCB?

Ha promogut, durant l’any 2005, tota una sèrie d’accions encaminades a afavorir, d’una banda, l’aprenentatge i, de l’altra, l’ús social de la llengua catalana a Mallorca.

Amb quins objectius?

L’objectiu primordial és haver potenciat l’associacionisme que funciona en català i com a escola d’integració.

També s’hi assenyalen d’altres objectius, com són ara:

- potenciar els mitjans de comunicació en català;
- els missatges positius a favor de la integració de la població recent arribada a les Illes;
- la pedagogia sobre la necessitat d’aprendre la llengua catalana;
- o l’oferta de la llengua catalana com a eina d’interrelació entre els mallorquins de qualsevol procedència i condició social.

On van destinats aquests recursos?

A Mallorca, a la mateixa Obra Cultural Balear, en una part significativa, per activitats diverses que ha realitzat l’entitat (62.000 euros).
La resta de la subvenció (103.000 euros), mitjançant la signatura de convenis bilaterals, l’OCB els reparteix entre una quinzena d’entitats mallorquines que han realitzat activitats semblants.

Conclusió:

Per primera vegada en la història, el Ministeri de Cultura, en destinar un milió d’euros a la promoció de la llengua castellana -en què va ser escrit el llibre de Miguel Cervantes, Don Quijote de la Mancha-, també destina idèntica quantitat a la promoció de la llengua catalana, -en què va ser escrit el llibre del valencià Joanot Martorell, ‘Tirant lo Blanc’-.

S’ha de valorar molt positivament una decisió ministerial d’aquestes característiques.
I també, per què no dir-ho? la tasca desplegada pels diputats Joan Tardà i Agustí Cerdà -del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats- que l’han promoguda, l’han impulsada i han contribuït tan positivament a fer-la realitat.

Cecili Buele i Ramis

ERC-Illes
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

Joves de Mallorca per la Llengua, que duen un bon recompte de casos, fan veure que es tracta d'una situació que ve d'antic i que arriba fins als nostres dies.

És d'agrair que en facin una llarga llista, d'altres casos d'agressions efectuades contra l'ús del català en aquests darrers anys.

Així es pot saber i/o recordar que:

El dia 23 de d’agost de 1996, el jove Pere Manuel Rigo Gonzàlez va ser multat pel fet de parlar en català a uns agents de la Guàrdia Civil.

- El dia 4 de novembre de 1998 dos joves, Francesc Bellés Ribot i Tomeu Martí Floritvaren ser detinguts i traslladats a comissaria, pel fet de contestar en català a una parella de la Policia Nacional que s’havia aturat a identificar-los.

- El dia 23 de gener de 1999 la Plataforma Joves de Mallorca per la Llengua, per demostrar que era impossible, va intentar posar una denúncia a la Comissaria de la Policia Nacional de Palma, dret que també els va ser negat pel fet de demanar fer-ho en català.

- El dia 5 d’abril de 2001, a les 11’40, Magdalena Jordà va anar amb el seu fill i un altre menor a la comissaria de la Policia Nacional de Palma a posar una denúncia, dret que li va ser negat per parlar en català. L’argument va ser que allò era “la comisaría nacional española”.

- El dia 16 de març de 2003 dematí, Joan Miró Font va anar a presentar una denúncia a la Comissaria de la Policia Nacional de Palma per robatori a domicili. Se li va negar el dret a denunciar pel fet de parlar-hi en català, amb l’argument que allò era una comissaria de l’Estat.

- El dia 3 de maig de 2003, en el decurs del Correllengua, un membre de la Guàrdia Civil es va barallar amb membres de l’organització de l’activitat pel fet que li parlaven en català.

- El dia 9 de maig de 2003, en el decurs del Correllengua entre Es Capdellà i Puigpunyent, una parella de la Guàrdia Civil va dificultar el desenvolupament de la prova pel fet de parlar-hi en català els membres de l’organització.

- Borja Sales, de Montuïri, va ser identificat sense motiu i insultat per membres de la Guàrdia Civil pel fet de parlar-hi en català.

- El dia 17 d’octubre de 2003 Antoni Mayol, de Sóller, va ser expulsat de la Comandància de la Guàrdia Civil de Palma quan hi va anar a renovar el permís de caça pel fet d’adreçar-se en català als agents de l’entrada.

- El mateix dia, 17 d’octubre de 2003, Jaume Sastre, professor de l’Institut de Llucmajor, va anar a posar una denúncia a la Comandància de la Guàrdia Civil de Llucmajor contra un pare que l’havia amenaçat de mort i li va ser negada la possibilitat pel fet de parlar en català.

Els casos exposats són només la punta de l’iceberg d’una situació que es repeteix a diari a les nostres illes.
Els drets reconeguts per les lleis no garanteixen, a la pràctica, que cap ciutadà de les Balears no pugui ser discriminat per motius lingüístics.

Per en Marc, el divendres, 11 de juny de 2004, a les 14:27

Gràcies a la labor i iniciatives desplegades per gent i institucions amants de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, com és el cas de l'Àrea de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia, o planes web com les del blog de Gabriel Bibiloni, i tantes d'altres-, es pot tenir informació ben detallada sobre els casos més recents de discriminació i maltractament institucional, patits a les nostres illes en aquests dos darrers anys, pel fet de voler usar el català amb total normalitat.

Promocat, que ha tengut l'oportunitat d'assistir al darrer espectacle del lliurament dels Premis 31 de Desembre que, com en anys anteriors, organitzà l'Obra Cultural Balear a l'Auditòrium de sa Màniga, a Cala Millor, dissabte, dia 17 de desembre de 2005 (-per a la qual reclama noves formes i nous aires!), creu que seria molt bo que l'entitat es prengués amb molt d'interès la tasca que hi assenyalà el seu president, Jaume Mateu en assegurar que s'ha de treballar en el muntatge i obertura d'una Oficina de Garanties i Drets Lingüístics

Es fa referència al suport jurídic, tècnic, moral i polític que precisen persones i entitats que pateixen greuges cívics, quan simplement volen fer un ús normal de la llengua catalana als territoris dels Països Catalans, on són vigents unes lleis que no solament li donen el tractament de llengua oficial, sinó que la hi consideren com l'única pròpia.

Farà bé la nova Junta Directiva de l'OCB si inicia aquesta tasca que molta gent desitja que es faci, com més aviat millor.
D'aquesta manera, es podrà fer aquella llista detallada, segons diu Gabriel Bibiloni, que ens serveixi d'eina útil: Per a aclarir-nos a nosaltres mateixos hauríem de fer la llista, encara que sigui llarga, i dur-la rigorosament al dia. Fins i tot, potser podria interessar a alguns organismes internacionals.

Per començar, vet ací una VINT-I-CINQUENA de casos coneguts fins ara a Mallorca:

 (Segueix)

Ja només ens faltava aquesta!
Que des de les mateixes institucions públiques illenques governades pel PP -IB-Salut, es doni suport a l'incompliment de les lleis i normes aprovades pel Parlament de les Illes Balears, les Corts Generals espanyoles i el mateix Govern (Estatut d'autonomia per a les Illes Balears, 1983; Llei de normalització lingüistica, 1986; Decret 100/1990, de 29 de novembre)!

Ara resulta que si una persona d'aquestes illes nostres es troba malalta i es veu en la necessitat d'haver de recórrer a l'atenció sanitària pública, IB-Salut, en lloc de posar els mitjans que li pertoca per atendre-la com cal, li acosella que parli castellà al personal 'ja que és el seu estat de salut allò que s'ha d'objectivar'!

Però, i on som?
L'estat de salut de la gent que viu en una comunitat autònoma que compta amb una llengua pròpia, -no solament per decret del Govern sinó també per llei orgànica de les Corts generals-, la llengua catalana, ara resulta que, en aquest cas, només pot ser-hi objectivat en castellà!

L'hora de pretendre fer combregar la gent amb rodes de molí ja està més que superada!
Tenim els nostres drets, i els volem mantenir ben garantits!
Tenim les nostres lleis, i volem que sien respectades!
Tenim els nostres governants, i volem que ens garanteixin el respecte pels nostres drets i les nostres lleis!
Començant per les mateixes institucions públiques. No en faltaria d'altra!
Per qualque cosa les pagam i mantenim amb les nostres aportacions i recursos econòmics!

Per això mateix, des d'aquest bloc, volem encoratjar Francesc Ramis Trujillo, -com hem fet recentment amb Joana Estarellas Dolç, i feim comptes de fer amb tota persona o col·lectiu que es vegi maltractat per motius lingüístics-, a no afluixar gens ni mica en les seves legítimes i digníssimes aspiracions.

Per dignitat cívica, les nostres autoritats han de canviar de registre, en el tractament i ús que fan de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses:
No tenen dret a oblidar el seu deure de protegir-la, defensar-la, promoure-la, difondre-la, enriquir-la; en lloc d'arraconar-la, potejar-la, menysprear-la o fer com si no existís (quan no incideixen directament en la pretensió de fer-la desaparèixer del mapa de la història i de la geografia dels Països Catalans).

L’IB-Salut aconsella als malalts que parlin castellà al personal no illenc

Als fets denunciats per la ciutadana de Palma, Joana Estarellas, que tenen a veure amb l’actuació d’efectius de la Policia espanyola, ben poc respectuosa envers la llengua catalana, s’hi van sumant d’altres actuacions que van pel mateix camí.

No fa gaire, s’al•ludia a actes vandàlics comesos contra l’escola Mata de Jonc, davant dels quals es manifestava públicament, entre d’altres, l’STEI-intersindical.
Manifestava aquest sindicat que no creia que fossin casuals o fruit de l’atzar els atacs que, en els darrers temps, han patint distintes entitats que treballen en la defensa de la llengua catalana i la cultura pròpies de les Illes Balears i Pitiüses, atacs que la pròpia organització sindical també ha rebut.
S’hi considera que són fruit d’un ambient de confusió i crispació interessada que es ve atiant des de fa un temps, amb l’únic objectiu d’obtenir-ne un benefici electoral.
Una estratègia perversa que comença a atemptar contra els mecanismes bàsics de convivència de la nostra societat.

A tot això s’hi ha d'afegir una altra notícia relacionada amb L’aventura d’adreçar-se en català a l’Estat.
El responsable d’Administracions Públiques de l’STEI-i –Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes-Intersindical- Sebastià Serra, i el coordinador de l’Obra Cultural Balear, l’activista cultural Tomeu Martí troben dificultats a l’hora d’enviar una carta redactada en llengua catalana, que va adreçada al ministre d’Administracions Públiques del Govern espanyol, que és català, José Sevilla.
A les oficines de la Delegació del Govern ni tan sols s’accepta que hi sigui enregistrada la carta, pel fet que no està redactada en castellà.
Davant la insistència dels presents, els màxims responsables de la Delegació del Govern intervenen perquè els funcionaris arribin a acceptar que el document hi sigui enregistrat.

Des de l’STEI-i i l’OCB es considera que la ciutadania que ho vol fer té tot el dret del món a adreçar-se en català a qualsevol administració pública.
I que és la mateixa administració pública, la que s’ha d’encarregar de traduir-ne els textos al castellà, si escau.

Al costat d’aquestes actuacions, també cal ressenyar que els Tribunals han dictat sentència favorable a les demandes de l’STEI-i, favorables al requisit de coneixement del català per a funcionaris públics com un requisit indefugible, tot i les pretensions d’altres sindicats que donaven suport a mesures de l’Administració que el jutge considera que no s’ajusten a la llei.

Finalment, en la llarga llista d’actuacions fetes en defensa de l’ús normal de la llengua catalana a Mallorca, posa els pèls de punta la notícia relacionada amb un ciutadà de Palma que denuncia que no se l’ha volgut atendre en una visita mèdica efectuada a un Centre de Salut públic, perquè, en lloc de xerrar en castellà, no ha volgut afluixar i ha pretès continuar expressant-se en català.
El més greu, es denuncia des de l’STEI-i:
els responsables de la Conselleria de Salut recomanen per escrit a aquest ciutadà que, pel bé de la seva pròpia salut, s’avengui a parlar-hi sempre en castellà!

D'altres enllaços d'interès:

Tornen els grisos
Una dona denuncia el tracte d’agents de la Policia per parlar en català
Cap agressió a la llengua sense resposta
A la comisaría, per parlar en català
Que n’aprenguin a Àvila
En defensa de l’ús normal del català a Mallorca
Estam amb tu, Joana
Fins quan?