promocat

Ara febrer 2007 amb motiu del traspàs a l'Eternitat d'Eduard Bonnin Aguiló fundador seglar del Moviment de Cursets de Cristiandat, me som trobat,per la xarxa amb una carta de Jaume Santandreu, publicada a Ultima Hora en ocasió del funeral pel seu germà sacerdot obrer Ferran Bonnin, la qual fumava en pipa.
Per cert que la carta de Santandreu dirigida a bisbe Murgui és acompanyada per una introducció al castellà.
Mentre al texte original mallorqui Santandreu diu que el desaire fet a Mossen Ferran no ens< faci descansar, el traductor escriu; " No os haga descansar" Una errarata d'imprempta potser? Oblid d'una lletra ? No os haga per No nos haga.
Dic això perquè al funeral celebrat en sufragi d'Eduardo Bonnin pel mateix eclesiastic que presidí el funeral de Ferran; el bisbe Murgui a més de lloar la tasca apostolica del fundador dels Cursillos i senyalar que potser sigui recordat com el laic cristià més important del segle XX, el difunt Eduardo era germà d'una monja de la Caritat i d'un sacerdot en Ferran,

Com es veu que la petita llavor escampada per Ferran Bonnín en un indret de Palma, com és el barri Verge de Lluc, ha crescut i s'ha fet tan gran com un arbre esponerós! La representació de l'antiga comunitat de Joves, n'és una bona mostra. És d'agrair ben molt el vostre testimoni, penjat a la xarxa per a sempre...

El passat 30 de novembre moria a Palma, als 76 anys, Ferran Bonnin Aguiló. La notícia agafà per sorpresa als seus amics i a totes les persones que el coneixíem i l'estimàvem.
Però tot i tractar-se d'una mort sobtada, al dia següent, a l’església on Ferran va ser feligrès al llarg dels seus darrers anys, la parròquia de Nostra Senyora de la Trinitat, a Palma, fórem molts els amics d’en Ferran que acudírem a dedicar-li l'últim adéu.
I d'aquesta trobada, que pel que fa a alguns de nosaltres, antics companys d’irrenunciables utopies juvenils, ens permeté veure’ns de nou després de molts anys sense contacte, sorgí la idea d'escriure la present carta, que a més d'un homenatge a la memòria d'un home irrepetible, que feu de l'honestedat i la coherència les banderes més preades, pretén ser també un recordatori explícit del legat de solidaritat, amistat i generositat que Ferran deixa enrere i del qual nosaltres ens sentim legítims hereus.
En el nostre cas, coneguérem Ferran durant la seva etapa com a rector de la parròquia Verge de Lluc, on hi romangué durant gairebé vint anys, des de principis dels anys 70. Eren temps difícils, durant els quals Ferran proporcionà acollida, a les dependències parroquials, als joves que necessitaven un lloc on trobar-se.
Per a ell, aquest ajut suposava un risc inqüestionable. El règim ja moribund de Franco el tenia en la seva llista negra. Les seves homilies eren un cant de llibertat que els policies de la brigada secreta escoltaven des dels seients de la parròquia amb l’objectiu de capturar una frase o una expressió políticament incorrectes. Ferran resultava, a més, especialment perillós per al règim, i per al sistema en la seva globalitat, perquè era una persona que no es limitava a predicar des del púlpit. Preferia, més aviat, predicar amb l’exemple i l’acció, i per això es convertí en un dels primers sacerdots obrers de Mallorca que renunciaren a la paga que els destinava la Diòcesi i optant per guanyar-se la vida cobrint torns de jornada completa al volant d’un taxi.
No cal desmerèixer tampoc la decidida aportació de Ferran a l’empenta de les primeres entitats sindicals, així com al desenvolupament dels moviments especialitzats, sempre amb la classe obrera com a principal referent, primer com a consiliari de la JOC i, posteriorment, a l’ACO.
Dintre de l’àmbit parroquial Ferran va ser, essencialment, un rector proper amb els veïnats. Certament, nosaltres seguírem de manera més directa la seva relació amb els joves, però, en realitat, érem tots els veïnats de Verge de Lluc els que tinguérem en Ferran un amic, un confident i un acompanyant que mai no ens va decebre.
Tanta fou la implicació de Ferran amb les necessitats de la comunitat que seva va ser la iniciativa de dur endavant el projecte de creació de la primera associació de veïnats de Verge de Lluc, gràcies a la qual el barri aconseguí un interlocutor efectiu davant les institucions.
Parlar de Ferran suposa també fer-ho de Perú, on serví com a missioner en tres etapes.
Traslladar a Mallorca l’esperit de germanor i comunitat que conegué a les terres de Perú es convertí en gairebé una obsessió per en Ferran, que contínuament ens insistia en la necessitat d’estimar-nos, d’esbucar fronteres i prejudicis i crear un clima d’amistat i convivència que no fos sinó el reflex del Regne de Déu.
Finalment, i per no allargar en excés aquest escrit, ens agradaria acomiadar-nos amb un extracte de la carta que una de les seves amigues, na Xesca, companya nostra d’aquells temps llunyans de Verge de Lluc, escrigué el dia després de la mort d’en Ferran i que, de ben segur, il•lustra millor que qualsevol biografia allò que Ferran significà per a tots i cadascun de nosaltres.

“El meu millor record és la teva vida responsable, creadora i feliç. Perquè has estimat contra tot egoisme, has esperat contra tot fatalisme, has lluitat contra tot servilisme, has viscut amb una fe plena de conviccions i lluita; has acceptat l’home tal com és, donant sempre la cara, acollint tot el món, adoptant un posicionament ferm davant l’opressió. Vivint l’aventura de Jesús et recordaré per tot allò que vares ser i ens vares ensenyar: parlar sense discutir, demostrar la qualitat meravellosa de la joventut agosarada, transmetent un missatge de pau, veritat i llibertat”.

ELS SOTASIGNANTS, EN REPRESENTACIÓ DE L’ANTIGUA COMUNITAT DE JOVES DEL BARRI DE VERGE DE LLUC

Catalina Castelló

Jesús Cantó

Carmen Rivera

Manolo Catalán

Xesca Pons

Immaculada Serra

Cristóbal Pascual

Joan Francesc Sastre

Estimat pare, germà, amic. Jo que he tengut la sort de crèixer amb tu. Avui plor la teva mort...esper que allà on siguis se't faci justici. Per desgràcia, aqui hi ha molts curts de memòria. T'estim

En Ferran ha estat una persona
que no ha deixat indiferent a ningú, tots els que ens hem trobat amb ell a algun moment de la nostra vida segun que tenim record, anecdotes, coses que hem apres o que ens han fet pensar,
gràcies per la teva generositat,

Adéu, amic e amat.