promocat

Amb el pas del temps, arreu de Catalunya es formen nombrosos orfeons que canten la major part de les cançons populars harmonitzades per Morera: alguns dels molts cors que té per a veus d'home, i les poques obres a veus mixtes que aleshores ha composat.

Fins i tot l'Orfeó Català li comença a cantar l'”Himne a l'Arbre Fruiter”, per a veus d'home, i “Sota de l'Om”, cançó popular harmonitzada per a veus mixtes.
I així ho fa durant alguns anys seguits:

“Jo m'havia arribat a convèncer que em cantaven sempre aquestes dues obres amb la “piadosa” intenció de fer creure al públic que la meva producció coral s'acabava aquí” (pàg. 50).

 (Segueix)

Poc temps després d'haver arribat a Barcelona, Enric Morera sent tan intensament la flaire de les nostres cançons, ajudat sens dubte per les excursions que fa a peu per Catalunya, que se li desperta amb gran força el sentiment patriòtic.

“Potser eren les cançons de l'Argentina que, catalanitzades, em rebrotaven. Qui sap?” -diu l'autor del llibre en aquest capítol dedicat a aquest assumpte.

 (Segueix)

Enric Morera i altres músics del seu temps

Els estudis de música que fa Enric Morera i Viura a Brussel·les el fan diferent a d'altres músics catalans de l'època, músics modernistes també, amb els quals manté certs enfrontaments i divergències que l'impulsen a manifestar-ho a la seva autobiografia.

El cas més evident i notori és el del seu mestre català, també modernista, Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841 – Barcelona, 1922).

L'autor dedica un grapat de pàgines del seu llibre autobiogràfic (p. 32) a contar la rebuda feresta que li fa el seu mestre un bon dia que pren la decisió d'anar a saludar-lo “no com de mestre a mestre sinó d'amic a mestre”.

Caricatura de l'autor que apareix publicada al llibre autobiogràfic de Morera

 (Segueix)

De Barcelona a l'Argentina, a Brussel·les...

Una caricatura de l'autor, feta pel joveníssim Joan Miró, segueix al pròleg i encapçala l'auto-biografia del mestre Enric Morera i Viura, que va nàixer a Barcelona dins una família de músics i que, a l'edat de dos anys, va ser enduit pels pares a la ciutat argentina de Buenos Aires.

Caricatura del mestre Enrica Morera, feta pel joveníssim pintor Joan Miró

 (Segueix)

Dimarts, 22 de setembre de 2009, apareix una pàgina de Facebook encapçalada per aquesta nota: “Estic passant un guster de llegir "Moments viscuts", l'autobiografia d'Enric Morera, el músic i compositor català, autor de la marxa "Pàtria" que ha interpretat l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida pel mestre Salvador Brotons... “

Efectivament, l'any 1936, al preu d'1 pesseta, es posa a la venda un llibret de 90 pàgines publicat per 'Gráficas Barcelona', amb el títol “Moments viscuts (auto-biografia)”. N'és l'autor el músic i compositor català Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865-1942), el cas més representatiu del modernisme català en el terreny musical.

Portada del llibre publicat a Barcelona l'any 1936

 (Segueix)

Alegra veure i escoltar gent patriota catalana, al bon recull d'algunes intervencions que fa VilaWeb a Arenys de Munt.

Són intervencions fetes durant l'acte de suport i tancament de la campanya impulsora de la consulta per la independència que es va fer diumenge, 13 de setembre de 2009.

Fita històrica en la trajectòria dels Països Catalans dins l'Europa del segle XXI.

En un minut cadascun, es poden veure i escoltar personalitats tan rellevants i significatives com:

• la historiadora Assumpta Montellà
• la degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie
• el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta
• el representant de Deumil.cat, Enric Canela
• l'escriptora Patrícia Gabancho
• el director de VilaWeb, Vicent Partal
• el blocaire Xavier Mir
• l'escriptor Víctor Alexandre
• un dels altres andalusos, Pedro Morón
• un representant del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos
• una membre de la Plataforma pel Dret de Decidir, Elisenda Romeu
• un representant de Catalunya Acció, Santiago Espot
• el president del CIEMEN, Aureli Argemí
• un membre de la Plataforma Pro-Seleccions Catalanes, Sergi Blázquez
• un alt càrrec de la jurisprudència, Alfons López Tena